Els votants de tots els grups demogràfics del país –de totes les races, edats, gèneres i nivells d'educació– han tornat a decantar-se pel Partit Demòcrata, i han revertit el desplaçament generalitzat del suport electoral cap als republicans que es va produir el 2024.

Els mercats financers han reaccionat aquest dimecres amb optimisme davant la derrota del Partit Republicà a les eleccions legislatives dels Estats Units. La majoria dels parquets del món han tancat la jornada amb guanys, mentre que el preu del petroli ha registrat caigudes destacades, tot i que es manté a nivells propers als 100 dòlars per barril en el cas del Brent, el cru de referència a Europa.

Els demòcrates han batejat la seva contundent victòria a les eleccions de mig mandat dels Estats Units com bluenami. És a dir, un tsunami blau. És una expressió que fa somriure Pol Morillas, director del Cidob, abans de començar aquesta entrevista al plató de l’ARA. Morillas fa una anàlisi d’urgència del significat del veredicte de les midterm, que és, sobretot, un càstig sonor i majúscul per a Donald Trump. 

Les capitals europees s'han despertat aquest dimecres amb titulars sobre l'onada demòcrata al Congrés dels Estats Units. Malgrat l'eufòria i les esperances que això hagi pogut generar en alguns despatxos, les declaracions institucionals han estat més aviat descafeïnades i han optat per la prudència. Una prudència que evidencia que tot i el revés electoral dels republicans no s'esperen grans canvis en política exterior.

La mateixa nit que desenes de supermercats de diversos països europeus van patir un ciberatac que va fer malbé tones de menjar, alguns bancs de sang de França també van ser objecte d'un atac molt similar per part de pirates informàtics desconeguts. Segons ha confirmat aquest dimecres el ministeri de Sanitat francès, durant la nit de diumenge a dilluns, els cibercriminals van accedir a distància al programa informàtic que regula la temperatura de les cambres de fred on estan emmagatzemades les bosses de plasma i les van reprogramar perquè la temperatura passés de -30 ºC fins a 110 ºC.

Trump havia plantejat les eleccions de mig mandat com un referèndum sobre la seva gestió, i el resultat ha estat un contundent triomf del no. Els demòcrates han obtingut el control de les dues cambres i els republicans han perdut estats que havien controlat durant dècades, fins i tot Texas. No li han servit les milionàries donacions ni els altaveus dels tecnooligarques –Elon Musk, Mark Zuckerberg i Jeff Bezos– que l'envoltaven el dia de la seva investidura, fa dos anys que semblen vint.

Els resultats a les midterm poden significar la fi del trumpisme? 

Era el 2016, no eren temps tan extraordinaris al món –potser s'estaven gestant llavors– i un Donald Trump candidat se sentia invencible: "Podria plantar-me al mig de la Cinquena Avinguda i disparar a algú i no perdria ni un sol votant, d'acord?" Trump parlava més seriosament del que molts pensàvem. I la història des de llavors la coneixem de sobres: victòria contundent el 2016, derrota el 2020 però amb un assalt contundent, massiu i devot al Capitoli, i victòria encara més contundent el 2024. Havent-se autoproclamat elegit dels Déus, supervivent persistent d'atemptats, que el Partit Republicà hagués mutat al Partit Trumpista era només un detall d'aquest procés d'egocentrisme polític que s'ha viscut als Estats Units.

Ens trobem a les portes de la fi de l’era Trump, i aquest dimarts els estatunidencs decidiran com volen que sigui aquest final. Si les enquestes l’encerten, Donald Trump es convertirà en un “súper ànec coix”, com assegurava fa uns dies Nate Silver, guru de pronòstics electorals que va popularitzar els models d’anàlisi de dades en la predicció de resultats, en una entrevista al diari New York Times. És a dir, en un president sense capital polític ni suport legislatiu per a la resta del seu mandat. Fins i tot el Partit Republicà, sota el seu ferm control, podria començar a girar-li l’esquena.

