Abdul El-Sayed ha confirmat que l'onada antiestablishment dins del Partit Demòcrata no és una febre cosmopolita. Després d'un recompte de vots ajustat que s'ha allargat fins al matí de dimecres, el candidat progressista s'ha proclamat guanyador de les primàries de Michigan davant de la congressista Haley Stevens. La contesa electoral en aquest estat del Mig Oest ha estat una de les més cares per la quantitat de diners que el lobby proisraelià, AIPAC, ha injectat en la candidatura de Stevens en un intent, finalment fallit, de desbancar El-Sayed.

Vladímir Putin ha tornat a aprofitar la debilitat de les defenses aèries de Kíiv per acarnissar-se amb la capital ucraïnesa. 24 míssils balístics i quatre d’hipersònics han impactat sense cap mena d’oposició contra la ciutat i les poblacions de l’entorn, i han provocat almenys 17 morts i més d’una quarantena de ferits. L’exèrcit rus respon d’aquesta manera a l’estratègia de Volodímir Zelenski de colpejar diàriament els magatzems de Wildberries, la principal empresa de comerç en línia de Rússia.

112 persones han estat enterrades aquest dimarts en el funeral més gran fet a la Franja de Gaza. Dins dels fèretres coberts per banderes palestines hi reposen les víctimes d'un bombardeig israelià que va tenir lloc fa gairebé tres anys, el 22 de novembre del 2023, sis setmanes després de l'atac de Hamàs del 7 d'octubre.

Ucraïna ha anat un pas més enllà en l’estratègia per afegir pressió sobre l’economia russa. A banda de colpejar sistemàticament les refineries de petroli i les rutes logístiques, ara ha iniciat una campanya contra els magatzems de la principal empresa russa de comerç electrònic, Wildberries. En poc més de dues setmanes els ha atacat prop d’una trentena de vegades i n’ha inutilitzat més d’un milió i mig de metres quadrats. 

Després de dies de tensió i divisió entre Espanya i alguns estats membres per la crisi migratòria a Ceuta, la trobada extraordinària dels ministres d’Interior celebrada aquest dimarts ha servit per escenificar un canvi de postura general, almenys de cara enfora. Després d’una primera reacció de diversos socis culpabilitzant Espanya i les seves polítiques migratòries per posar en risc les fronteres comunitàries, ara el missatge és que els Vint-i-set estan “units” fent costat al govern de Pedro Sánchez. També Itàlia, el país més bel·ligerant i que fins i tot ha endurit temporalment el control fronterer amb Espanya.

Quatre dies després de l’entrada irregular de més de 60.000 persones a Ceuta, la motivació de l’enèsima crisi migratòria entre Espanya i el Marroc continua envoltada de misteri. El règim marroquí va mantenir un estricte silenci fins diumenge a la nit, quan ja s’havien trobat desenes de cadàvers a les platges de la zona. La versió oficial, transmesa en una nota del ministeri de l’Interior, abona la mateixa tesi que Madrid, la d’una campanya de desinformació per part de les màfies migratòries. Tanmateix, diversos fets fan dubtar de la veracitat de la seva narrativa.  

Mentre les guerres a Ucraïna, l'Iran i Gaza concentren bona part de l’atenció internacional, una emergència sanitària creix sigil·losament al cor de l’Àfrica. La República Democràtica del Congo (RDC) afronta el brot d’Ebola amb més casos registrats des que el virus es va detectar al país fa gairebé mig segle. El ritme de contagis augmenta amb una rapidesa sense precedents; el sistema sanitari no dona l'abast i les organitzacions humanitàries alerten que la manca de recursos està impedint contenir una epidèmia que ja s’ha convertit en la segona amb més casos de la història mundial.

