La Xina coincideix amb els Estats Units en mostrar preocupació pels riscos de seguretat que pot provocar la intel·ligència artificial (IA). Les dues potències mundials capdavanteres en el desenvolupament de la IA són conscients del perill que aquesta potent tecnologia pugui escapar del control humà. Però les coincidències acaben en la diagnosi, la resposta al problema és divergent. La Xina veu els riscos manejables i aposta per la supervisió estatal davant del discurs una mica apocalíptic emès per responsables de les principals empreses nord-americanes que alerten d'un futur amb una IA descontrolada, que fins i tot pot posar en perill la humanitat.

En una escola pública de Sidó, el començament del curs no s'assembla al d'altres anys. Algunes aules continuen ocupades per famílies desplaçades. Les seves pertinences caben en unes quantes bosses i els espais on s'haurien de col·locar els pupitres continuen dividits en petits racons per dormir. Més d'un milió de persones van ser desplaçades durant les hostilitats d'aquest any al Líban, entre els quals hi havia uns 390.000 infants, segons Unicef. L'organisme adverteix, a més, que 340 escoles han quedat danyades o destruïdes, i han deixat milers d'alumnes en risc de començar el curs sense una aula.

El 13 d’octubre del 2021 va ser un dia important per a la protecció de l’Àrtic: la Unió Europea va signar el compromís polític per frenar l’obertura de nous jaciments de combustibles fòssils a la regió. Cinc anys després, la UE es troba immersa en el procés de revisar les línies estratègiques de la seva política àrtica, que es presentarà a finals de setembre. Aquesta setmana, els líders europeus s’han reunit a Finlàndia per parlar sobre el transport marítim, els recursos i la seguretat a la regió enmig de la pressió creixent dels EUA, la Xina i Rússia.

Fa broma, o no, una font europea: el 30 de juliol, el dia de l’assalt a Ceuta, el primer que van haver de fer molts assessors comunitaris va ser explicar als seus polítics on estava Ceuta. Després, van venir els calfreds. 

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat un pacte de seguretat “històric” amb Dinamarca sobre Groenlàndia, l’illa àrtica sobre la qual el mandatari ha expressat reiterades vegades les seves aspiracions annexionistes. El republicà ha comunicat l'acord a través de Truth Social. Poc després, el govern danès ha confirmat que la setmana que ve signarà amb els EUA i amb l'executiu de Groenlàndia un acord per "enfortir la seguretat" a l'illa àrtica durant l'Assemblea General de les Nacions Unides, que es durà a terme a Nova York a partir del dilluns 21 de setembre. Fins i tot l'OTAN ha celebrat el pacte. Més enllà del llenguatge triomfalista, falten molts detalls per concretar per analitzar adequadament la naturalesa de l'acord, ja que tampoc queda clar què canvia respecte a l’acord sobre l’illa àrtica que ja existeix des del 1951 entre Washington i Copenhaguen.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat aquest divendres a la tarda que prohibeix l'entrada de la CNN, la cadena MS NOW i Politico a la Casa Blanca com a represàlia per la seva tasca periodística. En una publicació a Truth Social, el mandatari acusa els tres mitjans de difondre notícies falses sobre ell i la seva administració i ha advertit que "altres mitjans els seguiran". "Els mitjans no haurien de tenir permès escriure constantment ficcions i mentides quan parlen sobre el president dels Estats Units", ha sentenciat. Els mitjans afectats encara no s'han pronunciat.

El govern de Rússia ha ordenat transferir temporalment a la companyia L.E.V. Management la gestió dels actius del grup alimentari suís Nestlé, de la cadena francesa de supermercats Auchan –Alcampo al mercat espanyol– i de la també francesa Leroy Merlin, especialitzada en material de bricolatge. El president rus, Vladímir Putin, respon així a les sancions de països europeus contra el règim rus per la invasió d'Ucraïna, en particular de Suïssa, un país tradicionalment neutral.

Fins fa pocs anys semblava que els estats més poderosos i rics estaven destinats a dominar el camp de batalla. Els grans avenços militars tecnològics de les últimes dècades –els avions de combat "invisibles" o els míssils de creuer guiats per satèl·lit– requerien grans recursos i capacitat de desplegament. Els Estats Units, el principal dissenyador i fabricant d'aquestes tecnologies, portava la capdavantera. En els últims anys, però, hem vist com les dues grans tecnologies que han revolucionat el món de la guerra, els drons i la intel·ligència artificial (IA) estan a l'abast de tothom i solen beneficiar la part més dèbil, sigui als camps d'Ucraïna o sobrevolant l'estret d'Ormuz.

