La Conselleria d’Educació i Universitats ha instat nou centres educatius del centre de Palma a suspendre l’activitat lectiva a partir de les 18 h d’aquest divendres arran de la protesta convocada pel col·lectiu Blocus a la plaça d’Espanya de Palma. La petició s’ha traslladat als equips directius perquè, en exercici de la seva autonomia, decideixin si suspenen les classes. Un d'aquests centres és l'IES Joan Alcover que, en tancar a les 15 h, no estarà en marxa a l'hora de la protesta.

El Sindicat Independent, Autònom i Unitari (SIAU) ha reclamat a la Conselleria d'Educació i Universitats que adopti mesures urgents davant les protestes convocades a Palma els dies 30 i 31 d'octubre. L'organització sindical demana que se suspenguin preventivament les classes presencials als centres educatius que puguin quedar afectats per les concentracions si no es pot garantir la seguretat de la comunitat educativa.

"A l’aula tenim la sensació que cal estimular els alumnes tot el temps, com si haguessis d’encendre llums, perquè, si perden l’interès, és com si et fessin scroll". Guillem Ensenyat, mestre del CEIP Es Vinyet d’Andratx, descriu així una situació que s’ha fet habitual a les aules: si el docent no aconsegueix mantenir l’atenció dels infants, desconnecten. No necessàriament interrompen la classe ni es porten malament. Simplement, deixen de seguir-la.

El fet que el pare o la mare hagin estudiat en un centre escolar determinat pot afavorir l’admissió dels fills. Aquest criteri, que no té en compte una necessitat o una circumstància actual de l’alumne, sinó la relació prèvia de la família amb l’escola o l’institut, guanya presència a Mallorca. Per al curs 2026-2027, un total de 139 centres públics i concertats de l’illa el varen incloure entre els criteris de baremació, 14 més que el curs anterior, quan en varen ser 125. La comparació mostra que aquesta circumstància s’ha incorporat a més centres de les dues xarxes educatives. En els centres públics —CEIP i IES—, es passa de 60 a 68. En els concertats identificats com a CC, augmenta de 65 a 71. En total, la xifra creix de 125 a 139 centres, un increment de l’11,2% en un any.

L’Escola Superior d’Art Dramàtic de les Illes Balears (ESADIB) i el teatre Principal de Palma acolliran els dies 6 i 7 de novembre les I Jornades d’Investigació Teoricopràctiques sobre l’expressió corporal en la formació de l’intèrpret. La iniciativa vol fomentar la recerca artística i pedagògica i facilitar l’intercanvi d’experiències entre professionals de les arts escèniques i de l’ensenyament superior.

El Batxillerat general continua guanyant terreny a les les Balears. Quatre cursos després de la seva implantació, aquesta modalitat ha passat de 518 alumnes el curs 2022-2023 a 1.795 aquest curs 2026-2027. Això suposa un increment del 246,5% i significa que el nombre d'estudiants s'ha multiplicat per 3,5. En només quatre anys, el sistema educatiu balear ha sumat 1.277 alumnes que cursen aquesta opció. El creixement ha estat sostingut des que la modalitat es va posar en marxa arran de l'aprovació de la LOMLOE. El primer curs hi havia 518 matriculats; el 2023-2024, la xifra va augmentar fins als 968; el 2024-2025, va arribar als 1.165, i el curs passat ja n'eren 1.402. Enguany, el total s'ha enfilat fins als 1.795, un 28% més que el curs anterior.

Més del 80% de l’alumnat de primària i de segon d’ESO de les Balears ha consolidat o està en procés de consolidar les competències en anglès, castellà, català i matemàtiques, segons els resultats de les proves de l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) corresponents al curs 2025-2026. Tot i això, les dades mostren diferències entre etapes i matèries, especialment en català a segon d’ESO, on el percentatge d’alumnes que han assolit els aprenentatges o estan en procés de fer-ho és del 71,7%.

