Enric Mas no va haver d’esperar a tornar a Mallorca per sentir l’estima del seu poble. Família, amics i nombrosos veïns d’Artà es varen desplaçar aquest diumenge fins a Granada per acompanyar el ciclista en la darrera etapa de la Vuelta i celebrar amb ell la primera gran volta de la seva carrera.

En aquest itinerari exploram els contorns de Santa Eugènia per recórrer una part de la seva xarxa viària més antiga i conèixer alguns dels llogarets més representatius del municipi, les Coves i les Olleries, per la seva història i pel seu patrimoni. Racons gairebé inèdits que només es poden viure i percebre a peu, amb els cinc sentits. Si fa unes setmanes ens situàvem a la part de gregal del poble per visitar les Alqueries, avui ens traslladam a la part gairebé oposada, amb la intenció de transitar els camins i paisatges que configuren una part del paisatge cultural taujà més significatiu. Ens situam a la comarca del Pla de Mallorca, entre els municipis de Sencelles, Algaida, Palma, Santa Maria del Camí i Consell.

En aquest itinerari exploram l’inici de la ruta Artà-Lluc, el GR 222. Un sender de llarg recorregut –un dels quatre existents a les Illes Balears– que proposa enllaçar les serres de Llevant i el parc natural amb la zona central de la serra de Tramuntana, declarada patrimoni mundial per la Unesco en la categoria de paisatge cultural. Al llarg del camí trobam una gran varietat d’entorns, alguns de gran singularitat, com el litoral gairebé verge de la península de Llevant, les zones dunars de la badia d’Alcúdia i els costers marjats de les muntanyes de Caimari.

En aquesta ruta ens desplaçam a l’extrem sud de l’illa de Mallorca, que és també la zona més seca de la geografia mallorquina. La idea és fer una passejada pel litoral llombarder de Sa Vallet, antiga segregació de la Vall, propietat del marquès del Palmer que el 1919 el banquer Joan March comprà, entre el far del cap de ses Salines i Cala en Tugores, sobre el límit del terme municipal de Santanyí amb ses Salines. Un indret on es respira l’ambient contrabandista, els usos tradicionals de pesca a la zona i l’empremta passada de la lluita contra la pirateria, també els búnquers de la Guerra Civil i, al fons, Cabrera (un arxipèlag d’històries relatives a la dura vida de la Mediterrània). Hi trobam una nombrosa toponímia, recollida majoritàriament pel filòleg Cosme Aguiló Adrover (Santanyí, 1950) a la seva tesi doctoral publicada l’any 2007. Noms de lloc arreplegats esquinçant soles de sabata, perquè només és caminant en companyia de les fonts orals que es descobreix aquest tresor, que és un valuosíssim patrimoni immaterial de la nostra terra. Tota la informació vessada en aquest article prové de la immensa tasca de l’amic i mestre santanyiner. Iniciam la caminada des del far del cap de ses Salines, al qual s’arriba per la carretera Ma-6110, derivació de la carretera que uneix ses Salines i els Llombards (Santanyí).

L’Agència Internacional per a la Integritat del Tennis (ITIA, per les sigles en anglès) ha suspès provisionalment el tenista australià Nick Kyrgios després que donàs positiu en cocaïna en un control antidopatge fet el juny durant el Mallorca Championships.

La següent ruta és una caminada llarga però tranquil·la entre la vila d’Artà i l’ermita de Betlem. Un itinerari lineal que transita per un dels paisatges culturals més intensos del gregal de l’illa de Mallorca: camins i possessions amb història, com Son Sureda i Can Canals, que en època musulmana constituïen l’alqueria de Benimira; comellars estrets i allargassats amb un interessant i molt fràgil patrimoni natural; una bella i interessant toponímia que revela usos, costums i llegendes estretament vinculades al territori, com la penya de l’ermità Macari i l’observatori militar de la Coassa. Com sempre, recomenam l’ús del transport públic per als nostres desplaçaments. Per arribar a Artà disposam de les següents línies: L-325 Alcúdia-Cala Ratjada; L-411 Cala Rajada-Manacor; L-411e Cala Rajada-Palma; i L-421 Colònia de Sant Pere-Artà. Al web ‘tib.org’ trobareu tota la informació sobre horaris i disponibilitat de cada línia.

Fa anys que viu a Andorra, una ubicació habitual entre ciclistes professionals per poder fer concentracions en altura. Igualment, manté els amics de tota la vida, amb els que va començar a pedalar. Des de la colla d’amics asseguren que en les distàncies curtes és pràcticament igual que quan era un infant: “Proper, divertit i molt natural”. Ara bé, sempre ha estat “molt reservat amb la seva intimitat”: “Les entrevistes i les càmeres no li agraden gens i, si pot evitar-les, ho fa”, ens conta Joan Danús, un dels amics d’infància del ciclista professional Enric Mas (Artà, 1995).

