Enmig de les negociacions amb els Estats Units, i en una situació social límit per l'enduriment de l'embargament històric de Washington, Cuba ha aprovat un paquet de reformes econòmiques que busca liberalitzar i descentralitzar la seva economia. Les mesures suposen modificacions significatives que van des de l'aprovació de la banca privada fins a canvis per atraure el capital de la diàspora. En resum, suposen desplaçar la centralitat de l'estat, fent evolucionar un model socialista que durant anys s'havia mantingut gairebé intacte, més enllà de reformes puntuals com les de Raúl Castro el 2011.

Acord en el desacord. Els líders europeus només coincideixen en una cosa sobre la proposta que tenen sobre la taula dels pròxims pressupostos pluriennals (2028-2034) europeus: no agraden a ningú.

"Fa anys em vas dir que no em podies prometre el món, però que em podies prometre una vida interessant. Per descomptat, et vas superar i vas aconseguir donar-me totes dues coses". Les paraules són de Michelle Obama, ex primera dama dels Estats Units durant la inauguració de la biblioteca presidencial a Chicago, una nova entitat cultural. A banda dels Obama, a l'acte hi van assistir tres expresidents més –George W. Bush, Bill Clinton i Joe Biden–, així com l'exvicepresidenta, Kamala Harris i el governador de Califòrnia, Gavin Newsom.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha assegurat en una entrevista a una televisió que la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, li havia “suplicat” que es fessin una foto junts durant la cimera del G-7, celebrada aquesta setmana a la localitat francesa d’Évian-les-Bains. Després de les declaracions de Trump, Meloni, que ha estat una de les principals aliades del president nord-americà a la Unió Europea, ha reconegut estar “sorpresa” pels comentaris, que ha qualificat de “completament inventats”. Aquest és l'últim d'un seguit de xocs entre Trump i Meloni que han portat la relació entre tots dos mandataris al seu moment més tens.

Pedro Sánchez està cada vegada més sol a la Unió Europea amb el repte migratori. Pocs dies després de l'entrada en vigor de la reforma migratòria i l'acord de crear centres fora del territori comunitari per deportar-hi immigrants, diversos líders europeus han retret al president del govern espanyol el seu posicionament en migració i la regularització massiva de nouvinguts en la trobada del Consell Europeu d'aquest divendres a Brussel·les, segons informen diverses fonts diplomàtiques.

A les grans metròpolis russes no hi ha refugis antiaeris, no hi ha protocols d’emergència, no sonen les sirenes quan s’acosten els drons. La gent grava des de casa, entre la fascinació i la irrealitat, com els aparells sobrevolen els edificis amb una inquietant parsimònia fins a estavellar-se. Ningú no vol pensar que aquestes explosions podrien afectar el seu pis ni que les properes víctimes podrien ser ells. En el cinquè estiu de la guerra, el gruix de la societat urbana russa es nega a acceptar que està en guerra, per bé que al Kremlin cada dia li costa més amagar els estralls del conflicte dins de les seves ciutats.

Després d’hores de bombardejos israelians aquest divendres sobre el sud del Líban i la regió de Baalbek, que han deixat almenys 47 morts i 97 ferits, segons el ministeri de Salut libanès, els Estats Units han anunciat que Israel i Hezbollah han acceptat una nova treva negociada amb la mediació de Qatar i l’Iran. Tanmateix, fins i tot després de l’entrada en vigor de l’acord, s'han continuat registrant atacs israelians als voltants de Nabatiyeh, mentre Hezbollah afirmava haver començat a respectar el cessament de les hostilitats des del moment de l'anunci de l'acord amb Tel-Aviv.

El vicepresident estatunidenc, J.D. Vance, ha dit aquesta setmana que després de les eleccions de mig mandat del mes de novembre anunciarà si es presenta o no a les pròximes eleccions presidencials. Això seria ben dolent per a Israel, especialment després dels comentaris públics i sense precedents que va fer dijous contra el conjunt del govern de Benjamin Netanyahu, titllant d'"inacceptable" que Israel, en els bombardejos sobre Beirut, mati "gent que no té res a veure amb Hezbollah".

