L’atur va baixar 10.000 persones a les Illes Balears durant el tercer trimestre del 2026, un descens del 22,5% respecte del trimestre anterior, fins a situar el nombre de desocupats en 34.400. Segons les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA), publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), les Illes encadenen dos trimestres consecutius de reducció de l’atur i registren la xifra més baixa de persones desocupades en el tercer trimestre des del 2007.

Les Balears van registrar al setembre un total d'1.730.716 turistes estrangers, per la qual cosa es va situar com la comunitat autònoma amb més viatgers residents fora d'Espanya, davant de Catalunya (1.576.701) i Andalusia (1.032.177). Així es recull a l'enquesta Conjuntura Turística Hotelera feta pública aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) que també assenyala que l'Arxipèlag va rebre un total de 168.851 turistes espanyols al setembre.

El port de Palma ha acollit aquest dijous el Telefònica Innovation Day, una jornada que ha reunit uns 200 professionals d'empreses, administracions públiques i empreses emergents per mostrar com les noves tecnologies poden transformar l'activitat econòmica de les Illes Balears. La companyia hi ha presentat prop de 20 solucions digitals aplicades a sectors com el turisme, la indústria, la mobilitat, l'educació, la salut i la seguretat.

L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, està decidit a recuperar l'anomenada taxa Amazon, una mesura impulsada des del mateix consistori que pretén fer pagar els grans operadors postals que entreguen compres fetes per internet per ocupar l'espai públic de la ciutat amb les seves furgonetes de repartiment. Malgrat la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que declara nul l'impost, el Tribunal Suprem va decidir, a principis d'aquest any, admetre a tràmit un recurs que va interposar l'Ajuntament contra la sentència. Aquest dimecres, en el marc de les jornades retail de Comertia, Collboni ha insistit que continuarà batallant als tribunals. "Estic segur que podem guanyar", ha manifestat.

Europa continua buscant formes d'aprofundir en la seva sobirania tecnològica, tant a la terra com a l'espai. I ho fa, en bona manera, des de Barcelona: aquest dimarts Indra ha signat dos contractes amb l'Agència Espacial Europea (ESA) per al disseny i desenvolupament de les estacions terrestres per a la nova generació del projecte Galileo, el sistema global de navegació per satèl·lit europeu, equiparable al GPS nord-americà, i al qual ja es connecten 5.000 milions de dispositius.

El govern espanyol està decidit a aprovar el decret que regula els requisits de sostenibilitat energètica, mediambiental i de resiliència i sobirania digital per als centres de processament de dades (CPD) a Espanya abans de les eleccions generals del 29-N, tot i que el termini és molt just. D'aquesta manera, ha traslladat a la taula del Consell d'Estat un nou text després d'estudiar les més de 600 al·legacions durant el període d'audiència pública, i també l'informe preceptiu de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) en què s'apuntava que les exigències energètiques i renovables inicials del govern eren massa "estrictes".

El distanciament de les economies de Catalunya i de la comunitat autònoma de Madrid ha sigut motiu de debat la darrera dècada, tant entre economistes com a l'esfera política, ja que Catalunya ha perdut pes en comparació amb la capital espanyola en termes de producte interior brut (PIB) per habitant. Segons un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona, una part important d'aquest diferencial creixent entre els dos territoris es deu a l'existència de 221.000 persones que tot i treballar a Madrid i, per tant, computar la seva activitat professional dintre d'aquesta comunitat autònoma, resideixen en altres províncies.

La reindustrialització dels antics terrenys de la fàbrica de Nissan a la Zona Franca de Barcelona segueix el seu curs. Després de l'arribada dels fabricants d'automòbils Chery i EV Motors, a partir de l'any 2027 desembarcarà a l'espai el grup català de masses congelades Europastry. La companyia alimentària posarà en marxa un nou macrocentre logístic d'emmagatzematge en fred, una construcció ubicada prop del port de Barcelona, just al davant de Mercabarna, i amb una superfície total de gairebé 9.000 metres quadrats.

L'asseguradora Mapfre va obtenir un benefici net de 924,3 milions d'euros en el conjunt dels nou primers mesos del 2024, la qual cosa suposa una alça de l'11,5% en comparació amb el mateix període de l'any passat, segons ha informat aquest dimecres en publicar els seus comptes trimestrals.

La constructora Ferrovial va obtenir un benefici operatiu de 848 milions d'euros els nou primers mesos del 2026, la qual cosa suposa un retrocés del 12% respecte als 966 milions del mateix període de l'any anterior, fruit de les majors plusvàlues obtingudes l'any passat per la venda d'actius.