El partit del president sempre és derrotat a les eleccions de mig mandat. Potser és exagerat dir “sempre”: Teddy Roosevelt el 1902, Franklin Roosevelt el 1934, Bill Clinton el 1998 i George W. Bush el 2002 van guanyar uns quants escons gràcies a circumstàncies excepcionals. Donald Trump no se sumarà a aquestes anomalies històriques: el Partit Republicà patirà una derrota.

Els resultats de les eleccions israelianes pronostiquen una situació política encara més polaritzada. En aquest context de confusió, la figura de Donald Trump s'erigeix en àrbitre i cal no oblidar que el president dels Estats Units sempre ha tingut una deferència particular envers el primer ministre, Benjamin Netanyahu.

Amb els resultats de les eleccions parlamentàries a Israel a sobre de la taula, s’obren alguns escenaris possibles, tot i que la prudència ha d’acompanyar les especulacions, perquè són escenaris molt diversos i fàcilment poden anar en una direcció o en la contrària. L’única cosa en principi clara és que Benjamin Netanyahu ha perdut la majoria al Parlament, en gran part per l’elevat nombre d’escons que han obtingut els partits àrabs.

Dimarts els Estats Units renoven a les urnes el Congrés i un terç dels senadors. Tant la Cambra de Representants com el Senat tenen ara majoria republicana, fet que ha permès a Donald Trump governar sense gaires obstacles. Ara, però, tots els pronòstics preveuen que els demòcrates obtindran majoria a la Cambra de Representants, i també és possible que ho aconsegueixin al Senat. Què pot canviar? El món notaria les conseqüències d'un canvi de majories al poder legislatiu estatunidenc? En parlem amb Charles Franklin, professor de dret a la Universitat de Marquette (Wisconsin) i director de l’enquesta d'aquest centre, una de les més reputades dels Estats Units.

Al jardí de l'ambaixada ucraïnesa a Espanya, a la zona noble de Madrid, la bandera blava i groga onejava divendres a mig pal. Un membre del cos diplomàtic de Kíiv explicava que era en senyal de dol per l'accident ferroviari a Urda. "Bé, i també per Dnipró. Ahir Rússia va bombardejar una estació de tren plena de civils i va matar 15 persones", va afegir. A l'interior de l'edifici, Yuliia Sokolovska, l'ambaixadora, esperava l'ARA. Fa un any i pocs mesos va venir a la capital espanyola per ocupar aquesta posició. La seva trajectòria política recent fa deduir que Sokolovska és una de les veus que millor coneix les interioritats de Kíiv en aquests temps foscos d'invasió: després de ser ministra de Política Social, ha estat, durant quatre anys, subdirectora de l'oficina del president d'Ucraïna, un dels càrrecs més propers a Volodímir Zelenski. L'entrevista va tenir lloc en una sala presidida per un retrat del poeta ucraïnès Taràs Xevtxenko, símbol de la identitat nacional, de la resistència contra l'opressió russa.

Fa uns mesos que Roberta Pinotti (Gènova, 1961) va assumir la presidència del Teatre Nacional de Gènova, fundat el 1951, en un moment en què Itàlia, com mig Europa, intentava reconstruir la seva vida cultural després de la Segona Guerra Mundial. El càrrec podria sobtar si es té en compte l'etapa més recent de la seva dilatada trajectòria política: va ser ministra de Defensa italiana del 2014 al 2018, la primera dona a ocupar aquesta cartera. El decorat ha canviat abruptament en l'última dècada i l’Europa d’avui, marcada per la guerra i la ruptura amb els Estats Units, s’assembla poc a l’Europa innocent de quan Pinotti era ministra. També es pot plantejar d’una altra manera: l’Europa d’avui és causa d’aquella innocència? Pinotti és a Barcelona convidada per l’ARA per participar en l’Enfoquem, el fòrum que tindrà lloc aquest dilluns al Recinte Modernista de Sant Pau de Barcelona. 

