La següent proposta d’itinerari és una caminada llarga pel migjorn del municipi de Maó, per vells camins, estrets, entre la pedra seca i la història. Tirades de sinuosa frescor, bellesa i genuïnitat. Partim de l’ermita de Gràcia, patrona de la ciutat que és, des del segle XVIII i per imposició britànica, la capital de Menorca. La intenció no és altra que voltar el llogaret maonès de Llucmaçanes, un petit nucli urbà de 179 habitants, encapçalat per la moderna església de Sant Gaietà, de finals del segle XIX, i un seguit de cases petites i ordenades. “Les primeres notícies de l’existència d’un poblament a Llucmaçanes són dels segles XVI i XVII, quan es parla de la concentració de petites propietats on es cultivava la vinya i es fabricava vi. El nom del nucli és anterior i tindria l’origen en l’època romana, en una elocució que ens presenta un lloc amb abundància d’arbres fruiters, principalment pomeres. El 1860, el cens urbà ens mostra l’existència de 43 cases i un centenar d’habitants. El primer plànol urbà és del 1889 i hi són projectats quatre carrers i la plaça de Sant Gaietà.” (Maó, “Guia de municipis de Menorca”, Josep Portella Coll. Hora Nova, 2007).

Les Alqueries és un bell llogaret del municipi de Santa Eugènia, ubicat a la banda de gregal del poble i travessat per una vella via de transhumància, el camí de Muntanya. Des de l’edat mitjana fins a principis del segle XX, els camins de muntanya permetien el pas de les guardes de les grans possessions que passaven l’estiu a la muntanya (estivada) i l’hivern a les terres del Pla i Migjorn (hivernada) de Mallorca.

Si ens atenem a la definició que ens atorga el diccionari, un mirador és un lloc alterós des d’on es pot mirar i veure una gran extensió de terreny. Aquest és el cas del principal objectiu de la nostra ruta: un itinerari pels voltants d’Esporles i de l’ermita de Maristel·la a través de vells camins de ferradura, ranxos de carboner i una llarga i extensa infraestructura viària i hidràulica al servei de l’explotació dels boscos de muntanya, que ens ha de conduir fins als miradors ‘secrets’ de Son Ferrà. Popularment atribuïts a la veïna possessió de Son Poquet, aquests dos espais amb història es troben a pocs metres de la paret que senyala la partió entre ambdues propietats. La confusió ve perquè és des d’aquests punts des d’on millor s’albiren les esmentades cases de possessió. La caminada ens durà també per l’ermita de Maristel·la i el mirador del Cor de Jesús, patrimoni d’una història recent i ben documentada de la vida ‘contemplativa’ d’Esporles. Si volem fer servir el transport públic per a l’aproximació a l’inici de la nostra caminada, la L-202 (Estellencs-Palma) és la millor opció. A la pàgina web tib.org, hi trobareu tota la informació necessària sobre horaris i disponibilitat de la línia.

Situat al massís de les Fontanelles, el puig de la Pega, de 403 m d’altura, és el punt on limiten els pobles de Sant Rafel de sa Creu, Sant Jordi de ses Salines i Sant Josep de sa Talaia; al seu cim hi ha un vèrtex geodèsic on abans hi havia hagut una fita posada a final del s. XVIII que assenyalava la divisòria entre els quartons de Portmany, Algarb i Alhaueth; motiu pel qual també se’l coneix com el puig del Merlet. Aquest puig i la font del mateix nom foren admirats i descrits per l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria en una excursió que des de Vila el dugué a Santa Agnès de Corona.

Era desembre de 1970 quan un sobre postal enviat des de Manacor va arribar en motocicleta al Palacio del Pardo de Madrid. Després dels preceptius controls de seguretat, el sobre, de la mida d’un full, va acabar damunt la taula del dictador Francisco Franco. En obrir-lo va descobrir el que ja li havien advertit des de Mallorca: a dins hi havia una revista subversiva, amb articles en català anomenada Es Forat. Fundada per Pep Lluís Fuster i Toni Riera, la publicació pretenia donar una mirada multidisciplinària amb articles de literatura, cinema i actualitat.