L'empresa del sector de la construcció Molins tanca els nou primers mesos de l'any amb uns guanys de 172 milions d'euros, un 22% més respecte al mateix període de l'any passat, impulsat en bona part per la integració de nous negocis i per l'alça dels seus ingressos.

La multinacional catalana Fluidra ha amortitzat més de dos milions d'accions pròpies, l'equivalent a l'1,1% del seu capital, després de completar el seu programa de recompra d'accions, segons ha informat aquest dimecres en un comunicat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

L'automobilística Ebro Motors Group ha assolit uns ingressos de 309,7 milions d'euros durant la primera meitat del 2026, un 194,2% més en comparació amb els 105,3 milions del mateix període de l'any passat, segons ha informat aquest dimecres en un comunicat.

L'etern debat sobre el model de les pensions a Espanya ha tornat a omplir titulars a cop de retrets. Els partidaris del model actual defensen que és perfectament sostenible, mentre que els contraris intenten fer equilibris per justificar alhora que podran pagar els futurs jubilats i que cal aplicar canvis al sistema.

És dissabte al matí, en una urbanització de cases unifamiliars. En un dels jardins, un home fa estona que apunta un raig d’aigua a pressió contra les rajoles de la terrassa. Amb cada passada, la brutícia acumulada durant mesos desapareix. La màquina és de color groc i negre. Uns carrers més enllà, un veí fa servir un aparell similar per deixar ben brillants les llantes del cotxe. També és groc i negre. Mentrestant, a l’interior d’una altra casa, una dona passa una màquina pels finestrals per netejar-los sense deixar-hi marques. Groc i negre.

En algunes gasolineres dels afores de Tòquio, avui el litre de gasolina normal es ven a 159 iens, uns 90 cèntims d’euro. El preu varia segons l’establiment, però les subvencions del govern japonès contribueixen a contenir-lo en un moment d’encariment del petroli. Des del març, l’executiu de Sanae Takaichi aplica ajudes als operadors del sector amb l’objectiu de mantenir el preu mitjà nacional al voltant dels 170 iens per litre, el preu més baix de tots els països del G-7.

L’any 1982 va saltar a tots els titulars de la premsa internacional l’escàndol del Banco Ambrosiano, una institució financera italiana, gairebé centenària, que es va ensorrar com un castell de cartes després de mantenir una relació molt estreta amb l’Institut per a les Obres de Religió, entitat coneguda popularment com a Banca Vaticana. A la trama de la caiguda del banc hi apareixien, a banda del Vaticà, altres actors de pes, com la lògia de maçoneria desviada Propaganda Due (P-2) o el financer sicilià Michele Sindona. Just després de la fallida, Roberto Calvi, que era el president del Banco Ambrosiano, va aparèixer penjat al pont dels Frares Negres, al Tàmesi londinenc, mentre que Paul Marcinkus, màxim responsable de les finances vaticanes, va ser desallotjat del seu càrrec i enviat al seu poble natal, a Illinois. Per la seva banda, Licio Gelli, el Gran Mestre de la P-2, va ser condemnat a pena de presó.

Fer testament és una manera de deixar clar què volem que passi amb els nostres béns quan morim. Permet decidir qui heretarà els diners, els habitatges o altres propietats, i pot ajudar a evitar discussions entre familiars. A Catalunya, les normes que regulen les herències es recullen principalment al llibre quart del Codi Civil de Catalunya, aprovat per la llei 10/2008. No cal tenir un patrimoni elevat per fer testament: el més important és deixar les decisions ben definides.

Els bancs van endurir durant el tercer trimestre d'aquest any les condicions d'accés als crèdits al consum, aquells que es destinen a finançar la compra d'un cotxe, electrodomèstics, viatges o una reforma. Segons l'enquesta de préstecs bancaris que fa el Banc d'Espanya, aquestes restriccions estan lligades a l'increment dels tipus d'interès, que el Banc Central Europeu (BCE) va apujar del 2,25% al 2,50% al setembre; però no han afectat, de moment, les hipoteques. Les entitats, algunes de les quals van decidir reduir el ritme de concessió de préstecs per comprar habitatge, anticipen que les condicions es continuaran endurint fins a final d'any.