Joan Castelló Guasch recollí a Rondaies de Formentera (1976) la història de dues germanes que “si una era envejosa, l’altra encara ho era més; i malparlades, que no és per dir.” El drama s’inicià quan, morta la mare, en lloc de fer hereva la gran, com era de costum, i deixar ‘sa llegítima’ a la petita, ho repartí tot –hisenda i cases– a parts iguals entre les dues. Cada dos per tres les tenien amb porfídies i qüestions, de cada vegada més inflamades. “Idò veureu que un dia que sa porfèdia era més encesa que mai, sa petita es descabdellà de mala manera. I acabà per dir a sa gran: ‘Mala fi puguis tu fer, i sa hisenda també’. ‘Lo que desitges, tenguis!’, respongué aquesta”. Al final, un cop de mar, gros i fort, s’ho endugué tot. Va negar la hisenda de cap a cap, sepultant sota l’aigua cases i germanes i tot.

La següent proposta d’itinerari és una caminada llarga pel migjorn del municipi de Maó, per vells camins, estrets, entre la pedra seca i la història. Tirades de sinuosa frescor, bellesa i genuïnitat. Partim de l’ermita de Gràcia, patrona de la ciutat que és, des del segle XVIII i per imposició britànica, la capital de Menorca. La intenció no és altra que voltar el llogaret maonès de Llucmaçanes, un petit nucli urbà de 179 habitants, encapçalat per la moderna església de Sant Gaietà, de finals del segle XIX, i un seguit de cases petites i ordenades. “Les primeres notícies de l’existència d’un poblament a Llucmaçanes són dels segles XVI i XVII, quan es parla de la concentració de petites propietats on es cultivava la vinya i es fabricava vi. El nom del nucli és anterior i tindria l’origen en l’època romana, en una elocució que ens presenta un lloc amb abundància d’arbres fruiters, principalment pomeres. El 1860, el cens urbà ens mostra l’existència de 43 cases i un centenar d’habitants. El primer plànol urbà és del 1889 i hi són projectats quatre carrers i la plaça de Sant Gaietà.” (Maó, “Guia de municipis de Menorca”, Josep Portella Coll. Hora Nova, 2007).

Les Alqueries és un bell llogaret del municipi de Santa Eugènia, ubicat a la banda de gregal del poble i travessat per una vella via de transhumància, el camí de Muntanya. Des de l’edat mitjana fins a principis del segle XX, els camins de muntanya permetien el pas de les guardes de les grans possessions que passaven l’estiu a la muntanya (estivada) i l’hivern a les terres del Pla i Migjorn (hivernada) de Mallorca.

Si ens atenem a la definició que ens atorga el diccionari, un mirador és un lloc alterós des d’on es pot mirar i veure una gran extensió de terreny. Aquest és el cas del principal objectiu de la nostra ruta: un itinerari pels voltants d’Esporles i de l’ermita de Maristel·la a través de vells camins de ferradura, ranxos de carboner i una llarga i extensa infraestructura viària i hidràulica al servei de l’explotació dels boscos de muntanya, que ens ha de conduir fins als miradors ‘secrets’ de Son Ferrà. Popularment atribuïts a la veïna possessió de Son Poquet, aquests dos espais amb història es troben a pocs metres de la paret que senyala la partió entre ambdues propietats. La confusió ve perquè és des d’aquests punts des d’on millor s’albiren les esmentades cases de possessió. La caminada ens durà també per l’ermita de Maristel·la i el mirador del Cor de Jesús, patrimoni d’una història recent i ben documentada de la vida ‘contemplativa’ d’Esporles. Si volem fer servir el transport públic per a l’aproximació a l’inici de la nostra caminada, la L-202 (Estellencs-Palma) és la millor opció. A la pàgina web tib.org, hi trobareu tota la informació necessària sobre horaris i disponibilitat de la línia.

Situat al massís de les Fontanelles, el puig de la Pega, de 403 m d’altura, és el punt on limiten els pobles de Sant Rafel de sa Creu, Sant Jordi de ses Salines i Sant Josep de sa Talaia; al seu cim hi ha un vèrtex geodèsic on abans hi havia hagut una fita posada a final del s. XVIII que assenyalava la divisòria entre els quartons de Portmany, Algarb i Alhaueth; motiu pel qual també se’l coneix com el puig del Merlet. Aquest puig i la font del mateix nom foren admirats i descrits per l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria en una excursió que des de Vila el dugué a Santa Agnès de Corona.

