El pas de Jaume Matas per la política autonòmica serà recordat durant dècades, no només pels casos de corrupció que el dugueren a la presó, sinó per la condemna econòmica als ciutadans de les Illes, que avui dia encara paguen la factura multimilionària de les seves dèries. El Govern abonarà els 2,7 milions d’euros corresponents a la darrera factura del Palma Arena el juliol: aquesta infraestructura haurà costat 89,2 milions en total, gairebé el triple del que s’havia previst inicialment, i més del doble de la quantitat de la licitació.

El PP considera que la confessió judicial de Víctor de Aldama confirma que el Govern presidit per Francina Armengol va permetre que doblers públics dels ciutadans de les Balears acabàs enriquint la trama vinculada a José Luis Ábalos i Koldo García a través de la compra de mascaretes en pandèmia.

El president Francesc Antich va acomiadar els anys 90 amb la promesa d’un futur progressista, però Marga Prohens finalitza 2025 preocupada davant l’auge de l’extrema dreta. Pel camí, les Illes han estat un dels exemples més flagrants de la corrupció a l’Estat. L’entrada de Maria Antònia Munar (Unió Mallorquina) a la presó el 2013 és una de les instantànies imprescindibles per rememorar aquest primer quart de segle. Han estat, a més, 25 anys de grans mobilitzacions: les darreres, contra la saturació turística i els preus de l’habitatge.

El jutge de l'Audiència Nacional que investiga el cas hidrocarburs ha citat a declarar el 28 gener com a testimonis el menorquí Marc Pons i Juan Ignacio Díaz Bidart, els quals varen ser caps de gabinet de les exministres Teresa Ribera i Reyes Maroto, respectivament. Així consta en una providència, a la qual ha tingut accés Europa Press, del jutge Santiago Pedraz. El jutge ha citat el mateix dia, però com a investigat, l'empresari Claudio Rivas, qui els investigadors consideren el presumpte líder de la trama d'hidrocarburs vinculada a la companyia Villafuel. A més, l'instructor ha tornat a cridar com a imputat l'empresari Víctor de Aldama dia 29 de gener. El 30 de gener declararan les empresàries imputades Carmen Pano, qui diu haver entregat 90.000 euros a la seu del PSOE de Ferraz, i la seva filla, Leonor González.

El jutge José Castro es va fer famós a tot Espanya quan va decidir asseure per primera vegada en la banqueta un membre de la Casa Reial, la infanta Cristina. Onze anys després, ja jubilat, fa balanç en el llibre El caso Nóos. Toda la verdad del proceso que commocionó a España, i manté que la germana menor del rei va tenir una participació activa i es va beneficiar dels delictes comesos per Iñaki Urdangarin.

La Policia Nacional i la Guàrdia Civil han desenvolupat aquest divendres un nou operatiu relacionat amb la trama de blanqueig de doblers del narcotràfic que va ser desarticulada a principis de mes a Mallorca. Segons ha pogut saber Europa Press de fonts de la investigació, hi ha hagut diversos detinguts i s'han produït diversos escorcolls a diferents punts de l'illa. Els arrestos d'aquest divendres se sumen als tres que es van produir dimarts passat, quan es van capturar tres persones que haurien actuat com a testaferros. La causa continua secreta i a les mans del Jutjat d'Instrucció 7 de Palma.

Una troballa de gairebé 700 quilos de cocaïna ha estat clau en la macrooperació contra el blanqueig a Mallorca que va esclatar aquest dilluns amb escorcolls a diferents immobles de Mallorca i que ha enviat a presó l'advocat Gonzalo Márquez i el líder de la banda de motos United Tribuns, Stefan Milojevic.

Certament, la corrupció és inadmissible: els diners públics són sagrats i no val això de què aquesta mala pràctica és intrínseca a la naturalesa humana, també ho és el crim i no l’admetem. Ara bé, el que també és cert és que la corrupció no ve d’ara, ni de bon tros. Potser fins i tot va ser encara pitjor en el passat. La raó és que fa exactament sis segles, una auditoria –sí, es veu que llavors ja en feien– va descobrir que els responsables de l’administració pública de Mallorca havien malversat, en 20 anys, el pressupost de sis exercicis: l’equivalent a uns 3.800 milions d’euros dels nostres dies. Va ser, amb tota probabilitat, el cas més gran de corrupció de la història de l’Arxipèlag.