Israel es troba en un moment molt complicat, potser el més difícil de la història del país, fundat el 1948. Al capdavant hi tenim Benjamin Netanyahu, un primer ministre controvertit no només per la situació derivada de la guerra amb l’Iran i les seves conseqüències incertes, sinó també per la profunda divisió religiosa, social i política que sacseja Israel.

Aquest Mundial és, des d’un punt de vista històric, un triomf absolut del continent africà. Per primera vegada, deu seleccions africanes el disputaran, fet que ha permès que hi vagin les seleccions més fortes del continent –el Marroc i el Senegal–, però també que en debutin d'altres –Cap Verd– o que algunes retornin a una Copa del Món mig segle després –la República Democràtica del Congo–. Per als països africans, jugar el Mundial ha estat una lluita constant des de la descolonització política. L’any 1966, quan al Mundial només hi havia setze seleccions i deu eren europees, l'Àfrica s’havia de disputar una plaça amb seleccions d’Oceania i l'Àsia. Sense places directes assegurades, els dirigents de Ghana i Etiòpia van animar els quinze combinats africans a boicotejar el Mundial: si no tenien una plaça garantida, no hi anirien. La FIFA els va ignorar i el Mundial del 66 es va quedar sense africans, però al 70 ja van tenir una plaça assegurada per primer cop.

Un article sobre l’islam que ha publicat recentment el Washington Post ha suscitat una certa controvèrsia arreu. És un article que presenta l’islam des d’un punt de vista positiu i es pregunta què ha passat perquè una part de la dreta americana de sobte vegi amb bons ulls aquesta religió, i en alguns casos la presenti com una alternativa al model liberal judeocristià prevalent a Occident.

Em pregunto si ens escandalitzaríem si la Comissió Europea convidés a Brussel·les membres de l'Estat Islàmic, el grup terrorista que va aterrir Europa amb atemptats i que va degollar periodistes estrangers davant una càmera per després difondre les imatges. Per això em sorprèn tant que hagi passat inadvertida la notícia que la Comissió té previst reunir-se les pròximes setmanes a Brussel·les amb una delegació dels talibans, que si fa no fa són com l'Estat Islàmic.

El periodista Claudi Pérez, corresponsal internacional d'El País, publica el llibre Las invasiones bárbaras, una barreja entre assaig i crònica periodística sobre les crisis que han sacsejat el món durant el primer quart d'aquest segle, amb el focus posat especialment en Europa i el seu paper en el nou ordre internacional.

Mariam Barghouti (Atlanta, 1993) és una periodista i investigadora palestina nascuda als Estats Units que s'ha convertit en un referent pels seus articles des de la Cisjordània ocupada en mitjans com The Guardian, la BBC, Al-Jazeera o Mondoweiss. Aquest any és la resident internacional del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

Aquest divendres entra en vigor la gran reforma migratòria de la Unió Europea. Pretén reduir l'entrada de nouvinguts en territori comunitari i, entre altres mesures, endureix les polítiques sobre les sol·licituds d'asil, augmenta els controls a les fronteres, i accelera i intensifica els processos de deportacions. En parlem amb la responsable de migració i asil a la Unió Europea de l'ONG Amnistia Internacional, Olivia Sundberg.

john a. powell (demana que el seu nom s’escrigui en minúscules) és el director de l’Othering and Belonging Institute (l’Institut de l’Alteritat i la Pertinença) de la Universitat de Berkeley i catedràtic d’estudis afroamericans, estudis ètnics i dret. Ha visitat Barcelona convidat per BCN4Peace, l’aliança de l’Institut Català d’Estudis per la Pau, Novact i el Centre Delàs.

El papa Lleó XIV pot dir missa i alertar Europa i el món que cal acollir els immigrants, ja arribin a Arguineguín, a Dover o a Sicília, però les seves paraules no compten per als moviments d'extrema dreta, com alguns col·lectius d'Irlanda del Nord, que els últims anys han protagonitzat episodis de violència xenòfoba. No pas perquè els radicals siguin protestants i no catòlics, sinó perquè manifesten unes actituds "racistes", segons les va definir dijous el ministre britànic per a la província, Hilary Benn.