La primera resposta —i, per tant, la més sincera— de la Unió Europea davant la crisi de Ceuta orquestrada pel Marroc ha estat la que la política comunitària menys es pot permetre: de nou, la divisió, la manca d'unitat. Pedro Sánchez, que des del primer moment ha demanat als socis europeus "solidaritat i empatia", s'ha trobat pràcticament sol, assenyalat, qüestionat, amenaçat davant un intent de desestabilització extern. Cinc dies ha trigat Ursula von der Leyen a donar suport públic a Madrid. És el mínim que li exigeix el seu càrrec. La reunió d'urgència d'aquest dimarts a Brussel·les pot servir per minimitzar els danys o per fer-los més profunds.

Amagats a un hotel d'Ouagadougou, a Burkina Faso, el fotoperiodista Guillem Trius i jo ens vam trobar amb el periodista Serge Oulon un dia de tardor del 2023. El país vivia sota un règim militar cada cop més autoritari. Amb el repte d’aconseguir recuperar el control total del territori, en disputa amb grups jihadistes, Ibrahim Traoré, de 34 anys, es presentava com un líder revolucionari després d'un cop d'estat el setembre del 2022. Burkina Faso és un país marcat pels cops d'estat i les revolucions, en els seus intents de fugir de l'esfera d'influència francesa des de la seva independència política l'any 1960. El líder que va arribar més lluny, el militar Thomas Sankara, va dirigir el país entre el 1983 i el 1987, abans de ser assassinat en un cop d'estat que va instal·lar al poder un altre militar, Blaise Compaoré, més proper a París, i que va governar amb mà de ferro fins al 2014.

Fa unes setmanes, prenent un te en una cafeteria de Berlín, una sinòloga alemanya m’explicava amb preocupació la decadència de l’economia del seu país. La indústria d’Alemanya, que fa anys era de les més potents del món, ara va amb l’aigua al coll per resistir la competència xinesa. El xoc més fort és al sector de l’automòbil, el principal motor econòmic alemany –i també europeu–. La Xina s’ha alçat com el líder mundial del vehicle elèctric, mentre que el motor de combustió alemany és cada cop més una peça de museu. Volkswagen ha anunciat que retallarà 100.000 llocs de treball a nivell mundial. Cada mes es perden 10.000 feines industrials a Alemanya, bona part d’elles al Mittelstand, el teixit d’empreses exportadores mitjanes i petites del país.

Tenia disset anys quan la primera proposta de matrimoni va arribar a casa meva. Encara recordo aquell dia. Acabava de tornar de l'escola i la meva ment estava concentrada en l'examen que tenia la setmana següent. Com sempre, els meus llibres de text estaven escampats pel terra de l'habitació. Tot el meu món girava al seu voltant per aconseguir notes altes per entrar a la universitat, convertir-me en periodista, i construir el futur que havia imaginat per a mi des de petita.

La tarda de dijous, després d'entendre que l'entrada massiva de joves marroquins a Ceuta era, sobretot, un moviment polític, des de l'ARA vam contactar amb diversos experts en la regió per intentar desxifrar-ne el perquè ara. La resposta de tots ells va ser que era massa aviat per tenir pistes clares. Em va agradar especialment el missatge que em va traslladar un d'ells: "Més que a mi, les preguntes cal fer-les al Marroc".

La investigadora Irene Fernández Molina és especialista en el Magrib, la política exterior de la Unió Europea i les relacions euromediterrànies. Hores després de la crisi migratòria a Ceuta, analitzem amb ella quins motius pot haver-hi darrere i les conseqüències que pot tenir a escala europea.

Cristian Fàbrega Gallego és professor del departament d'Enginyeria Electrònica i Biomèdica i coordina el màster d'energies renovables i sostenibilitat energètica de la Universitat de Barcelona. Atén l'ARA per explicar l'impacte ambiental i el consum energètic dels centres de dades d'intel·ligència artificial, que es multipliquen arreu del món.

