La majoria de les famílies de les Balears continuen escollint el català com a primera llengua d'ensenyament per als infants que començaran quart d'Infantil (3 anys) el curs vinent. Tot i això, el percentatge torna a baixar per segon any consecutiu. Segons les dades difoses aquest dijous per la Conselleria d'Educació i Universitats, el 78,5% de les famílies que han formalitzat la matrícula en centres públics han triat el català, mentre que el 21,4% han optat pel castellà. (83% al curs 2024-2025 i 80% al 2025-2026). Cal contextualitzar aquests resultats.

La decisió de la Conselleria d'Educació sobre quins docents interins mantenen les vacants de fins a tres anys i quins les perden ha obert un nou conflicte entre el departament i diversos centres educatius. El sindicat SIAU, que dona suport als professors afectats, denuncia que hi ha "incoherències" en l'aplicació del sistema i assegura que diversos equips directius han emès certificats oficials que contradiuen les resolucions d'Educació. Segons aquests documents, algunes places haurien estat retirades tot i continuar existint en les mateixes condicions, mentre que en altres casos s'hauria obligat una docent a mantenir una plaça que ja no coincideix amb les necessitats de la que ocupava.

Prop de 150 docents i alliberats sindicals d'ANPE s'han concentrat aquest dimarts a les seus de la Conselleria d'Educació i les delegacions territorials de Menorca i les Pitiüses per reclamar la recuperació íntegra de les pagues extraordinàries i la implantació d'un complement de difícil cobertura per al professorat de Mallorca. Segons ha informat el sindicat, convocant de la protesta, a la concentració de Mallorca hi han participat un centenar de mestres i professors, mentre que a Menorca n'hi han assistit una trentena i a Eivissa, una quinzena.

Quan Mari Carmen entra a fer el torn al supermercat a primera hora del matí sap que el seu fill Enzo, de cinc anys i amb autisme, queda en bones mans. A les 07.00 h ja és a la matinera de l'escola d'estiu de l'Algar, on una monitora l'acompanya de manera específica durant la jornada. "Si no hi hagués escoles d'estiu, jo no tindria alternatives. Hauria de fer feina només l'horabaixa o el vespre, perquè no puc deixar de fer feina", explica. "Els infants estan molt millor aquí que a cals padrins. Fan activitats, continuen aprenent i estan entre altres nins. Els fills són nostres, no dels padrins", explica.

El Sindicat Independent, Autònom i Unitari (SIAU) ha denunciat aquest dilluns presumptes irregularitats en el procés principal d'adjudicació de places als funcionaris interins docents. El sindicat assegura que alguns aspirants haurien conegut la destinació dies abans que la Conselleria d'Educació publicàs oficialment les adjudicacions, una situació que considera contrària als principis d'igualtat i transparència que han de regir aquest procediment.

L'Associació de Directors i Directores d'Infantil i Primària de Mallorca (ADIPMA) exigeix una rectificació immediata del Decret llei que regula els menjadors escolars. En un comunicat, els directors critiquen especialment un punt de la norma: en els centres on el menjador atengui més de 50 usuaris, el consell escolar ha de nomenar obligatòriament un docent perquè vigili les menjades o, en el seu defecte, un membre del personal no docent. A més, l'equip directiu passa a ser el responsable absolut del servei de menjador. "Imposa una nova càrrega inassumible i trasllada la responsabilitat de les empreses privades responsables del servei als equips directius", expliquen en un comunicat. "L'escola pública no pot esdevenir el suport operatiu d'empreses privades", defensen.

Fa només uns anys, la Facultat de Dret de la UIB arrossegava una imatge que molts identificaven amb una manera tradicional d'entendre els estudis jurídics. L'edifici de Jovellanos, de formigó contundent i passadissos llargs, era percebut per part de la comunitat universitària com un espai distant, poc donat a la vida estudiantil i marcat per una cultura acadèmica clàssica. Dos anys després de l'arribada al Deganat de l'equip encapçalat per la doctora Aina Salom, la fotografia és diferent.

Durant tot el període en què els metges han fet vaga contra l'Estatut del Ministeri, l'IB-Salut ha mantingut una actitud constant de no oferir dades pròpies de seguiment sobre l’impacte de les mobilitzacions en la plantilla mèdica. En lloc de publicar percentatges oficials sobre l’adhesió dels professionals a l’aturada, l’Administració s’ha limitat a informar sobre l’activitat assistencial afectada, detallant suspensions de consultes, proves diagnòstiques i intervencions quirúrgiques, com també reprogramacions derivades de la situació.

La Conselleria d'Educació i Universitats ha informat que aquest dimarts s'iniciarà el procés per assignar les places als docents interins per al curs 2026-2027, amb una oferta de 2.417 places. Així ho ha anunciat el conseller, Antoni Vera, en una roda de premsa oferta per detallar aquest tràmit, després de la reunió mantinguda amb els directors de l'ensenyament públic de les Illes Balears.

Cristina Lladó (Palma, 2009) és la tercera millor nota de les PAU a les Balears (9,706), la segona a Mallorca. Després d'uns resultats excel·lents, reflexiona sobre la preparació de la selectivitat, defensa el paper de l'educació pública i en català i argumenta per què no comparteix el model del nou Batxillerat d'Excel·lència que implantarà la Conselleria d'Educació.

