Quan els Emirats Àrabs Units van anunciar la setmana passada la seva retirada de l’OPEP, el moviment va ressonar més enllà dels mercats globals del petroli. Va ser l'últim senyal que l'estreta associació del país amb una altra potència del Golf Pèrsic, l’Aràbia Saudita, s’havia fracturat fins a convertir-se en una rivalitat oberta.

Unes 72 hores a tot estirar ha durat la missió Projecte Llibertat, que Donald Trump va anunciar diumenge al vespre. El president estatunidenc va dir dimarts a la tarda a Truth Social que l'operatiu de l'exèrcit estatunidenc per escortar naus comercials a través del bloqueig iranià a l'estret d'Ormuz "estarà en pausa per un breu període de temps". Segons Trump, la decisió s'ha pres "a petició del Pakistan i altres països". "Per veure si podem arribar o no a un acord i signar-lo" amb l'Iran, ha justificat Trump.

Vladímir Putin té una data marcada al calendari. A Moscou es commemora el Dia de la Victòria i, per por d'atacs de drons ucraïnesos contra la desfilada, va anunciar un alto el foc unilateral a Ucraïna pel 8 i el 9 de maig. Però, mentre el dia no arriba, les seves forces aèries han continuat bombardejant Ucraïna, i aquest dimarts han llançat un dels atacs més mortífers de l'any. Les diverses ràfegues de projectils i drons que han disparat arreu del país han deixat almenys vint-i-dues persones mortes. El més greu ha tingut lloc a Zaporíjia, on n'han mort dotze.

La periodista i investigadora palestina Mariam Barghouti, un referent internacional del periodisme a la Cisjordània ocupada, passarà els pròxims mesos a Barcelona dins del programa de residents del Centre de Cultura Contemporània (CCCB).

La premissa a la Casa Blanca ara mateix és una: l'alto el foc continua malgrat els atacs creuats de dilluns entre les forces estatunidenques i les iranianes, i malgrat que aquest dimarts els Emirats Àrabs Units (EAU) hagin interceptat nous míssils iranians. L'afirmació ha estat triple per part de l'executiu estatunidenc: al matí ho ha afirmat el cap del Pentàgon, Pete Hegseth; al migdia, el president Donald Trump; i a la tarda, el secretari d'Estat, Marco Rubio. La qüestió ja no és quant durarà la fràgil treva, que ha aconseguit sobreviure un mes, sinó què serà el que la farà caure. O millor dit: fins quan tindrà sentit seguir parlant de pausa humanitària si els atacs continuen produint-se.

Pels carrers d'Amsterdam a partir d'ara ja no es veurà cap anunci d'hamburgueses ni d'aletes de pollastre. Tampoc de creuers o bitllets d'avió, ni de cotxes de dièsel o gasolina. La ciutat neerlandesa s'ha convertit en la primera capital del món que prohibeix la publicitat de productes carnis i combustibles fòssils. La decisió, impulsada pels partits GroenLinks (Esquerra Verda) i Partij voor de Dieren (Partit pels Animals), es va prendre al gener, però ha entrat en vigor aquest mes de maig.

Un tribunal israelià ha prorrogat fins diumenge la detenció dels dos líders de la Flotilla Global Sumud, el catalanopalestí Saif Abukeshek i el brasiler Thiago Ávila, que estan en un centre penitenciari des que van ser capturats en aigües internacionals en l'assalt de dimecres a la missió civil humanitària contra el bloqueig de Gaza. El tribunal de la ciutat costanera d'Ashkelon, on estan retinguts, va dictaminar diumenge que la Fiscalia tenia dos dies més per presentar l'acusació formal. El govern d'Israel els acusa de terrorisme i estan detinguts a la presó de Shikma, en vaga de fam per setè dia. Aquest dimecres es resoldrà el recurs presentat per l'organització de drets humans Adalah, que demana l'alliberament dels detinguts.

