“M’interessa que els concerts tinguin un espai més escènic, que la música es converteixi en un espectacle molt més ampli”. Maria Arnal resumeix així la filosofia dels directes que proposa amb AMA, el seu primer treball en solitari després de tancar l’etapa l’any 2022 amb Marcel Bagés. L’artista també podria estar descrivint l’esperit de la nova edició de La Lluna en Vers, el festival de la Fundació Mallorca Literària, que enguany també aposta per la hibridació, la investigació i les diferents maneres d’entendre la relació entre la música i la paraula. Aquest dissabte, 20 de juny, presentarà el disc AMA a Mallorca. Serà un concert a Consolació, Sant Joan, i inaugurarà el festival La Lluna en Vers d’aquest estiu. 

La companyia Mariantònia Oliver ha estat distingida amb el premi Toni Catany de Cultura dels Premis ARA Balears, un reconeixement a una trajectòria de més de trenta-cinc anys que ha contribuït de manera decisiva a fer créixer, entendre i compartir la dansa contemporània a les Illes.

“No tenc ni un cap de setmana lliure fins a l’agost”. Us ho hauran dit o ho haureu dit vosaltres mateixes, com si un calendari atapeït fos sinònim de bona salut social i laboral. Ens atipam de tasques i plans, jo inclosa. I ens retreuen que som massa febles, que som víctimes del FOMO (Fear Of Missing Out), que ens fa por perdre’ns alguna cosa, que pareix que no sabem estar totes soles, quietes, a casa. Que fàcil i reduccionista torna el món quan tenim unes sigles per definir-nos. Ja està: tenim FOMO, tan ràpid i simple com és dir-ho. De veres només calen quatre lletres per cristal·litzar el sentir de tota una generació?

Fa anys que tornam als mateixos exemples: el ‘lo’ neutre, els complements directes amb ‘a’, les preposicions que apareixen davant ‘que’ quan les gramàtiques insisteixen que no hi haurien de ser, etc. Els exemples són coneguts i els arguments també. De vegades, de fet, fa la impressió que la conversa lingüística catalana viu atrapada dins una mena de bucle en què sempre acabam discutint sobre les mateixes coses.

Sempre ha estat polifacètic: poeta, narrador, autor teatral, rapsode, biòleg, periodista, prescriptor literari, creador i director del Festival de Poesia de la Mediterrània, etern activista de causes diverses. Biel Mesquida va recollir el passat dilluns, dia 8 de juny, al marc incomparable del Palau de la Música, a Barcelona, el premi d’Honor de les Lletres Catalanes, atorgat per Òmnium Cultural. Aquest mallorquí nascut a Castelló el 1947 va arrencar la seva trajectòria el 1973 amb L’adolescent de sal, prohibit dos anys per la censura. Acaba de publicar a La Breu un nou poemari, Trast.

Els Orbitans continuen amb el seu alternatiu camí teatral. Si el seu cau habitual han estat i són les barres de bar de no pocs carrers de Ciutat, fa poc exploraren un altre territori per a un altre tipus de dramatúrgies i, sens dubte, per al seu públic, ja consolidat. La primera prova va tenir lloc a l’habitació d’un hotel, l’Ars Magna, amb el títol de Píccolo. Un èxit. Per això un segon assaig, al mateix indret i amb no poques garanties, que amb el títol Estranyes visites ha escrit i dirigeix Javier Gato Matesanz, protagonitzada per Mariona Hauf i Joan Manel Vadell. 

“Algun tipus d’activisme s’està fent, fent-ho des del territori i en la nostra llengua”, diu la menorquina Anna Ferrer, que a ‘Glosa a Menorca’ del seu anterior treball discogràfic Parenòstic (2024) ja fa dos anys que hi cantava: “Per a una illa que és reserva / i està en perill d’extinció [...] que hi ha peixos que ja suren / a s’Albufera des Grau / se li mor sa posidònia / que preserva es litoral / Me xerra de s’habitatge / i me plora pes jovent / que qui no compta amb herència / ho té́ molt molt malament”. Un glosat contemporani que plora pels efectes locals de l’escalfament global i l’emergència habitacional. “M’inspira cantar a la Menorca present, de veres. I ja no és aquella Menorca verda on gairebé no hi havia ningú. Menorca ja és una altra cosa”, confessa a l’ARABalears.