L'advocat Khaled Quzmar (1964) fa gairebé quatre dècades que treballa en defensa dels drets de la població palestina. Director executiu del Centre Palestí pels Drets de la Infància (PCCR), fa uns dies va visitar Barcelona de la mà de l'ONG Mundubat per denunciar l'impacte de l'ocupació i el genocidi en la infància a Gaza i Cisjordània. Va atendre l'ARA abans de reunir-se amb representants del Parlament i de desplaçar-se a Madrid per entrevistar-se amb la ministra de Joventut i Infància, Sira Rego.

Els Estats Units continuen la seva ofensiva per desmantellar el Tribunal Penal Internacional a través de sancions i una gran campanya mediàtica. En parlem amb Pablo Pareja, expert en relacions internacionals i en dret internacional de la UPF.

A les deu del matí, quan el sol ja escalfa la sorra, el mar Mort sembla aliè al soroll del país. L'aigua immòbil reflecteix les muntanyes de Jordània, els primers visitants entren a la platja amb la pell coberta de fang i els hotels de la costa tornen a obrir terrasses amb vista a un dels paisatges més singulars del planeta.

"Estem orgullosos de tu"; "no t'esforcis tant", són missatges afectuosos que volen sentir molts joves i que troben com a succedani en boca de pares virtuals en vídeos d'internet. És tot un contrast amb les fredes exigències de les famílies xineses reals. 

El Marroc ha canviat molt en pocs anys. Ha millorat en diversos aspectes, sobretot en l’econòmic, cosa que afavoreix la creació de llocs de treball, la construcció i el desenvolupament d’infraestructures. Fins i tot, les autoritats tenen prou recursos per reformar i embellir l’aspecte de les ciutats. Us animo a fer una prova. Demaneu a un amic marroquí quin era el panorama del seu país natal quan en va marxar i quin paisatge hi troba ara, quan hi va de vacances.

La sequera al centre d'Europa ha provocat que el Danubi es trobi en els nivells d'aigua més baixos en tres dècades. A Hongria, el govern ha avisat que caldrà aturar, per primer cop, l'activitat de la seva única central nuclear, la primera crisi que ha de gestionar el govern de Péter Magyar.

Els dos principals incendis que afecten Grècia, els de Beòcia i Porto Germeno, al nord-oest d'Atenes, han cremat més d'11.100 hectàrees, segons les últimes dades facilitades per les autoritats hel·lenes, que estan fent ús del programa Copernicus per gestionar els focs.

Alemanya continua commocionada per l'atemptat terrorista que dissabte passat va deixar una dona morta i una trentena de ferits durant les celebracions de l'Orgull LGBTI a Berlín. L'autor de l'atac, que va ser abatut l'endemà per la policia, va resultar ser un jove de 21 anys radicalitzat per idees islamistes que acabava de sortir d'un centre de detenció i estava sota vigilància policial. Quan falten menys de dos mesos per A les eleccions regionals, l'incident ha donat ales a l'extrema dreta, que podria obtenir els millors resultats de la seva història en els tres estats on es disputa el govern.

Els dos ocupants d’un helicòpter que participava en les tasques d’extinció d’un incendi a Grècia han mort al xocar en ple vol amb una altra aeronau, els dos pilots de la qual han resultat ferits, segons informen diversos mitjans locals. Les dues víctimes mortals són el pilot romanès de l’helicòpter i el copilot grec, segons l’emissora Skai, que indica que els tripulants de l’altre vehicle –també de nacionalitats romanesa i grega– han estat traslladats a un hospital amb ferides lleus.

Un atemptat terrorista al cor de Moscou ha tornat a disparar les alarmes entre la cúpula de l’exèrcit rus. Dissabte al vespre, una bomba va esclatar a l’entrada del restaurant de luxe on el general Aleksandr Txaiko celebrava el seu cinquanta-cinquè aniversari. Tant ell com els convidats de l’elit política i militar que eren amb ell van sortir-ne il·lesos, però cinc clients de l’establiment van morir i 19 més van resultar ferits, alguns dels quals en estat crític.