Santos Cerdán podria estar representant (si el condicional acaba sent sobrer, ho haurà de demostrar la justícia) l’escandalós i alhora vell episodi de corrupció econòmica de quan algú veu passar milions per davant i es creu que ha trobat la manera d'untar-se els dits ell, el partit o tots dos, fins que al final l’enxampen. De moment, d’indicis n’hi ha hagut prou perquè Pedro Sánchez continuï penjant d’un fil. El seu criteri triant secretaris d’organització és dubtós pel cap baix, i si apareixen proves sòlides de finançament il·legal, el fil es trencarà.

Pilar Sorribas és professora del departament d’Economia de la UB i investigadora de l’IEB, l'Institut d'Economia de Barcelona.

Pel que es veu, el cas Ábalos/Cerdán/Koldo va pel camí de tenir més episodis que Nissaga de poder. Cada dia apareixen més evidències o es produeixen declaracions en seu judicial en què, per cert, els investigats no reconeixen ni tal sols la seva veu. Cosa de la IA, ja se sap. Sense anar més lluny, aquesta setmana la desconfiança de la gent s’ha disparat, fins al punt de generar un sentiment insòlit de frustració col·lectiva, quan ha transcendit l’operativa amb la qual s’adjudicaven irregularment infraestructures ferroviàries o carreteres a tres grans empreses que en resultaven recurrentment beneficiàries.

Pedro Sánchez està contra les cordes. Els casos de corrupció que esquitxen dos dels seus col·laboradors més directes, els exsecretaris d’organització del PSOE, José Luis Ábalos i Santos Cerdán, han deixat sense alè el president espanyol, que ha perdut la credibilitat i el control de la situació. I com que tot és susceptible d’empitjorar, l'enfrontament públic amb Donald Trump a propòsit de la despesa militar és una jugada de recorregut incert que pot donar-li molts mals de cap.

El diputat de MÉS per Mallorca en el Congrés, Vicenç Vidal, està només a una passa d'abandonar la coalició amb Sumar –el grup Plurinacional– i passar al grup Mixt a la Cambra Baixa. Després que l'executiva de la formació ecosobiranista es posicioni a favor de deixar la coalició amb la formació de Yolanda Díaz, l'assemblea de MÉS haurà de ratificar dijous si aquest és el camí a seguir per Vidal a partir d'ara. No s'hi esperen sorpreses i tot fa preveure que Vidal deixarà de ser diputat del grup amb Sumar.

Considerem un diàleg dramatitzat amb només dos personatges, centrat en el tema de la corrupció política. De fet, ja n'hi ha uns quants, com ara Dignitat, d'Ignasi Vidal. El que proposo jo seria protagonitzat per un actor que interpretés el filòsof alemany Jürgen Habermas i un altre el comissionista navarrès Koldo García Izaguirre. S'ho imaginen? En una banda de l'escenari, un dels últims grans intel·lectuals europeus vius (té 96 anys); a l'altre costat, un personatge obscur i mig analfabet. L'obra es podria dir Ètica, simplement. Tot plegat pot semblar una idea extravagant... però resulta que ja està inventada i té vint-i-quatre segles. Als diàlegs de Plató és molt freqüent que amb Sòcrates hi dialoguin tipus que en aquell moment resultaven identificables per qualsevol ciutadà d'Atenes i que no eren precisament grans pensadors. De fet, la qüestió de la corrupció, entesa en un sentit ampli, sobrevola la majoria de diàlegs –diguem-ne– polítics del filòsof grec. Tot plegat vol dir que som davant d'un problema que va molt més enllà de les nostres circumstàncies, de la nostra època, del nostre món. No gosaria pas dir que és inherent a la condició humana, però sí que està documentada en tota mena de contextos des de fa mil·lennis. 

