La UIB oferirà a partir del novembre una nova edició de l’Especialista Universitari en Coeducació, un títol propi de 30 crèdits adreçat principalment a professionals de l’educació i de la intervenció socioeducativa. El curs, que arriba a la sisena edició, té la col·laboració de l’Institut Balear de la Dona (IB-Dona) i té un cost de 300 euros. La formació començarà el 23 de novembre i s’allargarà fins al 7 de maig de 2027. Inclou 155 hores presencials i es farà a l’edifici Sa Riera, tot i que també s’oferirà la possibilitat de seguir les classes mitjançant presencialitat virtual síncrona. La matrícula està oberta fins al 12 de novembre.

El Centre Universitari Beato Luis Belda, adscrit al CEU San Pablo, ha començat aquest curs la seva activitat a Mallorca amb la mirada posada a convertir-se en un referent en la formació sanitària a les Illes. El centre, que ha arrencat amb els graus de Medicina, Infermeria, Fisioteràpia i Psicologia, aspira a créixer en els pròxims anys amb nous estudis i a retenir part dels alumnes que cada curs han de sortir de les Balears per cursar una carrera. El seu director comercial, Alfonso Díaz, explica en aquesta entrevista els objectius del projecte, el perfil dels primers estudiants i les perspectives de creixement del centre.

La Conselleria d’Educació va donar per bones les instal·lacions de l'escola Sagrat Cor per posar en marxa el nou cicle 0-3, tot i que el centre ha començat el curs amb les aules que han d’acollir els més petits encara sense acabar. De manera provisional, els infants han estat ubicats en un espai dividit amb mobles. Pel que fa al pati habilitat per als menuts, les educadores han decidit no utilitzar-lo a causa de l’estat en què es troba. "És apte per guardar-hi animals, no infants", asseguren fonts coneixedores de l'estat del pati.

L'inici de curs a les Balears torna a estar marcat per les deficiències en la climatització dels centres educatius. Aquest dimarts, a les 13 h, el termòmetre de l'aula del CEIP Es Puig de Lloseta s'ha enfilat fins als 30,4 °C, amb un 32% d'humitat relativa. La situació dins el col·legi ha arribat al límit de la indignació, fins al punt que el mateix director del centre, Miquel Bujosa, ha definit la situació de manera contundent: "Fa una calorada".

L’escola Sagrat Cor de Palma estrena aquest curs un nou cicle educatiu: per primera vegada, el centre acull infants de 0 a 3 anys. Però l’inici del nou cicle ha arribat abans que les instal·lacions estiguin acabades. Les aules que han d’acollir els més petits encara es troben en obres i el pati que els correspon tampoc no està, segons les famílies, en condicions d’emprar-se, amb molts infants que encara comencen a caminar. Així ho han explicat famílies del centre a l’ARA Balears, que ha pogut veure fotografies que constaten l'estat inadequat dels espais.

El conseller d’Educació, Antoni Vera, ha posat damunt la taula les línies de negociació per al pròxim acord de millores sociolaborals dels treballadors dels centres concertats, amb l’objectiu d’avançar progressivament cap a l’equiparació amb els docents de la xarxa pública. Vera ha defensat que durant aquesta legislatura ja s’han aplicat gairebé totes les mesures previstes en l’acord marc del 2023 i que, en alguns casos, s’han superat les previsions inicials. Entre les actuacions, ha destacat la reducció de la jornada lectiva a Secundària, que ha passat de 24 a 23 hores, com també la implantació del complement de tutoria.

L’STEI ha iniciat la via judicial per reclamar que el personal docent no universitari de les Illes Balears cobri íntegrament les pagues extraordinàries i ha sol·licitat que la reclamació tingui una retroactivitat de quatre anys, amb l’abonament de les quantitats que s’haurien deixat de percebre i els interessos legals corresponents. La reclamació se centra en la composició de les dues pagues extraordinàries que rep anualment el personal docent. El sindicat considera que actualment no s’hi inclouen íntegrament determinats complements retributius que, d’acord amb la seva interpretació de la normativa vigent, n'haurien de formar part.

