Les tres persones detingudes el passat 11 de març per la seva relació amb la suposada venda fraudulenta de diversos xalets de luxe a Mallorca vinculats amb un oligarca rus actuaven com a testaferros per evitar l'embargament de béns de luxe després de la guerra d'Ucraïna. Segons ha informat la Policia Nacional en una nota de premsa, els sospitosos (dos homes i una dona) col·laboraven, de manera activa, amb una persona física i dues de jurídiques incloses en la llista de sancionats per la Unió Europea i altres organismes internacionals a conseqüència del conflicte a Ucraïna.

El perfil de Vladímir Putin d’ençà del seu impuls expansionista –a partir de l’annexió de Crimea i del Donbàs el 2014– va ser presentat com el d’un autòcrata calculador, retorçat i impredictible, que mai dona pistes dels seus plans i, si en dona, són falses. És inevitable copsar analogies amb el perfil de Donald Trump: també calculador, alhora improvisador i impredictible i, també, si dona pistes són falses i és capaç de canviar-les d’un dia per l’altre. El dictador nord-americà –dictador, sí, comencen a assenyalar-lo alguns mitjans– ha demostrat com fa servir la confusió i les falsedats en l’atac a l’Iran. Dies enrere, quan li preguntaven si entraria en el conflicte, deixava anar allò de “Potser sí, potser no”, fins a arribar al punt de dir que s'agafava un parell de setmanes per pensar-s'ho. Però van ser només un parell de dies, amb nocturnitat i tots els components de l'efecte sorpresa. Veient i sentint el que ha passat, estic temptat de plantejar: ¿fins a quin punt el càlcul improvisat de l’autòcrata negociant americà supera la rigidesa sistemàtica de càlcul del vell kagebista rus?

Quan el 23 de juny de 2023 Ievgueni Prigojin es va rebel·lar i va posar rumb a Moscou al capdavant dels mercenaris del Grup Wagner, Vladímir Putin ja havia fet tard per evitar-ho. De fet, va ser l’intent del Kremlin d’aplacar preventivament aquella amenaça i fer-los passar per l’adreçador el que va precipitar el desafiament més gran a l’autoritat del president rus en 25 anys de mandat. Després que la insurrecció fracassés i que, dos mesos més tard, Prigojin morís molt convenientment en un accident d’avió, Putin va culminar el procés iniciat setmanes abans expulsant Wagner de Rússia i Ucraïna, i convidant els paramilitars a posar-se a les ordres de l’exèrcit rus. 

El ministre d’Exteriors iranià, Abbas Araghchi, se n’ha anat de Moscou aparentment amb les mans buides. El seu aliat, Vladímir Putin, no té cap intenció d’implicar-se militarment en el conflicte al Pròxim Orient, malgrat que, segons Reuters, l’aiatol·là Ali Khamenei arrufi el nas amb la seva equidistància. Després de reunir-se aquest dilluns al Kremlin, cap de les dues parts ha donat pistes d’un possible suport rus a Teheran. 

“Els van portar a un lloc desconegut, els van prendre els telèfons, totes les pertinences, incloent-hi crucifixos, cadenes i targetes, i els van assignar guàrdies. Mai van arribar a les seves unitats. Dos dies després, els enviaven altre cop al front”. És el relat d’una familiar d’un presoner de guerra rus alliberat en l’intercanvi del 19 de març, en què cada bàndol va entregar 175 combatents, i que els últims dies està circulant en vídeo per canals de Telegram russos.

Vladímir Putin està convençut que pot guanyar la guerra a Ucraïna i no deixarà de lluitar fins que es vegi amb les millors cartes per asseure’s a negociar la pau. El president rus explota els dubtes de Donald Trump i augmenta els atacs aeris, mentre aplana el terreny per a una nova ofensiva aquest estiu al Donbàs. Mentrestant, la maquinària diplomàtica del Kremlin busca marcar els temps d’unes converses que ha convertit en un monòleg intimidatori.

