L'Autoritat Portuària de les Balears organitza els dies 14 i 15 de novembre un cap de setmana que combina esport, activitats familiars i solidaritat. Les curses de 4 i 10 quilòmetres, les proves infantils i la caminada popular conviden tothom a participar en una iniciativa oberta a la ciutadania.

El curtmetratge Un día al año, d’Alfonso García, ha estat guardonat a la Mostra de Cinema de Muntanya de Palma, que arriba a la 17a edició i que dedica una secció competitiva a curtmetratges sobre muntanya, natura, aventura i etnografia. El documental retrata una comunitat d’escaladors que manté una tradició des dels anys 70 i reflexiona sobre el valor de la vida, l’amistat i el risc de perdre els vincles col·lectius en una societat cada vegada més individualista. Parlam amb el director sobre l’origen del projecte i el missatge que vol transmetre als espectadors.

La portera mallorquina del Barça, Cata Coll, va ser guardonada amb el premi Yashin, que la reconeix com la millor portera del món. Durant el seu discurs a la gala de la Pilota d'Or, la mallorquina va optar per fer part del seu discurs en català, un fet molt agraït des del primer moment a les xarxes socials: "Enhorabona per fer visible el català en el teu impecable discurs, emprant la nostra estimada llengua".

Pujar el Kilimanjaro sense caminar és molt més que un repte esportiu per a Mix Manresa. El 2023, després d’un viatge a Kenya, va començar a donar forma a un projecte que el duria fins als 5.895 metres del cim africà amb una bicicleta de mà i que acabaria implicant un equip mèdic, amics, patrocinadors i productores. El resultat és Hatua. Ascens al Kilimanjaro sense fer una passa, un documental que explica l’expedició, però també tot el que hi ha al darrere: la preparació, els vincles que es creen al voltant d’un repte d’aquestes dimensions i la manera com Manresa entén la discapacitat.

El cineasta mallorquí Jaume Carrió presenta a la Mostra de Cinema de Muntanya de Palma Les imatges arribaren a temps, un curtmetratge de sis minuts que combina imatges d’arxiu i assaig documental per reflexionar sobre la pèrdua, la memòria i la manera com la societat conserva els records davant les catàstrofes naturals.

L’alpinisme català ha fet història. Bru Busom, Marc Toralles i Rubén Sanmartín han estat distingits amb un Piolet d’Or, el reconeixement internacional més prestigiós de l’alpinisme, per l’obertura de L’essència del compromís, una nova via a la cara est del Yerupajá (de 6.634 metres), als Andes peruans. És el primer guardó d’aquesta categoria concedit a una ascensió espanyola, una fita que reivindica l’exploració, l’autonomia i el compromís d'aquesta via.

La Mostra de Cinema de Muntanya de Palma celebrarà la 17a edició del 19 al 27 d’octubre amb nou dies de cinema, aventures i reflexió sobre els paisatges i els reptes de la muntanya. El programa inclou l’estrena mundial de Hatua, sobre l’expedició de Mix Manresa al Kilimanjaro amb bicicleta adaptada, la presentació de l’ascensió al Yerupajá dels alpinistes Marc Toralles i Bru Busom i una mirada a la serra de Tramuntana a través de dos cineastes mallorquins.

Motos que volen al parc de la Mar davant la Seu. L'Ajuntament de Palma ha presentat la tercera edició del SoloFlow Freestyle Ciutat de Palma, que tindrà lloc el pròxim 10 d’octubre, a partir de les 20.00 hores, al Velòdrom Illes Balears. Durant l’acte de presentació, que ha tingut lloc al parc de la Mar, s’ha oferit una exhibició com a avançament de l’espectacle.