Antoni Vera afronta el darrer curs de la legislatura al capdavant de la Conselleria d'Educació i Universitats amb un balanç marcat per l’impuls a la concertada, els intents d’accelerar les infraestructures educatives i la irrupció de la universitat privada a les Balears. Nascut a Palma el 1973, el conseller arriba al tram final del mandat amb alguns dels principals debats educatius encara oberts i amb la voluntat de reivindicar la feina feta durant aquests tres anys.

La comunitat educativa veu amb preocupació el pes creixent de l’escola concertada en la política educativa del Govern. La federació de famílies FAPA Mallorca en formula la crítica més contundent. El seu president, Xavier Ferriol, assegura que l’Executiu té “una línia molt marcada, que és la privatització de l’ensenyament” i posa com a exemples les noves línies concertades de Batxillerat i 0-3 i el decret de concerts, que, segons afirma, “blinda la concertada”. També denuncia que, mentre la baixada de la natalitat permet reduir línies a la pública, el Govern en crea de concertades.

A les portes del CEIP Aina Moll de Palma, aquest dijous matí, hi ha una mica de tot el que significa tornar a escola. Infants que hi entren corrent, pares que allarguen uns segons l’acomiadament, motxilles encara sense cap taca i algun plor que s’escapa just abans de travessar la porta. També hi ha els que arriben amb les vacances encara enganxades a la cara i els que, en canvi, semblen estar encantats de tornar a veure els amics. "Tenia més ganes jo que ell de tornar", fa broma una mare mentre acompanya el seu fill fins a l'entrada. El nin, però, no sembla gaire preocupat pel començament de curs. Mira cap a la porta i només espera que el deixin entrar. "Ahir deia que no volia venir i avui no hi ha qui l'aturi", explica ella.

El curs escolar arrenca a les Balears amb una pregunta que va més enllà de les notes de l’informe PISA i de la sensació d'incertesa i decepció que han provocat: què s’ha de fer ara? Els resultats de PISA 2025, publicats aquest dimarts, han deixat les Illes per sota de la mitjana espanyola, de la UE i de l'OCDE en les tres competències avaluades: 441 punts en Lectura, 449 en Matemàtiques i 471 en Ciències. Respecte de l’edició del 2022, la caiguda és de 31 punts en Comprensió lectora, 22 en Matemàtiques i 9 en Ciències.

Coincidint amb l’inici d’un nou curs escolar i encara amb la ressaca de la derrota dels resultats de PISA, el sistema educatiu de les Balears torna a afrontar la mateixa pregunta, però amb una urgència renovada: què s’ha de fer ara? Les Illes han quedat per davall de la mitjana espanyola, de la UE de l’OCDE en Matemàtiques, Lectura i Ciències, i el nombre d’alumnes que no assoleixen les competències mínimes torna a posar en qüestió la capacitat del sistema per garantir els aprenentatges bàsics.

Alternativa Docent considera que els resultats de l’informe PISA 2025, que situen les Balears per davall la mitjana espanyola, de l’OCDE i de la Unió Europea en Matemàtiques, Lectura i Ciències, "no són cap sorpresa". El sindicat assenyala que el sistema educatiu de les Illes arrossega des de fa anys una combinació de mancances que dificulten la millora dels aprenentatges. L’organització defensa que no hi ha una única causa que expliqui els resultats, sinó una suma de factors. Entre aquests, assenyala l’"infrafinançament històric", les aules massificades i heterogènies, la manca de docents i de places cobertes, els canvis legislatius continus, l’impacte de les pantalles i la intel·ligència artificial i les desigualtats socioeconòmiques.

La Conselleria d'Educació obrirà expedients a les escoletes de gestió privada (concertades) que hagin incomplert la normativa. Així ho ha anunciat aquest dimecres el conseller, Antoni Vera, durant la sessió de control al Govern al Parlament, en resposta a les preguntes de l'oposició sobre les incidències denunciades per les treballadores de la Xarxa 0-3 durant els mesos d'estiu. Vera ha diferenciat entre les situacions detectades durant l'estiu i les que s'han produït amb l'inici del curs. Segons ha explicat, durant el període estival la Conselleria no té capacitat d'intervenció perquè no correspon a les hores de concertació. "A l'estiu no tenim manera d'intervenir-hi", ha assegurat.