Són temps extraordinaris a Europa, i per això l'alemanya Von der Leyen començava el seu discurs citant l'anglès Charles Dickens: "Era el millor dels temps i era el pitjor dels temps". L'escriptor de Portsmouth, que ara hauria d'ensenyar el passaport per viatjar a la seva estimada París, definia així Europa en temps de guillotines afilades a França. Von der Leyen actualitzava el pensament de Dickens davant el Parlament Europeu d'Estrasburg: "La Unió Europea és més forta que mai, i la Unió Europea pot semblar més precària que mai". La paradoxa és la figura literària que millor funciona en temps de desesperació, d'urgència.

Si aquesta anàlisi política sobre la salut de la Unió Europea fos música, hauria de sonar in crescendo (intensitat) amb uns quants tocs d’ostinato (tensió) i bastants moments de trèmolo (suspens).

Com sobreviu un règim autoritari com el del Marroc? Amb la repressió. Quan trontolla davant el més mínim sobresalt, recorre al que sap fer millor per fer callar qualsevol oposició seriosa o que considera perillosa: primer intenta comprar voluntats i, si això no dona resultat, treu la porra, empresona o, en algunes ocasions en el passat, mata. I així ha estat des de l’inici de la independència del Marroc, el 1956.

Des de l'entrada de desenes de milers de persones des del Marroc cap a Ceuta, aquesta ciutat espanyola al nord d'Àfrica s'ha convertit en l'epicentre d'un problema existencial: Occident es mira al mirall i identifica que el motiu de la seva crisi és l'arribada d'estrangers no blancs. Mirant les xifres, no té gaire sentit. La Unió Europea, amb 452 milions d'habitants, tremola per la possible entrada de 5.000 persones, i viu cohibida pel Marroc, que explota políticament el seu rol de guardià africà de les fronteres europees. La monarquia marroquina monetitza el rebuig europeu als migrants africans: com més por a Europa, més vol cobrar.

El sociòleg i geògraf holandès Hein de Haas (1969) és un dels principals experts europeus en migracions. Director de l’Institut de Migracions internacionals de la Universitat d’Oxford i professor de la Universitat de Maastricht, el seu últim llibre, Los mitos de la inmigración (Península), desmunta els discursos a dreta i esquerra. Ha viscut i treballat al Marroc.

La victòria d'Alternativa per a Alemanya (AfD) a Saxònia-Anhalt ha sacsejat Europa, amb l'extrema dreta amb opcions reals d'aconseguir el poder en un land per primer cop des de la caiguda del nazisme. L'aclaparador triomf ultra ha arribat al land de l'antiga República Democràtica Alemanya (RDA), amb indicadors econòmics i socials per sota dels de l'Alemanya Occidental més de 30 anys després de la reunificació. Alemanya tampoc passa pel seu millor moment econòmic, amb un motor que ha perdut potència i un govern federal que intenta reimpulsar-lo amb el rearmament. Parlem de les causes de la victòria ultra amb Steven Forti, professor d'història contemporània a la UAB i expert en extrema dreta.

Ansam al Ruhal (Beit Lahia, Franja de Gaza, 1999) era fins fa dos mesos infermera de l'Hospital Indonesi, un dels pocs centres mèdics que continuen operatius al nord de Gaza, enmig de l'ofensiva israeliana que no té treva sobre el terreny. Va arribar a Barcelona al juny, acollida pel programa d'estudiants refugiats de la Universitat de Barcelona (UB). Té 27 anys i ha sobreviscut a cinc guerres. De petita va quedar ferida en un atac israelià que va matar dues de les seves germanes.

La gran riuada entre el Nepal i el Tibet ha causat centenars de morts i més d'un miler de desapareguts. Parlem amb Marcel Hürlimann, catedràtic de la UPC i expert en riscos naturals, per aclarir la naturalesa d'aquest fenomen.