Durant anys Kazui Sato va explicar sense èxit què li passava a l'institut. Alguns companys li disparaven amb una pistola d'aire comprimit, li ruixaven insecticida a la cara i fins i tot el van arribar a amenaçar amb un ganivet. També li van extorsionar centenars de milers de iens. Però l'escola va reduir aquells episodis a simples "bromes" entre adolescents. El Japó ha necessitat catorze anys de processos judicials perquè una investigació independent reconegui oficialment que Sato va ser víctima d’un cas greu d’assetjament.

“Avui tampoc no ha sortit”, diu resignada Eglis Manaure, de 50 anys, mentre puja l'escala que condueix a casa seva en un bloc residencial de Guatire, una localitat a uns 50 quilòmetres de Caracas. Somriu i fingeix normalitat, però els ulls la delaten: té una mirada profundament trista. "Gairebé no dormo. A la una de la matinada ja estic desperta mirant notícies per saber si l’han alliberat", confessa. Al seu marit, Enrique Parada, el van detenir fa més de sis anys, el 20 d'abril del 2020, i des d'aleshores és en una presó a més de 450 quilòmetres, a la ciutat de Maturín, al nord-est de Veneçuela. Per arribar-hi, l’Eglis tarda catorze hores en autocar i només hi pot anar cada tres o quatre mesos. Ha d'escollir entre pagar el cost del passatge o sufragar les medicines que ell necessita. La seva economia no dona per a res més. L’home, de 45 anys, té càncer de pàncrees.

Dos trens han xocat aquesta tarda a Bedford, al nord de Londres, en un accident que ha provocat un mort i nombrosos ferits, segons informen les autoritats locals. El sinistre ha implicat un tren de la línia Luton Airport Express i un altre servei d'East Midlands Railway.

Bona notícia per al laborisme britànic i, al mateix temps, mala notícia per al primer ministre, Keir Starmer, i també per a l'ultra Nigel Farage. La incontestable victòria al districte de Makerfield d'Andy Burnham en l'elecció parcial a la Cambra dels Comuns celebrada aquest dijous obre una nova fase en la crisi del partit, i situa l'alcalde de Manchester com el principal aspirant a rellevar Starmer a Downing Street. Burnham ha obtingut el 54,8% dels vots (24.927 paperetes), derrotant molt còmodament el candidat del Partit Reformista, Robert Kenyon (15.696). Després de gairebé una dècada centrat en la política local, l'anomenat King of the North podrà tornar a Westminster, on ja va intentar aconseguir les regnes del partit després de la derrota electoral del 2010.

Pedro Sánchez ja està acostumat a nedar a contracorrent a la Unió Europea. Va ser un dels primers dirigents a aixecar la veu contra Benjamin Netanyahu i, després, contra Donald Trump. També es va negar a acceptar el gran rearmament exigit per l'OTAN i, entre d'altres, és la veu que s'ha mostrat més obertament contrària de l'enduriment de les polítiques migratòries. I ara, suma una altra batalla en la qual cada vegada es troba més sol: en un moment en què el club comunitari pretén endurir el to contra la Xina, Sánchez la defensa com un "potencial aliat". "Europa necessita amics", ha defensat a l'entrada de la trobada de líders europeus.

L'administració dels Estats Units ha tornat a carregar contra els aliats europeus des de Brussel·les. El secretari de Guerra estatunidenc, Pete Hegseth, ha anunciat aquest dijous una nova revisió del desplegament de tropes nord-americanes a Europa i ha amenaçat amb deixar de pagar la seva quota a l'OTAN fins que tots els aliats compleixin amb els seus compromisos de despesa en defensa. Espanya, per exemple, s'ha negat a comprometre's a assolir el 5% del producte interior brut (PIB) en defensa, tal com exigeix la Casa Blanca. "Alguns països encara no han mostrat un camí creïble per complir els compromisos assumits a la Haia. Massa xerrameca", ha lamentat el dirigent nord-americà.

L’impacte d’un dron contra la refineria de Kapòtnia, uns 15 quilòmetres al sud del centre de Moscou, ha provocat aquest dijous una explosió que ha fet saltar pels aires el sostre de la planta. El moment impactant, captat en vídeo per desenes de veïns, testimonia l’atac més massiu d’Ucraïna sobre la capital russa des que va començar la guerra. En total, 555 aparells han volat cap a territori rus, dels quals 194 s’han dirigit a la ciutat. El bombardeig ha provocat 17 ferits i ha posat novament de manifest les vulnerabilitats de les defenses antiaèries russes i ha agreujat encara més la crisi de combustible que travessa el país.