El govern de Veneçuela ha actualitzat la xifra oficial de víctimes pel doble terratrèmol que va assolar el nord del país el dia de Sant Joan: ja s'han comptabilitzat 6.125 morts, 579 més que en el balanç anterior, publicat el 24 de juliol. A més, 60.992 persones han hagut de ser ateses a hospitals.

La llei per canviar com es vota als Estats Units, la Save Act, no és l'únic procés parlamentari que se li ha encallat a Donald Trump. El president estatunidenc està bregant amb els seus senadors per aconseguir ratificar Todd Blanche com a fiscal general. Actualment, Blanche, que és el seu exadvocat, està ocupant el càrrec de manera interina. Dos legisladors republicans, Thom Tillis i John Cornyn, s'havien convertit en el principal bloqueig. Però ara, el seu posicionament ha canviat arran de les concessions de Blanche en l'acord que Trump va tancar amb l'agència tributària (IRS, en les seves sigles anglès).

Dins d'alguns sectors del trumpisme Ucraïna ja no es veu amb el mateix recel que fa un any. Dimarts, el Volodímir Zelenski que abandonava la Casa Blanca no era el president torturat pels crits del seu homòleg estatunidenc, Donald Trump, sinó un home optimista respecte a les opcions de recuperar el suport de Washington. El canvi, a més, es produeix en un moment en què teòricament Kíiv ha perdut un dels seus grans aliats al Congrés estatunidenc arran de la mort del senador Lindsey Graham. Però sembla que s'ha guanyat la simpatia d'un nom influent dins del cercle intern del magnat i l'esfera MAGA: Laura Loomer.

L'exèrcit mexicà ha detingut Alfonso Fernández Magallón, àlies Poncho, considerat el líder del càrtel de Los Reyes i per a qui els Estats Units oferien una recompensa de cinc milions de dòlars. Després de la captura, integrants de l'organització han incendiat vehicles i han bloquejat algunes vies.

Tretze persones, entre elles una parella d'espanyols, han mort aquest dissabte al Perú en un sinistre d'avioneta. L'aeronau els portava a sobrevolar les famoses Línies de Nazca i ha perdut el control per causes que s'estan investigant. En l'accident no hi va haver cap supervivent.

A Washington, la xafogor de l'estiu és indefugible, però Donald Trump i el règim iranià tornen a repetir el bucle de declaracions creuades de la primavera passada. L'única diferència és que aquest anar i venir es produeix en un escenari post-alto el foc i on sembla que Teheran ja li ha pres el pols al president estatunidenc. Aquest dilluns al matí, el ministre d'Exteriors iranià, Esmaeil Baghaei, deia que el seu país no està mantenint converses amb els EUA i contradeia així l'anunci que havia fet Trump diumenge al vespre a bord de l'Air Force One.

Per molt que el règim marroquí s’esforci en projectar una imatge de modernitat i progrés de cara al món, la realitat és tossuda i pot fer acte de presència en qualsevol moment. Fa prop d’un any, les grans protestes juvenils del grup GenZ 212 ja van evidenciar el profund malestar del jovent. L’organització de la Copa d'Àfrica de Nacions, de futbol, el desembre passat, va servir per desviar l’atenció dels problemes socials i lluir els nous estadis, que seran l’escenari del Mundial 2030. Però l’actual crisi migratòria ha tornat a posar de manifest que hi ha un Marroc, endarrerit i desesperançat, molt diferent a l'oficial.

Assegut en una platja un dissabte a Ceuta, un home senegalès anomenat Djibril Mboup va treure una bossa de festucs de la butxaca i va començar a repartir-los, un a un, entre els seus nous amics. La bossa, que li havia donat un agent de la policia espanyola, contenia l'únic aliment que, segons va explicar, havia menjat en gairebé dos dies des que havia entrat en aquest petit territori espanyol del nord d'Àfrica. Malgrat la gana, però, Mboup, de 30 anys, va assegurar que no pensava tornar a travessar la frontera cap al Marroc. "Parlo en nom de tothom que és aquí", deia, alçant la veu mentre els joves que l'envoltaven murmuraven aprovant les seves paraules. "Encara que no mengem, encara que no beguem, no tornarem al Marroc. Ens quedarem aquí". Mboup era un dels prop de 400 homes, la majoria provinents de l'Àfrica subsahariana, reunits aquell dissabte a la platja. Molts jeien sobre trossos de cartró esquinçats, amb els peus plens de butllofes després d'haver creuat la frontera i recorregut els carrers de Ceuta.