Des de fa un mes, els estudiants francesos bloquegen instituts i es manifesten als carrers. Les protestes van començar per exigir més recursos per al sistema educatiu, però ja fa dies que les demandes dels estudiants són una esmena a la totalitat del macronisme i al pressupost d'austeritat que planteja l'executiu de Sébastien Lecornu. Aquest cap de setmana, estudiants i treballadors es van unir en una gran mobilització arreu del país contra l'encariment del cost de la vida i la manca de respostes per part de l'administració. La ràbia va esclatar amb 90 manifestacions i més de 500 protestes, que van acabar amb greus aldarulls arreu del país, vandalitzacions d'edificis públics i saquejos de comerços. Parlem amb Oriol Bartomeus, director de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials de la UAB, sobre el moment polític que viu França i les implicacions de les protestes quan queden pocs mesos per a les crucials eleccions presidencials.

L'onada blava s'ha convertit en un tsunami aquesta nit electoral, tal com es pot veure al mapa que hi ha a sobre d'aquestes línies. "Bluenami", deien alguns mitjans dels Estats Units. Mentre esperem que es concreti la xifra de la seva majoria a la Cambra de Representants, el Partit Demòcrata ja té la majoria assegurada també al Senat. En aquesta cambra, els demòcrates han aconseguit totes les curses que es preveien i s'han endut alguns triomfs inesperats, com Carolina del Sud, Kansas, Iowa i Texas, estats tradicionalment republicans que han canviat de color amb un vot de càstig a les polítiques del president Donald Trump. Amb el recompte encara en marxa, el blau ja suma 54 escons, tres per sobre de la majoria de 51 que necessitava (amb només 50 hauria quedat coix a causa del vot de desempat del vicepresident, J.D. Vance), i encara podria arrabassar-ne algun més.

Un petit misteri recorre Londres des de fa un mes. A poc a poc s'ha anat escampant com una taca d'oli. I al segle XXI, això vol dir que s'ha viralitzat. En aquest cas a través d'un compte d'Instagram (Officiallondonsbatman) que té, ara per ara, 126.000 seguidors, amb un dels seus vuit posts que ha estat visualitzat per almenys 1,8 milions de persones.

La Guerra Freda queda molt lluny i un fantasma recorre de nou Europa. Almenys, l'Europa occidental. El d'una guerra calenta o, si més no, híbrida, que es manifesta de moltes maneres: sabotatges, drons, atacs cibernètics, ús de la immigració com a eina de desestabilització… "Hem entrat en una nova era de la dissuasió", augura l'expert en seguretat i defensa Juraj Majcin. Vuitanta-un anys després de la derrota del nazisme, l'esclat d'un conflicte generalitzat, que s'estengui més enllà del que ara es lliura a Ucraïna arran de la invasió de la Rússia de Vladímir Putin, ja no sembla un escenari improbable, i aquest serà, precisament, un dels temes de la nova edició de l'Enfoquem, dilluns que ve.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha condecorat aquest dimecres la primera dama estatunidenca, Melania Trump, pel seu paper com a mediadora en la treva humanitària de sis dies entre Moscou i Kíiv a la localitat d'Oleixki.

Polònia ha fet un desplegament operatiu per protegir la seva frontera amb l'enclavament rus de Kaliningrad després d’haver rebut alertes de la intel·ligència polonesa i de l'OTAN sobre possibles actes de sabotatge de Rússia.

Després de nou mesos, desenes de milers de soldats morts, prop de 3.000 víctimes civils i més de 150.000 drons i 1.500 míssils llançats, Rússia i Ucraïna es tornaran a asseure per discutir el final de la guerra. L’atac nord-americà a l’Iran va interrompre l’última ronda de converses a mitjans de febrer i, d’aleshores ençà, el conflicte no ha fet sinó escalar, encallat al front i cada dia més destructiu a les ciutats. El nou impuls d’un Donald Trump en campanya ha arrossegat Vladímir Putin a la taula de negociacions a Abu Dhabi, els propers 10 i 11 de novembre, en una cita que Volodímir Zelenski voldria que servís per acordar una treva sobre les infraestructures energètiques i al mar Negre, però de la qual no s’esperen grans progressos.