Era desembre de 1970 quan un sobre postal enviat des de Manacor va arribar en motocicleta al Palacio del Pardo de Madrid. Després dels preceptius controls de seguretat, el sobre, de la mida d’un full, va acabar damunt la taula del dictador Francisco Franco. En obrir-lo va descobrir el que ja li havien advertit des de Mallorca: a dins hi havia una revista subversiva, amb articles en català anomenada Es Forat. Fundada per Pep Lluís Fuster i Toni Riera, la publicació pretenia donar una mirada multidisciplinària amb articles de literatura, cinema i actualitat.

El nostre objectiu és la torre de la Gavina, una de les cinc torres construïdes a Formentera durant el segle XVIII per a la vigilància i defensa del seu fràgil litoral. Les altres construccions són la torre de la Guardiola, a l’illa de l’Espalmador, la torre de Punta Prima, al costat dels Pujols, la torre del Pi del Català, a la platja de Migjorn, i la torre del Garroveret, prop del cap de Barbaria. El recorregut que hem traçat circumval·la l’estany del Peix, una gran bassa natural oberta a la mar per la Boca, que fou el primer gran port pesquer i saliner de l’illa. No debades, la venda de Porto-salè pren nom del Portus salarius, explotació salinera del temps dels romans. Un paratge extraordinari on els valors naturals i patrimonials han bastit un paisatge cultural potent i extens. També visitarem la finca pública de Can Marroig, un dels racons emblemàtics del Parc Natural de les Salines d’Eivissa i Formentera. Per a consultes sobre el transport públic de l’illa podem consultar el web busformetera.com, on trobarem tota la informació sobre rutes i horaris.

L'aler mallorquí Papa Ababacar Bava Niang Miller, de 22 anys i 2,11 metres d'altura, ha estat triat el número 36 per Los Angeles Clippers en el draft de la Lliga professional de bàsquet estatunidenc, l'NBA.

El nostre objectiu és la talaia d’Artrutx (segle XVII) des de les platges de Son Saura. D’entrada, un aclariment, perquè no hem de confondre el punt d’inici d’aquesta ruta amb l’arenal de Son Saura, al nord del municipi del Mercadal, a la dreta de la talaia de Fornells, propietat, també, de la Fundació Comte de Torre-Saura –José María de Olives i Ponsich. A més de la caminada, proposam fer un capfico a Cala en Turqueta abans d’iniciar el camí de tornada.

La Fundació Miquel Jaume-Palma Futsal i la Universitat de les Illes Balears han signat un conveni de col·laboració que suposarà la creació d’un equip femení de futbol sala integrat exclusivament per estudiants universitàries. Es tracta d’una iniciativa pionera que vol reforçar el vincle entre l’esport d’elit i la formació acadèmica al campus balear.

Mentre conclouen les tasques de construcció del nou poliesportiu municipal semicobert de Llubí, l'Ajuntament espera poder dur a terme la instal·lació de la pista del recinte amb una inversió de 100.000 €. L'objectiu és modernitzar aquest equipament esportiu i, en sintonia amb les noves instal·lacions, adaptar-lo a les necessitats i avantatges que atorga el nou espai.

Als peus de les muntanyes més altes de Mallorca, la ruta que presentam avui és una passejada llarga que té per objectiu transitar per alguns dels camins públics més antics i bells de la vall dels tarongers. Espais on encara es respira l’empremta del traginar més històric de la zona, que travessa olivars i terres de conreu, horta i zones urbanes. Un itinerari on el principal interès, però no l’únic, se centra sobre els vells camins de ferradura i l’existència d’una xarxa de camins públics extensa i ben conservada, conjunt que conforma un patrimoni històric, cultural i etnològic de primera magnitud. Volem descriure per la passa i la mirada un paisatge cultural que necessàriament s’ha d’escriure en majúscules. La vall de Sóller, capficada entre el puig del Teix a ponent, la serra d’Alfàbia i la de Son Torrella a migjorn i el Puig Major i la muntanya de Montcaire a llevant, és un dels molts cors que bateguen amb força a la serra de Tramuntana - Patrimoni Mundial.

El batle de Calvià ha signat un ban municipal amb motiu del Mundial de Futbol 2026 que tindrà lloc entre l'11 de juny i el 19 de juliol. El document estableix una sèrie de normes destinades a compatibilitzar el desenvolupament de les activitats de lleure amb la seguretat, la convivència ciutadana i el descans dels veïns i dels turistes.