El rei Carles III va fer gala del clàssic humor britànic durant la seva visita oficial a la Casa Blanca. Amb una subtilesa carregada d'ironia, el monarca va comentar la remodelació de l'ala est impulsada per Donald Trump i la va comparar amb l'incendi de l'edifici que van provocar les tropes britàniques l'any 1814 durant la guerra del 1812: “Nosaltres, els britànics, ja vam fer el nostre propi petit intent de reurbanització immobiliària de la Casa Blanca el 1814”. L'acudit va arrencar un somriure de Trump, tot i que l'endemà alguns analistes i humoristes van dubtar que el president hagués captat realment la referència històrica.

El fado portuguès, una música europea, parla recurrentment d'un sentiment que ara fa pensar en el moment polític d'Europa amb els Estats Units: un amor antic, que ha derivat en dolor, en maltractament, però que costa deixar enrere. En essència, la geopolítica és també una història d'amors i desamors i, per tant, de divorcis.

Gairebé un quart de segle després de l’atemptat de les Torres Bessones a Nova York, una filial d’Al-Qaeda lluita per controlar el seu primer país africà. El grup, conegut per les sigles JNIM, va atacar simultàniament la setmana passada a diverses ciutats de Mali, un país amb una superfície que multiplica per trenta-vuit la de Catalunya. Durant l’atac van conquerir Kidal, al nord del país, i van assassinar el ministre de Defensa malià, Sadio Camara. L'Africa Corps, un grup paramilitar vinculat a Rússia, no va poder evitar l’avenç dels jihadistes, que es van coordinar amb independentistes tuaregs per atacar els seus objectius.

Compte amb caure en la temptació de buscar analogies entre l’espectacular derrota electoral de Viktor Orbán a Hongria i la no menys ostentosa victòria de Rumen Radev a Bulgària. L’ultra cap del govern hongarès té poc a veure amb l’exaviador i excap de l’estat búlgar. Radev és un populista, sí, però que no perd de vista els seus compromisos amb la Unió Europea. Amb tot, és inevitable destacar que el Radev que serà investit primer ministre no renunciarà a la seva fidelitat a Rússia, un factor que pot representar obstacles en l’ajuda comunitària a Ucraïna. Una situació que convida, doncs, a esperar i veure.

L’octubre passat Donald Trump va dir que estava considerant demanar a Israel l’alliberament de Marwan Barghouti, el palestí més popular per succeir el president de l’Autoritat Palestina, Mahmud Abbas. Barghouti ha estat tancat els darrers 24 anys de la seva vida, condemnat per un tribunal militar per ordenar la mort de cinc israelians durant la segona intifada. Tots aquests anys de presó únicament han incrementat la seva popularitat, malgrat que la major part del temps l’ha passat aïllat. En l’últim intercanvi de presoners, fa només alguns mesos, Benjamin Netanyahu va descartar el seu alliberament perquè el considera un símbol massa gran i amb futur a l’escena política palestina.

Ece Temelkuran era la periodista més llegida de Turquia. El 2016, després d'haver rebut amenaces de mort i de violació, va decidir marxar definitivament del país. Ara, una dècada més tard, explora el dolor de viure sense llar a La nación de los extraños (Anagrama 2026), i apel·la a tots els qui s'han quedat a la intempèrie –també a la intempèrie moral– a unir-se davant d'un món que cada cop cedeix més davant del feixisme. És a Barcelona per participar en una trobada de l'ICORN, la Xarxa Internacional de Ciutats de Refugi.

Olivier Tesquet és un periodista d’investigació francès especialitzat en tecnologia, vigilància i poder polític, conegut per analitzar amb profunditat les relacions entre les grans empreses digitals i els estats. Al seu últim llibre, Apocalypse Nerds: Comment les technofascistes ont pris le pouvoir, examina les ideologies i les dinàmiques de poder que impulsen figures clau de la indústria tecnològica.

