De demanar 27 anys de presó a defensar el sobreseïment lliure en aplicació de la llei d’amnistia. El canvi més important de la Fiscalia amb relació a la judicialització del Procés s'ha produït aquest dijous a l’Audiència Nacional en la vista de previ pronunciament de la causa dels CDR coneguda com a Operació Judes, en què 12 activistes estan al límit de ser jutjats per pertinença a organització terrorista, i 8 d’ells també per tinença de substàncies explosives de caràcter terrorista i estralls en grau de temptativa. “Els criteris interpretatius no ens generen dubtes quant a l’aplicació de la llei d’amnistia al cas que ens ocupa”, ha destacat la tinent fiscal de l’Audiència Nacional, Marta Durántez. La decisió recaurà, però, en el tribunal presidit pel jutge Alfonso Guevara, que resoldrà per escrit aquest divendres o a principis de la setmana que ve.

L'espionatge a mòbils de persones vinculades a l'independentisme s'ha allargat, com a mínim, fins al febrer del 2022. Així ho revela una interlocutòria del polèmic jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón, a la qual ha tingut accés l'ARA, que va posar fi a les diligències prèvies 104/2017, la causa secreta que ha servit per investigar a gran escala l'independentisme durant els últims anys. D'aquest cas original n'haurien sorgit la resta que pilota l'Audiència Nacional. "Les intervencions [telefòniques] interessades no superen les exigències establertes a la llei", argumentava el magistrat, que considerava que calia "ponderar" aquesta intromissió amb la possibilitat d'esclarir els fets que s'indagaven. En aquesta resolució, del 9 de maig del 2022, s'explica que la investigació es va obrir arran de la vaga del 8 de novembre de 2017, en què els Comitès de Defensa de la República (CDR) van bloquejar les estacions de l'AVE de Sants i Girona, així com les principals carreteres del país. Va ser una protesta per l'empresonament dels líders del Procés.

Resoldre l'adaptació a l'amnistia dels investigats pel Tsunami Democràtic i per la trama russa del Procés s'ha convertit en la principal obsessió de JxCat. Dimarts, els seus 7 diputats del Congrés van votar en contra de la llei perquè no consideren blindades les tretze persones que hi ha implicades. Però hi ha una altra causa que està passant més desapercebuda, probablement perquè no inclou a cap dirigent polític del Procés. En el cas dels CDR no hi ha ni Carles Puigdemont ni tampoc Marta Rovira i, malgrat que un jutge de l'Audiència Nacional sospités sense gaire base que Pere Aragonès estava al capdavant de l'organització, els dotze imputats per terrorisme es miren la negociació entre ERC, Junts i el PSOE amb suspicàcia.

La Fiscalia de l'Audiència Nacional s'oposa frontalment a la instrucció del jutge Manuel García-Castellón en la causa del Tsunami Democràtic i, sobretot, la imputació de terrorisme. "Es limitava a una genèrica remissió als informes de la Guàrdia Civil i només dedicava un capítol a la imputació de dos investigats en concret, l'expresident Carles Puigdemont i Marta Rovira", subratlla. Critica que el jutge hagi arribat a confondre Tsunami Democràtic i els CDR i afegeix que l'elevació del cas al Tribunal Suprem és "totalment injustificada i immotivada davant el nul avenç de la investigació en aquest sentit", afirma en un escrit avançat per El País i al qual ha tingut accés l'ARA, l'endemà que el president espanyol, Pedro Sánchez, assegurés que "l'independentisme no és terrorisme".

