La denunciant del futbolista Dani Alves també recorrerà, com la Fiscalia, contra la sentència que ara fa una setmana va anul·lar la condemna de quatre anys i mig de presó per haver-la agredit sexualment. Segons ha pogut saber l'ARA, l'advocada de la noia, Ester García, està preparant l'escrit per presentar-lo dilluns al Tribunal Suprem.

La sentència que divendres va absoldre el futbolista Dani Alves d'agressió sexual ha despertat reaccions des de l'àmbit judicial, el polític i el moviment feminista. Però també moltes preguntes sobre els arguments del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a l'hora de revocar la condemna que havia dictat l'Audiència de Barcelona i que considerava provat que el futbolista havia agredit sexualment una noia a la discoteca Sutton a finals del 2022.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat per unanimitat la condemna al futbolista Dani Alves per haver agredit sexualment una noia a la discoteca Sutton de Barcelona. Les tres magistrades i el magistrat que formen el ple de la sala d'apel·lacions del TSJC i que han revisat la sentència creuen que el testimoni de la denunciant no és prou concloent per sostenir la pena de quatre anys i mig que l'Audiència de Barcelona va imposar a Alves. La resolució d'aquest divendres suposa l'absolució del futbolista i retreu als magistrats que van dictar la condemna que ho fessin amb "imprecisions, inconsistències i contradiccions". La sentència no és ferma, i fonts jurídiques apunten que la Fiscalia té la intenció de recórrer al Tribunal Suprem.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha absolt l'exconseller Lluís Puig del delicte de desobediència pel cas de les obres d'art de Sixena. El tribunal sentencia que no s'han aportat proves suficients per concloure que l'anterior titular de Cultura i membre del govern de l'1-O, exiliat a Bèlgica, incomplís de forma "reiterada" i "persistent" els requeriments per traslladar les 44 obres dipositades al Museu de Lleida fins al monestir de Sixena, a Osca. Unes peces que finalment va endur-se la Guàrdia Civil el desembre del 2017, en plena intervenció de la Generalitat amb el 155.

La magistrada Mercè Caso serà la pròxima presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en substitució de Jesús María Barrientos, al càrrec des del 2016 i amb el mandat caducat des del 2021 a causa del bloqueig en la renovació del poder judicial.

El desembre del 2016 el conductor d'un camió de recollida de residus de l'empresa eivissenca Ca Na Negreta va patir un accident de treball. Va patir una fractura al peu i, quan es va començar a recuperar, l'empleat va demanar que el destinessin a un lloc adaptat a aquelles seqüeles. La companyia va acceptar la sol·licitud i el conductor va passar a fer una feina que requeria menys temps al volant. En paral·lel, va iniciar una disputa amb l'Institut Nacional de Seguretat Social, que en un principi li va denegar la incapacitat laboral permanent. No va aconseguir aquest estatus fins al 2020. I onze dies més tard, l'empresa li va notificar l'extinció del seu contracte. Estava sent acomiadat.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha declarat improcedent l'acomiadament d'un treballador d'una empresa de marbres perquè, entre altres motius, la carta de cessament era "impresentable", copiada d'un model d'internet o redactada per "la mal anomenada intel·ligència artificial". En una sentència del passat 16 de novembre a la qual ha tingut accés Efe, la sala social desestima el recurs que havia presentat la companyia contra la sentència del jutjat social número 16 de Barcelona.

La malversació i el terrorisme vinculats al Procés podrien acabar a Europa. L'Audiència Nacional i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) es plantegen portar l'amnistia al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), pels casos dels CDR investigats per terrorisme i el que afecta a Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga. Jové i Salvadó estan acusats dels delictes de desobediència, prevaricació i malversació pels preparatius del referèndum de l'1-O (Garriga només pel de desobediència) i el jutge considera que se'ls podria aplicar la llei d'amnistia, però prefereix abans preguntar a tribunals superiors el seu encaix legal. D'aquesta manera, el magistrat ha demanat a les parts que es pronunciïn sobre si cal presentar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) o un recurs d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional. Jesús María Barrientos es desmarca, així, del moviment que va fer el jutge Manuel Marchena en la causa de l'1-O al Tribunal Suprem, quan va descartar l'amnistia per als condemnats per malversació, entre els quals l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.

Si fa un parell de setmanes Felip VI i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) feien pinya amb el món judicial des de Barcelona davant les acusacions de lawfare, avui ha estat el torn del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos. Ho ha fet aquest dilluns en un dur discurs contra l'amnistia en l'acte d'entrega dels despatxos judicials als 44 jutges acabats de sortir de l'Escola Judicial que es quedaran en jutjats de Catalunya.

Fa un parell d’anys, les primeres sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya afermant l’obligatorietat d’oferir el 25% de les classes en castellà van certificar el final formal del sistema d’immersió a l’escola catalana, que havia rebut un cop fatal amb la sentència del TC sobre la reforma de l’Estatut d’Autonomia. El final substantiu, en molts centres del país, s’havia anat covant ja des d’alguns anys abans, quan el sistema d’immersió va començar el seu retrocés pràctic. Resumint, la immersió fou una història d’èxit durant un parell de dècades, des del seu inici, impulsat per famílies de l’àrea metropolitana de Barcelona que volien ensenyament en català per als seus fills. I ha decaigut en les dues darreres dècades per motius variats.