Donald Trump assegura que ha posposat "un atac" contra l'Iran després d'"assolir les bases d'un acord" que inclou l'"obertura immediata i completa" de l'estret d'Ormuz: "Iran i altres països de l'Orient Mitjà ens han demanat que posposem qualsevol atac, ja que s'han acordat les bases d'un acord"..

Durant dècades la relació entre els Estats Units i l'Aràbia Saudita es va construir sobre un equilibri conegut: Washington garantia la seguretat del regne i Riad assegurava l'estabilitat del mercat energètic mundial. Un pacte nascut a la segona meitat del segle XX que va convertir l'Aràbia Saudita en un soci estratègic per a la política nord-americana a l'Orient Mitjà.

Les autoritats japoneses han actualitzat les dades referents al terratrèmol de magnitud 7,2 que es va registrar dimarts a l'illa japonesa de Kyushu. El nou balanç deixa 38 víctimes mortals, 143 ferits, 9.200 evacuats i danys a 1.540 edificis, dels quals 182 han quedat completament destrossats.

Abhijeet Dipke va mirar la pantalla del telèfon per comprovar amb els seus propis ulls si el que li havien dit era cert. Durant més de dos mesos, Dipke havia liderat un moviment de protesta que exigia la dimissió del ministre d'Educació de l'Índia i, ara, el seu desig s'havia fet realitat. Dipke va caure de genolls i va colpejar repetidament l'escenari improvisat del principal punt de protesta de Nova Delhi fruit de l'emoció. Després es va aixecar, va agafar un micròfon i va comunicar la notícia a la marea de manifestants que l'envoltava. "Visca el poder estudiantil!", va cridar, aixecant el puny un cop i un altre. "Ho hem aconseguit!".

Almenys 35 persones han mort i més de 200 han resultat ferides pel terratrèmol de magnitud 7,1 que va sacsejar aquest dimarts el sud-oest de l'arxipèlag japonès, segons les últimes xifres oficials, cosa que el converteix en el més mortífer registrat al país els últims dos anys. L'epicentre va tenir lloc a 20 quilòmetres de la ciutat de Kumamoto, situada a l'illa de Kyushu, i va assolir el nivell màxim de l'escala sísmica japonesa en diverses zones de la regió.

Un terratrèmol de magnitud 7,1 ha sacsejat aquest dimarts la regió de Kyushu, al sud del Japó i ha causat almenys tretze morts, prop de 200 ferits i esfondraments d'edificis i xarxes viàries de la zona. Un dels punts on els rescatistes concentren gran part dels esforços -fins a 170 professionals- és un centre comercial a la localitat de Kashima, on una desena de persones van quedar atrapades. Aquest dimecres al matí, ja s'ha pogut confirmar que, com a mínim, dues persones van morir durant el col·lapse i la posterior explosió del centre.

Les autoritats de Malàisia han detingut més de 100 refugiats rohingyes que s'havien reunit al voltant de l'agència de les Nacions Unides per als refugiats (ACNUR) a Kuala Lumpur. Demanaven protecció després d'haver estat expulsats de casa seva.