L'atur va repuntar a Catalunya durant el tercer trimestre de l'any. Segons l'Enquesta de Població Activa (EPA), publicada aquest dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), la taxa d'atur catalana se situa en el 8,3%, després que durant el segon trimestre de l'any fos del 7,9%. A més, el total de treballadors ha tornat a fregar la barrera dels 4 milions. En concret, entre el juliol i el setembre els ocupats catalans van pujar fins als 3.999.900, tan sols 2.100 persones més (+0,05%) que en el trimestre anterior, mentre que el país va sumar 18.900 aturats (+5,84%), fins als 361.800.

Fa anys que rellançar la indústria és una de les grans prioritats a Catalunya. Amb l'eterna promesa que el sector ha d'arribar a representar el 25% del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura el volum d'una economia), el Govern va segellar a principis d'estiu un gran pacte amb patronals i sindicats per reforçar el pes de la indústria dins l'economia, que des de la gran crisi financera del 2008 s'ha mantingut al voltant del 17%. I en un context en què les tecnologies duals –d'ús civil i militar– prenen cada cop més rellevància davant l'amenaça russa, aquesta activitat pot esdevenir clau per al creixement i la prosperitat del país.

Foment del Treball ha reiterat a la gala de la dinovena edició dels seus premis anuals el rebuig a la vaga general pel dret a l'habitatge del pròxim 11 de novembre. El president de la patronal, Josep Sánchez Llibre, n'ha qüestionat la utilitat per adreçar el que considera que són les principals problemàtiques del mercat residencial. "No ens enganyem: paralitzar empreses no construeix habitatges", ha etzibat. L'aturada, ha observat, trasllada "al conjunt de les empreses el cost d'un conflicte que exigeix la implicació de moltes institucions"; un greuge que "no és raonable". En la mateixa línia, ha titllat la convocatòria de "profundament equivocada, inoportuna, irresponsable i perjudicial".

Semblaria una carrera per destruir la humanitat en la qual guanya qui recapta com més diners, millor. Al mateix temps que la companyia Anthropic, la creadora del xatbot Claude, assegura que la intel·ligència artificial pot suposar un risc "catastròfic o existencial" per a la humanitat, i que implica la possibilitat de destruir milions de llocs de treball, aquest dilluns els seus responsables han anunciat que han presentat la documentació per sortir a borsa als Estats Units, a l'índex Nasdaq.

La borsa de São Paulo, la més important del Brasil, s'ha enfonsat a l'obertura d'aquest dilluns més d'un 15% després de la inesperada victòria en segona volta de Luiz Inácio Lula da Silva a les eleccions presidencials celebrades aquest diumenge. La reelecció de Lula no ha estat ben rebuda pels mercats, que esperaven un canvi al capdavant del país més poblat de l'Amèrica del Sud i l'entrada de l'ultraconservador Flávio Bolsonaro.

Catalunya ha d'invertir 52.838 milions d'euros en infraestructures durant els pròxims deu anys per cobrir les necessitats prioritàries del país. L'estimació, elaborada per les constructores i concessionàries espanyoles (agrupades sota el paraigua de la patronal Seopan) i els contractistes catalans (la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya, CCOC), inclou tan noves construccions com actuacions per resoldre els dèficits de conservació actuals. Creuen que cal destinar 34.443 milions a crear instal·lacions –el 65% del total exigit–, i els quasi 18.400 milions restants a manteniment.

Les aerolínies han previst un augment d'oferta de seients per a aquest hivern a l'aeroport de Barcelona de l'1,9%, per sota de la mitjana del conjunt de la xarxa (el 5,5%) i del de Madrid-Barajas (10%), segons les dades de la patronal Associació de Línies Aèries (ALA). Durant els dos últims anys, les instal·lacions aeroportuàries de la capital catalana van superar la seva capacitat teòrica de 55 milions de passatgers, i en l'exercici actual van pel camí de tornar-hi. En total, l'oferta de places als avions en tots els aeroports espanyols serà de 145,6 milions en la temporada d'hivern, des d'aquest mes d'octubre fins al març de l'any que ve.

Les petites i mitjanes empreses catalanes gaudeixen de bona salut. Així ho demostra la darrera edició de l'Anuari de la Pime Catalana, elaborat cada curs per la patronal Pimec. Segons les dades del document, presentat per l'organització aquest dilluns, les empreses de mida més petita del Principat van aconseguir el 2024 retallar l'escletxa de productivitat que les separa històricament dels negocis de més dimensió. D'acord amb l'informe, les petites i mitjanes empreses del país van elevar la seva productivitat en un 2,7%, fins a una mitjana de 74.355 euros per ocupat; mentre que les grans van registrar en el mateix curs un lleuger retrocés, del 0,1%, fins als 93.405 euros per treballador.