La Reserva Federal (la Fed, el banc central dels Estats Units) ha decidit mantenir sense canvis els tipus d'interès, tot i l'encariment del cost de la vida dels últims mesos, segons ha informat l'organisme en un comunicat publicat aquest dimecres. La trobada del Comitè Federal de Mercat Obert (FOMC, en anglès, l'òrgan intern que pren les decisions de política monetària) celebrada entre dimarts i dimecres ha sigut la primera presidida per Kevin Warsh, que s'ha alineat només parcialment amb les peticions del president dels Estats Units, Donald Trump, que des del seu retorn a la Casa Blanca havia exigit una retallada del preu del diner per impulsar el creixement de l'economia.

El director de l'FBI, Kash Patel, ha confirmat aquest dimarts que l'agència de seguretat va frustrar "atacs planificats" durant els actes d'aquest cap de setmana a la Casa Blanca pel 80è aniversari del president estatunidenc, Donald Trump. Cinc persones han estat detingudes.

Una dona de 21 anys va morir al Brasil aquest cap de setmana després de ser llançada al buit sense corda quan practicava salt de pont. Els fets, que van passar al Pont de l'Esquelet, a l'estat de Sao Paulo, deixaven unes imatges esfereïdores que omplien les xarxes, on es veu com tres operaris llancen la jove daltabaix del pont sense res que la subjecti.

"Vaixells del món, engegueu els motors. Que flueixi el petroli!", va escriure aquest diumenge el president nord-americà a la seva xarxa, Truth Social. El dia del seu 80è aniversari, Donald Trump celebrava que l'acord amb l'Iran s'havia "completat", felicitava tots els implicats i presumia d'haver arribat molt més enllà que qualsevol altre líder dels Estats Units.

“No te m'acostis!”, va cridar-li Ilia Topuria al nord-americà Justin Gaethje divendres davant de milers de persones. "Per què, em pegaràs? Vinga, fes-ho! Estic força a prop!" Abans que se n'adonés, el campió de pes lleuger ja havia donat una empenta sorpresa al rival. Era durant la presentació del combat que han protagonitzat aquest diumenge els dos lluitadors a la Casa Blanca, que coincidia amb el 80è aniversari de Donald Trump.

El Tribunal Penal de Qom ha condemnat la cantant iraniana Parastoo Ahmadi, de 29 anys, a 74 fuetades i dos anys d’inhabilitació artística per haver emès un concert en línia en què apareixia sense vel. Una mostra més de la repressió contra l’expressió cultural femenina a l’Iran.

Les crítiques a l'acord preliminar signat entre els Estats Units i l'Iran han escalat des que es va conèixer el pacte, obrint una bretxa no només entre els partidaris d'Israel, sinó també dins del Partit Republicà. Amb l'objectiu de frenar aquests atacs, la Casa Blanca ha decidit compartir el text del document, però això no ha estat suficient. Aquest dijous, el vicepresident dels EUA, J.D. Vance, ha fet una roda de premsa en què ha defensat la tasca del seu govern a l'Iran, ha demanat escoltar les opinions dels països del Golf i ha intentat convèncer que Teheran ha de mantenir certa capacitat de defensar-se.

L'acord marc entre els EUA i l'Iran per posar fi a la guerra iniciada per Donald Trump i Benjamin Netanyahu el 28 de febrer ha estat acollit amb esperança a l'Orient Mitjà i als mercats financers, com demostra la caiguda del preu del petroli. Tanmateix, després d'incomptables trencaments d'anteriors treves i falses proclames de la pròxima fi del conflicte, entre la majoria de les navilieres internacionals predomina la cautela.

Enmig dels rumors sobre què inclou el memoràndum d'entesa anunciat entre Washington i Teheran per ampliar 60 dies la treva i obrir un període de negociació, un alt càrrec dels Estats Units ha llegit aquest dimecres el contingut del text en una trucada amb periodistes. Per ara, no hi ha cap prova gràfica, però l'Agència de Notícies oficial de l'Iran (IRNA) també n'ha difós detalls.