L'extrema dreta europea viu un moment dolç. La victòria aclaparadora d'Alternativa per a Alemanya a les eleccions regionals de Saxònia-Anhalt és només l'últim d'una cadena d'avisos: l'extrema dreta s'ha normalitzat. Però, al mateix temps que guanya força, també evidencia les seves divisions internes. "S'ha convertit en un partit normal que guanya i que perd per les mateixes raons que la resta dels partits: per l'economia, la corrupció, la campanya o la capacitat de marcar l'agenda", assegura Javier Carbonell, analista de l'European Policy Center. "Que és una força consolidada és un fet, però la relació amb la resta dels partits encara no és normal, no és fàcil de fer-hi coalicions", matisa László Andor, excomissari europeu de Treball, Assumptes Socials o Integració, i ara analista, en declaracions a l'ARA.

Quan les dues torres del World Trade Center de Nova York es van desplomar sobre l’asfalt i van segar prop de tres mil vides, un nou ordre geopolític va començar a edificar-se. Si avui assistim a una transformació gradual de l'ordre mundial, que també està trastocant velles estructures globals, aquell va ser un tall net, un punt d'inflexió per al món que amb prou feines va durar dues hores. La Doctrina Bush, que es va impulsar com a resposta, va clavar el primer gran cop de demolició al dret internacional, en nom de l'anomenada "guerra contra el terror". L'estratègia ideada per Dick Cheney, Donald Rumsfeld i altres falcons neoconservadors que envoltaven George W. Bush va imposar el concepte de guerra preventiva com a carta blanca per a les potències occidentals, bàsicament els Estats Units, per atacar altres països de manera unilateral. Es va posar en marxa llavors un nou tipus de guerra que ja no era entre estats sinó que enfrontava governs amb grups insurgents amb tentacles internacionals. I va arrencar també l'era de la vigilància, amb el control estatal sobre la privacitat en nom de la seguretat nacional.

Ha passat un quart de segle i encara sembla proper l'horror d'aquell dia. I el dels següents, quan a la Nova York somnàmbula respiràvem les cendres dels cadàvers carbonitzats i dissolts en l'atmosfera.

El president del Parlament de Suècia, Andreas Norlén, ha encarregat formalment a la socialdemòcrata Magdalena Andersson que intenti formar el nou govern del país, després que el bloc de partits d'esquerra i centreesquerra aconseguissin la majoria a les eleccions de diumenge.

La concatenació de sabotatges, ciberatacs i incursions amb drons atribuïts a Rússia està evidenciant les costures de l'arquitectura de seguretat europea. Davant una intensificació d'aquests episodis, els governs del continent han començat a plantejar-se com respondre-hi sense esperar que Moscou travessi cap línia vermella.

Nicholas Brandram, un banquer britànic de 44 anys emparentat amb Felip VI, va ser trobat mort dimarts al seu domicili de Chiswick, a l’oest de Londres. Brandram havia estat detingut el 15 de juny com a sospitós del cas conegut com a “Putney pusher”, una agressió que va tenir lloc el 5 de maig del 2017 en què un corredor va empènyer una dona a la calçada just quan s’hi acostava un autobús. La maniobra del conductor va evitar que la víctima fos atropellada, però l'incident, gravat per una càmera de seguretat, va provocar una enorme controvèrsia al país i una cacera frenètica per trobar l'home. Tot i els esforços, mai va ser descobert, i l'agressió va passar a la llista de misteris sense resoldre. Fins que, nou anys després, la policia va trucar a la porta de Brandram. El va arrestar per presumpta possessió de drogues, i posteriorment el va deixar en llibertat. No el van acusar formalment, però va quedar sota investigació.

Feia tres anys que Vladímir Putin no petonejava nens en públic, un símptoma que la seva popularitat trontolla. Les males enquestes del seu partit, Rússia Unida, l'han obligat a implicar-se en la campanya de les eleccions legislatives russes, que se celebren entre aquest divendres i diumenge. Són les primeres en temps de guerra i les primeres en què participen els habitants dels territoris ucraïnesos ocupats, que ja han començat a votar en urnes custodiades per soldats armats. Uns comicis manipulats pel Kremlin, amb l'oposició pacifista vetada, on es dona per descomptada la victòria aclaparadora de l'oficialisme i que, en un context de malestar social pels problemes econòmics, els bloquejos d'internet i la fatiga del conflicte, les autoritats esperen que passin sense pena ni glòria ni sobresalts.

