El RCE Mallorca, l’Atlètic Balears, la UE Poblera, el CE Constància, el CE Andratx, la UE Porreres, la UE Petra, el CEA Llubí, el CE Sant Jordi, la UEF Santa Maria, el CE Felanitx, el CE s’Horta, el CE Xilvar, el FC Maria de la Salut i el CE Sineu s’han adherit al Correllengua Agermanat 2026, una iniciativa que recorrerà els territoris de parla catalana en defensa i promoció de la llengua.

El fitxatge de Nico Willams segueix encallat no perquè el Barça no tingui els diners per abonar els 58 milions de la seva clàusula de rescissió més l'IPC, sinó perquè a hores d'ara encara està excedit en el fair play financer. En matèria de tresoreria, l'entitat ha arrencat –des de l'1 de juliol– el curs 2025-26 de la mateixa manera que va acaba el passat: sense estar en la regla 1:1 o, dit d'una altra manera, segueix amb límit salarial excedit. És la pedra a la sabata de cada estiu i que, de fet, el passat mercat estival va ja truncar l'arribada de Nico i va provocar que costés moltíssim poder inscriure Dani Olmo i Pau Víctor.

L’equipació del Barça de futbol per a la temporada 2025-2026 aposta per combinar llegat i innovació. Tradició amb futur. Les clàssiques franges blaugranes s’han reimaginat amb noves gradacions que aporten ritme i energia, característiques essencials del futbol del Barça. El resultat és una coloració porpra que, en diagonal, travessa les franges aportant dinamisme i acceleració a la peça. Un homenatge a les banderes blaugranes que onegen pels carrers de les ciutats i dels estadis els dies de partit i que ja són una icona tant local com global.

L'estiu del 2021 Anssumane Fati Vieira heretava el 10 de Lionel Messi de manera natural. Ara no té més remei que resignar-se a marxar i provar fortuna en una altra lliga, la francesa. Concretament al Mònaco, un equip que li agrada jugar a l'atac però amb el condicionant de competir contra defenses i futbolistes físics. Una característica que a priori no és la més adient per al seu estil de joc i, sobretot, pel rendiment que pot oferir. Malgrat tot, està disposat a aprofitar l'última bala. I el Barça, ni que sigui per nostàlgia, també dona una darrera oportunitat a un atacant que complirà 23 anys el dia abans de Tots Sants. L'operació és oficial des d'aquest dimarts 1 de juliol al migdia.

Corria l'any 2012 quan el Barça de Pep Guardiola acabava de derrotar –de nou– l'Athletic Club en una final de Copa. Els blaugranes van golejar el seu rival per 3-0, però els capitans Carles Puyol i Xavi Hernández van ajuntar una ikurriña amb una senyera per oferir el trofeu a l'afició present a l'antic Vicente Calderón. Llavors també era comú cert agermanament entre les dues aficions per xiular l'himne espanyol. Va ser una època, però, en què la rivalitat esportiva entre bascos i catalans va anar calant: entre el 2009 i el 2021, el Barça va derrotar-los en quatre finals de Copa, sovint amb golejades. L'escena de la ikurriña del 2012 va quedar en anècdota.

Ningú es va quedar sense ballar el Coti x Coti dels Tyets l'estiu del 2023. La sardana del grup del Maresme parlava d'una xafarderia, però a la lletra també hi ha l'explicació de per què el valor de la criptomoneda del Barça ha caigut durant els últims anys. "Posseïa info, tenia bones refes / no sabia per què, però s'ajuntaven les notis /el mercat està palmant i tu estàs holding / tira la manta, peli de terror / no vulguis córrer a la sort del traïdor". Aquests són els versos que exposen el mecanisme del que ha passat, segons els experts en criptomonedes consultats per l'ARA.

És un matí qualsevol al barri barceloní del Raval. Mentre els petits comerços es posen en marxa, la canalla surt de casa per anar a l'escola. D'un dels portals n'apareix un nen de religió islàmica. És un dia calorós, vesteix pantalons curts i samarreta. A l'esquena, una motxilla del Barça. Però hi ha un detall que crida l'atenció. L'escut està alterat. A la part superior esquerra, on hi ha la creu de Sant Jordi, l'espai està tapat amb cinta negra. Després d'esperar uns segons, surt del portal un altre nen, una mica més gran. Sembla el seu germà. També porta una motxilla del Barça amb l'escut retocat de la mateixa manera. Se senten còmodes amb els colors blau i grana, però no amb la simbologia religiosa del seu escut.