“No ens poden tractar com si fóssim CDR”, es van lamentar els de la caye borroka, els fills de papà madrilenys que es van llançar a una caricatura de lluita de carrer, quan, fa unes setmanes, els antidisturbis varen utilitzar les porres i els gasos lacrimògens per dispersar-los. Això va ser al començament de les concentracions no autoritzades al carrer Ferraz de la capital d’Espanya, davant de la seu central del PSOE. En els dies i setmanes següents aquestes mobilitzacions varen anar en augment, i cada vegada amb més presència de neonazis. Ells es queixaven amargament de com els tractava la policia, tot i que, posats a comparar, i sense cap sorpresa, els repartidors de les lecheras varen tenir molta més paciència i molts més miraments amb els de les salutacions nazis, els crits franquistes i les actituds violentes que amb els independentistes de comportament cívic pulquèrrim. I tanmateix, ells se’n queixaven i algun polític d’algun dels partits polítics mal anomenats “constitucionalistes” se’n va fer ressò: “Ens tracten com si fóssim CDR, no ens ho poden fer, això”. La idea era que la policia, dirigida per Pedro Sánchez en persona, traïa els patriotes que de debò defensaven Espanya, etc.

La Fiscalia de l'Audiència Nacional demana 27 anys de presó per a vuit dels membres dels CDR acusats de terrorisme. En un escrit d'acusació presentat aquest divendres, el ministeri públic els atribueix delictes de pertinença a organització terrorista, tinença de substàncies explosives de caràcter terrorista i estralls en grau de temptativa. Per a quatre acusats més demana vuit anys de presó pel primer delicte.

Que la dreta hagi de fer servir un sistema tan d’esquerres com és “manifestar-se” m’engresca. Es manifesten (i cremen contenidors i es queixen de la —baixa, Manel!— violència policial) per protestar contra l’amnistia als independentistes catalans. El PP va dir que “la policia havia tractat els manifestants com si fossin CDRs".

L'Audiència Nacional ha decidit enviar a judici per terrorisme els dotze encausats en l'Operació Judes, que van ser detinguts el 23 de setembre del 2019 perquè preparaven, presumptament, accions violentes coincidint amb l'aniversari de l'1-O i la imminent publicació de la sentència del Procés. D'aquesta manera, es confirma el tancament del sumari coincidint amb les negociacions per l'amnistia entre els partits independentistes i el PSOE. ERC garanteix que el pacte subscrit amb els socialistes inclouria els encausats per totes les mobilitzacions del Procés i, per tant, també els CDR que ja van estar en presó preventiva tres mesos per aquest cas.

La Fiscalia de l'Audiència Nacional vol que es jutgi per terrorisme els 12 membres dels CDR implicats en l'operació Judes, les detencions que es van produir el 23 de setembre del 2019 a persones que presumptament preparaven accions violentes coincidint amb l'aniversari de l'1-O i la imminent publicació de la sentència del Procés. La majoria d'ells van estar en presó preventiva i el ministeri públic ha interessat ara l'obertura de judici oral, segons ha avançat El Mundo i confirmen fonts de la institució a l'ARA.

La Guàrdia Civil i la Policia Nacional van intervenir els telèfons d'una quarantena d'activistes independentistes després de l'1-O. En concret, s'hauria espiat persones vinculades a l'esquerra independentista, l'ANC i el Consell de la República. La motivació per punxar-los els telèfons era la sospita que preparaven actes "subversius" que podrien posar en risc les institucions de l'Estat, segons les diligències de la causa contra els CDR detinguts el 23-S, a les quals ha tingut accés l'agència Efe i que també ha avançat La Directa. Alerta Solidària ha denunciat aquest mateix dilluns en un comunicat que es tracta d'una "investigació prospectiva" perquè s'han intervingut comunicacions i s'han fet seguiments "sense aportar justificacions suficients i objectives". Preguntat per aquesta informació, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, s'ha limitat a dir des de Barcelona que l'Estat no "persegueix ideologies" i només actua sota les indicacions de l'autoritat judicial.

La Fiscalia no es rendeix en la persecució de l'activista del CDR de Viladecans Tamara Carrasco. Absolta de desordres públics pel jutjat número 25 de Barcelona i després per l'Audiència de Barcelona, ara el ministeri públic recorre al Tribunal Suprem. Així, el 21 de juliol va presentar un recurs de cassació en què demana condemnar-la i que fa uns dies es va notificar a la seva defensa. Té fins al 22 de setembre per presentar-hi al·legacions. La causa gira al voltant de la difusió per WhatsApp d'un àudio en què explicava les accions que tindrien lloc el 26 i 27 de març del 2018 arran de la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya, així com algunes que finalment no es van produir però que s'havien debatut com l'ocupació de l'aeroport, el port i Mercabarna. Aquells dies el que sí que va succeir és que es van tallar diverses carreteres i es va rodejar l'Estació de Sants.