Quan Ievgueni Prigojin, el líder de Wagner, es va rebel·lar contra l’aleshores ministre de Defensa rus, Serguei Xoigú, el 23 de juny de 2023, Vladímir Putin ja havia decidit dissoldre el grup de mercenaris més popular de Rússia a causa de l’amenaça que suposava per a l’estabilitat del règim. Malgrat haver estat clau en la conquesta de poblacions com Bakhmut o Soledar, a Donetsk, el fracàs del motí va abocar els combatents privats a integrar-se a l’exèrcit regular o a tornar-se’n cap a casa. Alguns van accedir a enrolar-se a les forces armades, altres van buscar la manera de continuar lluitant a Ucraïna mantenint una certa autonomia i molts van preferir viatjar a l’Àfrica, on Wagner s’havia fet fort defensant juntes colpistes locals i on encara avui malda per preservar les restes del seu imperi.

Les baixes a la guerra de l'Iran cada cop es fan més feixugues per a la Casa Blanca. El president estatunidenc, Donald Trump, encara insisteix que està "guanyant" el conflicte, però els últims canvis en el recompte de baixes i ferits del Pentàgon diuen una altra cosa. Els últims quatre soldats morts al conflicte han estat comptabilitzats en altres categories que no estan vinculades a l'operació Fúria Èpica, el nom amb el qual el mandatari va batejar l'ofensiva. Tècnicament, ara només es reconeixen com a baixes vinculades a la campanya catorze de les divuit que hi ha hagut fins al moment.

La relació diplomàtica entre l'Estat espanyol i el Marroc ha estat marcada per un seguit d'anades i vingudes. És a dir, per moments de tensió que han dut a un xoc entre els dos països, fins i tot durant mesos. Es tracta d'una caixa de trons que la greu crisi migratòria a Ceuta ha tornat a posar damunt la taula i que si bé el govern espanyol no vol obrir –a la Moncloa mantenen que és un "soci fiable"–; altres veus hi entren de ple. Sense anar més lluny, Sumar. El soci minoritari del govern de coalició ha demanat a les Nacions Unides que "examini" la responsabilitat del Marroc en la crisi migratòria i alguns dels seus membres han apuntat obertament a una dimensió geopolítica: "No es tracta d'una crisi migratòria, sinó de decisions polítiques", ha afirmat la diputada al Congrés, Tesh Sidi.

L'entrada de milers de migrants a Ceuta, que ja s'ha saldat amb 67 víctimes mortals, segons l'última actualització de la policia, ha desencadenat un xoc diplomàtic a la Unió Europea al voltant del blindatge de les fronteres i que es traduirà en una reunió extraordinària dels ministres de l'Interior dels diferents estats membres aquest dimarts per videoconferència. La trobada tindrà lloc després que ho hagi demanat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, aquest dissabte al matí en una carta enviada a les institucions comunitàries. També ho han demanat 22 països més, que s'han sumat a una missiva impulsada per Itàlia i Dinamarca en què es demana analitzar la crisi a Ceuta i "acordar una resposta coordinada i accions immediates pel control de la frontera exterior".

Ceuta i la crisi fronterera desfermada dijous a la ciutat autònoma s'ha utilitzat a les xarxes socials com a gasolina per escampar la xenofòbia de la ultradreta global. X, Telegram, Facebook i altres plataformes han convertit en poques hores l'enclavament espanyol del nord de l'Àfrica en un símbol de la internacional reaccionària; en una forma d'escombrar políticament cap a casa i d'afavorir les propostes més deshumanitzadores davant les desigualtats nord-sud.

Donald Trump fa marxa enrere i diu ara que no ha donat permís a Ucraïna perquè pugui fabricar els míssils estatunidencs Patriot. El president estatunidenc ha dit aquest divendres durant la reunió de gabinet de la Casa Blanca que els EUA no ho han acordat i que "han d'anar amb molt de compte a l'hora de permetre que algú els fabriqui". A principis de mes, durant la cimera de l'OTAN a Ankara, el magnat havia anunciat just el contrari, que permetrien que Kíiv tingués la tecnologia estatunidenca per, possiblement, fabricar els Patriots en el seu territori.