La facturació de la lleidatana Prefabricats Pujol, dedicada als productes prefabricats de formigó i altres solucions per a la construcció, va créixer un 19% durant l'exercici 2025, fins als 249,9 milions d'euros. La companyia s'ha compromès a mantenir "una estratègia basada en el creixement i la reinversió dels recursos generats per l'activitat", segons diu en un comunicat d'aquest dilluns.

Sembla que hi ha canvis al mercat de l'habitatge. Les compravendes amb hipoteques guanyen pes, i a l'agost ja van arribar a ser la meitat de les 12.442 operacions tancades a Catalunya, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) publicades aquest dilluns. És una proporció que no es veia des del 2011, en plena crisi econòmica.

Què va ser primer, l'ou o la gallina? Aquest dilema clàssic és fàcil que sorgeixi quan es posa el focus en les anomenades tecnologies i infraestructures d'ús dual, és a dir, tecnologies i infraestructures d'ús civil i militar. El concepte l'han posat de moda els governs i les empreses en ple boom inversor en el sector de la defensa, sobretot a Europa –Espanya, per exemple, s'ha compromès a assolir anualment el 2% del PIB en defensa, tot i que l'OTAN creu que haurà de gastar el 3,5%–. Alhora, ha estat un dels estats membres que més han apel·lat a aquest ús dual. El fet, però, és que sempre ha format part de la indústria militar.

Amb la baixada de les temperatures de la tardor, la majoria de les llars catalanes o bé ja han hagut d'engegar la calefacció i les estufes, o estan a punt de fer-ho. Davant la pujada dels rebuts de la llum i del gas, però, ara és un bon moment per plantejar-se quins són els millors sistemes per escalfar un habitatge amb el mínim de consum possible.

La situació és contradictòria en majúscules: mentre que els promotors alerten que la falta de sòl és un dels principals impediments a la creació d'habitatge nou, les dades mostren que hi ha una "sobreabundància" de terreny vacant i estancat, que no està entrant al mercat. Només als municipis declarats zona de mercat residencial tensat (ZMRT) –és a dir, on calen polítiques com els topalls per facilitar l'accés a l'habitatge en un context de molta demanda–, hi ha sòl per construir 423.600 pisos en parcel·les que encara no formen part del teixit urbà, però estan a les portes. Abans cal urbanitzar-les o requereixen canvis d'usos, però els ajuntaments, en els seus plans urbanístics, ja van preveure que s'hi construïssin habitatges.

Un mercat que al juliol arribava als 2.000 milions de dòlars supera avui els 9.000 milions de dòlars. És el dels credit default swaps (CDS) vinculats al deute emès per les principals tecnològiques lligades a la intel·ligència artificial (IA). Són derivats financers que es van fer populars durant la crisi financera del 2008 i que, en essència, permeten protegir-se davant de possibles impagaments per part dels emissors de bons. Són apostes davant d'una possible caiguda amb el risc de perdre els diners si es gira la tendència.

El grup Bon Preu ultima els preparatius per introduir un assistent d'intel·ligència artificial pioner a l'Estat que pretén millorar la planificació de la compra dels usuaris a través de la seva aplicació. La nova funcionalitat, desenvolupada de manera conjunta amb la start-up catalana Shoptimus, començarà a estar disponible durant les pròximes setmanes per al personal intern de l'empresa a manera de prova.

El Brasil s'enfronta a una decisió difícil aquest 25 d'octubre, el dia en què el candidat d'extrema dreta Flávio Bolsonaro i el president Luiz Inácio Lula da Silva es presentaran a la segona volta presidencial del país.

El grup alemany de telecomunicacions T-Systems es posiciona com l'empresa capdavantera en la cursa per gestionar el núvol públic català. En un informe elaborat pel Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) –l'empresa pública que integra tots els serveis informàtics i de telecomunicacions de la Generalitat–, la filial de Deutsche Telekom ha obtingut la puntuació més alta per fer-se càrrec del servei durant els pròxims vuit anys. Els altres aspirants són Telefónica i la japonesa NTT Data.

El popular edifici barceloní Casa Seat passa a dir-se definitivament Casa Seat Cupra. Després que en els darrers mesos fos rebatejat com a Casa Cupra Raval en un moviment de màrqueting per promocionar el nou vehicle de la firma catalana, finalment les dues marques de Martorell estaran representades en el naming del cèntric edifici, ubicat a la cruïlla del passeig de Gràcia amb l'avinguda Diagonal.