El Kremlin ha proposat mantenir una segona ronda de negociacions amb Ucraïna el pròxim dilluns, 2 de juny, a Istanbul, en la qual té previst entregar el seu "memoràndum" amb les condicions per a un futur acord d'alto el foc. "La part russa, com vam acordar, ha preparat de manera operativa el corresponent memoràndum que exposa la nostra postura sobre tots els aspectes per superar de manera fiable les causes originals de la crisi", ha manifestat aquest dimecres el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov.

Donald Trump torna a criticar Vladímir Putin enmig de la nova onada d'atacs russos a Ucraïna. "S'ha tornat completament boig", ha escrit el president estatunidenc sobre el seu homòleg rus a Truth Social després de l'atac aeri massiu que Moscou va llançar sobre Ucraïna diumenge. "Està matant molta gent innecessàriament, i no em refereixo només a soldats", ha afegit. Trump carregava així contra Putin tan sols sis dies després de trucar-se amb ell i Volodímir Zelenski, i assegurava que "Rússia i Ucraïna començaran a negociar immediatament l'alto el foc".

Les expectatives eren mínimes i els resultats han estat nuls. Les primeres converses entre Rússia i Ucraïna en tres anys estaven condemnades al fracàs des del moment en què els enviats de Vladímir Putin han exigit que l’exèrcit ucraïnès es retirés de les parts de les regions que Moscou es va annexionar a la Constitució, però que estan sota domini de Kíiv. Aquesta ha estat la condició que la delegació russa ha posat per acceptar l’alto el foc que demanava Volodímir Zelenski.

Mig món estava pendent de Vladímir Putin i el president rus ha esperat fins a última hora per confirmar el que tothom intuïa: que aquest dijous no serà a Istanbul per reunir-se amb Volodímir Zelenski, tal com el president ucraïnès li havia proposat. Putin no considera Zelenski un interlocutor vàlid i va proposar unes negociacions directes amb Kíiv només per satisfer Donald Trump, però el líder ucraïnès el va deixar en fora de joc doblant l’aposta.

Nova jugada de Vladímir Putin per guanyar temps i fer l’orni davant la pressió occidental perquè accepti una treva de 30 dies. El president rus fa una contraproposta a Ucraïna que consisteix en mantenir converses directes dijous vinent a Istanbul, on ja es va celebrar l’últim intent de mediació entre tots dos bàndols el 29 de març del 2022. Per això ha parlat per telèfon amb el president turc, Recep Tayyip Erdogan, que li ha respost que Turquia està preparada per acollir la trobada.

Els líders de França, el Regne Unit, Alemanya i Polònia han viatjat aquest dissabte a Kíiv per evidenciar, un cop més, el seu suport a Ucraïna i intentar redoblar la pressió sobre Vladímir Putin perquè accepti un alto el foc d'un mes que volen que comenci aquest mateix dilluns. Alhora, han fet pinya per mirar de guanyar influència davant de Donald Trump, que des que va tornar a la Casa Blanca, ha menyspreat el rol d'Europa en les negociacions per aconseguir la pau.

Un dia per al poble, però sense el poble. Vladímir Putin ha celebrat el 80è aniversari de la victòria soviètica a la Segona Guerra Mundial escudat entre 27 líders mundials a la plaça Roja de Moscou, però amb els carrers buits de gent. La desfilada militar del Dia de la Victòria li ha servit per mostrar al món que no està sol i que té la força per continuar amb la guerra a Ucraïna, tot i que, per aconseguir-ho, hagi hagut de blindar el centre de la ciutat i deixar mig país sense internet per l’amenaça dels drons.

Moscou, el 9 de maig, és una ciutat de festa major. Els carrers estan engalanats amb banderoles que commemoren el 80è aniversari de la victòria soviètica a la Segona Guerra Mundial, els aparadors apareixen plens d’estrelles roges i de cintes de Sant Jordi –un controvertit llaç negre i taronja en honor al valor militar–, s’hi fan concerts, castells de foc, i els ciutadans aprofiten el bon temps i la tirallonga de dies festius per passejar pels parcs.