El primer ministre de Polònia, Donald Tusk, ha elevat el to contra Rússia en el dia que el país recorda el 87è aniversari de la invasió soviètica de Polònia el 1939. "Com sabem, la història no es repeteix, però sí que rima, i avui hem de llegir aquestes rimes de la història amb la deguda seriositat", ha dit el dirigent polonès, que els últims mesos ha estat un dels més clars a l'hora de denunciar l'augment de les provocacions i els atacs del règim de Vladímir Putin en el marc de la guerra híbrida contra Europa. "Preferiria parlar només de les gestes heroiques registrades als llibres d'història, però l'escalada d'agressió de Rússia no m'ho permet", ha dit en un vídeo a les xarxes socials.

Les autoritats mexicanes van detenir dijous el presumpte responsable de l’assassinat de Claudia Tacoronte, una estudiant espanyola de 21 anys que va ser apunyalada el 12 de setembre al municipi de Cuautla, a l’estat de Morelos. El detingut és Francisco Javier, conegut com El Trompas, contra qui la Fiscalia de Morelos havia emès una ordre de captura.

Els Estats Units preparen l'enviament a Israel d'un dels paquets de munició més importants dels últims anys per millorar les capacitats militars israelianes. L'administració del president Donald Trump té previst lliurar 40.000 bombes de 900 quilos a canvi de 2.800 milions de dòlars. La partida inclou algunes de les bombes més destructives dels arsenals occidentals: unes 20.000 bombes MK-84 i BLU-117 i 20.000 més d'I-2000, segons informació avançada pel Washington Post.

La lluna de mel entre el nou president de la Reserva Federal (la Fed, el banc central dels Estats Units), Kevin Warsh, i el president estatunidenc, Donald Trump, s'ha acabat. L'organisme ha anunciat aquest dimecres que apuja els tipus d'interès fins a la franja entre el 3,75% i el 4%, cosa que suposa un increment de 0,25 punts percentuals respecte al 3,5% previ, malgrat les demandes de Trump que els retallés.

Els Estats Units han desplegat armes en l’òrbita terrestre, segons ha declarat el secretari nord-americà de la Força Aèria, Troy E. Meink, en el primer reconeixement públic d’aquest fet per part d’un funcionari del Pentàgon després d’anys de preparatius per contrarestar possibles desplegaments de Rússia i la Xina. "Estem augmentant la nostra preparació davant les amenaces existents, i els Estats Units disposen d’armes de control espacial en òrbita capaces de defensar les Forces Conjuntes davant d’accions hostils d’adversaris", va dir dilluns en una convenció a Maryland, segons un comunicat publicat a la web de la Força Aèria.

Mèxic ha garantit a Espanya la "màxima implicació" per esclarir l'assassinat de l'estudiant espanyola d'intercanvi Claudia Taraconte. Així ho han assegurat fonts d'Exteriors després dels contactes sobre el succés entre el ministre José Manuel Albares i el seu homòleg mexicà, Roberto Velasco.

L'ONU conclou que els Estats d'Units van cometre crims de guerra a l'Iran el 28 de febrer, el dia que Washington i Tel-Aviv van llançar l'ofensiva amb què van iniciar la guerra contra els aiatol·làs. La missió de les Nacions Unides per al país persa assenyala dos atacs aeris per sostenir la seva acusació: el que va tenir lloc contra una escola a Minab, al sud del país, en què van morir 120 infants, i un atac amb míssils de precisió que va assassinar 22 civils en un complex esportiu i una zona residencial a Lamerd, també al sud.

Israel i el Marroc han acordat fer un nou pas en l’acostament diplomàtic iniciat el 2020 i elevar les seves missions diplomàtiques al rang d’ambaixades, amb el compromís de nomenar ambaixadors als dos països. La trobada a Nova York entre el ministre d’Exteriors israelià, Gideon Sa’ar; el seu homòleg marroquí, Nasser Bourita, i l’ambaixador dels Estats Units davant les Nacions Unides, Mike Waltz, s’ha produït un dia després del sisè aniversari dels Acords d’Abraham, el marc impulsat per l’administració de Donald Trump que va permetre la represa de les relacions entre Israel i diversos països àrabs.

El govern de Turquia ha fet aquests últims dies una macrooperació policial contra bars, organitzacions i domicilis d'activistes de la comunitat LGBTI a Istanbul, Ankara, Esmirna, Mersin i altres ciutats, en un dels pitjors episodis de l'ofensiva que manté contra el col·lectiu des de fa més d'una dècada. Hi ha almenys 63 detinguts i un total de 162 investigats, a més de nou associacions i tretze empreses, segons la Fiscalia. També s'han bloquejat les pàgines web de diverses entitats, incloent-hi les que es dediquen a fer sensibilització sobre el VIH. Les protestes contra la violació de drets i la discriminació també han estat reprimides.

