La sentència que divendres va absoldre el futbolista Dani Alves d'agressió sexual ha despertat reaccions des de l'àmbit judicial, el polític i el moviment feminista. Però també moltes preguntes sobre els arguments del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a l'hora de revocar la condemna que havia dictat l'Audiència de Barcelona i que considerava provat que el futbolista havia agredit sexualment una noia a la discoteca Sutton a finals del 2022.

Quan tenia uns 70 anys, la Loredana es va decidir a tornar a trobar a l'amor. Va registrar-se en una pàgina web de cites i va començar a xatejar amb l'Antonio. Ell li va dir que tenia 62 anys, però en realitat en tenia 50. Aviat es van conèixer en persona, van començar una relació de parella i ell no va trigar a demanar-li diners. "Al principi em va demanar 100 euros, deia que ho tenia tot bloquejat, històries. Després em va convèncer perquè el deixés entrar als meus comptes. No sé com li vaig acabar donant tants diners", ha explicat la Loredana aquest dimecres al judici a l'Audiència de Barcelona en què es jutja l'home, acusat d'estafar-li 75.000 euros en menys de dos mesos. Li va fer creure que eren préstecs per afrontar un deute amb Hisenda que, segons deia, el podia fer acabar a la presó. La fiscalia demana que se'l condemni a cinc anys de presó, i l'advocada de la víctima, a sis.

“No tenia ni un cèntim, no tenia diners... I estava boja per ser mare”, ha explicat Inmaculada C, una de les acusades per estafar la sanitat publica que ha intervingut al judici que ha començat aquest dimecres a l’Audiència de Barcelona. Aquesta veïna d’un municipi de Sevilla va buscar en pàgines web de revenda fins que va trobar un preu que podia pagar per aconseguir un tractament de fertilitat. La policia ja tenia constància d’aquest mercat “altruista” en què dones que ja han aconseguit quedar-se embarassades revenen a un preu més baix la medicació que ja no els cal continuar prenent. Però aquest cas era diferent. Inmaculada C. va comprar –i després revendre– medicaments que va aconseguir a través d’un home, Jorge A., que no els havia pagat. Ell mateix ha admès aquest dimecres a l’Audiència de Barcelona que durant més d’un any va aconseguir a cost zero fins a 722 caixes de tractaments de fertilitat en una farmàcia presentant 564 receptes falsificades.

Les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort al món i els pacients que sobreviuen s'han de medicar de per vida. Els anticoagulants juguen un paper determinant en el dia a dia d'aquestes persones, ja que eviten que es produeixin coàguls en els vasos sanguinis i, per tant, minimitzen el risc de patir un ictus o un infart. A principis d'any va arribar un medicament genèric a les farmàcies anomenat Apixaban, que rebaixava gairebé a la meitat el cost que el sistema sanitari pagava fins aleshores per finançar el tractament als pacients. Segons ha avançat El País, ara el laboratori que va crear el medicament, Bristol Myers Squibb (BMS), que el comercialitza sota la marca Eliquis, ha demanat continuar-lo venent en exclusiva i l'Audiència de Barcelona li ha donat la raó després d'una pugna judicial per la patent.

El jurat popular ha declarat per unanimitat Cristina Rivas culpable d'haver assassinat la seva filla de quatre anys, la Yaiza, el maig del 2021 al pis on vivien, a Sant Joan Despí. En un veredicte emès aquest divendres a la tarda, han considerat provat que Rivas va planificar el crim mesos abans de forma "metòdica" i el va materialitzar per "causar sofriment" al pare de la criatura i exparella, el Sergio. L'acusada ja havia confessat el crim en diversos estadis judicials. El jurat, però, no s'ha cregut la seva versió. La defensa de Cristina Rivas esgrimia que patia un trastorn de personalitat i que no era conscient del que feia quan va posar fi a la vida de la seva filla. El jurat ho ha descartat i, per tant, no ha acceptat els eximents que demanava l'acusada per passar menys temps a la presó. El jutge decidirà la condemna exacta per a Cristina Rivas i d'aquí uns dies se sabrà si opta per la mateixa pena que demanava la Fiscalia i l'acusació particular, que era la presó permanent revisable. Sigui com sigui, el veredicte del jurat condueix el magistrat cap a la part alta de la condemna per assassinat.

"Aquí no només hi ha un assassinat, sinó també un maltractament psicològic al pare. La finalitat era fer-li el mal més gros possible. Hi ha mares que assassinen els seus fills per fer mal al pare, i és violència vicària". Aquesta és la principal conclusió del fiscal del cas de l'assassinat de la Yaiza, la nena de quatre anys que va morir a mans de la seva mare, Cristina Rivas, el 31 de maig del 2021. La seva mort no apareix en cap registre oficial de violència familiar ni vicària, però el seu cas ho va canviar tot. Rivas s'ha assegut des de dilluns passat al banc dels acusats de l'Audiència de Barcelona enfrontant-se a una condemna de presó permanent revisable i ara tot està en mans del jurat popular. "La maldat no té sexe", ha avisat l'advocada de l'acusació particular, que representa el pare de la criatura.