El ciberatac que dilluns va alterar el funcionament de neveres i congeladors de supermercats de diversos països d'Europa també ha afectat empreses del Regne Unit. El Centre Nacional de Ciberseguretat britànic (NCSC) ha detectat almenys tres casos d'explotació de vulnerabilitat tecnològica al país.

L'onada de ciberatacs contra els sistemes de refrigeració dels supermercats continua estenent-se i, després d'afectar aquest dimarts cadenes de Portugal, ja compta amb vuit països afectats. Davant d'aquest escenari, la Unió Europea ha defensat que no s'han de tractar com a fets aïllats i que cal preparar una resposta conjunta.

Un vot de càstig que també és un vot de confiança. El tsunami blau a les eleccions de mig mandat s'ha originat pel terratrèmol de la desfeta republicana, arran de la decepció generalitzada per les promeses incomplertes de Donald Trump. La victòria dels demòcrates a les dues cambres del Congrés és el pèndol desplaçant-se cap a l'altre costat però sobre el mateix eix: el desig de canvi en un país on cada cop més estatunidencs veuen que perden poder adquisitiu. No és casualitat que els grans temes que han marcat la campanya d'aquestes midterm siguin el cost de vida i la corrupció. I per sota d'aquesta superfície, un fort sentiment antiestablishment.

Un càstig diví per a un president que presumeix de ser l'elegit de Déu. Com si fossin les set plagues de Moisès, els grans feus republicans han anat sucumbint un rere l'altre a l'onada demòcrata de dimensions històriques. Carolina del Nord, Carolina del Sud, Texas, Iowa, Kansas, Maine i Michigan ja s'han tenyit de blau. Alaska és l'última cursa crítica per resoldre, però els demòcrates ja tenen majoria tant a la Cambra de Representants com al Senat. La derrota per a Donald Trump, que havia plantejat aquests comicis com un referèndum al voltant de la seva figura, és de proporcions majúscules.

Milions d'estatunidencs voten aquest dimarts en unes eleccions de mig mandat que s'han viscut com un referèndum sobre Donald Trump, i que també constitueixen l'últim test per veure si la democràcia nord-americana pot posar límit a les aspiracions absolutistes del president. Les últimes enquestes apunten a una onada blava, encara que els demòcrates es mostren cautelosos després que en altres comicis les promeses dels sondejos no es complissin.

La jornada electoral canviarà la configuració del Congrés, però no bona part dels maldecaps amb els quals batalla el país. Més enllà d'haver de lidiar amb la nova aritmètica parlamentària –i que a hores d'ara es dibuixa complicada per al republicà–, Donald Trump continuarà tenint una guerra per resoldre i una inflació que no sembla que es contingui.

El Parlament de Groenlàndia ha ratificat aquest dimarts l'acord de seguretat signat al setembre amb els Estats Units en un intent de frenar les amenaces d'invasió per part de Donald Trump.

"Què ens hauria de fer esperar que hi haurà algun canvi significatiu amb un nou govern a Israel? ¿Que noves sigles o noves cartes faran canviar la realitat en què els palestins vivim des de fa dècades? Al cap i hi ha la fi, des de 1948, només hem viscut despossessió, ocupació, desplaçament forçat i la negació dels nostres drets més bàsics". És la resposta de Maisara Baroud, un il·lustrador de Gaza, sobre què espera del nou govern a Tel-Aviv. "Els mètodes i les justificacions polítiques poden canviar i els governs van i venen, però la realitat fonamental continua igual: els palestins perdem les nostres terres, les nostres llars, la nostra gent i el dret a viure amb llibertat i dignitat".