El trànsit de vaixells de mercaderies per l'estret d'Ormuz es va reduir a només tres embarcacions ahir, dimecres. Suposa un descens considerable si ho comparem amb els 12 vaixells de dimarts i, sobretot, amb les xifres dels darrers 10 dies, quan hi passaven 17 naus de mitjana.

Almenys 67 persones han mort en l'esfondrament d'una mina d'or a l'estat de Kordofan de l'Oest, al sud del Sudan, on continuen les operacions de recerca i rescat per localitzar els supervivents. L'organització Observatori de Kordofan avisa que la xifra total de morts podria ser més elevada.

El 1812 Napoleó va envair Rússia amb el que era aleshores l'exèrcit més poderós d'Europa, convençut que els russos no tindrien res a fer en una batalla cara a cara. Però en comptes d'això, les tropes de Moscou van posar la geografia al seu servei: evitant la confrontació directa, van anar reculant i arrossegant els francesos a la immensa plana russa. Amb la logística fraccionada, sense provisions ni aixopluc, la Grande Armée va haver de retirar-se davant del fred extrem i els atacs constants.

Almenys 25 persones han mort i cinc han resultat ferides en l'incendi d'un vaixell de càrrega amb bandera estrangera al port de Tsingtao, a la província oriental xinesa de Shandong. El foc s'ha produït mentre el vaixell estava atracat per ser reparat.

Deu dies després de la devastadora riuada al Nepal, les autoritats han aconseguit rescatar amb vida dues persones més: una dona de 64 anys que havia quedat sepultada pel fang en una casa i un treballador xinès que estava atrapat en un túnel d'una planta hidroelèctrica.

Quan ja començava a ser gairebé impossible, ha passat. Aquest divendres, nou dies després de la gran riuada que va assolar el Nepal, dos treballadors atrapats en un túnel d'una infraestructura hidroelèctrica han estat rescatats amb vida. Els homes han informat que hi ha més persones vives a l'interior de la infraestructura.

El govern del Nepal està encapçalat per un antic enginyer de 36 anys convertit en raper, Balendra Shah, que va arribar al poder fa només uns mesos impulsat per la indignació dels joves davant d’una economia afectada per la corrupció i la mala gestió. Ara, després de les devastadores inundacions, ell i el seu govern encara incipient afronten una prova hercúlia. La majoria dels 17 ministres de l'executiu de Shah tenen menys de 40 anys i encara s’estaven familiaritzant amb les tasques de govern quan va arribar el desastre.

El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha donat suport aquest dijous a l'aposta de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, d'enfortir les relacions amb països com el Canadà, el qual la cap de l'executiu europeu va plantejar que sigui el primer membre associat de la Unió Europea, una fórmula que encara no existeix en els tractats europeus. En la presentació de l'Anuari Internacional del Cidob, Albares ha assegurat que "no es tracta d'excloure ningú, sinó de preservar un ordre internacional capaç d'oferir seguretat, estabilitat i oportunitats per a tothom".

El Parlament Europeu ha aprovat aquest dijous una resolució que qualifica l'arribada de 80.000 migrants a Ceuta d'una "invasió". El text, impulsat pel Partit Popular Europeu, ha tirat endavant amb 339 vots a favor, 225 en contra i 16 abstencions, gràcies al suport dels grups d'extrema dreta de l'Eurocambra, en una mostra més que la retòrica de Brussel·les sobre immigració s'endureix a marxes forçades.

L'últim cop que el primer ministre del Canadà, Mark Carney, va pronunciar un discurs davant d'un gran fòrum internacional, el seu missatge va sonar com un toc d'atenció als despatxos de les capitals europees. En plena escalada de tensions amb Donald Trump i una transformació de l'ordre internacional, Carney proposava a les potències mitjanes unir forces per guanyar marge de maniobra davant les grans potències. "Quan només negociem bilateralment amb una potència hegemònica, negociem des de la debilitat. (...) Això no és sobirania. És representar la sobirania mentre s'accepta la subordinació", assegurava al gener a Davos.

