Després de cinc anys d'aturada, el festival de poesia PoésArt tornarà aquest octubre a Artà amb una nova etapa impulsada per la recent constituïda associació PoésArt. El projecte reprèn l'activitat amb la voluntat de consolidar-se com un espai de referència per a la poesia contemporània i, en aquesta desena edició, posarà el focus en els poetes mallorquins.

“Crec que puc ser la veu de la meva generació… O almenys una veu d’una generació” és la frase més icònica del personatge de Hannah Horvath a Girls, la sèrie escrita i protagonitzada per Lena Dunham i que ja és un dels millors relats generacionals de principis del segle XXI. En el cas de Mallorca, en plena dècada dels 2020, tot un cor d’artistes joves posen veu a la seva generació. Anna Picornell, Miquel Mas, Lluïsa Febrer, Josep Alorda i Mariona Jaume en són cinc. Amb la música, el teatre, el dibuix, el cinema i la dansa, respectivament, capturen el seu Zeitgeist (l’esperit d’una època, en alemany). El moment que els ha tocat viure –com a Hannah– els atorga aquesta dosi justa d’entusiasme, marcada per un realisme que no arriba a ser pessimista, i una necessitat de definir-se marcada per les xarxes socials.

Fa tan sols un mes que el meu amic Henry té ca seva, un pis de lloguer a Palma, i ja ha esdevingut la nostra Santa Seu: el lloc de reunió, l’espai segur per a tot el grup. Potser la resta no, però jo de tot d’una ho vaig saber, que ho seria; em va bastar veure com només dues cadires restaurades i unes cortines onejant davant el vitrall esdevenien una llar. I decidir, a darrer moment, anar-hi a veure la final del Mundial de futbol ho va confirmar, com una revelació, així com només ho fan els actes espontanis. Sembla que fes molt de temps que necessitàvem això, un santuari per a les nostres penes i alegries. Un lloc que ens aculli, d’improvisat, on poder-nos relaxar i ser l’únic que volem ser: amics.

Xanguito acaba d'editar Batecs, un nou EP de cinc cançons amb què el grup obre una etapa més arriscada, íntima i madura dins la seva trajectòria. Després de gairebé una dècada damunt els escenaris, la formació mallorquina reafirma la seva identitat amb un treball que posa el focus en la intensitat i la cura de cada detall.

L’Atlàntida Film Fest arriba a la setzena edició amb una trajectòria intensa, que l’ha duit de ser una experiència pionera i insòlita, una mostra cinematogràfica en línia, a convertir-se en una de les trobades de referència a l’Estat: primera posició entre els festivals que es duen a terme a l’estiu, segon més ben puntuat entre tots els certàmens, segons dades del Ministeri de Cultura. Com tot festival de cinema rellevant, un bon grapat d’estrelles s’han passejat per les seves inauguracions i cloendes: Liv Ullmann, Michael Douglas, Judi Dench, Vanessa Redgrave, Isabelle Huppert, Joseph Fiennes, Britt Ekland… Enguany, Gael García Bernal, Javier i Carlos Bardem, Fernando Trueba, Jaime Chávarri, Rodrigo Sorogoyen i l’actriu mallorquina Victoria Luengo, entre d’altres.

Veure com l’entorn que sentim nostre es degrada sense haver-ne partit pot provocar una forma particular d’enyorança: el dol per una llar que encara habitam, però que ja no reconeixem. És el que es coneix com a solastàlgia i és el punt de partida de l’obra amb què l’artista egípcia francesa Chirine El Ansary ha guanyat la segona beca internacional de creació i residència artística del Laboratori Llull.

El palau de l’Almudaina reobrirà aquest dimecres, 29 de juliol, després d’una reforma integral de 2,57 milions d’euros que transforma la visita al monument i incorpora espais que fins ara estaven tancats al públic. Per estrenar el nou recorregut, l’entrada serà gratuïta durant tres dies, del 29 al 31 de juliol, fins que se’n completi l’aforament.

Algun altre cronista de la Mobo comentava divendres a certes hores de la matinada la por de caure en massa tòpics per explicar aquest comiat. Francament, no escriuria mai (i l’altre cronista tampoc, diria) allò que "no saps el que tens fins que ho perds". És de desagraïts i inconscients. I no som això: vàrem saber què perdíem el 2013 quan Antònia Font anunciava una retirada; sabem que, després de la Mobo, quedarà un buit per a la música alternativa, que faltarà un espai de proximitat i de reconeixement (identificació?); sabem què perdrem si continuam vivint del monocultiu turístic, salvatge i descarnat amb la vida corrent, i com que ho sabem, aquest diumenge capvespre serem a Palma a la manifestació contra la massificació turística, a favor de la vida digna. 

Dissabte vespre. S'acosta el final de 10 anys de Mobofest. Cap a les 23.30, pràcticament tothom s'acostava cap a l'escenari gran per acompanyar el "grup de les nostres vides", deien, el grup "que ho va canviar tot de la música a Mallorca i en català", es comentava. Ahir més que mai, el públic no hi podia fallar.