Les Balears obtenen pitjors resultats que Espanya, la mitjana de la Unió Europea i l’OCDE en les tres competències avaluades per l'informe PISA corresponent a les proves realitzades el 2025. La fotografia és especialment preocupant en Comprensió lectora, on les Illes cauen fins als 441 punts, 31 menys que el 2022, però el retrocés també és notable en Matemàtiques, amb 449 punts (-22), i en Ciències, amb 471 (-9). En unes proves en què una diferència de 20 punts equival aproximadament a un curs acadèmic, la magnitud de la davallada és difícil d’ignorar. Més de la meitat dels alumnes no assoleix, per exemple, el nivell 2 de competència científica, el llindar que PISA considera bàsic. Les dades, per elles mateixes, no expliquen per què passa. Però sí que obliguen a mirar què ha canviat dins les aules i també fora d’elles.

Mentre encara queden alguns dies per tornar a les aules, un grup d’alumnes de l’IES Joan Alcover ja ha començat a preparar el nou curs. Ho han fet de manera voluntària i dedicant un dels darrers horabaixes de les vacances a una tasca que no els tocarà només a ells: preparar i folrar els llibres del programa de reutilització del centre. Els estudiants s’han reunit al mateix institut per revisar i posar a punt els exemplars que, una vegada començat el curs, passaran a les seves mans i a les dels seus companys. Han anat folrant els llibres i preparant-los perquè puguin ser utilitzats durant el curs i, posteriorment, tornin a formar part del programa de reutilització.

Els sindicats educatius reaccionen amb diagnòstics molt diferents als mals resultats de les Balears a l’informe PISA 2025. Mentre SIAU considera que les dades tornen a evidenciar el "fracàs del model educatiu que s’està imposant a les Illes Balears" i reclama un canvi de rumb, STEI rebutja que els resultats es converteixin en una eina per qüestionar el professorat i posa el focus en la manca de recursos i d’inversió. ANPE, per la seva banda, reclama abordar els problemes estructurals del sistema i adverteix que PISA no permet atribuir els resultats a una única causa.

Les Balears empitjoren els resultats en les tres competències avaluades per l’informe PISA 2025, amb una davallada especialment contundent en comprensió lectora. Els estudiants de les Illes obtenen 441 punts en Lectura, 449 en Matemàtiques i 471 en Ciències. La caiguda més pronunciada és en Lectura, on les Balears passen dels 472 punts de PISA 2022 als 441 actuals i perden 31 punts en un sol cicle. En Matemàtiques, el retrocés és de 22 punts, dels 471 als 449, mentre que en Ciències la baixada és més moderada: nou punts, dels 480 als 471. Cal recordar que, segons la mateixa reglamentació que regula les proves, una diferència de més de 20 punts es considera significativa i equival a un curs complet de feina.

Només dos dies abans de la tornada a les aules, Eivissa afronta l’inici del curs escolar amb 15 places de professors de Català encara sense cobrir: 13 als 11 instituts de l’illa (IES) i 2 a l’única Escola Oficial d’Idiomes (EOI). La manca de docents afecta els 12 centres públics de Secundària i ensenyament d’idiomes de l’illa. El conseller d’Educació, Antoni Vera, reconeix la magnitud del problema: "Som conscients de la falta de professors de Català a Eivissa".

Les Balears començaran el curs 2026-2027 amb menys alumnes tant a l'escola pública com a la concertada. La davallada, però, no es reparteix de manera equilibrada. Dels 2.342 estudiants que perdrà el sistema educatiu respecte del curs passat, 2.248 corresponen a la pública i només 94, a la concertada. La fotografia que deixa la matrícula és, per tant, la d’un descens general de l’alumnat que afecta les dues xarxes, però amb un impacte molt més intens sobre els centres públics. En concret, els centres públics passen dels 106.876 alumnes del curs 2025-2026 als 104.628 d’aquest curs, una reducció del 2,1%. La concertada, en canvi, passa de 54.325 a 54.231 alumnes, només un 0,2% menys. La tendència segueix el rastre de l'inici dos cursos previs (2024-2025-2025-2026), quan la pública va perdre de manera acumulada més d'un miler d'alumnes i la concertada en va sumar 2.607.