El govern italià de Giorgia Meloni ha ordenat reintroduir els controls a les fronteres marítimes i aèries amb Espanya arran de l'arribada a Ceuta de milers de migrants provinents del Marroc. Per ordre del ministeri de l'Interior, a més, Itàlia augmentarà els controls terrestres a la frontera amb França, segons ha avançat l'agència de notícies italiana ANSA. El ministre d'Exteriors italià, Antonio Tajani, ha justificat la mesura per "protegir la seguretat" dels ciutadans i per defensar les fronteres europees. "Cal treballar junts per evitar que fluxos incontrolats de migrants entrin al territori de la UE", ha escrit a X, que ha vinculat la immigració amb el terrorisme. Però el govern italià ha matisat que els controls seran aleatoris i només afectaran ciutadans que no pertanyin a la UE.

Els caps de setmana d’en Teo solen transcórrer entre parcs, tobogans i trens. Amb prop de dos anys, qualsevol excursió és una aventura, especialment si inclou una visita a alguna estació ferroviària. Neus Modoro i Kiyofumi Kurata procuren aprofitar els dies lliures per passar temps en família, ja sigui jugant en algun dels nombrosos espais verds de Tòquio, visitant un zoo o un museu, o fent una escapada ocasional a Osaka per veure els avis paterns. La seva és una vida familiar aparentment ordinària, però marcada per una realitat que combina llengües, referents i costums procedents de dos extrems d’Euràsia.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha dit la matinada de divendres que la seva Junta de Pau ha arribat a un acord "per al desarmament complet de Hamàs". La milícia ha confirmat que han signat l'acord, però el vinculen al fet que Tel-Aviv compleixi la seva part de l'acord de pau de 20 punts, és a dir, que retiri les tropes de la Franja. El negociador de Hamàs, Ghazi Hamad, ha assenyalat en declaracions a mitjans àrabs que el pacte inclou aquesta "obligació" d'Israel". L'executiu de Benjamin Netanyahu, en canvi, manté el silenci. Així, a efectes pràctics, la situació és idèntica a la que ja hi havia abans de l'anunci. Encara és aviat per poder dir que es tracta del "monumental avenç" que Trump pregona.

Mentre el Marroc s’afanya a construir estadis de futbol per al pròxim Mundial, milers dels seus ciutadans intenten marxar del país per guanyar-se un futur millor. Entre les imatges d’aquests dies de l’espigó del Tarajal, criden l’atenció les famílies amb criatures petites arrapades a flotadors o a armilles de joguina. No s’oblidin que en aquesta mateixa platja, el 2014 una quinzena de joves subsaharians van morir ofegats mentre la policia espanyola els disparava bales de goma.

El president de l'Argentina, Javier Milei, ha prohibit, per decret, l'entrada d'estrangers al país que hagin ofès els argentins, així com l'expulsió d'aquells que ja viuen en el país. Aquesta decisió arriba enmig de denúncies del mateix govern argentí sobre una suposada campanya "anti-Argentina" després de les crítiques difoses per xarxes socials arran de la final del Mundial de futbol, en el qual l'Argentina va perdre contra Espanya.

Un gran incendi forestal manté mobilitzats aquest dijous desenes de bombers a Suffolk, un comtat rural de l'est d'Anglaterra (East Anglia), al nord-est de Londres i amb costa al mar del Nord. La zona afectada, Dunwich Heath, és a prop de Leiston, a uns 130 quilòmetres de la capital britànica, i es troba només a uns sis quilòmetres de la central nuclear de Sizewell B, una de les principals instal·lacions energètiques del Regne Unit, que genera el 3% de l'electricitat del país.

Després d'un breu parèntesi en què semblava que la calma podia començar a instal·lar-se a l'Orient Mitjà, les hostilitats han tornat amb força. La regió continua immersa en una escalada que amenaça d'ampliar encara més el conflicte i d'arrossegar nous actors a una crisi ja marcada per una elevada tensió militar.

