Un equip del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha documentat restes humanes i materials arqueològics de fa uns 3.500 anys a la necròpolis de Son Sunyer, al Pil·larí (Palma). La troballa permetrà aprofundir en els rituals funeraris de les comunitats prehistòriques de Mallorca.

Llorenç Santamaria travessa la porta del bar i saluda amb una encaixada de mans i un somriure ample que no l’abandona durant dues hores de conversa. Se sorprèn en veure el fotògraf. “Ah, però ens hem de fer fotos? Jo us n’hauria pogut enviar!”. Es mira com si comprovàs que el seu aspecte estarà a l’altura. En la seva silueta conviuen l’home mediterrani –pantalons i camisa de lli– amb el rocker que mai no ha deixat de ser –arracada a l’orella–. Se li dispara la música a les Ray-Ban Meta i se les lleva per apagar-la. Du una gorra amb les inicials LS gravades i posa amb ella i sense, mentre es recol·loca els cabells. Demana un cafè americà amb gel, somriu i ja està a punt per a les preguntes. Viu a Barcelona, però va i ve contínuament a Mallorca per cuidar la seva germana, de 95 anys. Està al dia del que passa a la seva terra i, abans d’abordar una carrera de més de sis dècades, comença per la massificació.

El teatre Principal de Palma ha donat el sus a la 41a Temporada d’Òpera amb un Faust, de Charles Gounod, que recupera la versió original, és a dir, la que es va representar per primer cop al parisenc Théâtre Lyrique, en versió d’òpera còmica, amb diàlegs parlats. Quan va fer el salt a l'Opéra de Paris, no hi admetien aquesta circumstància, amb la qual cosa Gounod va fer retallar alguns diàlegs i d’altres els va convertir en recitatius. Segurament, poca gent del públic havia vist la versió que ens ocupa i alguna sorpresa hi degué haver. En qualsevol cas, queda clar que és valor afegit. Igualment, es tracta d’una coproducció entre l’Opéra de Lille, l’Opéra-Comique de Paris i el Palazetto Bru Zane-Centre de musique romantique française, de Venècia. La procedència torna a ser un encert pel que fa a la qualitat. I així va ser. Estilosa i amb molta classe, la posada en escena de Denis Podalydès presentava una il·luminació acurada que realça totes les situacions que genera la història, amb els corresponents canvis d’ubicació, que sorgeixen amb fluïdesa i sense interrupció, tot i que si n'hi hagués algun entre els tres primers actes, de dues hores de durada, tampoc no estaria malament. És clar, però, que es perdria part de la màgia escenogràfica. Tot té un preu.

Abans que les carabasses amb rostres terrorífics i les disfresses de Halloween s'estenguessin per Mallorca, a l'illa ja hi havia el costum de buidar fruits de temporada per convertir-los en fanalets durant la Nit de les Ànimes. La tradició consistia a retallar carabasses —i també melons tardans—, fer-hi ulls i una boca i posar-hi una espelma a l'interior. Aquests fanals es col·locaven a les cases, darrere els vidres o a prop de les portes, i formaven part d'una nit carregada de simbolisme en què els vius recordaven els morts.

El ressò de la mirada, dirigit pel mallorquí Carles Bover, ha estat seleccionat entre les 15 peces que opten a la nominació a millor curtmetratge documental a la 41a edició dels premis Goya, que es lliuraran el 6 de febrer a Pamplona. Es tracta d'una peça que torna a imatges gravades a Gaza i ha arribat a aquesta fase després d'haver recorregut més de 60 festivals de tot el món, dels quals 16, festivals qualificadors per als Goya, han reconegut el curtmetratge en la selecció oficial i han contribuït a situar-lo entre els 15 documentals que opten a la nominació.

El Cinesa Mallorca Fashion Outlet, a Marratxí, celebrarà Halloween amb una marató de cinema de terror de cinc hores seguides. La sessió començarà dissabte 31 d'octubre a les 22 h i s'allargarà fins a les 3 h de la matinada de l'1 de novembre.

L’Ajuntament d’Inca ha donat a conèixer aquest dimarts el cartell del Dijous Bo 2026, obra del dissenyador gràfic, il·lustrador i creador visual Rubén-Darío Garcia-Pujals. La seva proposta ha estat seleccionada entre una desena de treballs presentats en el marc del concurs públic que convoca anualment el Consistori. L’autor rebrà un premi de 700 euros.