Les converses de pau sobre Ucraïna s’estanquen coincidint amb els 100 dies de mandat de Donald Trump. Vladímir Putin no està disposat a anar més enllà d’una treva de 72 hores per blindar la desfilada del 80è aniversari de la victòria soviètica sobre els nazis, malgrat l’esgotament nord-americà. Per als Estats Units és una iniciativa insuficient, però el Kremlin no es mou ni un mil·límetre de les seves exigències i endureix el to contra Volodímir Zelenski i els seus aliats europeus.

Vladímir Putin manté l’ànsia de conquerir o controlar territoris que pertanyien a la Unió Soviètica, però la realitat li diu que, al cap de tres dècades de l’ensorrament de l’imperi, la comunitat russa del Bàltic perd drets, alhora que la llengua russa recula sobretot a l’Àsia central. El vent ha acabat bufant a favor de llengües etiquetades de regionals –considerades de segona– que ara s’ensenyen a les escoles, i que estudien amb satisfacció persones d’entre quaranta i cinquanta anys: la generació que no hi va tenir accés i que ara gaudeix de literatura, mitjans de comunicació i xarxes socials en la seva llengua.

“Vladímir Putin encara pateix la síndrome posttraumàtica de Prigojin i té por de l'exèrcit”, explica l’analista Vladímir Pastukhov a Ekho FM. Aquest dijous un tribunal militar ha sentenciat el carismàtic general Ivan Popov a cinc anys de presó per frau i falsificació, a més de degradar-lo, en un cas amb moltes ombres. El seu empresonament va generar una onada de suport popular entre els bloguers de guerra, que veuen en ell un veritable defensor de la pàtria injustament tractat, fins al punt que el president rus no s’atreveix a enviar-lo de nou a la guerra.

En la guerra, fins i tot la idea d’una treva es converteix en ostatge de la confrontació. El conflicte d’Ucraïna ha entrat també en una guerra d’altos el foc; d’anuncis incomplerts; de suposades promeses de treva que coincideixen amb atacs sobre el terreny. Dissabte Vladímir Putin va anunciar per sorpresa una pausa de dos dies per la Pasqua i Volodímir Zelenski s’hi afegia. Però, des d’aleshores, tant Kíiv com Moscou han denunciat centenars de violacions de l’alto el foc al front de guerra. Amb uns Estats Units que amenacen de desentendre’s del conflicte si no hi ha avenços negociadors, l’oferta de treva s’ha convertit en una maniobra més per guanyar-se el favor d’un Donald Trump àvid de gestos.

Ara que ja fa dos mesos de l’inici de les converses entre Rússia i els Estats Units, res indica que un acord de pau a Ucraïna sigui més a prop que el 18 de febrer, el dia en què les delegacions de tots dos països es van trobar per primera vegada a l’Aràbia Saudita després de tres anys d’hivern diplomàtic. Malgrat l’optimisme i la pressa de Donald Trump, Vladímir Putin està posant tota mena d’obstacles a un alto el foc mentre es compromet a negociar-lo; exigeix concessions sense estar disposat a fer-ne, i afirma que vol la pau alhora que bombardeja carrers plens de gent. Quina lògica hi ha darrere d’aquesta estratègia? Quin és el full de ruta no declarat del president rus?

El ministre d'Exteriors rus, el tenebrós Serguei Lavrov, va justificar la matança del Diumenge de Rams a la ciutat ucraïnesa de Sumi (en què van morir trenta-quatre civils, i hi va haver més d'un centenar de ferits) amb l'argument que a l'edifici atacat amb dos míssils russos hi havia una reunió oculta de militar ucraïnesos i occidentals. “Caps militars ucraïnesos i els seus col·legues occidentals, que es feien passar per mercenaris o qui sap per què”, va descriure Lavrov. I va afegir: “Allà hi ha militars dels països de l'OTAN que manen, això ho sap tothom”.