Hi ha poques figures polítiques que hagin convertit la seva supervivència en un tret tan definitori de la seva carrera com Benjamin Netanyahu. Als 77 anys, després de dècades dominant la dreta israeliana, continua al centre de la política d'Israel malgrat les crisis diplomàtiques, les protestes multitudinàries contra les seves polítiques, les investigacions judicials i, fins i tot, el fracàs de seguretat més greu de la història del país, el 7 d'octubre del 2023. Les eleccions de dimarts han tornat a demostrar la seva resistència: el Likud ha estat la força més votada, tot i que el seu bloc ha perdut la majoria parlamentària.

Benjamin Netanyahu, enmig de les dificultats per reunir els suports necessaris per continuar al capdavant del govern, ha obert un nou front polític: qüestionar les eleccions de dimarts, en què va perdre la majoria parlamentària. “Les eleccions a Israel han estat robades”, ha repetit en diverses ocasions el partit del primer ministre, el Likud, que acusa els partits àrabs d’haver manipulat el resultat. 

El brot d’Ebola que assola l’Àfrica central ja supera els 10.000 casos confirmats i quasi 5.000 morts, segons l’últim informe de l’Institut Nacional de Salut Pública (INSP) de la República Democràtica del Congo. En quasi tres mesos, el nombre de defuncions s’ha duplicat i l’OMS tem que s’acabi convertint en el brot més mortífer i contagiós, fins i tot més que el que es va produir entre els anys 2014 i 2016, que va acabar amb 11.000 morts i uns 28.000 contagis a l’Àfrica Occidental.

Israel ja ha acabat de comptar els vots, però el resultat no ha aclarit qui governarà el país. Les eleccions legislatives de dimarts han deixat el Likud, el partit de Benjamin Netanyahu, amb 27 escons, una xifra que no li garanteix la majoria parlamentària, i han obert unes negociacions en què totes les opcions de govern tenen un cost polític. L’oposició pot intentar apartar el primer ministre amb el suport dels partits àrabs, explorar un govern d’unitat amb ell o assumir el risc d’unes noves eleccions. Netanyahu, mentrestant, encara té una carta a favor: si els seus adversaris no aconsegueixen posar-se d’acord, podria continuar al poder.

Un turista indi ha mort i un ciutadà neozelandès ha resultat ferit aquest dimarts després que dos helicòpters xoquessin mentre intentaven aterrar a la regió de l'Everest, al Nepal, segons l'Autoritat d'Aviació Civil del país.

El govern japonès s'ha vist obligat a buscar noves vies per contractar treballadors estrangers davant l'esgotament de les quotes que havia establert per limitar-ne l'entrada. Sis mesos després de suspendre l'admissió de nous treballadors amb visat d'habilitats específiques per al sector de la restauració, ha proposat permetre que hospitals, centres assistencials i escoles contractin personal estranger per als serveis de menjador a partir de l'abril del 2027. Per fer-ho, aquestes feines es classificaran dins del sector de la fabricació d'aliments, que té un contingent propi i no està subjecte al bloqueig que afecta la restauració. La manca de mà d'obra, doncs, desmunta el discurs migratori restrictiu del govern conservador de Sanae Takaichi.

A partir d'aquest diumenge, rebre un paquet d'empreses com Shein, Temu o AliExpress costarà dos euros més. El dia 1 de novembre entra en vigor la taxa de dos euros (2,5 dòlars) que Brussel·les ha imposat a tots els enviaments procedents de països de fora de la Unió Europea per intentar frenar l'afluència de productes xinesos. El nou impost en concepte de gestió duanera arriba a les portes de dates comercials especialment intenses, com el Black Friday, el Cyber Monday i la febre de compres de Nadal.

Nou escàndol al sector tecnològic i al món de la intel·ligència artificial. Aquesta vegada vinculat amb Jensen Huang, el director de Nvidia, l'empresa líder al món en la fabricació de xips d'ordinador, incloent-hi els que alimenten els grans models d'IA generativa. Segons ha avançat The New York Times, una alta executiva d'una empresa de centres de dades amb seu a Singapur que formava part dels clients de l'empresa –Megaspeed–, ha resultat ser una agent de la intel·ligència xinesa que estava fent arribar informació a Pequín sobre Nvidia.