Un col·legi de Palma, situat a Son Espanyolet, ha fet arribar a les famílies de Primària el llistat de material escolar per al curs 2026-2027 amb nombroses errades en la versió en castellà. S'assembla, salvant les distàncies i l'abast del problema, a aquell mític informe Trepitja del 2013, però a la inversa. El document, de 25 pàgines, inclou expressions com 'caja de acorazados', 'manilla de manubrio' i 'bolsa para llevar la ropa de repuesto de EEUU', que no corresponen, evidentment, al material que es demana a l'alumnat.

De nin va patir una forta obsessió pels animals i tothom pensava que acabaria de veterinari; col·leccionava llibres d’animals. Va passar l’adolescència cantant Amy Winehouse i ballant Madonna i Cher. També es va fascinar per Marilyn Monroe: “Era un clixé fet persona. Estava molt obsessionat amb Marilyn: tenia fotografies i pòsters d’ella a l’habitació”. Parla Cristina, que encara riu quan ho explica. És la germana de Jaume Miranda (Palma, 1993), comunicador i creador de contingut a les xarxes socials.

El dramaturg i actor valencià Carles Alberola ha guanyat el premi Born de teatre 2026 amb l’obra Llàgrimes de marbre. El guardó, convocat pel Cercle Artístic de Ciutadella, està dotat amb 14.000 euros i inclou l’edició de l’obra en les llengües oficials de l’Estat.

La Corona d’Aragó: aquesta és la història compartida de segles que la presidenta del Govern balear, Marga Prohens, va reivindicar el passat 15 d’octubre, en reunir-se, per primera vegada en quinze anys, el patronat del monestir de Poblet, compartit amb Catalunya, el País Valencià i l’Aragó i responsable de la gestió d’aquest espai, panteó dels sobirans comuns. Bé, sí. O no? El cert és que les Illes Balears varen ser sistemàticament arraconades –quina novetat!– al llarg de la seva pertinença a aquesta confederació, pràcticament durant tots els temps que en formaren part.

El 21 de juliol del 1936, tres dies després del cop d’estat, la catalana Marina Ginestà Coloma, una jove comunista de 17 anys, es convertí per accident en la gran icona de la miliciana antifeixista. Es trobava fent de traductora a l’hotel Colón de Barcelona, convertit en seu del PSUC, el Partit Socialista Unificat de Catalunya. El seu posat decidit no passà desapercebut a Juan Guzmán, un fotoperiodista mexicà d’origen alemany que era a la ciutat comtal per cobrir per a l’agència Efe l’Olimpíada Popular, l’alternativa als Jocs Olímpics del Berlín de Hitler que, per culpa de la insurrecció militar, no es va fer. Guzmán demanà a la jove poder-li fer una sessió especial de fotos. La va fer pujar al terrat de l’edifici i li prestà un fusell. A ella li cridà molt l’atenció la proposta, ja que mai n’havia tocat cap. Arran de les circumstàncies del moment, però, acceptà fer de model vestida amb un uniforme de milicià. Davant la càmera exhibí una actitud desafiant amb l’arma penjada a l’esquena.

Andratx, com tots els nostres pobles, va ben carregat d’anècdotes lingüístiques. La que avui ens ocupa neix d’una confusió entre grafies que el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) desfà amb fonts documentals i criteri filològic. A l’entrada ‘Andratx’, el diccionari documenta l’antiga grafia Andraig des del segle XIII fins al XIX i la moderna Andratx des de començament del segle XIX. Entremig, un desfilar de variants gràfiques incorrectes, com ‘Andrayig’ i ‘Andrag’, documentades durant l’edat mitjana i moderna. Als segles XVIII i XIX hi trobam ‘Andraix’ i ‘Andrax’, mentre que ‘Andrache’, del segle XVIII, i ‘Andraxe’, documentada el 1812, són identificades com a adaptacions castellanes. Però encara ens queda una altra grafia, apareguda al segle XIX, que ens durà fins al moll de l’os de la nostra història.