En aquesta ruta exploram el llevant de la Pitiüsa menor, a través de camins i carreranys que transiten penya-segats vertiginosos, velles pedreres i un far amb una llarga història. Tot plegat, un paisatge cultural immens que només podem percebre amb plenitud per la passa i la mirada. Formentera té una dimensió humana i un ritme pausat que només es descobreixen quan es transita a peu i sense presses. És així com descobrim que vora el far de la Mola, a 118 metres d’altitud davant la immensa Mediterrània, l’any 1978 s’erigí un moment en homenatge a l’escriptor francès Juli Verne (1828-1905), amb motiu del 150è aniversari del naixement. No tenim documentada la seva visita a les Balears, tot i la forta amistat que mantenia amb l’arxiduc Lluís Salvador, a qui havia conegut l’estiu del 1884 a Venècia. Fos com fos, L’illa misteriosa (1875), Héctor Servadac (1877) i El far de la fi del món (1901) semblen tenir, tal com assenyala Nicolás J. Moragues en el seu llibre Juli Verne i les illes Balears (Edicions Talaiots, 2015), una inspiració clara i directa en la geografia i patrimoni de Formentera a través de la lectura del Die Balearen de l’arxiduc.

En aquesta ruta exploram l’únic pas viable per baixar de Ferreries a Cala Galdana, l’escaleta de Torrepetxina. Conegut itinerari tradicional del senderisme menorquí, el pas permet vèncer el desnivell de les parets rocoses del barranc, connectant la zona interior amb el fons de la vall. L’origen d’aquest pas és històric i purament ramader i agrícola. El barranc d’Algendar ha estat, des de l’època de la dominació àrab i l’Edat Mitjana, una de les zones més fèrtils de l’illa gràcies al seu corrent d’aigua permanent. Els horts del fons del barranc necessitaven estar connectats amb els llocs de la part alta de la plataforma rocosa, com el lloc de Torrepetxina. D’aquí l’existència d’aquesta via, atès que la tradicional, que arranca de la mateixa esplanada de l’alzina monumental del barranc d’Algendar, fa anys que està tancada.

Enric Mas no va haver d’esperar a tornar a Mallorca per sentir l’estima del seu poble. Família, amics i nombrosos veïns d’Artà es varen desplaçar aquest diumenge fins a Granada per acompanyar el ciclista en la darrera etapa de la Vuelta i celebrar amb ell la primera gran volta de la seva carrera.

En aquest itinerari exploram els contorns de Santa Eugènia per recórrer una part de la seva xarxa viària més antiga i conèixer alguns dels llogarets més representatius del municipi, les Coves i les Olleries, per la seva història i pel seu patrimoni. Racons gairebé inèdits que només es poden viure i percebre a peu, amb els cinc sentits. Si fa unes setmanes ens situàvem a la part de gregal del poble per visitar les Alqueries, avui ens traslladam a la part gairebé oposada, amb la intenció de transitar els camins i paisatges que configuren una part del paisatge cultural taujà més significatiu. Ens situam a la comarca del Pla de Mallorca, entre els municipis de Sencelles, Algaida, Palma, Santa Maria del Camí i Consell.

En aquest itinerari exploram l’inici de la ruta Artà-Lluc, el GR 222. Un sender de llarg recorregut –un dels quatre existents a les Illes Balears– que proposa enllaçar les serres de Llevant i el parc natural amb la zona central de la serra de Tramuntana, declarada patrimoni mundial per la Unesco en la categoria de paisatge cultural. Al llarg del camí trobam una gran varietat d’entorns, alguns de gran singularitat, com el litoral gairebé verge de la península de Llevant, les zones dunars de la badia d’Alcúdia i els costers marjats de les muntanyes de Caimari.

En aquesta ruta ens desplaçam a l’extrem sud de l’illa de Mallorca, que és també la zona més seca de la geografia mallorquina. La idea és fer una passejada pel litoral llombarder de Sa Vallet, antiga segregació de la Vall, propietat del marquès del Palmer que el 1919 el banquer Joan March comprà, entre el far del cap de ses Salines i Cala en Tugores, sobre el límit del terme municipal de Santanyí amb ses Salines. Un indret on es respira l’ambient contrabandista, els usos tradicionals de pesca a la zona i l’empremta passada de la lluita contra la pirateria, també els búnquers de la Guerra Civil i, al fons, Cabrera (un arxipèlag d’històries relatives a la dura vida de la Mediterrània). Hi trobam una nombrosa toponímia, recollida majoritàriament pel filòleg Cosme Aguiló Adrover (Santanyí, 1950) a la seva tesi doctoral publicada l’any 2007. Noms de lloc arreplegats esquinçant soles de sabata, perquè només és caminant en companyia de les fonts orals que es descobreix aquest tresor, que és un valuosíssim patrimoni immaterial de la nostra terra. Tota la informació vessada en aquest article prové de la immensa tasca de l’amic i mestre santanyiner. Iniciam la caminada des del far del cap de ses Salines, al qual s’arriba per la carretera Ma-6110, derivació de la carretera que uneix ses Salines i els Llombards (Santanyí).