Els problemes amb Llull, el programa que ha de substituir el Gest-IB com a eina de gestió dels centres educatius de les Balears, continuen dificultant la feina dels equips directius. Mig any després que l'ARA Balears fes públic el malestar dels centres per les incidències de la plataforma, les dificultats amb la firma digital de les factures persisteixen i obliguen els directors a dedicar temps a tràmits administratius que, en teoria, haurien de ser més àgils. A més, bona part de les funcions acadèmiques que han de permetre deixar enrere el sistema anterior encara no estan operatives. Per tot plegat, els equips directius han creat un grup de WhatsApp amb el nom Sobreviure a Llull, on comparteixen els seus neguits i malestar. Educació recorda que és un programari en procés d'implantació.

L'STEI ha denunciat que la Conselleria d’Educació i Universitats aplica reduccions salarials "indegudes" als docents que tenen reconegut un permís per guarda legal. Segons ha comprovat el sindicat en les nòmines de mestres afectats, l’Administració els descompta el sou corresponent a cinc hores setmanals, tot i que la reducció de jornada que tenen reconeguda és d’una hora diària no lectiva. L’organització sindical sosté que aquesta mesura representa, en realitat, una reducció de quatre hores setmanals de la jornada laboral, i no de cinc, com aplica la Conselleria. Per això, considera que els descomptes salarials no s’ajusten a la reducció horària que correspon als treballadors afectats.

Hi ha nins que saben llegir, però no saben explicar què han llegit. Poden pronunciar les paraules d’un text i arribar al final de la pàgina, però quan el professor els demana què vol dir allò que acaben de llegir, la resposta no arriba. És una escena que els docents consultats per l’ARA Balears asseguren trobar cada vegada més sovint a les aules i que ajuda a entendre una dada difícil d’oblidar: les Balears han perdut 31 punts en comprensió lectora en les proves PISA, dels 472 de l’anterior edició als 441 actuals. La davallada no parla només de llibres. La comprensió lectora és la capacitat d’entendre un text, relacionar-ne la informació, fer inferències i extreure’n conclusions. I, segons els mestres i professors consultats, les dificultats comencen molt abans que un alumne tingui davant un text de PISA. Comencen quan encara no sap llegir.

Els docents de les Balears que vulguin traslladar-se a una altra comunitat autònoma podran presentar les sol·licituds del 5 al 26 de novembre, en el marc del concurs estatal de trasllats, coordinat pel Ministeri d’Educació. Hi poden participar tant els funcionaris de carrera que vulguin canviar de destinació com els funcionaris en pràctiques que encara no disposen d’una plaça definitiva, com aquells funcionaris de carrera que estan en expectativa (sense plaça en propietat). Aquest procediment es convoca en anys alterns al concurs autonòmic de trasllats i permet la mobilitat del professorat entre comunitats. Així, els docents de les Illes poden optar a una destinació fora de l’Arxipèlag, mentre que professors d’altres territoris també poden sol·licitar places a les Balears.

Les oposicions docents de les Balears del 2027 començaran el 17 d’abril. La Conselleria d’Educació ha anunciat la data amb sis mesos d’antelació i convocarà un total de 474 places de diferents cossos docents. L’objectiu és que els aspirants coneguin amb temps quan s’examinaran i facilitar l’organització dels centres educatius de les Illes. El conseller d’Educació, Antoni Vera, ha destacat que avançar el calendari permetrà agilitar els procediments administratius previs a l’inici del curs. “Els opositors ja saben quan serà l’examen”, ha assenyalat.

El rector de la UIB, Jaume Carot, defensa que el català ha de ser la llengua de docència d'una assignatura si ho estableix la guia docent. "La guia docent és un contracte. Si la llengua que s'hi indica és el català, l'assignatura ha de ser en català", afirma. En aquest sentit, Carot considera que els estudiants que arriben de fora i no coneixen la llengua poden adaptar-s'hi amb facilitat. Si tenen dificultats per seguir una assignatura, explica, poden demanar un canvi de grup o rebre materials i tutories per continuar-ne l'aprenentatge. "Algú que vingui d'un territori de parla no catalana pot trobar-se perdut d'entrada, però, amb una mica de bona voluntat, això es resol ràpidament", sosté.