El nostre objectiu és la torre de la Gavina, una de les cinc torres construïdes a Formentera durant el segle XVIII per a la vigilància i defensa del seu fràgil litoral. Les altres construccions són la torre de la Guardiola, a l’illa de l’Espalmador, la torre de Punta Prima, al costat dels Pujols, la torre del Pi del Català, a la platja de Migjorn, i la torre del Garroveret, prop del cap de Barbaria. El recorregut que hem traçat circumval·la l’estany del Peix, una gran bassa natural oberta a la mar per la Boca, que fou el primer gran port pesquer i saliner de l’illa. No debades, la venda de Porto-salè pren nom del Portus salarius, explotació salinera del temps dels romans. Un paratge extraordinari on els valors naturals i patrimonials han bastit un paisatge cultural potent i extens. També visitarem la finca pública de Can Marroig, un dels racons emblemàtics del Parc Natural de les Salines d’Eivissa i Formentera. Per a consultes sobre el transport públic de l’illa podem consultar el web busformetera.com, on trobarem tota la informació sobre rutes i horaris.

L'aler mallorquí Papa Ababacar Bava Niang Miller, de 22 anys i 2,11 metres d'altura, ha estat triat el número 36 per Los Angeles Clippers en el draft de la Lliga professional de bàsquet estatunidenc, l'NBA.

El nostre objectiu és la talaia d’Artrutx (segle XVII) des de les platges de Son Saura. D’entrada, un aclariment, perquè no hem de confondre el punt d’inici d’aquesta ruta amb l’arenal de Son Saura, al nord del municipi del Mercadal, a la dreta de la talaia de Fornells, propietat, també, de la Fundació Comte de Torre-Saura –José María de Olives i Ponsich. A més de la caminada, proposam fer un capfico a Cala en Turqueta abans d’iniciar el camí de tornada.

La Fundació Miquel Jaume-Palma Futsal i la Universitat de les Illes Balears han signat un conveni de col·laboració que suposarà la creació d’un equip femení de futbol sala integrat exclusivament per estudiants universitàries. Es tracta d’una iniciativa pionera que vol reforçar el vincle entre l’esport d’elit i la formació acadèmica al campus balear.

Mentre conclouen les tasques de construcció del nou poliesportiu municipal semicobert de Llubí, l'Ajuntament espera poder dur a terme la instal·lació de la pista del recinte amb una inversió de 100.000 €. L'objectiu és modernitzar aquest equipament esportiu i, en sintonia amb les noves instal·lacions, adaptar-lo a les necessitats i avantatges que atorga el nou espai.

Als peus de les muntanyes més altes de Mallorca, la ruta que presentam avui és una passejada llarga que té per objectiu transitar per alguns dels camins públics més antics i bells de la vall dels tarongers. Espais on encara es respira l’empremta del traginar més històric de la zona, que travessa olivars i terres de conreu, horta i zones urbanes. Un itinerari on el principal interès, però no l’únic, se centra sobre els vells camins de ferradura i l’existència d’una xarxa de camins públics extensa i ben conservada, conjunt que conforma un patrimoni històric, cultural i etnològic de primera magnitud. Volem descriure per la passa i la mirada un paisatge cultural que necessàriament s’ha d’escriure en majúscules. La vall de Sóller, capficada entre el puig del Teix a ponent, la serra d’Alfàbia i la de Son Torrella a migjorn i el Puig Major i la muntanya de Montcaire a llevant, és un dels molts cors que bateguen amb força a la serra de Tramuntana - Patrimoni Mundial.

El batle de Calvià ha signat un ban municipal amb motiu del Mundial de Futbol 2026 que tindrà lloc entre l'11 de juny i el 19 de juliol. El document estableix una sèrie de normes destinades a compatibilitzar el desenvolupament de les activitats de lleure amb la seguretat, la convivència ciutadana i el descans dels veïns i dels turistes.

“Era una diada grisa i ploviscosa; enmig d’una garriga d’arboceres i de murteres, els meus homes havien perdut el camí i trescàrem molt, abans de trobar el tirany que de la Cova du cap a Valldemossa” (Lo que sé de Miramar, Arxiduc Lluís Salvador, 1911). Era el mes de setembre del 1867 i el ‘príncep, científic i viatger’, tal com el definí l’erudita Helga Schwendinger, havia optat per la via marítima per visitar aquesta vila de la serra de Tramuntana. Desembarcà a la marina de Son Ferrandell, a l’indret costaner conegut com l’Hort de la Cova d’en Claret. Un lloc que els valldemossins recorden, sobretot, perquè tres segles abans, l’1 d’octubre del 1552, quan precisament els Claret posseïen la després coneguda com a Son Ferrandell, que aleshores incloïa també So n’Olesa i Vistamar, hi desembarcà un estol de 400 pirates amb la intenció de saquejar la vila i capturar persones per vendre-les com a esclaus o obtenir un rescat.