“Van cosir el cotxe a trets. Vaig dir als nens que s’amaguessin sota els seients": així recorda Zeinab Molaierad la mort del seu fill Kian Pirfalak, de 9 anys, el setembre del 2022. La família tornava a casa, a la ciutat iraniana d'Izeh, quan agents de paisà van obrir foc contra el vehicle. Les autoritats van atribuir les morts d’aquell vespre a un atac terrorista. És un dels centenars de casos que recull l'informe d’Amnistia Internacional Arquitectes de les atrocitats, una investigació de mil pàgines que s'ha publicat aquest dimecres, coincidint amb el quart aniversari de l'assassinat de la jove Mahsa Gina Amini, detinguda per la policia de la moral per no portar el vel posat d'acord amb les seves estrictes normes. Una mort que va desencadenar un històric moviment de protesta ofegat en sang pel règim dels aiatol·làs.

El Tribunal Especial per a Kosovo ha declarat l'expresident Hashim Thaçi culpable per crims de guerra comesos en la guerra del 1998-1999 com a dirigent de l'UÇK, l'Exèrcit d'Alliberament de Kosovo. El tribunal, amb seu a la Haia, i que jutja els crims de guerra i contra la humanitat durant el conflicte, ha condemnat Thaçi a 25 anys de presó per crims que inclouen l'assassinat de 96 opositors polítics i suposats col·laboradors amb Sèrbia, la detenció il·legal de 385 persones, tortures a 303 i maltractaments a unes 50.

Amb la majoria d'edificis arrasats i gairebé sense espai als campaments de desplaçats, molts palestins de la Franja de Gaza no tenen cap altra alternativa que malviure en blocs de pisos semidestruïts per la campanya genocida d'Israel. Un edifici ple de gent s'ha esfondrat aquest dimecres de matinada a Ciutat de Gaza.

"Era el millor dels temps, era el pitjor dels temps". Reprenent les paraules de Charles Dickens a Història de dues ciutats –en referència a l'Europa just abans de l'esclat la Revolució Francesa–, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha retratat el moment que viu avui el continent. "L'estat de la nostra Unió és més fort que mai. L'estat de la nostra Unió també pot semblar més precari que mai", ha arrencat la dirigent alemanya en el discurs sobre l'estat de la Unió, amb què s'inaugura cada any el curs polític europeu.

Un empresari rus vinculat al Kremlin va pagar centenars de milers de dòlars per ajudar a finançar la tornaboda de Donald Trump Junior, fill del president dels Estats Units, segons dues persones amb coneixement de l'assumpte. L'esdeveniment es va celebrar aquest any a les Bahames, i els pagaments suposen una vulneració extraordinària de les normes ètiques per part de la família d'un president nord-americà.

Els houthis han tornat a atacar aquest dimarts objectius a l’Aràbia Saudita, en una nova escalada que arriba després que el grup prengués el control de diversos punts estratègics del litoral iemenita del mar Roig i de l’estret de Bab el-Màndeb. Els atacs amb míssils i drons, que amenacen amb estendre encara més el conflicte per tota la regió, han activat les alertes de defensa aèria en sis ciutats saudites, entre les quals Yanbu, el principal port petrolier del país al mar Roig, i Riad ha advertit que respondrà amb "amb fermesa", adoptant "totes les mesures operatives necessàries".

La democràcia està en hores baixes a escala global i especialment als Estats Units, on el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca ha provocat un retrocés democràtic "sense precedents". Així ho indica l'informe de l'Institut per a la Democràcia i l'Assistència Electoral (IDEA), que constata un deteriorament global de la democràcia, amb especial èmfasi en el país nord-americà, on diversos indicadors, com la llibertat de premsa o la independència judicial, s'han enfonsat fins als nivells més baixos en 50 anys.

La seu de Foment del Treball s'ha omplert de proclames en defensa que Barcelona, Catalunya i Europa no deixin perdre el tren de la intel·ligència artificial (IA), davant l'allau d'alertes i por que ha sacsejat el món en les últimes hores. El representant de la Comissió Europea a Espanya, Daniel Calleja, s'hi ha posicionat clarament a favor: "Hem d'invertir més i millor en IA. Barcelona té una gran oportunitat, i Espanya també", ha reclamat aquest dimarts en un congrés organitzat per la patronal catalana.