Ara que hem acabat el curs, els docents i les famílies tenim més temps per a la reflexió. És necessària, perquè som molts de professors que pensam que vivim una gran mentida. Pareix que l’Administració ha triat encobrir l’autèntic nivell dels instituts. S’ha anat fixant, amb el temps i més per omissió que per acció directa, un llistó que els claustres consideram “rebaixat” pràcticament per unanimitat, fet que devalua els títols que s’obtenen. Mentre que l’escola hauria de mitigar les desigualtats i oferir oportunitats, els diferents governs han optat per convertir-la en una cortina que amaga la realitat. Una ficció que tapa, especialment en llocs com Eivissa, el drama de la precarietat laboral i d’un mercat de l’habitatge impossible; un context d’individualisme creixent, que aboca les famílies al desarrelament i a la desvinculació dels pobles i barriades, com també de la llengua i la cultura pròpies.

El Batxillerat d'Excel·lència impulsat per la Conselleria d'Educació començarà el curs que ve amb una resposta, ara per ara, molt desigual entre illes. El nou institut Llorenç Villalonga de Palma ja ha rebut 65 sol·licituds per a les 60 places inicialment previstes —que es podran ampliar fins a 70—, mentre que l'aula d'excel·lència de l'IES Algarb, a Eivissa, n'ha registrat 22 (per a 30 places). En canvi, a Menorca, el projecte ha despertat, de moment, un interès molt menor: només 11 alumnes han demanat plaça a l'IES Joan Ramis i Ramis de Maó (30 places). Dels alumnes que han demanat plaça, el 90,48% provenen de centres públics. La matricula es manté viva.

Els docents de Menorca, Eivissa i Formentera podran continuar fent feina fins a 70 anys si així ho sol·liciten a partir del curs 2026-2027. El conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, ha anunciat aquest dimecres que la Conselleria aprovarà una instrucció amb nous criteris per autoritzar les pròrrogues de jubilació dels funcionaris docents majors de 65 anys, que diferenciarà les condicions segons les necessitats de cada illa.

El professor d'institut Xavier Vadell, degà del Col·legi Oficial i Associació de Químics de les Illes Balears i natural d'Andratx, serà el primer director de l'IES Llorenç Villalonga, el nou centre impulsat per la Conselleria d'Educació per impartir el Batxillerat d'Excel·lència a Mallorca a partir del curs 2026-2027 i titllat de segregador per bona part de la comunitat educativa. Vadell assumirà la direcció després de guanyar un concurs al qual va ser l'únic aspirant i serà l'encarregat de posar en marxa un institut que obrirà les portes el mes de setembre. El nou director comparteix municipi d'origen amb el conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, també d'Andratx.

596 dels 1.014 estudiants que s'han presentat a la convocatòria extraordinària de les Proves d'Accés a la Universitat (PAU), la primera setmana del mes de juliol, han aprovat els exàmens. Això representa un percentatge d'aptes del 58,8%, una xifra lleugerament superior a la registrada l'any passat, quan el percentatge va ser del 56,7%.

El nou IES Llorenç Villalonga, que impartirà el Batxillerat d'Excel·lència a Mallorca a partir del curs que ve, haurà de completar bona part de la plantilla amb professorat interí, després que només cinc docents funcionaris hagin obtingut una comissió de serveis per incorporar-se al centre. Així ho asseguren diverses fonts consultades per aquest diari, que consideren que el resultat final s'allunya de la idea inicial de la Conselleria d'Educació de configurar un claustre format principalment per professors funcionaris amb experiència. Les mateixes fonts també qüestionen alguns dels moviments efectuats durant la configuració de la plantilla, entre els quals la incorporació d'una professora de 68 anys que, per antiguitat, podria estar jubilada.

L'exdirector de l'IES Josep Maria Llompart Jaume Salvà va enviar una extensa anàlisi del logotip de SIAU, el sindicat que més havia criticat la seva gestió al capdavant del centre. Salvà la va fer arribar a l'organització just després de dimitir, una decisió que acabava amb setmanes de malestar entre els seus partidaris i detractors al claustre de l'institut.

Es pot determinar si una persona serà un bon docent només perquè ha memoritzat un temari durant mesos? Cada vegada més experts responen que no. En un moment en què les Balears, com països d'arreu d'Europa, afronten una manca creixent de professorat, bona part de les universitats i professionals de l'educació plantegen una reforma de gran abast: canviar la manera com es formen els futurs mestres i professors, perquè aprenguin l'ofici dins les aules, acompanyats per tutors i mentors, abans d'accedir a la funció pública. La proposta, inspirada en el MIR dels metges, fins i tot obre la porta a substituir les oposicions per un any d'inducció professional remunerat i sotmès a una avaluació rigorosa.

L'assemblea de docents de l'IES Biel Martí (Ferreries) ha fet públic un comunicat en què denuncia la "degradació creixent de les condicions de feina" als centres públics d'ensenyament de les Balears. El professorat alerta que les retallades de professorat i la manca de recursos obliguen el claustre a assumir tasques extraordinàries per mantenir l'atenció educativa. També reclama "menys retallades i més recursos" i no descarta mobilitzacions al setembre si la situació no millora. La denúncia se suma a les que també han fet públiques els instituts de Porto Cristo i Sa Blanca Dona, a Eivissa, que han alertat de retallades de professorat i de la desaparició d'algunes assignatures.

La Federació d'Associacions de Famílies d'Alumnes (FAPA Mallorca) considera que el cas de la cuina central de Can Arabí és "la crònica d'un tancament anunciat" i reclama reforçar el control sobre els menjadors escolars. L'entitat sosté que les irregularitats detectades no només evidencien les males pràctiques d'una empresa concreta, sinó també una manca de supervisió de l'Administració.