L'escàndol Koldo-Ábalos-Santos Cerdán, o com se n'hagi de dir, ha començat el seu camí judicial i això vol dir que, d'ara endavant, assistirem a la narració en directe, com si es tractés d'una competició esportiva, de les estratègies de defensa de cadascun d'aquests brètols. Si s'alien, si es barallen, si es contradiuen, si callen, si engeguen ventiladors. La mateixa fira que hem vist girar tantes vegades, només que aquí no giren atraccions amb llums, sinó delictes, delinqüents i les maneres amb què cadascun d'ells intenta escapolir-se de la justícia i carregar les culpes als altres. Ells ho tenen assumit, les seves defenses —vinguin de la CUP o d'on vinguin— ho tenen assumit. Així és com funciona el sistema polític espanyol, que, pel que fa als assumptes de corrupció, és exactament el mateix que el sistema polític català.

Quan un ésser viu es corromp, el que fa és experimentar una transformació. Continua sent allò que és, però en una forma deteriorada, degenerada. La corrupció, del llatí corruptio-ōnis, és una degradació del que es considera l’estat ordinari o "normal", un estat inferior vers el qual qualsevol ésser viu està exposat a transitar. En el cas de les persones, l’accepció no té un significat només biològic, sinó també moral i, per extensió, molts cops també legal. En els darrers casos, ens referim a la transgressió d’un codi que aquell home o dona s’havia compromès a respectar. La corrupció política presenta distintes expressions i dimensions, tantes com les normes que poden ser violades, molt sovint més d’una al mateix temps. La corrupció econòmica constitueix, per tant, només una de les corrupcions polítiques possibles, malgrat que de les més freqüents i la que genera més rebuig en la societat. Es dona quan algú aprofita el seu poder polític per aconseguir il·legítimament un benefici privat. Sovint es tracta de diners, però ni de bon tros de forma exclusiva.

“Hem de continuar, i ho farem”. Així de contundent responia Pedro Sánchez al ser preguntat pel cas Koldo i la crisi de confiança que sacseja el seu govern. Continuar pot ser prou per al PSOE, però no ho és per a un sistema que, si no canvia, permet que trames com aquesta siguin possibles. L’informe de l'UCO revela com Ábalos, Cerdán i Koldo suposadament van buscar “modificar el sistema de licitacions”, “tenir més control” dels interventors i manipular el procés tècnic perquè operadors afins guanyessin amb puntuacions inflades. I tot això no ho sabem perquè ho hagi detectat cap dels múltiples organismes anticorrupció que hi ha a Espanya –ni oficines d’integritat, ni agències de transparència, ni tribunals de control intern (en tenim tantes i tantes)–, sinó una investigació judicial que ha requerit mesos de feina policial i proves tan clares com les converses gravades entre els mateixos implicats.

El presumpte cas de corrupció al PSOE per comissions il·legals de la trama dels dos exsecretaris d'organització Santos Cerdán i José Luis Ábalos i l'exassessor Koldo García està acorralant cada dia més el govern espanyol. Això ha comportat que els socis d'investidura de Pedro Sánchez ja l'hagin deixat sol en la defensa del seu executiu, però també un enduriment del to del seu soci de govern, Sumar. Mentre diversos partits de la plataforma de la vicepresidenta segona espanyola, Yolanda Díaz, estan pensant si trenquen amb el projecte amb el qual s'havien aliat i Podem es mostra especialment contundent contra l'executiu estatal, la política gallega ha decidit endurir el to. "El problema està en dos partits, el PP i el PSOE, i això és el que s'ha d'acabar", ha afirmat aquest dissabte en la clausura del tretzè congrés confederal de CCOO.

La presidenta del Congrés i expresidenta de les Illes Balears, Francina Armengol, va assegurar durant una gala d'entrega de premis a Mallorca que no permetrà "que s'intenti embrutar el meu nom, ni el de gairebé tots els socialistes que són gent honesta".