Un terratrèmol de magnitud 7 ha sacsejat la regió xinesa del Tibet i ha causat almenys 16 morts, 76 ferits i ha ensorrat 339 habitatges a la ciutat de Nagqu, al nord de la regió, segons informen els mitjans oficials. Més de 1.600 persones del districte afectat s'han mobilitzat per participar en les tasques de rescat. S'han enviat subministraments d'emergència, entre els quals hi ha 1.000 habitatges prefabricats, unes 3.000 tendes de campanya i llits plegables, així com llanternes i roba d'hivern. És el sisme més fort registrat a la regió en els últims cinc anys.

Degoteig continu de falses amenaces de bomba contra avions en ple vol en diferents rutes europees. En les últimes 24 hores se n'han registrat vuit. Ahir, dilluns, es va produir el primer incident; els altres set han tingut lloc aquest dimarts. Quatre dels vuit avions afectats són de Ryanair; un de SAS; un altre de LOT i dos de Wizz Air. Tres dels aparells –el que va ser objecte d'amenaça dilluns i dos dels afectats avui–, havien sortit del Regne Unit; un altre cobria el trajecte entre Copenhaguen i Varsòvia; un altre havia sortit de Lisboa amb destinació a Roma; dos més havien sortit de Dublín i volaven cap a Roma i Sofia respectivament i, finalment, un altre cobria la ruta Bèrgam-Sofia. Les inspeccions que s'han fet als avions no han trobat explosius. A hores d'ara, les diferents autoritats europees no poden determinar si es tracta d'una acció coordinada, un sabotatge o una gamberrada.

El president estatunidenc, Donald Trump, diu que suspendrà l'ajuda econòmica anual de 4.000 milions de dòlars que els Estats Units envien a Israel. "Bibi [Netanyahu] i jo vam arribar a un acord per donar-li 4.000 milions de dòlars a l'any i fa mesos que vam arribar a un acord per deixar de fer-ho", ha dit el republicà aquest dimarts al matí en una entrevista a la Fox. El mandatari ha deixat anar l'anunci just quan els estatunidencs estan votant en unes eleccions de mig mandat en què bona part de les bases republicanes s'han mostrat crítiques amb l'aliança incondicional entre Washington i Tel-Aviv.

Les midterm se celebren cada quatre anys, coincidint amb l’equador dels mandats presidencials, i acostumen a perjudicar el partit que hi ha a la Casa Blanca. Més enllà del plebiscit a Trump, els comicis d'aquest any representen una oportunitat per intentar recuperar part dels guarda-raïls al poder executiu que el republicà ha erosionat durant els quasi dos cursos de mandat. Amb una majoria conservadora instal·lada al Tribunal Suprem, si els demòcrates aconsegueixen recuperar el control de les dues cambres tindran una mica de marge per fer oposició.

No es pot dir que Donald Trump no ho sabés. Els primers dies de l'any, just després de segrestar Nicolás Maduro, el president estatunidenc es dirigia als legisladors republicans en un acte anual al Kennedy Center de Washington. “Diuen que quan guanyes la presidència, perds les eleccions de mig mandat. M’agradaria que poguéssiu explicar-me què dimonis passa pel cap de la gent", va dir llavors. Nou mesos després, Trump probablement es continua preguntant el mateix mentre les projeccions inflen les esperances demòcrates.

La filla d'uns immigrants del Pakistan és l'encarregada d'endurir les condicions per aconseguir la residència permanent al Regne Unit. La ministra britànica de l'Interior, la laborista Shabana Mahmood, ha anunciat aquest dimarts una reforma que suposa un canvi fonamental de model migratori a les illes. Amb tot, n'ha ofert una de freda i una de calenta, pressionada pels sectors més a l'esquerra del partit.