El Centre Internacional de Fotografia Toni Catany ja disposa d’un Consell Assessor, un òrgan consultiu previst al conveni de gestió signat el 2023 entre la Fundació Toni Catany i la Conselleria de Turisme, Cultura i Esports. La seva funció serà assessorar en les qüestions de gestió artística i cultural del centre.

La llibreria Literanta ha anunciat el tancament definitiu després de vint anys d'activitat al centre històric de Palma. Ho ha comunicat aquest dimarts a través d'una publicació a les xarxes socials en què s'acomiada dels seus clients i amics.

Albert Xamena és bioquímic, estudiant de neurociència i creador de contingut. A Instagram ja supera els 11.000 seguidors gràcies a Entre Fones i Neurones, un projecte de divulgació en català on combina ciència, història, art i pensament de les Illes Balears. Aquesta popularitat l'ha aconseguida sense insultar la gent en vídeos de 50 segons amb pantalla multidividida i centenars d'estímuls, sinó amb un espai divulgatiu i tranquil. En aquesta entrevista, reflexiona sobre els algoritmes, la salut mental, la divulgació científica i el paper de les xarxes en la societat actual.

El Laboratori Llull –un espai d’experimentació, docència, debat i difusió, que s’inspira en les idees de Ramon Llull com a font de reflexió creat per l’Estudi General Lul·lià– ha convocat, després de l’èxit de la primera edició, una segona convocatòria de l’ajuda internacional a la creació artística per a projectes vinculats a l’obra de Ramon Llull, i fomentar així la difusió i investigació del pensament lul·lià mitjançant l’art contemporani.

Ja de ben petita tenia les idees molt clares. “Quan se li ficava una cosa entre cella i cella, havia de sortir-se amb la seva”, conten d’ella. Aviat desenvolupà una habilitat especial per aconseguir allò que volia: “Sabia perfectament com demanar les coses a cada persona. Ho feia amb innocència, però se’n sortia gairebé sempre. Ha tingut molta intuïció per llegir la gent”. Els infants i les històries han estat dues constants al llarg de tota la seva vida. Quan era nina, asseia les pepes i els contava contes. Més endavant estudià Magisteri i exercí durant uns anys com a mestra de Primària abans de dedicar-se plenament a la filologia. Parlam de Caterina Valriu (Inca, 1960), na Catalina Contacontes, i ens hi acosta la seva germana gran, Paula, que li pren set anys.

Los Estunmen arriba als Teatros del Canal després de passar pel Lliure de Barcelona amb totes les benediccions i vistiplau del Liceu i del Real, però amb les reticències de com si un producte d’aquestes característiques encara no tingués prou garanties per ser representat a les cases pairals. Potser només són prejudicis, cosa que no s’entén després d’haver vist a la casa gran, a ambdues i a moltes més, alguna creació operística que “deunidó”. Queda clar que els progenitors de la criatura, Nao Albet i Marcel Borràs, han jugat el rol -que també és un joc que casa a la perfecció amb aquest nadó- de la transgressió i ho anuncien ja des del títol. Els estunmen no és altra cosa que la pronunciació dels stuntmen, els especialistes, els dobles dels protagonistes, els que hi són i fan com si fossin. Els cappares, Albet i Borràs, diuen que és una òpera i segurament tenen raó i raons per classificar-la dins aquest gènere, on la contemporaneïtat sempre troba barreres gairebé infranquejables. La música la signa Fernando Velázquez, que en lloc de transgredir fa un precís i adient aliatge de no poques èpoques operístiques, tot i que si la història parla, entre moltes altres coses, d’herois, qui millor que Wagner com a gran font d’inspiració. Per això, i per moltes coses més, estam davant una guesamcunstverq, que és com es pronuncia l’obra d’art total que predicava el senyor de Bayreuth.