Les declaracions d'aquest dimarts des de Teheran i Washington mostren que la batalla per interpretar l’acord entre els Estats Units i l’Iran tot just acaba de començar. Mentre la signatura oficial del memoràndum d’entesa continua prevista per divendres vinent a Ginebra, el ministre iranià d’Afers Exteriors, Abbas Araghchi, ha augmentat la pressió sobre Israel a l'afirmar que la fi de la guerra al Líban constitueix una condició inseparable de la fi del conflicte amb l’Iran.

La tranquil·la ciutat d'Ebetsu, a l'illa septentrional de Hokkaido, s'ha convertit en les darreres setmanes en l'epicentre d'un dels episodis de tensió comunitària més greus viscuts recentment al Japó. En poc més de dues setmanes, una sèrie d'incendis van afectar diversos espais vinculats a la comunitat pakistanesa local, incloent-hi un taller de reparació i exportació de vehicles i la mesquita que dona servei a centenars de musulmans de la regió. La policia de Hokkaido ha detingut un home de 37 anys, resident a la veïna ciutat de Chitose, sota sospita d'estar relacionat amb almenys una part dels atacs.

L'esperança d'un futur millor per a la monarquia de Tailàndia ha quedat estroncada amb la mort de la princesa Bha, la filla gran del rei tailandès Maha Vajiralongkorn. Coneguda popularment com a Bha, la princesa de Tailàndia ha mort després de gairebé quatre anys en coma a causa d'un bacteri que va provocar-li problemes cardíacs i múltiples infeccions en diversos òrgans. Segons ha comunicat la casa reial, Bajrakitiyabha Narendira Debyavati ha mort aquest dijous als 47 anys. La seva mort planteja preguntes sobre la successió al tron, un tema delicat a Tailàndia, ja que es considerava que Bha era l'única esperança de modernitat a la tradicional monarquia del país asiàtic.

Durant la pandèmia, el dirigent nord-coreà Kim Jong-un, que durant molt de temps s'havia autoproclamat invencible, es va disculpar a la televisió nacional amb llàgrimes als ulls. “Em sap greu”, va dir, mentre el coronavirus, sumat a l'escassetat d'aliments i a les sancions internacionals, causava estralls al país.

Les forces de seguretat del govern dels talibans, a l'Afganistan, han disparat aquest dimarts contra els manifestants que protestaven a la ciutat d'Herat, a l'oest del país, contra la detenció massiva de desenes de dones acusades de violar el codi de vestimenta imposat pel règim.

Almenys 37 persones han mort al sud de les Filipines pel terratrèmol de magnitud 7,8 que va sacsejar l'illa de Mindanao dilluns al matí. Alhora, quatre persones segueixen desaparegudes i més de 470 han resultat ferides, segons el Consell Nacional per a la Reducció i Gestió del Risc de Desastres.

La relació que la Unió Europea ha de mantenir amb la Xina ha dividit durant els últims anys els estats membres, però ara tots coincideixen en qualificar el dèficit comercial entre el bloc europeu i el gegant asiàtic "d'insostenible", segons diverses fonts diplomàtiques. Per això, cada vegada són més els governs europeus que advoquen per apujar el to contra Pequín, i volen sol·licitar en la cimera de líders d'aquest dijous i divendres a Brussel·les que la Comissió Europea posi sobre la taula mesures per limitar les importacions xineses.

Donald Trump ha aparegut triomfal a l'escenari de la cimera del G-7 a la ciutat francesa d'Évian. En la roda de premsa de clausura, ha assegurat que, amb el memoràndum d'entesa pactat amb l'Iran, els Estats Units han assolit "tot el que s'havien proposat i molt més". Com és habitual, ha fet bandera que l'exèrcit estatunidenc és el més potent del món i ha assegurat que podrien haver continuat bombardejant l'Iran durant setmanes o fins i tot anys, però que ho ha aturat per evitar "una catàstrofe econòmica". Hores després, firmava l'acord en un lloc solemne: el palau de Versalles. Davant la mirada de l'amfitrió, Emmanuel Macron, i algunes càmeres, Trump ha estampat la seva signatura en el document damunt la taula del banquet d'estat que el president francès ha ofert en el seu honor. En teoria l'acord s'havia de firmar aquest divendres a Suïssa, però a hores d'ara es desconeix si Trump ho farà, si hi anirà el seu vicepresident Vance, i si l'Iran enviarà algú de pes. El que és cert, però, és que Trump ja l'ha signat.