Que la setmana que ha arrencat amb el record imprescriptible a les setze víctimes i els centenars de ferits dels atemptats del 17 d’agost a Barcelona acabi amb tretze persones acusades de terrorisme a l’Audiència Nacional, fa pensar –i molt, fins a l’esgotament– en la banalització dels mots, la perversió de les paraules i el desfasament kafkià del dret penal. Perquè en el segon cas, comparacions impossibles, resulta que no hi ha atemptats ni explosius ni víctimes –només concessions al llenguatge, en condicionals literaris i supòsits tàcitament juxtaposats, des del pou sense fons de la criminalització de la protesta i de l’independentisme. I això ja no obliga només a pensar, sinó a actuar decididament. Ara per ara, però, el resultat és indiscutible. En el cas dels CDR, la Fiscalia els demana el mateix tipus penal que van imputar als autors i col·laboradors del 17-A: organització terrorista i fabricació d’explosius. Aquesta simple equiparació –cortesia del clan dels fiscals– ja és ofensa i descrèdit, insult i tragèdia, i diu molt de tot plegat, d’on som i, sobretot, d’on són els qui redacten aquests tipus d’atestats inquisitorials. Bestieses –una més encara– dels fogots fiscals, que no són d’estiu, i perviuen en la canícula repressiva que es perllonga des de l’octubre de 2017, al preu de tres mil represaliats. I mentre el Govern aparenta diàleg estival, la Fiscalia –que depèn del mateix que dialoga– mai no descansa. A pals, fins i tot amb la pastanaga.

L'independentisme ha plantat Pedro Sánchez aquest dilluns al Liceu, on ha anunciat que demà indultarà els presos polítics, però a les portes del teatre tres-cents manifestants, segons la Guàrdia Urbana, han omplert la Rambla per protestar contra la presència del president espanyol a Barcelona i també contra la mesura de gràcia. Des d'un bon principi hi ha hagut un missatge que ha destacat per damunt dels altres: "L'indult és un insult". Convocats per l'ANC, els CDR i Arran, els concentrats s'han agrupat just davant del Liceu per escridassar tots els assistents que entraven i sortien de l'acte i reclamar l'amnistia com a solució al conflicte.

L'Audiència de Barcelona ha rebutjat el recurs de la Fiscalia i ha confirmat l'absolució de l'activista dels CDR Tamara Carrasco. El ministeri públic havia recorregut la decisió del jutjat penal número 25 de Barcelona d'absoldre Carrasco del delicte d'incitació a desordres públics, pel qual la Fiscalia li demanava set mesos de presó. En la sentència, a la qual ha tingut accés l'ACN, el tribunal constata que no va incitar a cometre desordres públics el 26 i 27 de març del 2018 pel fet d'enviar un àudio en un grup de WhatsApp després de la detenció de l'expresident Carles Puigdemont a Alemanya.

Mil dies després d’escapar-se per una finestra i exiliar-se a Brussel·les, Adrià Carrasco (Esplugues de Llobregat, 1992) torna a casa amb el compromís intacte de seguir al peu del canó perquè la repressió no el condicioni més del que ja ho ha fet fins ara.

«Sabeu què és la justícia?»

Adrià Carrasco, membre dels CDR exiliat a Bèlgica des de fa dos anys i vuit mesos arran de la detenció de Tamara Carrasco, ja és a Catalunya després que la justícia hagi arxivat la causa contra ell. El jove d'Esplugues de Llobregat va ser acusat primer de terrorisme per l'Audiència Nacional, però després el tribunal es va inhibir i va traslladar el cas a un jutjat ordinari de Catalunya, que ha decidit tancar la instrucció. "El jutjat de Granollers ha dictaminat que no hi ha proves que acreditin cap delicte", ha assenyalat una representant del grup de suport del jove en una roda de premsa davant del TSJC, en la qual també hi era Carrasco.