“N’Abel ho vol tot”. És el que va dir, ja fa anys, un veterà periodista eivissenc d’Abel Matutes Juan: un home que, a més dels seus múltiples negocis, certament ho va ser pràcticament tot en política al llarg de tres decennis: batle de Vila, figura destacada de la Transició, senador, diputat, negociador de l’Estatut d’Autonomia, comissari europeu, ministre... En repassam la trajectòria quan es compleixen trenta anys de la seva designació, el 5 de maig del 1996, com a titular d’Afers Exteriors al primer gabinet de José María Aznar.

Llucmajor encara conserva vestigis de la Mallorca ramadera. Quatre pics a l’any, una guarda de 100 ovelles travessa el centre del poble en direcció a una finca del camí vell de Cala Pi, a nou quilòmetres. Ho fan sota l’atenta mirada de Miquel Tomàs Garau, Pastoret, de 75 anys, i del seu ca. “Tothom em fa fotos –diu amb posat rialler. És una cosa que crida l’atenció. Quan s’acaba l’herba a la meva finca, les duc cap allà”. El llucmajorer és un dels darrers pastors a l’antiga que practiquen la transhumància, una activitat que consisteix en el moviment estacional de bestiar a la recerca de millors pastures. Tradicionalment, les guardes d’ovelles de les grans possessions passaven l’hivern a les planes del Migjorn de l’illa i l’estiu, a la muntanya. En els camins hi solia haver cisternes, aljubs i basses que permetien l’abeurada dels animals i dels pastors.

Agafar els clàssics i a partir d’aquí contar el que vols contar ha estat la mangarrufa argumental amb la qual Miquel Mas Fiol ha muntat aquesta Trilogia de la Condició 'Millennial'. L’autor i director no s’hi ha posat per poc. La primera víctima va ser Voltaire; la segona, Goethe, i la tercera, Victor Hugo. Càndid o l’optimisme, Les penes del jove Werther i aquesta darrera, Els miserables, han estat el MacGuffin per a l’autor llançar el seu discurs, basat a passar-ho bé sense deixar ni un cap sobre les espatles de ningú. Ni una canya dreta, sense excepcions. La primera, la seva, des d’abans de començar la funció, amb dos dels protagonistes llançant invectives contra l’autor. des d’abusador fins a explotador… mentre la gent entrava al recinte. Aquesta és la seva llicència, el salconduit que li permet bastonejar sense pietat, a tort i a dret, fora línies vermelles.

Alcúdia es torna convertir aquest cap de setmana en un gran escenari de circ i ja en són 11, d'edicions. A partir d'aquest divendres i fins diumenge, el municipi concentra una intensa programació dels millors espectacles d'aquesta disciplina en la seva versió contemporània i a l'aire lliure.

L’Ajuntament d’Artà ha presentat aquest dijous el cartell i la programació del Cool Days Festival 2026, que enguany arriba a la seva 21a edició i que tindrà lloc del 7 al 10 de maig. La presentació ha tingut lloc a l’exterior del Teatre d’Artà i hi han participat el batle, Manolo Galán; el director del Teatre d’Artà i del festival, Josep Devesa; i el regidor d’Acció i Promoció Cultural, Toni Bonet. 

Després d’anunciar el seu retorn puntual, Ossifar ha publicat una nova cançó, No m’agrada es reguetón, que ja es pot escoltar a les plataformes digitals. El tema és el resultat d’aquest retrobament amb el públic i s’ha presentat aquest mateix dimecres a El Corte Inglés, on el grup també ha avançat que el 30 de maig farà una trobada amb els seguidors amb sessió de signatures i fotografies.

No ve ni de pop, ni de polp. ‘Pulp’ ve de polpa, de la polpa de fusta que es gastava en la primera meitat del segle XX als Estats Units per imprimir els relats de terror o ciència-ficció absolutament passats de rosca que són propis del gènere. El paper era bast, marronenc, lletgíssim, molt barat. El contingut, també: marcians que abdueixen una família en una solitària propietat rural, una ciutat esfondrada al mar i governada per robots, un cometa que transporta guerrers espectrals d’una altra dimensió...

La Fúmiga posarà punt i final a la seva carrera a l'octubre de 2026 amb els darrers concerts, el 16 i 17 d'octubre a Barcelona i el 30 i 31 d'octubre a València. A Mallorca, els d'Alzira s'acomiadaran abans, el 29 de maig en el marc del festival Tribufest, a Felanitx. La banda, nascuda a Alzira el 2012, es retira després de més d'una dècada en la que ha recorregut centenars d'escenaris, omplert desenes de sales i comptat amb milions de reproduccions a les plataformes digitals. Des dels seus orígens vinculats a la Societat Musical d’Alzira, La Fúmiga ha traslladat als escenaris l'energia de les xarangues i les bandes, fusionada amb sonoritats urbanes i festives. Parlam amb el seu vocalista, Artur Martínez.