Abans de conèixer les Illes, Manolo García ja les havia mirades moltes vegades. Eren a les fotografies que son pare conservava del servei militar a Eivissa, on havia fet la mili el 1954, i als paisatges dels pintors que el fascinaven quan, d’adolescent, anava al museu. "Era un paradís", recorda d’aquella Eivissa de paper. Després hi arribaria ell, primer sense els records que hi aniria acumulant a força de concerts, viatges i amistats. Ara que torna a Mallorca per exposar-hi, les imatges del pare reapareixen entre les explicacions dels seus quadres i una preocupació ben present: reconeix que molta gent viu del turisme, però adverteix que "tot té un preu".

Mecagondéu és el tercer disc de Sr. À, després de Fil per randa (2019) i Ordint la trama (2016). Sr. À és el nom artístic d’Adrià Rubio, nascut a Barcelona fa 31 anys, eivissenc d’adopció des dels 14; actualment resideix a Camarasa (La Noguera), perquè li fa “molt de mal el que s’està fent amb Eivissa”. Justament, el primer single de l’àlbum ha estat ‘E.I.V.I.S.S.A.’, una invectiva contra la degradació social i mediambiental de l’illa. A Mecagondéu, Sr. À combina lletres punyents i rap amb aire clàssic, amb la producció del Jove Cirurgià del Sample, que hi ha introduït fragments de sardanes o cant redoblat. Sr. À també és el cantant de la banda Malaka, és integrador social de professió i restaurador de cadires pageses. Si estau embafats del pop sense substància ideològica, Mecagondéu és just el que esperàveu.

Les excavacions arqueològiques al jaciment talaiòtic de Son Mas del Potecari, a Inca, continuen aportant noves pistes sobre la història del monument. La sisena campanya d’intervencions ha permès localitzar i documentar part d’un anell perimetral del túmul, una troballa que ajudarà els investigadors a conèixer millor la configuració arquitectònica de l’estructura.

Un viatge tranquil per una carretera de muntanya. Una mare, un nin de sis anys i una situació que, al principi, no pareix que tingui res d'extraordinari. Però alguna cosa no acaba d'encaixar. A poc a poc, els gestos, les reaccions del petit Pau –interpretat per Marc Miralles– i les situacions que envolten els personatges van fent créixer una tensió que desemboca en un gir inesperat. Aquesta és la premissa de La innocència, el curtmetratge de Miki Duran que arriba al Colonya Palma Muntanya Film Fest.

La Fira del Disc combinarà enguany el rock internacional de Bala i Will Hoge amb una àmplia representació de l’escena musical mallorquina, amb nou bandes de les Illes que presentaran els seus nous treballs discogràfics. La programació també inclou Mötley Queens, una banda tribut a Mötley Crüe formada íntegrament per dones, en una proposta que combina concerts, novetats discogràfiques i promoció del talent local.

Literal, de Xavier Uriz, dirigida per Sergio Baos i protagonitzada pel mateix Baos, Marga López i Laura Morónez, amb la col·laboració musical de Miquel Femenias a la bateria, és una comèdia paròdica amb rerefons metafísic. Qualificar d’interessant el context és poc. Va des dels problemes d’un professor de Filosofia al primer quart del segle XXI enfront dels seus adolescents alumnes, fins a les conseqüències d’aquesta bretxa generacional. Entre elles, que crec que no en deixa cap per espipellar, hi ha la del seu matrimoni, amb el qual esbrina el conflicte de parella, la lluita universal i intemporal entre pares i fills, pare i filla en aquest cas, el feminisme amb tots els seus ramals i vessants, l’art contemporani, que no queda gaire ben parat, l’inexistent respecte intergeneracional, l’exponencial increment de l’extrema dreta entre les generacions joves i la d’algun boomer nostàlgic i que vol un reconeixement incondicional als seus hipotètics valors, que, per una altra banda, no sap ni qui és ni què és, o, fins i tot, i els problemes intestinals del protagonista com a nexe d’unió, com a fil conductor, entre tots ells, amb Nietzsche o Kant com a MacGuffin per a la ressolució de tots ells.

Els alpinistes Marc Toralles i Bru Busom han protagonitzat l'obertura de la 17a Colonya Mostra de Cinema de Muntanya de Palma, feta al Teatre Municipal Xesc Forteza després que l'acte s'hagués d'ajornar a causa de la dana Adam.