Jean-Pierre Filiu és un dels millors coneixedors del món àrab a Europa. Exdiplomàtic francès, arabista i historiador, professor de Sciences Po, ha visitat Barcelona convidat per l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). Ha estat un dels pocs analistes europeus que han entrat a Gaza des del 7 d’octubre del 2023 i recull la seva experiència a Un historiador en Gaza, que l’editorial La Cebra acaba de publicar en castellà.

Les eleccions legislatives d'Hongria han marcat un punt d'inflexió tant al país com al conjunt d'Europa, amb la fi de setze anys de govern de Viktor Orbán. Ho analitzem amb el politòleg hongarès András Bíró-Nagy, director del think tank Policy Solutions i investigador al Centre de Ciències Socials de Budapest.

Aquest és un article-brúixola. Com l'estri d'agulla imantada, l'objectiu d'aquestes paraules és intentar assenyalar-nos on som. O, més ben dit, on és la guerra de l'Iran, un terratrèmol estrident que ha tensat la política i l'economia internacional.

Una xarxa gegant envolta tota la carretera en direcció al front de Kramatorsk que s'estén centenars de quilòmetres. El sistema és simple: una successió de pals metàl·lics col·locats a banda i banda del paviment es repeteix de forma contínua al traçat. Aquesta estructura sosté grans malles que cobreixen els laterals i la part superior de la via, de manera que forma una mena de túnel protector. Algunes d'aquestes xarxes són blanques i d'altres tenen tonalitats verdes. En diversos punts és habitual veure-hi ocells morts, que s'hi han enredat i han quedat atrapats. L'escena, sumada a l'aspecte habitual del camí –per on circulen molt pocs vehicles–, dona al conjunt un aire dantesc.

Els Estats Units viuen l'època daurada de la carn. Segons Beef Research, un grup de màrqueting del sector, el consum de carn de vedella als Estats Units va créixer més d'un 10% el 2025 respecte a l'any anterior. La carn picada està impulsant les vendes –McDonald’s ha llançat recentment als EUA la seva nova hamburguesa de mitja lliura, la Big Arch–, i les vendes de bistecs es mantenen sòlides. En una entrevista al febrer a CattleCon, la conferència de la indústria ramadera, el secretari de Salut i Serveis Humans dels EUA, Robert F. Kennedy Jr., va revelar que el seu tall de vedella preferit era l'entrecot de llom i que menja carn de vedella cada dia: "Normalment dues vegades al dia", va dir, entre aplaudiments.

El Parlament de Romania ha fet caure el govern del primer ministre conservador Ilie Bolojan en una moció de censura impulsada pels socialdemòcrates i diverses formacions ultranacionalistes. El president, però, ha descartat noves eleccions i ha dit que ha iniciat contactes per formar un nou govern.

Almenys dues persones han mort i dues més han resultat ferides de gravetat aquest dilluns a Leipzig quan un cotxe ha envestit un grup de gent al centre de la ciutat. Les autoritats han afirmat que ha estat un atropellament intencionat, tot i que de moment no se'n saben els motius.

El canceller alemany, Friedrich Merz, compleix aquest dimecres un any al capdavant del govern federal. Més que una celebració, serà un aniversari amarg. El seu primer any a la Cancelleria ha estat marcat per la seva forta impopularitat, tensions constants dins de la coalició governamental amb els socialdemòcrates, crítiques al seu propi partit, l'auge de l'extrema dreta i el seu enfrontament amb el president dels Estats Units, Donald Trump. A això s'hi afegeix un lleuger fre de l'economia alemanya per la guerra de l'Iran i l'anunci de retallades en l'estat del benestar.

Era l’últim que desitjava Vladímir Putin en la setmana més important de l’any. Un dron ucraïnès ha impactat contra un emblemàtic gratacel residencial de luxe a pocs quilòmetres del Kremlin. L’incident, que no ha causat víctimes, té lloc quan falten cinc dies per a la desfilada militar del Dia de la Victòria, l’aparador mundial del potencial bèl·lic rus. Per primera vegada en gairebé dues dècades, no s’hi exhibiran ni tancs ni míssils perquè no se’n pot garantir la seguretat, i Putin, en plena psicosi per un possible atac de Kíiv, fins i tot ha proposat a la desesperada una treva d’unes hores per assegurar-se que Volodímir Zelenski no li amarga la festa. 