Set anys i mig i dos anys i mig. Aquestes són les dues últimes condemnes que han rebut dos manifestants per diferents mobilitzacions durant el Procés. Unes sentències que van arribar el novembre, en plena ofensiva judicial contra l'amnistia. La croada dels jutges contra aquesta mesura no només afecta els dirigents independentistes, també l'estan patint manifestants. Així ho veu, almenys, Alerta Solidària, que porta la defensa de la majoria d'aquests joves i que ho atribueix al context polític.

Tot i que l'amnistia està a punt de començar a tramitar-se al Congrés, els processos oberts contra independentistes pel Procés no s'aturen i aquest dimarts hi ha hagut un nou exemple. El tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha fixat la data per al judici contra els dirigents republicans Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i l'ara consellera de Cultura, Natàlia Garriga, pel seu paper en el referèndum de l'1-O. L'inici del judici i les declaracions dels tres investigats tindran lloc el 10 d'abril, segons consta a la interlocutòria de la sala civil i penal, i es preveu que el procés s'allargui fins el 29 de maig.

Hi ha dies en què la vida pública s’assembla a un gran teatre. El mateix dia que l’ARA presenta un reportatge sota l’expressiu títol de “Per què el meu fill ja es passa al castellà amb cinc anys”, el TSJC ha imposat més hores de castellà a l’Escola Turó del Drac de Canet de Mar. En comptes de garantir la menció constitucional de donar al català especial respecte i protecció, a la justícia li sembla que no hi ha prou castellà a la vida escolar.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha reconegut el dret d’una alumna de l’escola Turó del Drac de Canet de Mar a rebre en castellà dues assignatures troncals a banda de la de llengua castellana. Així, estima parcialment el recurs dels pares de la nena en contra de la decisió del departament d’Ensenyament, que li volia denegar. Això no obstant, el tribunal desestima la resta del recurs i manté el projecte lingüístic del centre.

Masturbar-se en el lloc de feina o veure vídeos porno des de l'ordinador de l'oficina no és motiu suficient per justificar un acomiadament procedent. Així ho recull una sentència de la sala social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) feta pública aquest dimecres, que ha decidit sobre el cas concret d'un treballador a qui la seva empresa va fer fora després d'un incident d'aquest tipus.

En poc temps, les dretes espanyoles han engegat una nova ofensiva contra el català i els tribunals han tirat més paletades de sorra sobre la normalització lingüística. No està la cosa per tirar coets, ja que no es tracta de fets episòdics o extravagants. I les noves hegemonies polítiques auguren temps difícils. No en va, els pactes PP-Vox després de les eleccions autonòmiques al País Valencià i a les Illes Balears tenen com un dels objectius primordials acabar amb la immersió lingüística —en diuen promoure "la lliure elecció de llengua"—, negar la unitat del català —l’acord valencià especifica que s’eliminaran les subvencions i entitats pancatalanistes— i eliminar el requisit del català per als funcionaris, en especial els metges, si bé aquest ja s’eximia a les Illes en cas de manca de personal. Vox ha parlat obertament de tancar la ràdio i la televisió públiques (IB3 i À Punt) i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, tot i que això exigeix reformar l’Estatut per 3/5 parts de les Corts. L’estultícia d’un regidor de Cultura de Vox —encara que això és un oxímoron— ha decidit suprimir les subscripcions a diverses revistes editades en català.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat aquest dimecres a un any d'inhabilitació i 12.000 euros de multa la consellera d'Exteriors, Meritxell Serret, per la seva participació en l'organització del referèndum de l'1-O. La sentència és en primera instància i, per tant, no es tracta de l'última paraula. Serret ja ha anunciat que recorrerà al Tribunal Suprem, per la qual cosa la resolució no tindrà conseqüències immediates, de manera que podrà seguir sent membre del govern de Pere Aragonès. Si el Suprem ratifica el veredicte, però, sí que perdrà la seva cadira al consell executiu.

No és gens habitual que un tribunal acompanyi una sentència condemnatòria amb una petició avançada d'indult, malgrat que el Codi Penal prevegi aquest escenari excepcional. L'article 4.3 exposa que el tribunal "acudirà al govern exposant el que cregui convenient sobre la derogació o modificació del precepte [en el qual se sustenta la condemna] o la concessió d'indult, sense perjudici d'executar la sentència, quan de la rigorosa aplicació de les disposicions de la llei resulti penada una acció o omissió que, en opinió del jutge o del tribunal, no hauria de ser-ho, o quan la pena sigui notablement excessiva". Aquesta última part és la que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) entén que es dona en el cas de Laura Borràs i, per tant, avança que serà partidari de la concessió d'un indult –en aquest cas parcial– per una mica més de la meitat de la condemna. Els magistrats entenen que la condemna –per prevaricació i falsedat documental– compleix la llei, però que la llei castiga excessivament aquests comportaments.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat Laura Borràs a quatre anys i mig de presó i 13 d'inhabilitació, gairebé sis anys després que s'iniciés una investigació d'origen rocambolesc. Qui sap si Laura Borràs no hagués acabat mai al banc dels acusats si una cartera no hagués dipositat un sobre a la bústia que no tocava.

Criticar l'empresa on es treballa a través de TikTok no és motiu de sanció per a un treballador. Així ho entén el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en una sentència en què no només anul·la la sanció a un treballador que va fer-ho, sinó que, a més, condemna l'empresa a indemnitzar-lo amb 10.000 euros. L'empresa haurà de pagar al treballador 2.354 euros pels salaris no rebuts més un 10% d'interessos, i 10.000 euros com a indemnització.