El Tribunal Suprem dels Estats Units ha bloquejat l'intent del president Donald Trump de restringir el vot per correu de cara a les eleccions de mig mandat del novembre, cosa que permet als estats mantenir els procediments que han utilitzat fins ara per enviar i rebre les paperetes. L'alt tribunal ha confirmat dues ordres anteriors, d'un jutge federal de Boston i un altre de Washington, que impedien temporalment que el Servei Postal dels Estats Units apliqués nous requisits per a les paperetes de vot per correu.

Les incursions i les amenaces amb drons en territori de l'OTAN ja no són cap novetat. Formen part d'un "patró més ampli d'agressió i provocació russa contra Europa" que posa a prova la "preparació" i la "determinació" del continent. Així ho ha assegurat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, després que caces de l'OTAN hagin abatut aquesta matinada dins l'espai aeri de Lituània un dron que havia estat llançat des de Bielorússia. L'aparell no tripulat ha fet disparar les alertes a la capital, Vílnius; mentre que Polònia ha activat les seves forces aèries com a mesura preventiva després d'haver recuperat el que creu que és un dron rus al Bàltic. "Estem reforçant la nostra dissuasió i defensa col·lectives, juntament amb l'OTAN. I estem incrementant la pressió sobre Rússia", ha afirmat la dirigent alemanya.

Les eleccions legislatives a Suècia d'aquest diumenge no deixen cap guanyador clar, però no hi ha dubte de qui són els perdedors. D'una banda, el partit d'extrema dreta Demòcrates de Suècia (SD, per les sigles en suec), que ha retrocedit per primer cop des que va entrar al Parlament el 2010 i ha perdut el títol de segona força. I l'altre gran damnificat és el Partit Socialdemòcrata. Tot i que continua sent la formació més gran del país, el resultat obtingut és el pitjor de l'últim segle, des que Suècia va implantar el sufragi universal.

Un oficial de l'Armada Espanyola ha estat expulsat d'una base de l'OTAN per la seva relació amb una presumpta espia russa. Segons The Telegraph, el mitjà britànic que ha avançat la notícia, el militar havia estat destinat a la base de l'Aliança Atlàntica a Northwood, al nord-oest de Londres, per treballar a la caserna general del Comandament Marítim Aliat (MARCOM). Fa ja uns mesos, però, l'OTAN el va suspendre del càrrec i el va obligar a retornar a Espanya després d'iniciar una investigació per haver estat en contacte, presumptament, amb l'espionatge rus.

Rússia i Ucraïna han mantingut els seus atacs creuats contra infraestructures energètiques les últimes hores, malgrat que aquest dilluns el president dels Estats Units, Donald Trump, va anunciar un alto el foc dels atacs a aquest tipus d'objectius. Rússia ha atacat gasolineres a Kíiv i infraestructures energètiques i portuàries en altres regions, mentre que Ucraïna ha bombardejat una refineria de petroli a la regió russa de Samara.

Els líders d'Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord han escenificat a Cardiff, la capital gal·lesa, un front comú per intensificar la pressió sobre Londres per la independència. "El temps de Westminster s'està acabant", diu una declaració conjunta signada pel primer ministre d'Escòcia, John Swinney, del Partit Nacional Escocès (SNP); el primer ministre de Gal·les, Rhun ap Iorwerth, del Plaid Cymru, i la primera ministra d'Irlanda del Nord, Michelle O'Neill, del Sinn Féin.

Israel busca "eliminar" les condicions que fan possible la vida dels palestins a la Cisjordània ocupada, ha denunciat aquest dilluns en un informe l'ONG de drets humans israeliana B'Tselem. L'entitat alerta que els colons i l'exèrcit bloquegen "la capacitat d'arribar a la feina, d'anar a l'escola o a la universitat, rebre tractament mèdic o accedir als serveis municipals, les reunions familiars o d'amics, treballar la terra, anar de vacances... activitats rutinàries que fan possible la vida humana".

Una estudiant espanyola de 21 anys va ser assassinada aquest dissabte a Mèxic. La víctima, originària de Gran Canaria, estava fent un intercanvi universitari a l'estat de Morelos, al centre del país, i la Fiscalia investiga el crim com un feminicidi, segons han informat les autoritats locals.

El recompte de les eleccions generals de diumenge a Suècia s'està fent molt llarg. Els socialdemòcrates han guanyat, però el resultat és tan ajustat que no queda clar si no podran formar govern amb altres partits d'esquerres o si la coalició de la dreta, que inclou l'extrema dreta, podrà sumar la majoria. La participació ha superat el 80%.