Un escenari, un portàtil amb càmera web i una hora de xat en directe amb persones aleatòries. Amb aquests ingredients i la premissa d’adaptar la dramatúrgia i la coreografia en funció de les converses, Lluís Garau (La Torre, 1997) va crear La Carn el 2022, una performance interpretada íntegrament per ell. Les seves obsessions –internet i la identitat emmotllada en els algoritmes– l’han duit fins a aquest procés “dolorós” que és ficar-se dins la pell d’un addicte al cibersexe. Després de rebre reconeixements com el premi Óscar Wilde al Dublin Theatre Festival, va convertir La Carn en pel·lícula, per anar més enllà del cibercruising. Dirigit per Joan Porcel, aquest thriller documental acaba de guanyar dues Biznaga de Plata a Màlaga. A Mallorca es podrà veure per primer pic a l’Atlàntida Film Festival.

Tomeu Penya, de 77 anys, se sincera per a l’ARA Balears: “Vull que quedi ben clar el meu actual estat d’ànim. Estic molt trist. De jove mai m’hauria imaginat que el futur de Mallorca seria com el d’ara, una illa plena de ciment i turistes, amb carreteres saturades i amb residents que no poden accedir a un habitatge. Per als concerts d’aquest estiu m’estic plantejant tornar a cantar ‘Trenc’, que fa quatre dècades vaig dedicar a l’emblemàtica platja de Campos que ara, per desgràcia, està de nou amenaçada”. ‘Trenc’ va ser el debut del cantant country de Vilafranca com a activista ecologista a 35 anys. És una de les cançons més destacades del seu tercer disc Coverbos (1984).

Cap altre monarca no ha estat tan mitificat, idealitzat i glorificat com Jaume I el Conqueridor –bé, potser l’emèrit, en els seus bons temps–: rei cavaller, guerrer, valerós, assenyat, savi, generós, bon cristià... Per descomptat que, de tot això, la meitat de la meitat, i més en referència a les dones, a les quals va usar i deixar quan ja no feien servei als seus interessos. Recordam la vida privada de Jaume I quan es compleixen –el 27 de juliol– 750 anys de la seva mort, el 1276.

Fa un temps vaig anar a una festa plena de gent de Manacor amb una amiga de fora poble. Un al·lot que la volia conèixer li va demanar que repetís “de quin color és el cavall blanc de sant Jaume?” Aquesta frase aparentment inofensiva és un xibòlet, una fórmula que caracteritza els membres d’un grup lingüístic perquè repeteix un so desconegut per als parlants d’una altra llengua o dialecte. Curiosament, el mot ‘xibòlet’ prové de la Bíblia, del llibre dels Jutges, en què s’explica com moriren quaranta-dos mil efraïmites per no saber pronunciar com la nostra ‘x’ la consonant inicial de la paraula, que emetien com una ‘s’, la qual cosa els diferenciava de la resta dels hebreus.

Després de dijous, divendres un aire esperançador rebia el públic del Mobofest just enfilar el camí cap a Consolació, a Sant Joan. Damunt la primera tongada d’escales, unes lletres: "Adeu". "Fins sempre". "Sort".

Entre sentiments contradictoris va transcórrer aquest dijous la primera jornada del MoboFest 2026. D’alegria per poder gaudir d’una nova edició del festival musical més populós del Pla de Mallorca i de certa tristesa pel que encara no ha passat i ja desperta la nostàlgia: la darrera edició després d’una dècada d’activitat continuada i la incertesa sobre si hi haurà o no cap relleu a l’alçada.

Els d'El Petit de Cal Eril tornen al Mobofest 8 anys després d'assistir-ne a la segona edició, el 2018, quan varen ser el primer grup no local que actuava a l’esdeveniment musical que amb els anys esdevindria per dret propi el Festival del Pla.

El centre Coster Art i Natura – Centre d'Investigació i Producció Artística, a Pollença, inaugura aquest divendres dues noves propostes expositives que reforcen la seva aposta per l'art contemporani i el diàleg entre creació, natura i pensament. D'una banda, presenta Transmigración de almas, una instal·lació de Luis Gordillo, un dels artistes més influents de l'art contemporani espanyol. De l'altra, l'escriptor i comissari Jorge Carrión intervé el centre amb Sistema nervioso (Una biblioteca distribuida), un projecte que converteix l'espai en una biblioteca expandida vinculada al paisatge.

El teatre Principal de Palma ha presentat aquest dijous la temporada 2026/2027, una proposta marcada per l’esperit crític, el compromís social i la presència de creadors i d’intèrprets de primer nivell. El Patronat de la Fundació teatre Principal de Palma ha aprovat, per unanimitat, la nova programació del setembre del 2026 al gener del 2027, que inclou teatre, música, dansa, espectacles familiars i la 41 Temporada d’Òpera.

Antònia Font ha suspès el seu concert de la darrera jornada del festival Mobofest a causa de la prematura partida de Joan Roca. No obstant això, els membres de la banda l'hi retran un homenatge. Així, l’actuació es converteix en "una mostra d’afecte, estima i admiració cap a ell", han explicat fonts de l’organització.

La mort prematura de Joan Roca, baixista i membre fundador d'Antònia Font, ha provocat un tsunami de mostres d'afecte i amor entre els amants de la música en català. Els seus companys de grup, representants institucionals i nombroses persones vinculades al món de la cultura i la música han volgut retre homenatge al músic de Son Sardina.