Com a mínim 33 persones van morir dilluns i 50 estan desaparegudes en un atac rus a la localitat de Komixuvakha, prop del front, a la regió ucraïnesa de Zaporíjia. El bombardeig aeri va impactar contra una escola, on la població civil rebia ajut humanitari, segons ha informat el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. Les forces russes van llançar vuit de bombes aèries, en l'estratègia de "doble cop", que busca colpejar els equips de rescat que acudeixen al lloc després d'un primer atac per salvar víctimes. En concret un avió rus va llançar bombes FAB-3000 teledirigides, amb una càrrega explosiva de fins a 1,5 tones, que estan dissenyades per destruir búnquers i objectius soterranis. Les autoritats ucraïneses alerten que és impossible que un atac d'aquestes característiques fos accidental.

Les eleccions de mig mandat arriben al final d'un any que va començar accelerat: la incursió militar a Veneçuela i el segrest del dirigent chavista Nicolás Maduro, l'assassinat de dos ciutadans estatunidencs a mans de l'ICE i l'inici de la guerra de l'Iran i la incapacitat de posar fi a una altra guerra majúscula, la d'Ucraïna. Tot això va passar entre el 3 de gener i el 28 de febrer. Des de llavors el gran monotema ha estat la campanya a l'Orient Mitjà i, sobretot, l'encariment del preu de la gasolina, que no ha fet més que agreujar el cost de vida per a moltes llars. Aquests són els temes que més marcaran el vot dels ciutadans estatunidencs en unes eleccions de mig mandat crucials, que s'interpreten també com un examen per a Donald Trump.

Endinsada en un bosc de l'est d'Ucraïna infestat de drons, vaig pujar a una petita plataforma de metall i vaig baixar a un món postapocalíptic de la guerra moderna, on l'únic lloc segur és sota terra. Quan l'ascensor es va aturar, va aparèixer un vast espai subterrani: un centre logístic de centenars de metres de llarg i d'almenys tres metres d'alçada. Connectada a aquest centre hi havia una xarxa enterrada de gasoductes que abans transportaven gas natural entre Ucraïna i Rússia.

Desenes de supermercats de Bèlgica i Suècia han estat el blanc d'un ciberatac a gran escala aquest dilluns a la matinada. També s'han registrat incidents similars, de menys abast, a Luxemburg, Irlanda, els Països Baixos, Finlàndia i Estònia. Segons informen els mitjans locals, els congeladors s'han escalfat de sobte –alguns han assolit temperatures de 50 graus– i el menjar que contenien s'ha fet malbé.

La campanya electoral de les eleccions de mig mandat arriba al seu final i marca l'inici del declivi polític de Donald Trump. Tot i que no és la primera vegada que el republicà sembla fer el camí de l'ostracisme –com ja va passar amb l'assalt al Capitoli–, aquest cop sembla que els estatunidencs han pres nota. Bona part de la societat que va decidir donar-li una segona oportunitat al magnat s'ha topat amb un efecte rebot molt més agressiu: Trump va tornar a la Casa Blanca amb un pla per erosionar els contrapesos al seu poder i l'ha aplicat metòdicament.

Air Alert, l'aplicació que alerta la població ucraïnesa dels atacs russos, ha patit un atac informàtic aquest diumenge al vespre, segons han confirmat l'exèrcit i l'empresa que el gestiona. Els ucraïnesos han rebut als seus telèfons mòbils tres missatges consecutius d'alarma poc abans de les onze de la nit, una hora abans a Catalunya. El primer advertia d'un "perill de radiació" a Kíiv; el segon, d'una "amenaça química", i el tercer, de "baralles als carrers". És el primer cop que aquesta aplicació pateix un atac de pirateria informàtica. Unes hores més tard Rússia ha informat que l'aplicació d'alarma del seu ministeri d'Emergències també ha estat piratejada.