El retorn de Donald Trump a la Casa Blanca i les seves constants amenaces contra els estats europeus han fet que la Comunitat Política Europea faci pinya no només contra a Rússia, sinó també ara contra els Estats Units. Emmanuel Macron va impulsar aquesta aliança després de l'inici de la guerra d'Ucraïna. Es tracta d'un organisme que va més enllà del territori de la Unió Europea i acull, per exemple, països com el Regne Unit, Turquia i diversos estats que es troben entre la influència russa i l'acostament al bloc europeu, sobretot dels Balcans Occidentals. Qui no hi està convidat, però, són Bielorússia i Rússia. I, de fet, la raó de ser d'aquest organisme és la voluntat d'aïllar el règim de Vladímir Putin i promoure –més enllà de les fronteres de la UE– una aliança europea més sobirana respecte al Kremlin. I ara, també, respecte a Washington.

A l'estret d'Ormuz l'únic que s'ha reactivat és el foc creuat entre l'exèrcit estatunidenc i les forces iranianes. Aquest dilluns, els Estats Units han admès un atac iranià amb míssils de creuer contra un dels seus vaixells a les aigües del Golf. Anteriorment, el Comandament Central (CENTCOM) de l'exèrcit havia negat els fets en una publicació a X en què afirmava que els mitjans estatals iranians mentien. En paral·lel, l'almirall Brad Cooper, el cap del CENTCOM, ha assegurat que la marina ha enfonsat sis embarcacions iranianes petites. Oman ha denunciat un atac iranià en una àrea residencial i els Emirats Àrabs diuen que han interceptat 12 míssils balístics, tres míssils de creuer i quatre drons enviats des de l'Iran. La regió torna a escalfar-se després de dies d'estancament i, un cop més, l'alto el foc tremola.

El canceller alemany, Friedrich Merz, no creu que les relacions germano-estatunidenques estiguin en crisi, després de l’anunci del president dels Estats Units, Donald Trump, que ha dit que retirarà 5.000 soldats d’Alemanya. Washington va prendre aquesta decisió divendres enmig d’una disputa pública entre Trump i el canceller sobre la guerra dels Estats Units i Israel contra l’Iran. “Potser s’està exagerant una mica, però [la retirada de soldats] no és res de nou”, va sostenir Merz diumenge a la nit en una entrevista concedida a la cadena pública ARD, un any després de la seva arribada a la cancelleria i el contingut de la qual va avançar la premsa alemanya.

L’Iran ha confirmat aquest diumenge que ja ha rebut, a través del Pakistan, la resposta dels Estats Units sobre la proposta iraniana de 14 punts destinada a posar fi a la guerra, i ha assegurat que n’analitzarà degudament el contingut abans d’emetre una resposta oficial.

Dos militars nord-americans que participen en els exercicis militars African Lion 2026 van ser declarats desapareguts dissabte a la nit en una zona d’entrenament de Cap Draa, a prop de la ciutat de Tan-Tan, al sud del Marroc.

Darrere les ulleres de sol de color rosa, la Jane, una dona negra de mitjana edat, mira amb desgana com el seu chihuahua alça la pota sobre la gespa que voreja la base militar de Fort McNair, al sud-oest de Washington. Rere els murs de maons rojos i les reixes amb cartells de "Zona militar. Prohibit fer fotos o vídeos", hi ha tota una àrea residencial destinada a generals d'alt rang on hi ha cases senyorials, un gimnàs i, fins i tot, un parc de bombers. Ara, des de fa uns mesos, també hi viuen el secretari d'Estat, Marco Rubio, i el secretari de Defensa, Pete Hegseth. S'hi han traslladat per motius de seguretat, davant el clima de violència política creixent als Estats Units. "Ho havia sentit, que ara s'han mudat aquí. Estant com està el món ara, viure aquí al costat em dona certa seguretat", explica la Jane. Dissabte passat, Cole Thomas Allen va irrompre a l'Hotel Washington Hilton per intentar atemptar contra el president Donald Trump. A la sala, hi havia bona part del govern estatunidenc.