La Unió Europea té pressa en matèria migratòria i, a una velocitat inusual, el Parlament Europeu ja ha ratificat de manera definitiva la normativa que permetrà instal·lar centres fora del territori comunitari per deportar-hi immigrants, tal com ha intentat la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, a Albània. El club comunitari la considera una iniciativa prioritària i vol que entri en vigor com més aviat millor. I, per això, el Parlament Europeu ha forçat aprovar ràpidament la iniciativa —l'ha aprovat per 418 vots a favor, 218 en contra i 30 abstencions— just dues setmanes després que arribés a un acord amb els estats membres i la Comissió Europea, si bé normalment els tràmits s'allarguen durant mesos.

El jutjat d’Ångermanland, al nord de Suècia, ha condemnat aquest dimarts a quatre anys i cinc mesos de presó Tomas Runsten, un home de 61 anys. Segons la sentència, hauria explotat sexualment la seva dona durant tres anys i l’hauria arribat a exposar a entre 250 i 275 homes a canvi de diners des del 2023. El cas ha estat comparat inevitablement amb el de Dominique Pelicot a França —fet pel qual és conegut com el "Pelicot suec"—, tant per la dimensió del control exercit sobre la víctima com per la manera com la vida íntima va quedar convertida en un sistema d’explotació sostinguda.

La fragata de guerra russa Almirall Grigórovitx hauria efectuat trets d'advertència contra un iot de bandera britànica al canal de la Mànega aquest dimarts, en un incident que el ministeri de Defensa del Regne Unit investiga, i que es produeix en un moment d'elevada tensió entre Londres i Moscou. La guerra d'Ucraïna i les activitats de la denominada flota fantasma de petroliers al servei del Kremlin han tensat la corda al màxim entre les dues capitals, com ja va passar el 2018 arran de l'intent d'assassinat en territori britànic de l'exespia Serguei Skripal per part d'agents de Vladímir Putin.

Les amenaces de Donald Trump de retirar capacitats militars estatunidenques d'Europa anaven de debò. El Pentàgon ha informat que pretén reduir la presència al continent europeu a la resta d'aliats de l'OTAN, i els països europeus s'estan preparant i organitzant per substituir i omplir els buits en defensa que deixarà la potència nord-americana, segons informen fonts diplomàtiques de l'Aliança Atlàntica. De fet, bastants aliats europeus ja han posat sobre la taula quines capacitats poden aportar i de quina manera poden contribuir a la seguretat d'Europa.

El president rus, Vladímir Putin, ha convocat eleccions legislatives per al 20 de setembre. Per primer cop, Donetsk, Luhansk, Kherson i Zaporíjia, les quatre províncies ucraïneses annexionades per Moscou, podran votar en unes eleccions a la Duma. Totes quatre ja havien participat en els darrers comicis en què Putin va ser reelegit.

Si en alguna cosa estan d’acord els països del G-7 és que el pacte entre els Estats Units i l’Iran per posar fi al conflicte pot suposar una empenta per a la pau a Ucraïna. Amb la guerra a l’Iran, la d’Ucraïna havia quedat en un segon pla. Però ara, amb el conflicte a l’Orient Mitjà encarrilat –per bé que amb un acord fràgil–, el vent bufa a favor. A la cimera que reuneix fins a aquest dimecres les set principals potències mundials –França, el Regne Unit, el Canadà, Alemanya, Itàlia, el Japó i els Estats Units– a la ciutat francesa d’Évian-les-Bains, els líders del G-7 s'han unit per redoblar la pressió a Rússia perquè s’assegui a negociar la pau. "Rússia hauria d'arribar a un acord", ha advertit el president dels EUA, Donald Trump.