El Barça ha anunciat aquest divendres que ha tancat una emissió de bons per un valor de 424 milions d’euros, fet que li permet refinançar un 40% del deute relacionat amb l’Espai Barça abans del retorn del primer equip masculí al Camp Nou el 10 d’agost per disputar-hi el Trofeu Joan Gamper. Amb la participació de Goldman Sachs, que vehicula l'operació des del punt de vista dels inversors, el Barça ha reconvertit a través de la mateixa estructura financera ja existent un total de 424 milions d’euros de deute utilitzat per a la construcció del nou estadi, els quals tenien un venciment inicial el 2028, cap a una nova estructura que es començarà a retornar l’any 2033 i s’acabarà de pagar el 2050.

Gairebé dos anys després d'acomiadar-se'n, el 28 de maig del 2023, el Barça ja ha posat una data oficial per al retorn al Camp Nou: serà el 10 d'agost per disputar-hi el Trofeu Joan Gamper. Així ho ha fet oficial aquest dimecres el club blaugrana mitjançant un anunci que s'ha difós per les xarxes socials sota el lema "Tornem a casa, vibrem" i en el qual el protagonista és el president Joan Laporta. El Barça, però, encara no ha desvelat quin serà el rival per a aquest partit ni quin nombre de seguidors hi podran assistir (tot i que és una certesa que l'aforament serà reduït). L'esdeveniment servirà de banc de proves de cara al retorn en competició oficial que tindrà lloc setmanes més endavant.

L’estiu del 2021 quedarà com una de les dates més negres de la història econòmica recent del FC Barcelona. Després d’anys de mala gestió, d’una herència funesta –acompanyada d’un impacte sever de la pandèmia sobre els ingressos– i l’entrada d’una nova junta, que va aprofitar, com és habitual en aquests canvis de govern, per depreciar i aprovisionar les màximes contingències possibles, l'entitat va presentar un patrimoni negatiu de més de 481 milions d’euros. El pitjor balanç patrimonial de la seva història. I el problema era doble: la greu crisi econòmica es combinava amb la impossibilitat de competir esportivament per la devaluació de la plantilla esportiva acompanyada per les restriccions imposades pel fair play financer de la Lliga espanyola.

Quan falta menys d'una setmana perquè es tanqui l'exercici comptable, la feina és intensa als despatxos del Barça. Tant a l'àrea econòmica com a l'esportiva. El club esgota els últims cartutxos per tancar amb números verds. Sense partits a la vista ni patrocinis pendents, només queda esperar que l'auditor validi els 100 milions de la venda dels seients vip i accelerar l'operació sortida dels jugadors descartats. En el fons, quadrar els comptes i tornar a la norma 1:1, la que permet fitxar amb normalitat, són objectius paral·lels.

Pau Cubarsí, el jove central del FC Barcelona, ha animat les matinades de Sant Joan al port de Ciutadella. Envoltat d’escortes, ha estat una de les atraccions de les vetllades organitzades pels locals de la principal zona d’oci nocturn de Menorca amb motiu de les festes de Sant Joan. És el reclam principal per a molts dels milers de joves i adolescents que acostumen a desplaçar-se cada any a les festes, des de Mallorca i Catalunya, com a premi per haver superat la Selectivitat. Sant Joan té tot el que cerquen: celebrar la fi del curs escolar i l’inici de l’estiu amb espectacle, amics i festa en llibertat, sense el control parental.

Quan un jugador canvia d'equip, inicia un procés d'adaptació a la nova realitat que l'envolta. En alguns casos triga menys, en d'altres més. I fins i tot hi ha futbolistes que no arriben mai a acostumar-se a l'equip que l'ha fitxat. La majoria de canvis també posen a prova la capacitat del jugador d'ajustar-se a canvis socials: club nou, ciutat nova en la majoria dels casos i, potser, la necessitat d'aprendre una nova llengua i aclimatar-se a una lliga diferent. En el cas que ens ocupa, Nico Williams, l'extrem que vol el Barça, podríem pensar que aquest procés serà bufar i fer ampolles.

La remodelació del Camp Nou i la generació d'interessos del finançament que està permetent tirar endavant les obres avancen en paral·lel. Aquesta és una de les maneres que tenen de fer negoci la vintena de fons d'inversió que han aportat crèdit perquè el Barça pugui afrontar el seu projecte més important del segle XXI. Segons la memòria del 2024 del fons de titulització de l'Espai Barça, publicada a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) aquesta primavera, el club blaugrana ja porta acumulats 132,4 milions d'euros d'interessos meritats (és a dir, encara no pagats) sense que encara s'hagi amortitzat res. Els primers 46,9 milions es van generar el 2023, i la resta, 85,5, el 2024.

