A Santa Margalida hi ha un carrer que es diu Sa Placeta perquè són tres caps de cantons i fa una mica de plaça. Als anys vuitanta, entre les cases d’aquell redol hi vivien bastants d’al·lots, devers desset o devuit. No eren de la mateixa edat, però només hi havia una franja de cinc anys de diferència entre ells. El temps passà, cadascú feu la seva vida, però cada estiu tallen el carrer i fan un sopar per retrobar-se. Entre parelles i fills, s’ajunten unes 60 persones. Un dels convidats és el glosador Mateu Matas Ordinas Xurí (Santa Margalida, 1982). Ens ho conta el germà gran, Joan, que li treu cinc anys.

Va néixer a Barcelona, d’origen francès i cubà, es va criar a les Filipines, va emigrar a Suècia, va adquirir la nacionalitat sueca i, per desig propi, va ser enterrat a Mallorca. Ernest Dethorey fou, a les Illes Balears de fa un segle, el cronista de la cultura i també del turisme llavors incipient. El recordam quan es compleixen 125 anys del seu naixement, el 13 de setembre del 1901.

Carles Buxadé tenia dos anys quan les seves ties, Daria i Mercè Buxadé, s’embarcaren a 22 i 18 anys al port de Barcelona amb l’expedició del capità Alberto Bayo. En guarda un record difús, però suficient per haver dedicat dècades de la seva vida a cercar la veritat sobre el cruel destí d’aquelles dues dones a qui ja no tornà a veure mai més. “Evidentment, era molt petit, però recorda haver-les vist pujar a un camió descobert amb moltes altres dones, una desena aproximadament”, relata la seva filla, Ann.

Després dels newtons i les prunes clàudies de la setmana passada, podem continuar cercant noms propis amagats dins el vocabulari quotidià. Un cop més, només cal mirar una mica al nostre voltant. Podem posar-nos unes vambes per sortir a córrer o unes xiruques per anar d’excursió. Si en aquestes activitats ens refredam una mica i ens agafa mal de cap, potser ens haurem de prendre una aspirina. I, si el mal de cap passa i decidim sortir a sopar, potser farem servir rímel per arreglar-nos una mica més.

A principi del segle XX les Balears tenien prop de 370.000 habitants. D’aquests, uns 300.000 vivien a Mallorca i uns 100.000 s’aplegaven a Palma. Eren una de les comunitats amb la taxa d’analfabetisme més elevada. El 77% de la població no sabia ni llegir ni escriure –en el cas de les dones la xifra era superior. Va ser a partir del 1926, amb la dictadura de Primo de Rivera, quan s’ideà un pla de construcció d’infraestructures educatives per revertir la situació. La majoria de les que hi havia aleshores ocupaven construccions antigues reutilitzades com a escoles i tenien unes penoses condicions de llum i de salubritat.

Diu Blai Bonet en el pròleg de La llampuga: un mite de la tardor, d’Enric Massutí i Sebastià Vidal (Documenta Balear, 1997), que la llampuga és un ésser esperat. No arriba fins que el temps assenyala el seu temps i se’n va quan el temps anuncia la fi de la seva presència, a les acaballes de la tardor. Poques paraules descriuen tan bé la relació entre aquest peix i el calendari de la mar.

Encara faltaven unes hores perquè el Consell el proclamàs Fill Predilecte de Mallorca, però Rels B ha preferit començar la celebració sense esperar el diploma. Davant més de 30.000 persones concentrades entre el parc de la Mar i el passeig Marítim i amb la Seu il·luminada darrere, Daniel Heredia ha volgut celebrar la distinció a la seva manera: amb un concert gratuït, la vigília de la Diada, perquè qualsevol pogués compartir amb ell el reconeixement.

Hi ha paisatges que, un dia, deixaren de ser només paisatge. Una història hi va fer niu i uns actors seguits per una càmera donaren vida a un relat que transformà l’entorn i la percepció que en teníem. Ara, aquell espai està condicionat i vinculat a la nostra memòria cinematogràfica. És ver que abans que hi arribàs el cinema ja hi havia el paisatge: la llum sobre la mar, el vent entre les mates, el perfil de les muntanyes, el silenci d’una cala. Però un dia hi arribà i ho transformà tot, se’l va fer seu, i fins i tot li posà nom: la platja del Mago, a l’interior de la cala de Portals Vells, al terme municipal de Calvià.

En un territori massificat que anualment bat rècords d’arribada de turistes, no és notícia que un grup de 28 estudiants vingui a passar-hi dues setmanes. Ara bé, la cosa canvia quan se sap el motiu de la seva estada: han vingut a aprendre català. Durant aquestes dues setmanes, Palma ha acollit gairebé una trentena d’estudiants universitaris de català de diversos països d’arreu del món. Han vingut del Regne Unit, Sèrbia, Romania, Itàlia, la República Txeca, Hongria, França, el Canadà, el Brasil, Mèxic, el Japó i Polònia per fer una immersió i conèixer de primera mà la nostra llengua, cultura i territori.