De com era infant són les memòries dels anys de minyonia del P. Rafel Ginard i Bauçà (Sant Joan, 1899-Artà, 1976), una joia de la literatura mallorquina de la primera meitat del segle XX, editada per primera vegada el novembre del 2003. A través de l’obra prenem contacte amb la quotidianitat de la vida rural mallorquina d’una manera exquisida, amb un llenguatge autèntic i apassionat. No és possible donar passa pels dominis santjoaners al Pla de Mallorca sense evocar l’esperit d’una ànima aferrada a les penyes de la tradició. Sobre ‘el paisatge santjoanenc’, diu el Pare Ginard, “és el triomf de la humilitat. No és una terra aparatosa i magnífica, però és fecunda. Altres indrets seran un jardí, el meu poble és un graner. Terra sense atreviments; els turons tot just gosen alçar el cap, temorosos de rompre’n el ritme, monòton i solemne, amb postures arrogants. Turons suavíssims que, des d’abaix, alçant la mà, ja arribau al cim”.

El pujol d’en Banya és un esperó de 598 metres d’altura del massís del Teix. A l’extrem de Tramuntana trobam la penya Rocafort, el nostre objectiu, miranda natural des d’on podem contemplar tots els encants de la vall de Sóller. A la seva falda hi ha un petit mirador ubicat a una de les parades del tren de Sóller, que ofereix unes bones vistes sobre la vall de Sóller. Tot plegat, una tresca intensa pels pendissos interiors del massís del Teix, a través del camí del Metro i el pas del Pi, que ens permet reflexionar sobre la descripció que ens transmeté el periodista i escriptor català Josep Pla ara fa prop de seixanta anys. “La vall de Sóller té tots els encants que es poden desitjar en aquesta vida: tranquil·litat, silenci, un clima suau, un aire tebi i dolç com un coixí de plomes.” (Les illes. Josep Pla i Casadevall. 1970, Edicions Destino).

Netflix estrenarà el 29 de maig Rafa, una sèrie documental dedicada a la trajectòria personal i esportiva de Rafel Nadal. La plataforma va publicar aquest dimarts el tràiler de la producció, un avançament de dos minuts i mig que recorre alguns dels moments més determinants de la carrera del manacorí i posa el focus en la seva capacitat de superació després de les lesions.

Mallorca acull el 4 de juny el I Campionat de para-karate, una iniciativa impulsada per l'escola de karate Kifudo i Aspace Mallorca que vol convertir-se en un punt de partida per donar més visibilitat a l'esport adaptat a les Illes. El projecte neix després de dos anys de feina conjunta entre el sensei Ian Bauzá i els usuaris d'Aspace.

Rafel Nadal ha inaugurat aquest dijous el seu museu nou, a Manacor, que sota el lema 'Inside the Legend', ofereix un recorregut de la seva vida dins i fora de la pista.

En aquesta ruta, llarga i exigent, ens marcam com a objectiu el puig del Sementer Gran (1.013 m), al terme municipal d’Escorca, a tocar amb Bunyola i Sóller. Un cim que sovint passa desapercebut, discret, però que esdevé una balconada monumental sobre la vall de Lofra i una miranda natural cap al sector central de la serra de Tramuntana. Un plaer per als sentits i un veritable turment per a les cames; no obstant això, val la pena l’esforç. Partim de la barrera de Cúber, situada vora la fita del quilòmetre 34 de la carretera Ma-10 (Pollença-Andratx). Molt a prop, a l’altura de l’àrea recreativa de la font del Noguer, s’hi atura el bus de la línia 354 del transport públic interurbà de Mallorca. A la pàgina web tib.org hi trobareu tota la informació sobre horaris i disponibilitat de totes les línies.

L’Estufador és una zona costanera situada al vessant de migjorn de la Mola, entre el Ram i la punta Roja. El topònim estricte, documentat ja el 1712, fa referència a un racó al peu del penya-segat on hi ha un embarcador de pescadors, pròxim al desguàs del torrent de la Talaia i a la punta de les Pesqueretes. Existeix també el camí de l’Estufador, que uneix aquests varadors amb el nucli del Pilar de la Mola travessant els territoris de la venda de la Talaiassa. La tradició popular associa el nom de l’Estufador amb unes cavitats peculiars de la roca que, en rebre les onades els dies de mal temps, expulsaven l’aigua verticalment, estrafent un brollador. Aquestes formacions rocoses foren eliminades pels pescadors durant la primera meitat dels anys setanta, per evitar que afavorissin l’acumulació de posidònia. (font: eeif.es)