Quatre membres del grup Palestine Action han estat condemnats per danys criminals a l'assaltar una seu d'Elbit Systems a Bristol l'agost de 2024. El grup, que busca desmantellar la cadena de subministrament militar d'Israel al Regne Unit, va utilitzar una furgoneta per encastar-se contra la fàbrica.

En un Israel marcat per mesos de guerra sense un horitzó de sortida, el país celebra eleccions aquesta tardor, les primeres en què el primer ministre Benjamin Netanyahu s'enfrontarà a les urnes des dels atacs palestins del 7 d'octubre del 2023. La perspectiva que, tot i el seu desgast, pugui tornar a guanyar ha portat l'oposició a aliar-se contra ell. Naftali Bennett i Yair Lapid, dos dels principals rivals del primer ministre, han anunciat una coalició per desbancar-lo després de 25 anys gairebé ininterromputs de domini de la política israeliana.

Un tribunal israelià ha aprovat una pròrroga de dos dies en la detenció dels dos activistes internacionals que anaven en la Flotilla amb destinació a Gaza i que van ser interceptats en aigües internacionals el 30 d’abril. Segons ha informat el centre legal pels drets de la minoria àrab a Israel, Adalah, que representa els detinguts, la decisió allarga la seva custòdia fins dimarts.

La tensió diplomàtica entre Ucraïna i Israel ha tornat a escalar arran de l'arribada a ports israelians de vaixells que, segons Kíiv, transporten blat procedent de territoris ucraïnesos ocupats per Rússia. L'últim cas és el del vaixell Panormitis, la detenció del qual ha estat sol·licitada formalment per les autoritats ucraïneses, mentre Israel n'estudia la situació.

Les negociacions obertes entre el Líban i Israel, impulsades sota pressió nord-americana després de la nova escalada militar –que ha deixat més de 2.500 morts al Líban–, han reactivat una fractura estructural que Beirut mai no ha aconseguit resoldre: ¿Qui decideix sobre la guerra i la pau al país? La resposta, avui com ahir, continua sent ambigua.

El Tribunal Penal Internacional (TPI) ha confirmat els càrrecs per crims contra la humanitat contra l'expresident filipí Rodrigo Duterte pel seu paper en la coneguda com a "guerra contra les drogues", i ha anunciat l'obertura de judici perquè existeixen "motius fonamentats" per dur-lo a terme.

El nord-est del Japó es troba en alerta per tsunami després que en les últimes hores hagi registrat un terratrèmol de magnitud 7,4. L'Agència meteorològica del país (JMA) ha advertit de la possibilitat d'onades de fins a tres metres en diverses prefectures, des de Hokkaido fins a Fukushima, i el govern ha ordenat l'evacuació de les zones costaneres i fluvials.

Al regi auditori de la Universitat de Tsinghua, una de les més prestigioses de la Xina, el president del govern espanyol ha iniciat la visita oficial al gegant asiàtic amb tota una declaració d'intencions en forma de discurs. Pedro Sánchez hi ha defensat reforçar el multilateralisme i alhora reformar-lo per tenir un Consell de Seguretat de l'ONU més representatiu i democràtic que doni més poder als països del sud. Tot i que ha reconegut els esforços de la Xina en defensa del dret internacional, li ha posat deures, per exemple perquè s'impliqui en cessar els conflictes al Líban, a l'Iran, a Gaza, a Cisjordània i també a Ucraïna. No s'ha oblidat de l'economia i ha exigit relacions més equilibrades, recordant el gran dèficit comercial que hi ha amb el gegant asiàtic: "Necessitem que la Xina s'obri perquè Europa no s'hagi de tancar".