Neix l’any 1979 a Palma. Té arrels de Felanitx (per part de mare) i de Santa Margalida (per part de pare). Fa anys que viu a Madrid, però, als ulls dels altres, té el poder de l’omnipresència, perquè pot fer la sensació que és pertot. El seu lloc preferit al món és Portocolom. És el del mig de tres germans i si una cosa el caracteritza és que té “una energia inesgotable”. És estrany que algú no sàpiga qui és, perquè cada dos per tres entra als menjadors de tothom, i no és que ho faci silenciosament: parlam del presentador de televisió David Ordinas (Jo en sé + que tu, La millor festa…), que també és cantant, compositor i actor. Ens l’apropa Xisco Pericàs, amb qui es coneixen des que tenien quatre anys.

Magaluf ha acollit aquest cap de setmana la primera edició de l’AI Movie Awards (AIMA), un festival centrat en la relació entre la intel·ligència artificial i la creació cinematogràfica que ha convertit Calvià en punt de trobada de professionals del sector audiovisual arribats de Corea del Sud, Colòmbia, els Estats Units i diversos països d’Europa.

Situat als peus de la serra de Tramuntana, a 14 quilòmetres de Palma, a principis del segle XX Esporles era conegut com la ‘petita Rússia’ de Mallorca. Les seves sis fàbriques tèxtils havien aconseguit forjar una forta consciència proletària. La inauguració el 1930 de la Casa del Poble seria un reflex d’aquell orgull de classe. Ja a les eleccions municipals del 12 d’abril del 1931 el municipi seria dels pocs de l’illa on va triomfar l’esquerra. Al cap de dos dies el rei Alfons XIII partia a l’exili i es proclamava la Segona República.

Dia 25 d’abril és Sant Marc, una de les festivitats més preuades pels amants de la ingesta de mol·luscs gasteròpodes, coneguts generalment com a caragols. Com diu la dita popular, “qui menja caragols per Sant Marc, gaudeix de bona salut de franc” i és que és costum menjar-ne aquest dia. N’hi ha que diuen que menjar caragols per Sant Marc evita ésser tocat, és a dir, malaltejar d’alguna o altra manera. La meva repadrina se’n menjava un de cru cada any i bé li va anar, fins a 93 anys. En el meu poble no es fan caragolades per Sant Marc, sinó que són típiques de la Creu, dia 3 de maig, un poquet més endavant. Aquest dia és festa grossa al barri de Camarata i tots els selvatgins que hi tenen almanco una cama fan de baixar-hi a menjar caragols amb la família i els amics.

És un ametller més. Un dels milers que s’escampen per la geografia mallorquina i n’han definit el paisatge i, per tant, també la cultura i identitat des de fa segles. En concret, des de finals del XVIII. Passat pel filtre de Joan Fontcuberta (Barcelona, 1955), emperò, és moltíssimes altres coses, sense deixar de ser, precisament, un ametller. És una figura escultòrica, que remet a una presència humana, potser el cos nu d’una dona, i alhora és una espècie de zombi, un vestigi anònim i oblidat: una part de les restes que deixa la catàstrofe de la Xylella fastidiosa al camp mallorquí. És una relíquia, i també un vaticini, que costa distingir si prové del món oníric o del real.

Després de més de dos anys de feina, i quan fa ja més d’una dècada de la desaparició del Palma Photo, ha nascut el Mallorca PhotoFest, festival impulsat per l’associació Art Palma Contemporani que omplirà, fins al pròxim mes d’agost, una trentena de punts expositius d’arreu de l’illa amb propostes de fotografia contemporània. “L’objectiu a llarg termini és convertir-ho en un punt de referència on puguem reflexionar sobre les imatges, on puguem fomentar el pensament crític a partir de la fotografia. Fa 100 anys era una font d’autoritat i confiança inqüestionable, i ara s’empra per desvirtuar la realitat. Pensam que és necessari reflexionar entorn d’això, que les imatges també ens han de servir per treure conclusions del món on vivim”. Qui així ho defineix és Xavier Fiol, director del festival, que juntament amb la coordinadora general, Montserrat Torras, i amb l’assessorament de Xisco Bonnín i Horacio Fernández han donat forma a una programació que inclou exposicions, xerrades, visites guiades, un club de lectura dedicat als fotollibres i un cicle de cinema que es durà a terme durant el mes de maig al Teatre Sa Societat de Calvià.

En aquesta ruta exploram un dels entorns més genuïns d’Eivissa, entre els termes de Santa Eulària des Riu i Sant Joan de Labritja. Es tracta d’un conjunt de serralades i comellars que es troben al nord del pla de Morna, la continuació cap a gregal dels Amunts. Una d’aquestes petites serralades és la Mala Costa o serra de Morna, tot i que a la ruta també travessam les serres de Sant Vicent i Sant Carles.