Entre el 1960 i el 1980, en només dues dècades, la població a Palma es va duplicar. Passà de 150.000 habitants a 300.000. El boom turístic, amb epicentre a l’Arenal, convertí la capital balear en una mena de terra promesa no només per a peninsulars, sobretot d’Andalusia i Múrcia, sinó també per a famílies de la Part Forana, que fugien de la duresa del camp. Un dels barris de l’extraradi que de sobte fou colonitzat va ser Son Gotleu, situat al districte de Llevant, entre el carrer d’Aragó i la Soledat. La seva transformació es pot resseguir en l’exposició Son Gotleu, més enllà del titular. Els orígens d’un barri d’acollida (1960-1980). Fins a la segona setmana de juny serà a l’ambulatori del barri i després es traslladarà al centre Mater. És un projecte de Palma XXI i Arquitectives, coordinat per la historiadora pollencina Leyla Dworkin amb el suport de Caixa Colonya i Fundació Iniciatives del Mediterrani.

Va arribar als 95 anys i va ser absolutament prolífic. Josep Costa Ferrer, de malnom Picarol, va ser un excel·lent dibuixant i caricaturista satíric, especialista en art i antiguitats, arqueòleg afeccionat, galerista, també pioner del turisme i de la defensa del paisatge i, fins i tot, creador d’una urbanització utòpica. Eivissa el recordarà amb una exposició, aquest estiu, quan fa 150 anys del seu naixement, el 7 de juny del 1876. Aquell era l’inici d’una trajectòria vital que culminaria a Cala d’Or, a Mallorca, passant per una aventura nord-americana a Chicago.

Els parlants sabem que les paraules rarament són innocents. Som plenament conscients que les empram carregades de valors i connotacions socials que hem après al llarg de la nostra experiència com a membres d’una comunitat lingüística. Per a molts de nosaltres, la paraula ‘estaca’ ja no designa únicament un pal clavat a terra i ha esdevingut, amb la cançó de Lluís Llach, un símbol de la voluntat col·lectiva de superar l’opressió. El significat social i emocional del mot ‘estaca’ va, per tant, molt més enllà del seu significat estrictament literal.

L'escriptor barceloní Ricard Ruiz Garzón ha estat proclamat guanyador del XLV premi de narrativa infantil i juvenil Guillem Cifre de Colonya 2026 per l'obra Trenta pares vaig tenir (i encara me'n queden dos), una novel·la adreçada a lectors d'entre 8 i 14 anys que combina humor, fantasia i reflexió sobre la família.

Aquest dimecres 3 de juny i en el marc de la Fira del Llibre de Palma, a la plaça d’Espanya, Pere Estelrich i Massutí presentarà el seu recull d’articles amb un denominador comú i un títol prou eloqüent: Cròniques Wagnerianes, editat per Edicions Documenta Balear dins la col·lecció Menjavents. Estelrich no necessita introducció. És conegut per mèrits propis. Matemàtic, escriu, divulga i escampa sapiència pertot arreu: als diaris, a la ràdio o sigui on sigui que requereixin els seus coneixements. Escriu com parla, clar i entretingut, com només ho pot fer qui collporta un bagatge de molts anys i no poca feina, feta amb passió, la que indiscutiblement transmeten les seves paraules.

Va sentir les primeres jotes i boleros a Valldemossa, d’on era son pare, un poble que començava, a mitjans dels anys 50, a ser turístic. Ella va néixer el 1948 i es va criar a Palma, d’on era sa mare. A ca seva hi havia una pickup que sempre estava en marxa. Els primers discos que escoltà foren Picolíssima Serenata, de Renato Carosone, i Una Casita en Canadá. La marcaren d’una manera especial la chançon francesa i els cantautors italians, però també desenvolupà el gust per la música clàssica: “Adora profundament Bach”. És la segona de tres germans: el més gran és Biel, advocat; el petit, Rafel, escenògraf. Ella és compositora, una de les veus més reconegudes de Mallorca: parlam de Miquela Lladó. Ens hi acosta Pere Estelrich, matemàtic, musicòleg i col·laborador de diferents mitjans de comunicació.

El grup de societats sobre el qual se sustenta la marca Mallorca Live, que inclou, a més del festival, els cicles Mallorca Live Nights i Es Jardí, ha rebut més de tres milions i mig d’euros d’entitats públiques en els darrers cinc anys. D’aquests, més de dues terceres parts des de 2023. Entre les diferents aportacions, que inclouen patrocinis i ajuts, una de les més destacades és la de l’AETIB, l’Agència d’Estratègia Turística de les Illes Balears, que des de 2023 destina al voltant de mig milió d’euros públics al festival Mallorca Live en el marc d’una convocatòria de patrocinis de grans esdeveniments culturals i esportius.