Oficialment és una ciutat, però Hanchuan, al centre de la Xina, és majoritàriament rural. Té un milió d'habitants, però molts viuen entre camps i petites fàbriques. Una empresa que produeix fil de cosir i un grapat de companyies pesqueres constitueixen bona part de la seva economia. Tot i això, quan The Economist la va visitar recentment, hi havia un lloc en particular que era ple a vessar de gent: el primer McDonald's de Hanchuan, que va obrir al gener.

La ràpida urbanització de la Xina ha limitat l'espai dels cementiris. Això, juntament amb l'envelliment de la població al país, ha provocat que el preu per enterrar els difunts als cementiris hagi crescut moltíssim i sigui un dels més alts del món. Tot plegat ha propiciat que molts xinesos utilitzin pisos com a alternativa per guardar les cendres dels seus difunts. Però el govern xinès ha aprovat recentment una llei que prohibeix donar aquest ús als habitatges. La nova normativa coincideix amb el Qingming, que se celebra aquests dies i que seria equivalent al Tots Sants català.

Les intencions del govern espanyol de prohibir les xarxes socials per als menors de 16 anys tenen una molt bona rebuda a Catalunya. Un 87% dels catalans -gairebé 9 de cada 10- avalen que aquesta sigui l'edat mínima dels usuaris de les xarxes en tots els països de la UE, segons una enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) i el Parlament Europeu. El sondeig, publicat aquest dilluns amb motiu dels 40 de l'adhesió d'Espanya al club comunitari, indica que només un 10% dels enquestats estan en contra de la mesura, mentre que tan sols un 3% no ho sap o no contesta. Establir un límit mínim d'edat per a aquestes plataformes convenç fins i tot els més joves de la mostra, ja que un 84% dels entrevistats d'entre 18 i 24 anys hi estan a favor.

El clima polític internacional s’ha tornat a tensar en les últimes hores després que els Estats Units hagin rebutjat la proposta de pau que va presentar l'Iran. La decisió ha provocat una reacció immediata de Teheran i ha fet créixer el temor que l'alto el foc pugui col·lapsar. Des de la cúpula militar iraniana, el to ha sigut contundent. Un alt càrrec militar iranià, el brigadier general Mohammad Jafar Asadi, ha advertit a l’agència iraniana Fars que és “probable” que el conflicte amb els Estats Units i Israel es reprengui. Asadi ha assegurat que l’Iran està “plenament preparat per a qualsevol nova aventura o estupidesa dels americans” i ha afegit que “hi ha mesures sorpresa preparades per a l’enemic”.

Viktor Orbán no es va presentar a l'última cimera europea i, en canvi, Volodímir Zelenski hi va assistir presencialment com a convidat. Un canvi de fitxes simptomàtic del que pot suposar l'adeu del líder pro-rus d'extrema dreta per al futur de la Unió Europea, i, sobretot, la seva relació amb Ucraïna.

Una influenciadora russa des de Mònaco ha sacsejat el debat públic a Moscou com feia temps que no es veia. En un vídeo adreçat a Vladímir Putin, Viktòria Bònia, exconcursant de Dom-2, el Gran Hermano rus, advertia al president que la gent i els governants “li tenen por” i “no li diuen la veritat”. Un dels motius de les seves queixes eren els creixents bloquejos d’internet, la gota que ha fet vessar el got de la paciència dels ciutadans, cansats de quatre anys de guerra i d’una situació econòmica cada vegada pitjor.

El canceller alemany, Friedrich Merz, ha viscut en primera persona el fet que portar la contrària al president dels Estats Units, Donald Trump, o criticar les seves decisions pot tenir conseqüències. L'hiperactiu Trump ha anunciat que retirarà 5.000 soldats de les seves bases militars a Alemanya, país aliat de l’OTAN, segons va anunciar el Pentàgon. Washington ja havia amenaçat amb retirar les tropes després que Merz critiqués la guerra dels Estats Units i Israel contra l’Iran, cosa que ha fet enfurismar el republicà, que des de llavors ha centrat el seu menyspreu recurrent als aliats europeus en Berlín, tot i que també en Madrid i Roma.