Nico Williams està boig per jugar amb Lamine Yamal i el camí s'aplana: a l'espera de resoldre el fair play financer, que és el principal escull que Joan Laporta ha tingut des que va guanyar les eleccions del 2021, el Barça ja ha pactat amb ell verbalment les condicions del seu futur contracte. Tindria una durada de sis temporades per espaiar al màxim els pagaments i carregar el límit salarial el mínim possible a curt termini. És la mateixa estratègia que s'ha seguit amb Joan Garcia, que cada curs que passi cobrarà una mica més. En el cas de Williams, s'apunta que ingressarà entre 8 i 9 milions d'euros nets anuals, la qual cosa el posarà a la part alta de l'escala salarial blaugrana, però substancialment per sota de Lamine Yamal i Robert Lewandowski.

Ter Stegen difícilment entrarà com a blaugrana al selecte grup dels sis porters que en tota la història de la Lliga de Campions han aconseguit superar els 100 partits en la màxima competició de clubs continental (Casillas, Neuer, Buffon, Cech, Valdés i Khan). Mentre que el porter alemany té la paella pel mànec –el seu contracte expira d'aquí dues temporades, el 2028–, el conjunt blaugrana celebra aquest divendres en un acte privat a les oficines del club la signatura del contracte de Joan Garcia. L'ex de l'Espanyol estamparà la seva firma en un acord per a les pròximes sis temporades, fins al 30 de juny del 2031. D'aquesta manera, i després que el jugador de Sallent hagi abonat a la Lliga els 25 milions d'euros de la seva clàusula de rescissió més l'IPC, el Barça firma amb el millor porter de la competició.

Fins fa no gaire, quan el Barça fitxava un jugador, s’organitzava un acte de presentació en què, a més de signar el contracte i fer-se fotos amb el president, parlava de les seves aspiracions. Fins i tot, hi havia un temps en què es podien fer preguntes periodístiques als protagonistes: no només al futbolista, sinó també als responsables de la política de fitxatges. Per això es va poder qüestionar el preu desorbitat de Coutinho a l’exdirector d’esports professionals Albert Soler el 2018, o bé, l’estiu del 2023, en plena gira pels Estats Units, l'exdirector de futbol Mateu Alemany va donar detalls del que el Barça havia pagat al Girona per endur-se Oriol Romeu a baix cost. Aquesta, la d’Oriol Romeu a Los Angeles (!), és la darrera presentació amb roda de premsa que el Barça ha fet d’un fitxatge –Hansi Flick al marge.

El Barça ja treballa per recuperar el tron de la Champions la temporada vinent i els primers moviments no han tardat a arribar. El primer fitxatge era un secret de domini públic: vuit anys després, Laia Aleixandri torna a vestir de blaugrana. La defensora de 24 anys de Santa Coloma de Gramenet, internacional amb la selecció espanyola, arriba com una central de garanties. Ho fa després de jugar cinc temporades a l'Atlètic de Madrid –amb qui va guanyar dues lligues– i tres al Manchester City. Malgrat haver-se fet seva la posició de central en el quart classificat de la competició femenina més competitiva d'Europa, Aleixandri ha esperat a esgotar el seu contracte amb les citizens per poder tornar a casa.

Els primers rumors sobre la marxa de Joan a l'innombrable van coincidir en els mitjans amb una notícia que va passar desapercebuda entre la successió d'holocaustos quotidians: el descobriment per part de la policia brasilera d'una autèntica fàbrica d'espies russos al país, agents dobles d'elit, més coneguts com a “il·legals”, que construïen una vida perfectament normal durant anys fins que en algun moment eren activats per a alguna missió.

Després que el Barça pagués la clàusula de rescissió de Joan Garcia a finals de la setmana passada, el següent pas perquè el porter de Sallent pogués certificar la seva sortida de l'Espanyol per fitxar per l'etern rival ciutadà era publicar un missatge de comiat. Ha format part de la disciplina perica durant nou anys i, per tant, sabia perfectament que triar el Camp Nou per seguir la seva carrera professional faria més mal a l'afició blanc-i-blava que no pas provar sort a la Premier League, on tenia ofertes interessants. Per això Garcia, abans de posar-se la samarreta culer i de parlar com a nou porter de la plantilla de Hansi Flick, tenia pendent comunicar-se amb tots aquells que fa només unes setmanes el consideraven un ídol. El Barça, per la seva part, ja ha fet oficial que ha fet efectiva la clàusula de rescissió de Garcia. Aquest divendres el jugador signarà contracte amb per a les pròximes sis temporades, fins al 30 de juny del 2031, en un acte privat a les oficines del Barça.