Palma acull aquest divendres, 11 de setembre, el concert gratuït de Rels B, un dels actes centrals de la Diada de Mallorca. L’artista mallorquí actuarà a partir de les 21.30 h al parc de la Mar i el passeig Marítim, en un concert coorganitzat pel Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Palma. L’accés serà gratuït fins a completar-ne l’aforament.

Hi ha projectes que neixen pensats per arribar a un resultat i d’altres que neixen, precisament, per no acabar mai de tenir una forma definitiva. Gàbia pertany als segons. El teatre Principal d’Inca va posar les sis Suites per a violoncel sol de Johann Sebastian Bach dins un cub, hi va situar el violoncel·lista Miquel Àngel Aguiló i va començar a convidar artistes perquè habitassin aquell espai i el transformassin. Música, dansa, circ, grafit, arts visuals, vídeo i moviment han anat entrant i sortint d’una estructura que funciona simultàniament com a escenografia, límit, refugi i lloc d’exposició.

Algaida es convertirà aquest cap de setmana en un gran espai d’art a cel obert amb motiu de la desena edició de l’Algaid’Art. La festa de les arts se celebrarà aquest dissabte 12 i diumenge 13 de setembre i reunirà centenars d’artistes en més de 30 espais expositius repartits pel municipi.

La Coral de Sant Joan ha vist completat el programa d'actes del seu 50è aniversari amb la presentació del llibre commemoratiu escrit per la musicòloga i investigadora Bàrbara Duran Bordoy. Sota el títol de Cantar al Pla de Mallorca. 50 anys de la Coral de Sant Joan, dissabte passat i en el marc de les festes patronals l'església parroquial s'omplí d'amics, cantaires i veïns.

L’Atlàntida Mallorca Film Fest (AMFF) ha tancat la seva edició online a Filmin amb 1.575.000 visionats, un 5% més que el 2025. La dada completa el balanç d’una 16a edició que també ha batut rècords de públic presencial a Mallorca, amb més de 53.500 espectadors.

Santa Ponça va tornar ahir a l'any 1229 amb la recreació del desembarcament del rei En Jaume, un dels actes centrals de les Festes del rei En Jaume. Més de 1.500 participants, agrupats en 22 colles, 13 de cristianes i 9 de mores, varen participar en una jornada que va convertir diferents punts de la localitat en l'escenari dels enfrontaments entre els dos bàndols.

Les Balears són un enclavament únic a la Mediterrània. Tenen una biodiversitat singular, espècies endèmiques, una geologia i una paleontologia pròpies i una comunitat científica que fa dècades que les estudia. Però tot aquest coneixement està dispers entre la UIB, associacions i col·leccions particulars, sense que hi hagi un gran equipament que el conservi i, sobretot, que el faci arribar a la ciutadania. Les Illes no disposen d'un gran museu públic de ciències naturals. El doctor en Geografia Guillem Pons qualifica la situació d'"anomalia". Tampoc hi existeix un gran jardí botànic ni un gran museu de la mar.

És conegut com a ‘savi i bon rei’ i, periòdicament, responsables polítics actuals li reten homenatge al seu sepulcre a la Seu de Mallorca, en commemorar-se el 12 de setembre (data instaurada com a nova Diada de Mallorca) la seva jura de les llibertats i franqueses illenques. Era tan bo, el bon rei Jaume II? Aquesta és la pregunta que ens feim quan es compleixen 750 anys de la seva coronació, cap al setembre del 1276.

A 82 anys, el pobler Joan Pons Gost es mira els calls de les mans i repassa les seves cinc dècades fent de picapedrer. “Vaig aprendre l’ofici el 1957, a 13 anys. Havia perdut mon pare de ben petit i, per ajudar a l’economia familiar, vaig començar de manobre en diferents reformes que es feien dins el mateix municipi de sa Pobla. Amb un carret, m’enviaven per amunt i per avall a cercar material. Després ja m’ensenyaren a fer ciment i a posar blocs”.

Aquests dies, quan tornen les classes, és fàcil que tornin també els ‘newtons’, els ‘watts’ i els ‘pascals’. Són paraules que formen part del vocabulari habitual de la ciència i que, de tan conegudes, ja no ens semblen noms de persona. Un newton és una unitat de força; un watt, una unitat de potència, i un pascal, una unitat de pressió. Quan les feim servir, difícilment pensam en Isaac Newton, James Watt i Blaise Pascal.

L’equip del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera (MAEF) ha realitzat la recepció i trasllat al seu magatzem arqueològic d’un conjunt d’aproximadament 26 àmfores romanes i 17 caixes de material ceràmic fragmentat. Es tracta d’un conjunt força homogeni des del punt de vista tipològic, àmfores romanes tipus Dressel 20 per al transport d’oli, però, en aquest cas, amb multitud de segells i marques que aportaran molta informació en el seu estudi.