Trump redobla la pressió sobre Cuba. El president dels Estats Units ha assegurat aquesta matinada que "els EUA prendran el control” de Cuba “gairebé immediatament”, però que primer vol acabar la “feina” a l’Iran. Trump ha fet aquestes afirmacions durant la seva intervenció com a orador principal en un sopar privat del Forum Club a West Palm Beach, Florida.

Donald Trump ha fet un pas més en la guerra comercial amb Europa i ha anunciat aranzels del 25% als camions i cotxes fabricats a la Unió Europea que es comercialitzin als Estats Units. Segons un missatge publicat a Truth Social aquest divendres, preveu que la mesura entri en vigor "la setmana vinent".

El general i diplomàtic britànic Hastings Ismay, primer secretari general de l'OTAN (1952-1957), va dir que l'Aliança Atlàntica s'havia creat per "mantenir els russos fora, els nord-americans dins i els alemanys a baix". Aquesta frase cèlebre resumia bé els objectius de l'OTAN durant la Guerra Freda: impedir l'expansió soviètica, garantir el compromís dels Estats Units amb la seguretat europea i mantenir sota control els alemanys després de la derrota nazi a la Segona Guerra Mundial, amb la finalitat d'evitar un ressorgiment del militarisme nacionalista alemany. Set dècades després, Rússia continua sent un perill per a Europa, el president dels Estats Units, Donald Trump, amenaça amb reduir la seva presència militar al Vell Continent i Alemanya es rearma. Per fer-ho, però, sacrifica part de l'estat de benestar.

L'Iran ha enviat als Estats Units una nova proposta de negociació de pau a través del Pakistan, segons ha informat aquest divendres l'agència oficial IRNA, que no ha ofert detalls sobre el contingut de la proposta. "La República Islàmica de l'Iran va lliurar el text de la seva última proposta de negociació al Pakistan, intermediari en les negociacions amb els Estats Units, la tarda del dijous 30 d’abril", ha indicat el mitjà estatal.

Israel ha alliberat aquest divendres la majoria dels participants de la Flotilla que l'exèrcit va detenir en l'assalt de dimecres, però manté retinguts dos portaveus del moviment: el palestinocatalà Saif Abukeshek i el brasiler Thiago Ávila. Uns 170 navegants, entre els quals una vintena de catalans, han estat lliurats a les autoritats de Grècia i han desembarcat a l'illa de Creta, però els dos portaveus han quedat retinguts en la fragata israeliana on els van traslladar després de l'assalt. El govern de Benjamin Netanyahu ha dit que els traslladaran a Israel per processar-los.

La derrota de Viktor Orbán a les eleccions del 12 d'abril va desfermar l'eufòria entre gran part de la població hongaresa, però també sembla haver atiat el pànic entre un grup més selecte però poderós de ciutadans del país centreeuropeu. Els oligarques que han amassat grans capitals durant els 16 anys de govern de Fidesz temen que el futur govern de Péter Magyar compleixi la promesa de posar fi a la corrupció i el clientelisme i perdin les seves fortunes i han començat a moure diners i altres actius fora del país.

Donald Trump continua carregant contra els aliats europeus, i aquesta setmana s'ha centrat especialment en Alemanya, Itàlia i, com sol ser habitual, Espanya. Aquest divendres, el president dels Estats Units ha reiterat el seu “descontentament” amb Madrid i Roma perquè, segons ell, els dos governs estan conformes que l’Iran pugui arribar a tenir en algun moment una arma nuclear.

Després d'un creixent malestar entre els familiars de soldats, l'exèrcit ucraïnès ha implantat mesures per limitar el temps que els militars poden estar en posicions de combat sense descansar. El cap de l'exèrcit, Oleksandr Sirski, ha anunciat aquest dijous que les rotacions dels soldats desplegats al front seran obligatòries quan hagin complert un màxim de dos mesos de missió en aquestes posicions de primera línia.