L’Agència Internacional per a la Integritat del Tennis (ITIA, per les sigles en anglès) ha suspès provisionalment el tenista australià Nick Kyrgios després que donàs positiu en cocaïna en un control antidopatge fet el juny durant el Mallorca Championships.

La següent ruta és una caminada llarga però tranquil·la entre la vila d’Artà i l’ermita de Betlem. Un itinerari lineal que transita per un dels paisatges culturals més intensos del gregal de l’illa de Mallorca: camins i possessions amb història, com Son Sureda i Can Canals, que en època musulmana constituïen l’alqueria de Benimira; comellars estrets i allargassats amb un interessant i molt fràgil patrimoni natural; una bella i interessant toponímia que revela usos, costums i llegendes estretament vinculades al territori, com la penya de l’ermità Macari i l’observatori militar de la Coassa. Com sempre, recomenam l’ús del transport públic per als nostres desplaçaments. Per arribar a Artà disposam de les següents línies: L-325 Alcúdia-Cala Ratjada; L-411 Cala Rajada-Manacor; L-411e Cala Rajada-Palma; i L-421 Colònia de Sant Pere-Artà. Al web ‘tib.org’ trobareu tota la informació sobre horaris i disponibilitat de cada línia.

Fa anys que viu a Andorra, una ubicació habitual entre ciclistes professionals per poder fer concentracions en altura. Igualment, manté els amics de tota la vida, amb els que va començar a pedalar. Des de la colla d’amics asseguren que en les distàncies curtes és pràcticament igual que quan era un infant: “Proper, divertit i molt natural”. Ara bé, sempre ha estat “molt reservat amb la seva intimitat”: “Les entrevistes i les càmeres no li agraden gens i, si pot evitar-les, ho fa”, ens conta Joan Danús, un dels amics d’infància del ciclista professional Enric Mas (Artà, 1995).

Joan Castelló Guasch recollí a Rondaies de Formentera (1976) la història de dues germanes que “si una era envejosa, l’altra encara ho era més; i malparlades, que no és per dir.” El drama s’inicià quan, morta la mare, en lloc de fer hereva la gran, com era de costum, i deixar ‘sa llegítima’ a la petita, ho repartí tot –hisenda i cases– a parts iguals entre les dues. Cada dos per tres les tenien amb porfídies i qüestions, de cada vegada més inflamades. “Idò veureu que un dia que sa porfèdia era més encesa que mai, sa petita es descabdellà de mala manera. I acabà per dir a sa gran: ‘Mala fi puguis tu fer, i sa hisenda també’. ‘Lo que desitges, tenguis!’, respongué aquesta”. Al final, un cop de mar, gros i fort, s’ho endugué tot. Va negar la hisenda de cap a cap, sepultant sota l’aigua cases i germanes i tot.

La següent proposta d’itinerari és una caminada llarga pel migjorn del municipi de Maó, per vells camins, estrets, entre la pedra seca i la història. Tirades de sinuosa frescor, bellesa i genuïnitat. Partim de l’ermita de Gràcia, patrona de la ciutat que és, des del segle XVIII i per imposició britànica, la capital de Menorca. La intenció no és altra que voltar el llogaret maonès de Llucmaçanes, un petit nucli urbà de 179 habitants, encapçalat per la moderna església de Sant Gaietà, de finals del segle XIX, i un seguit de cases petites i ordenades. “Les primeres notícies de l’existència d’un poblament a Llucmaçanes són dels segles XVI i XVII, quan es parla de la concentració de petites propietats on es cultivava la vinya i es fabricava vi. El nom del nucli és anterior i tindria l’origen en l’època romana, en una elocució que ens presenta un lloc amb abundància d’arbres fruiters, principalment pomeres. El 1860, el cens urbà ens mostra l’existència de 43 cases i un centenar d’habitants. El primer plànol urbà és del 1889 i hi són projectats quatre carrers i la plaça de Sant Gaietà.” (Maó, “Guia de municipis de Menorca”, Josep Portella Coll. Hora Nova, 2007).