Fa uns dies l'expresident Barack Obama va participar en un míting de campanya d'una de les figures emergents del Partit Demòcrata, el candidat per Michigan Abdul El-Sayed. Hauria estat una estranya parella tenint en compte que El-Sayed, de jove, havia criticat les polítiques del seu correligionari per considerar-les massa toves. En una exhibició de veterania i elegància Obama no va intentar amagar la discrepància: "L'Abdul no estava d'acord amb algunes coses que feia la nostra administració, quan jo era president. I sabeu qui tampoc està d'acord amb tot el que faig? Michelle Obama. Cinc cops al dia em diu «Babau, per què has fet això?»". L'auditori va reaccionar amb una rialla que va construir un pont entre el vell i el nou Partit Demòcrata.

Una de les raons per les quals Donald Trump va obtenir el vot de molts llatins i hispans a les presidencials de fa dos anys és que va saber construir una diferència entre immigrants suposadament "bons i dolents". Molts dels llatins que el van votar ho van fer sentint que ells estaven al sac dels "bons". També esperant que rebaixés el cost de vida. Però el suport del republicà entre la comunitat llatina també se sostenia sobre un altre peu: els que, decebuts amb els demòcrates, no van anar a votar.

L’extrema dreta brasilera busca una fórmula que fins ara ha resultat fallida per a tots els qui l’han intentat posar en pràctica: mantenir viu el bolsonarisme sense que cap membre de la família Bolsonaro exerceixi el lideratge. La fugida del senador Flávio Bolsonaro als Estats Units, quaranta-vuit hores després de perdre les presidencials davant Lula da Silva, i la declaració colpista posterior –un nyap que va tenir tres versions successives, en què va passar d’autoproclamar-se "president electe" a presentar-se com a "líder del Brasil"– han generat crítiques generalitzades en els cercles extremistes, on impera un sentiment d’abandonament, traïció i frustració.

Els serveis secrets estatunidencs acusen Corea del Nord d'estar darrere del ciberatac d'aquesta setmana contra la plataforma d'intercanvi de criptomonedes Binance, que, segons els seus responsables, va patir un "atac complex" i els van robar 6.300 milions de dòlars en actius digitals.

Unes 320.000 persones, segons el ministeri de l'Interior, s'han manifestat aquest dissabte en diferents ciutats de França en la tercera jornada de protestes contra el cost de la vida. Malgrat alguns incidents (en total la policia ha fet gairebé 300 detencions), les mobilitzacions s'han desenvolupat amb calma, segons l'últim balanç oficial. La participació ha estat inferior a la dels 550.000 del 17 d'octubre. Hi ha hagut alguns incidents al final de les manifestacions de París, Marsella, Rennes, Lió, Nantes o Tolosa. El moviment s'ha encomanat a diversos països europeus i aquesta setmana s'hi ha afegit Alemanya i s'han repetit les protestes a Itàlia.

Les eleccions de mig mandat que se celebraran als Estats Units el dimarts 3 de novembre de 2026 poden suposar un abans i un després per a Donald Trump.

Dos anys en política és molt de temps. Dos anys amb Donald Trump al poder han estat gairebé una eternitat per als Estats Units. I, tècnicament, encara no són dos anys rodons (el republicà va ser investit el 20 de gener de 2025), però la velocitat amb la qual ha desplegat la seva agenda ha destarotat el temps. Trump ha capgirat el país per dins i per fora. En certa manera tot ha canviat –guerra comercial, guerra amb l'Iran, el terror de l'ICE, la lluna de mel amb les grans tecnològiques– perquè res canviï: cada dia és més difícil omplir el carro de la compra per a moltes famílies.

El vent bufa a favor dels demòcrates, però les eleccions de mig mandat dels Estats Units seran molt disputades i dependran dels resultats en menys d'una desena d'estats. Això és el que apunten les enquestes sobre uns comicis en què el president Donald Trump es juga poder seguir desplegant la seva agenda política i econòmica sense el fre del Congrés els dos últims dos anys de mandat. Els demòcrates, però, aspiren a capgirar les majories i arrabassar el control que ara tenen els republicans a la Cambra de Representants i al Senat.