Aquest judici no és per saber qui va matar la Yaiza, la nena de 4 anys assassinada el 31 de maig del 2021 en un pis de Sant Joan Despí. La resposta a aquesta pregunta la va donar la seva mare, Cristina Rivas, poques hores després del crim, quan va admetre que l'autora de l'assassinat havia sigut ella. La va drogar per acabar asfixiant-la. Després, es va intentar treure la vida. La qüestió central del judici amb jurat popular que s'està celebrant aquesta setmana a l'Audiència de Barcelona és si Rivas era conscient del que feia.

Gir de guió. Dani Alves, condemnat a quatre anys i mig de presó per haver violat amb violència una dona, podrà sortir en llibertat provisional si paga una fiança d’un milió d’euros, cosa que previsiblement farà en les pròximes hores, un cop hagi reunit els diners. El mateix tribunal de l’Audiència de Barcelona que fa un mes el va condemnar per la pena mínima ara el deixa en llibertat, una decisió que té un vot particular del magistrat que va ser ponent de la sentència. I això que hi ha dos recursos, el de la Fiscalia i el de l’advocada de la denunciant, que busquen elevar la pena de presó del futbolista. 

Culpables. El jurat popular de l'Audiència de Barcelona que ha jutjat les dues bessones de Sabadell i la parella d'una d'elles per l'assassinat del company de l'altra germana els ha declarat culpables, informa Efe. Ara serà el magistrat que ha presidit el tribunal que, seguint el sentit del veredicte, haurà de dictar una sentència fixant la condemna. Tots tres estaven acusats d'haver colpejat el cap de la víctima amb una barra metàl·lica fins a matar-lo.

Víctor G.T., l'home acusat d'assetjar l'artista Paula Bonet, no entrarà a la presó. La magistrada del jutjat penal número 10 de Barcelona imposa 3 anys i 3 mesos de mesures de seguretat a l'acusat, però l'absol dels delictes d'assetjament, amenaces i trencament de les mesures cautelars perquè li aplica un eximent: pateix un trastorn erotomaníac. D'aquesta manera, Víctor G.T. evita l'ingrés a un centre penitenciari, tot i que haurà de complir les mesures que recull la sentència: un màxim de 18 mesos intern a un centre per l'acusació d'assetjament a l'artista de Vila-real i prohibició d'acostament a Bonet durant 5 anys; un màxim d'un any i nou mesos per les amenaces i prohibició d'acostament també per 5 anys; i un tractament d'un any sense necessitat d'ingrés a cap centre per haver trencat les mesures cautelars que s'havien imposat. L'advocada de Bonet, Carla Vall, ja ha anunciat que recorrerà la sentència.

La declaració de Neymar a l'Audiència de Barcelona, on es jutja el litigi amb DIS per una presumpta estafa, va ser molt breu. Tres minuts escassos. El davanter brasiler tan sols va respondre a les preguntes del fiscal i de la seva advocada. El més destacat que va dir és que ell va deixar-se aconsellar pel seu pare i va signar la documentació que, quan encara era menor d'edat, el vinculava amb el Santos. Uns anys enrere, quan un altre futbolista, Leo Messi, va asseure's al banc dels acusats per un delicte fiscal, l'exblaugrana va dir més o menys el mateix: que ell va confiar en els documents que li havia donat el seu pare. Fora de l'esport, quan l'infanta Cristina també va ser jutjada, també va dir que havia signat un seguit de documents sense ni mirar-se'ls, només perquè confiava cegament en el seu marit. O fins i tot Montserrat Caballé, que acabaria sent condemnada per frau, va arribar a justificar que signava tot el que li deia el seu assessor, amb qui hi tenia màxima confiança.

L'Audiència de Barcelona ha rebutjat el recurs de la Fiscalia i ha confirmat l'absolució de l'activista dels CDR Tamara Carrasco. El ministeri públic havia recorregut la decisió del jutjat penal número 25 de Barcelona d'absoldre Carrasco del delicte d'incitació a desordres públics, pel qual la Fiscalia li demanava set mesos de presó. En la sentència, a la qual ha tingut accés l'ACN, el tribunal constata que no va incitar a cometre desordres públics el 26 i 27 de març del 2018 pel fet d'enviar un àudio en un grup de WhatsApp després de la detenció de l'expresident Carles Puigdemont a Alemanya.

L'Audiència de Barcelona, encarregada d'executar la sentència del cas Palau, ha decidit que el decomís de 6,6 milions d'euros que ha de pagar Convergència per haver-se lucrat il·legalment de comissions d'empreses anirà destinat a cobrir les responsabilitats civils de les entitats vinculades al Palau de la Música, primer, després a Hisenda (en concepte dels impostos que no es van pagar degut a l'activitat delictiva) i finalment a l'Estat.

L'Audiència de Barcelona ha condemnat a penes de 16 anys i mig i 17 anys i mig de presó els dos acusats de violar en grup una noia de 14 anys i gravar-ho en vídeo, el que es va conèixer com el judici a la Manada de Pineda de Mar. Els dos adults –de 18 i 19 anys quan van passar els fets– han sigut condemnats per delictes d'agressió sexual continuada i descobriment i revelació de secrets. Els dos homes estaven en presó provisional des de l'abril del 2018.