Les autoritats poloneses han informat que un objecte d'origen encara desconegut ha violat l'espai aeri polonès i ha caigut aquesta matinada en el seu territori. "Tot indica que era un míssil balístic rus Kh-101, però volem estar 100% segurs del tipus de míssil i de qui el va llançar", ha declarat el primer ministre de Polònia, Donald Tusk, que ha qualificat l'incident de "molt greu". El ministre de Defensa polonès, Wladyslaw Kosiniak-Kamysz, també ha confirmat que és "molt probable" que fos un míssil de creuer rus. "Els míssils (Kh-101) són utilitzats exclusivament per la força aèria estratègica de Rússia", afegia el titular d'Exteriors, Radosław Sikorski.

La nit ha donat una petita treva als bombers del sud-oest de França, que veuen amb "optimisme" l'evolució de l'incendi més greu que es recorda al país. Després d'una "nit molt tranquil·la", les condicions meteorològiques amb un 80% d'humitat fan augurar una "situació molt més acceptable", ha assegurat el comandant Matthieu Jomain, oficial de comunicacions del Servei Departamental d'Incendis. La prefectura de la Gironda ha anunciat aquest matí que ha autoritzat el retorn immediat dels residents a nou municipis del departament, de manera que 84.000 desallotjats —d'un total de 220.000— han pogut tornar a casa.

La situació de sequera s'agreuja a Anglaterra. L'Agència de Medi Ambient ha declarat oficialment aquest dimecres la sequera en set regions que abasten aproximadament la meitat del territori, després de mesos de precipitacions excepcionalment escasses i d'una successió d'onades de calor que han disparat el consum d'aigua. Les zones afectades són Londres i Hertfordshire, East Anglia, la vall del Tàmesi, Hampshire i l'illa de Wight, Devon i Cornualla, West Midlands i Wessex (que inclou Dorset, Somerset, Wiltshire i el sud de Gloucestershire).

Un vídeo s'ha viralitzat a les xarxes i ha convertit un jove socorrista de només 16 anys en un heroi. Les imatges mostren el rescat d'un nen que era arrossegat per les onades a la platja de Santa Cruz, a Califòrnia, quan intentava sortir de l'aigua. El fort onatge feia impossible que l'infant aconseguís sortir de l'aigua i, el jove socorrista, sense deixar-lo anar, el transporta fins a la platja.

La tensió a l'Orient Mitjà torna a disparar-se. L'Aràbia Saudita ha fet aquest dimecres un pas endavant en la guerra contra l'Iran participant directament, al costat dels Estats Units, en els bombardejos contra la milícia proiraniana Forces de Mobilització Popular (FMP) a l'Iraq. La implicació militar de Riad marca un punt d'inflexió en un dels moments de màxima tensió a la regió des de l'alto el foc de l'abril i evidencia el gir estratègic impulsat per Donald Trump, que cada vegada reforça més la seva aposta pel regne saudita com un dels principals aliats àrabs de Washington a la regió.

Els serveis de seguretat russos continuen la croada contra Telegram i el seu fundador, Pàvel Dúrov. Mentre el Kremlin i els seus tecnòcrates es resisteixen a enterrar definitivament l’aplicació, conscients de com n’és de popular al país, l’FSB –l’antiga KGB– tira pel dret, acusa el seu màxim responsable de “col·laborar amb activitats terroristes” i el posa en crida i cerca. Segons els espies, la plataforma no ha fet res per evitar que els serveis secrets ucraïnesos utilitzin un xatbot de cites per captar joves i adolescents russos amb l’objectiu de dur a terme “accions de sabotatge i terrorisme, assassinats en massa i operacions de ciberfrau”.

Israel arribarà a les eleccions amb una ferida institucional oberta. Les últimes hores abans de la dissolució del Parlament, el govern ha impulsat un paquet de lleis que reactiva un conflicte que va marcar l’inici de la legislatura: la pugna entre el govern i el Tribunal Suprem pel control dels principals mecanismes de poder de l’Estat.