El CEU Beato Luis Belda ha començat el primer curs a Palma amb prop de 200 estudiants, el 97% dels quals són de les Balears. El nou centre universitari ofereix quatre graus (Medicina, Infermeria, Fisioteràpia i Psicologia) i preveu incorporar Farmàcia, Odontologia i Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (CAFE) el curs 2027-2028. Més endavant, aspira a impulsar un campus biosanitari en col·laboració amb les institucions sanitàries. La inauguració ha reunit representants del Govern, del Consell de Mallorca, del sector sanitari i de la UIB. Hi han assistit, entre d’altres, el conseller d’Educació i Universitats, Antoni Vera; la consellera de Salut, Manuela García; el conseller d’Hisenda i Funció Pública del Consell de Mallorca, Rafel Bosch, i el director general de l’IB-Salut, Javier Ureña. El president del Col·legi de Metges, Carles Recasens, ha impartit la primera lliçó magistral.

"Ahir vespre ens varen avisar i vàrem haver de reorganitzar-ho tot en qüestió de minuts". Marta Torres, mare de dos infants de 4 i 8 anys i resident a Vila, ha començat aquest dilluns amb un maldecap afegit: combinar la feina amb la cura dels fills després de la suspensió de les classes a les Pitiüses per la borrasca Adam. Com ella, moltes famílies han hagut d’improvisar alternatives per afrontar una jornada sense escola. La decisió de suspendre l’activitat lectiva a Mallorca, Eivissa i Formentera per prevenir riscos davant les pluges intenses ha obligat pares i mares a cercar solucions d’un dia per l’altre, entre canvis d’horari, teletreball i ajuda familiar. En molts casos, l’avís ha arribat quan les famílies ja tenien organitzada la setmana laboral i no disposaven de gaire marge per modificar els plans.

Jaume Carot (Tortosa, 1960) és rector de la UIB des del 2021. En un moment en què l’arribada de noves universitats privades amenaça de guanyar terreny a l’oferta pública, Carot ha de fer front al repte de garantir els recursos necessaris per consolidar la recerca i ampliar els estudis. El català a les aules i la necessitat d’acostar la universitat a la societat són altres assignatures pendents. L’amenaça de la mercantilització de l’educació superior és real.

La cooperativa d'ensenyament Es Liceu, l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) i els veïns han presentat una denúncia conjunta per les cremes reiterades de pneumàtics, plàstics i altres materials en una finca adjacent al centre educatiu, a Palma. La comunitat educativa alerta del risc que els fums poden suposar per a la salut dels infants i del personal del centre i assegura que fa més de dos anys que avisa dels fets sense que la situació s’hagi resolt.

El Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Palma ha admès a tràmit la demanda col·lectiva de l’STEI contra el Govern per reclamar el pagament íntegre de les pagues extraordinàries dels docents de les Balears. El sindicat demana que s’hi incloguin el complement específic autonòmic i el de carrera professional.

Les Balears viuen una situació paradoxal pel que fa a la formació i la feina dels joves. D’una banda, un 15% abandona prematurament els estudis; de l’altra, gairebé la meitat dels que treballen (el 48,9%) està sobrequalificada per a la feina que fa, segons l’Observatori d’Emancipació del segon semestre del 2025. Les dades apunten a dues dificultats: hi ha joves que deixen de formar-se abans d’hora i d’altres que, tot i continuar estudiant, no aconsegueixen una feina adequada a la seva qualificació, un fet que genera frustració. Són realitats diferents que, en conjunt, mostren les dificultats que té la joventut per completar la formació i trobar una feina que s’ajusti als estudis que ha cursat.

El Tribunal Suprem ha anul·lat el decret estatal que l’any passat va reforçar les condicions que han de complir les universitats per crear-se i mantenir el reconeixement. La sentència arriba arran del recurs presentat pel Govern contra aquesta norma i deixa sense efecte l’enduriment dels requisits aprovat per l’Executiu estatal l’octubre del 2025. La Sala Contenciosa Administrativa del Suprem ha pres la decisió per unanimitat, però no perquè consideri il·legals o inadequades les exigències que incorporava el decret. El tribunal centra la seva decisió en la manera com es va tramitar la norma: conclou que el govern espanyol no va justificar prou que fos necessari recórrer a la via urgent i que això va permetre prescindir del tràmit de consulta prèvia.