Les relacions entre Berlín i Washington no passen pel seu millor moment, després de l’intercanvi de crítiques mútues entre el president Donald Trump i el canceller Friedrich Merz. Trump va amenaçar dimecres de retirar les tropes nord-americanes d’Alemanya, després de les reiterades crítiques de Merz a la guerra dels Estats Units i Israel contra l’Iran i la seva estratègia de sortida d’aquest conflicte. “Els Estats Units estan estudiant i analitzant la possible reducció de tropes a Alemanya i es prendrà una decisió al respecte en un curt termini”, deia Trump al seu compte oficial de Truth Social.

Dos mesos després de l'inici de la guerra, l'Iran ha donat la benvinguda a un "nou capítol" al golf Pèrsic. El líder suprem iranià, Mojtaba Khamenei, ha trencat el seu habitual silenci i a través d'un comunicat ha augurat un futur "brillant" a la regió després de la "vergonyosa derrota" dels Estats Units. "S'està escrivint un nou capítol per al golf Pèrsic i l'estret d'Ormuz", assegura en el missatge, difós pels mitjans estatals. "Pel poder i la força de Déu, el brillant futur de la regió del golf Pèrsic serà un futur sense els Estats Units i al servei del progrés, el benestar i la prosperitat de les seves nacions", afegeix.

Com en tants altres aspectes, també pel que fa a la gestió del nucli familiar, Vladímir Putin s’assembla poc a la majoria de líders mundials. Entre la transparència i la sobreexposició, el president rus opta per un hermetisme extrem, que dona lloc al misteri i als rumors sobre relacions extramatrimonials i fills il·legítims. Si les desventures de la reialesa són sovint objecte de la premsa del cor, a Rússia els periodistes d’investigació són els que indaguen en els secrets de l’entorn més íntim del seu cap d’estat. Una vida de tsar protegida amb el zel d’un espia.

Els activistes de la Flotilla detinguts per Israel desembarcaran a Grècia pròximament i seran retornats als seus països d'origen, segons han anunciat les autoritats israelianes. L'anunci arriba hores després que uns 170 activistes, entre els quals hi ha una vintena de catalans, hagin estat detinguts aquest dimecres a la nit, quan Israel ha interceptat alguns dels vaixells d'ajuda humanitària que formen part de la Global Sumud Flotilla que es dirigia a Gaza.

El Tribunal Suprem dels Estats Units ha anul·lat el mapa electoral de l'estat de Louisiana argumentant que els legisladors es van basar "il·legalment" en la raça per elaborar un nou districte congressual de majoria negra. La decisió és un èxit per als republicans, especialment en un any d'eleccions de mig mandat, previstes per al novembre. La majoria conservadora ha imposat la seva opinió –amb sis vots a favor i tres en contra–, mentre que l'ala liberal del tribunal s'hi ha posicionat en contra perquè considera que això desmantella la llei de drets civils aprovada als anys 60 per protegir les minories.

El grup Harakat Ashab al-Yamin al-Islamiyya (HAYI), una organització islamista amb presumptes vincles amb el règim iranià, ha reivindicat un atac amb arma blanca contra dos homes jueus aquest dimecres a la zona de Golders Green, al nord de Londres. Les dues víctimes, una de 34 anys i una altra de 76, han resultat ferides, però no es tem per la seva vida. L'assaltant, de 45 anys, i del qual encara no s'ha facilitat la identitat, ha estat arrestat i acusat d'intent d'assassinat. Durant la fugida també ha intentat apunyalar un agent de policia.

S'ha acabat una era i en comença una de nova. Amb l'adeu de Viktor Orbán, la principal ovella negra de la Unió Europea, arriba Péter Magyar, un conservador que pretén retornar Hongria al ramat. Les intencions del futurible primer ministre hongarès s'han escenificat amb el viatge a Brussel·les i en la trobada que ha mantingut amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, António Costa. Budapest pretén recuperar els llaços amb Brussel·les i, a curt termini, salvar els diners dels fons europeus, que estan en l'aire pels incompliments del govern d'Orbán.