Quan era petita, Maria Recasens, que ara té 26 anys, tenia moltes aficions: a més de l’escola, participava en la lliga de robòtica de Lego, anava al cau, feia escalada i li agradava molt llegir i pintar. Aleshores volia ser astronauta i per això es va acostar a l’astronomia fins que li va caure un llibre de física a les mans. Li va semblar tan interessant que es va posar al cap estudiar alguna cosa que li permetés entendre-ho. Anys després es va graduar en física a la Universitat de Barcelona, ha acabat un màster interuniversitari en ciència i tecnologia quàntica i ha començat el doctorat a l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO). Aquesta trajectòria i tot el que recorda que pensava de la ciència quan era petita és el que comparteix aquest dimarts en una xerrada a l’Institut Menéndez Pelayo de Barcelona, davant els alumnes de 1r d’ESO. Per primera vegada s’ha incorporat al programa #científiques, que des de fa set anys acosta la ciència i la investigació als escolars. 

La majoria associem els xips a l’electrònica i a la informàtica. Resulta, però, que també s’anomena xip l’artilugi que des de fa anys s’utilitza per estudiar si un gen està més expressat del compte en un teixit o, simplement, no hi és. El que ja no és tan conegut és la tendència a donar el mateix nom als circuits que s’integren en una mena de pastilla on les connexions electròniques s’han substituït amb cèl·lules mare vives i s’ha canviat la base de silici per estructures de materials inerts amb l’objectiu de facilitar la formació de sistemes biològics funcionals que recordin òrgans i teixits. Són la base dels organoides o miniòrgans, els nous protagonistes de la bioenginyeria i una de les claus de la recerca biomèdica del futur.