Els carrers d'Ashton‑in‑Makerfield i Hindley, les dues viles principals del districte electoral de Makerfield, al nord‑oest d'Anglaterra, encara conserven l'eco d’un passat que ja no existeix. Els seus habitants voldrien recuperar la seguretat d'una mina clausurada fa dècades o l'estabilitat que els donava el salari d'una fàbrica avui reduïda a ruïnes. En canvi, el que tenen al davant són centres logístics, empreses de serveis, sanitàries i d'assistència a la gent gran, i contractes de zero hores que no garanteixen ni un sol torn de feina.

Una vintena de treballadors de Metges Sense Fronteres (MSF) van abusar sexualment d'almenys cinquanta-nou dones refugiades del Sudan. En la majoria dels casos, el personal humanitari les va forçar a mantenir relacions sense consentiment a canvi de menjar o feina. L'organització no governamental ha admès les acusacions i ha explicat en un comunicat aquest dilluns que ha acomiadat els 18 responsables —que a partir d'ara no podran treballar amb l'organització—, però reconeix que no ha pogut identificar alguns dels altres presumptes autors.

El memoràndum que els Estats Units i l'Iran han signat virtualment i que preveuen oficialitzar aquest divendres a Suïssa es presenta com un intent d'apagar diversos incendis alhora a l'Orient Mitjà. No és un tractat definitiu, sinó un marc d'entesa que obre seixanta dies de negociació i que busca, sobretot, evitar una nova escalada regional.

Trump ha celebrat el seu 80è aniversari amb un espectacle dantesc de combats de lluita lliure gairebé sense regles, tota una metàfora del món que ell vol. I també amb un regal enverinat que li ha fet Teheran: l'anunci d'un alto el foc que, si no descarrila abans que se signi divendres a Ginebra, posarà fi a més de 100 dies de guerra contra l'Iran. El president estatunidenc necessitava pactar com fos amb un règim que havia promès anorrear i que ha resistit l'embat.

Europa i les principals potències mundials han rebut l'acord de pau entre els Estats Units i l'Iran amb cautela però també amb esperança. L'anunci s'ha produït poques hores abans de l'inici de la cimera del G-7 que se celebra fins dimecres a la ciutat francesa d'Évian-les-Bains, amb el llac Léman com a decorat, i amb la presència del president nord-americà, Donald Trump. "L'acord és una oportunitat per restablir l'estabilitat regional i estabilitzar l'economia mundial", han destacat en un comunicat conjunt França, Alemanya, el Regne Unit, Itàlia i el Japó.

L'acord de pau entre els Estats Units i l'Iran, que s'ha de signar divendres i que permetria reobrir el pas per l'estret d'Ormuz, s'ha reflectit immediatament en els mercats energètics i financers, amb un descens aquest dilluns del preu del petroli i una pujada generalitzada a les principals borses asiàtiques, primer, i d'Europa, després.

Rússia ha llançat aquest dilluns a la matinada un dels atacs aeris més massius dels últims mesos contra Ucraïna. Entre els objectius afectats hi ha la catedral de la Dormició del monestir de les Coves de Kíiv, un dels grans emblemes espirituals i culturals d'Ucraïna i del cristianisme ortodox, fundat al segle XI, que és patrimoni mundial de la Unesco. L'atac hi ha provocat un aparatós incendi.

Ginebra s'ha convertit aquest diumenge a la tarda en l'epicentre de l'anticapitalisme, amb una manifestació en contra de la reunió del G-7 d'aquesta setmana a la ciutat francesa d'Évian-les-Bains, que ha acabat amb aldarulls i enfrontaments violents amb la policia. Unes 20.000 persones han participat en la protesta, l'única autoritzada, segons les estimacions de la policia, tot i que els organitzadors eleven la xifra a 60.000 manifestants.

Els suïssos han rebutjat en referèndum la proposta impulsada per l'extrema dreta de limitar la població del país a deu milions d'habitants. La iniciativa, impulsada pel Partit Popular Suís plantejava posar mesures per frenar el creixement demogràfic, principalment a través de més restriccions a la immigració i al dret d'asil. Segons els resultats preliminars, un 55% dels votants s'han oposat a la proposta.

Els Estats Units i l'Iran han tancat finalment un acord que preveu la reobertura de l'estret d'Ormuz i l'aturada de les operacions militars a la regió. El primer en anunciar el pacte ha estat el Pakistan, que actua de mediador, i després ho han confirmat el president dels EUA, Donald Trump, i el règim iranià.