Fins fa uns anys, era molt comú que famílies menorquines agafassin l’avió o el vaixell per anar a Palma o Barcelona a comprar roba. Les grans cadenes i franquícies encara no havien aterrat a l’illa i resultava més econòmic viatjar a comprar roba a la Península o a l’illa veïna que adquirir-la directament als petits comerços de Menorca.

L'atur ha caigut el primer trimestre de l'any un 4,5% a les Balears, amb un total de 91.800 persones aturades, que són 4.400 menys que el mateix període que el 2025, i un 76,5% més que el trimestre anterior, amb 39.800 aturats més a les Illes.

Impulsa Balears ha fet aquest dilluns una passa més en l'estratègia per reforçar el seu paper com a actor clau en la transformació del model econòmic de les Illes amb la presentació del primer hub d'economia circular de les Balears. La iniciativa s'ha donat a conèixer durant la primera sessió ordinària del Patronat del 2026, feta a la seu d'HBX Group a Palma i presidida per la presidenta del Govern i de la Fundació, Marga Prohens.

El president de la Reserva Federal (Fed), Jerome Powell, s'ha acomiadat del seu càrrec al capdavant de la institució mantenint els tipus d'interès entorn del 3,5% i 3,75%. El banc central estatunidenc congela per segona vegada consecutiva el preu del diner des que va començar la guerra de l'Iran. Powell abandonarà la presidència el 15 de maig en un moment de màxima convulsió al banc, tot i que ja ha avançat que continuarà exercint com a governador. Tot i que ha assegurat que pensa mantenir un "perfil baix" i que no vol ser un "dissident", la decisió és un desafiament a Donald Trump. En la seva campanya de pressions, el magnat va amenaçar de fer-lo fora de la institució un cop acabés la seva presidència. Un fet que legalment no està permès.

El president de Celsa, Rafael Villaseca, i el conseller delegat del grup siderúrgic català, Jordi Cazorla, han donat el titular que perseguien des que els creditors van assumir el control de la companyia el setembre del 2023. Celsa ha entrat en beneficis aquest primer trimestre, i ha reportat un resultat net de 18 milions d'euros. El grup deixa enrere els números vermells després del refinançament del deute de finals de l'any passat, i culmina així el procés de transformació que va permetre a la companyia tancar l'exercici del 2025 amb un 70% menys de deute –1.145 milions– que abans de la reestructuració del 2023, quan va passar de la família Rubiralta a mans dels creditors per decisió judicial. "Ho hem aconseguit", ha subratllat Villaseca en roda de premsa. Ha defensat que la companyia "funciona amb normalitat, té els seus moments millors i pitjors, però compleix amb la seva funció social i econòmica". Queden enrere els 13 milions de pèrdues del primer trimestre del 2025 i els 52 milions en negatiu del mateix període de fa dos anys.

Si el 2025 va estar marcat per les operacions corporatives al Banco Santander, aquest 2026 no se'n preveu cap, almenys de gran. Però tampoc el 2027, ni el 2028. "No preveiem cap operació important o transcendent els pròxims tres anys", ha assegurat el conseller delegat del banc, Héctor Grisi, durant la roda de premsa dels resultats del primer trimestre d'aquest 2026, en la qual només ha obert la porta a "petits" moviments que ajudin a reforçar el negoci en aquells mercats on té presència.

Alella, al Maresme, i Salt, al Gironès, van ser el 2023 els municipis catalans amb la renda familiar més alta i més baixa, respectivament, segons dades de l'Idescat, l'agència estadística de la Generalitat. Es tracta de la primera vegada que la localitat maresmenca encapçala el rànquing de municipis més rics. En total, només cinc comarques –totes de la demarcació de Barcelona– van superar la renda mitjana de Catalunya, que va ser de 20.789 euros per habitant.

En la primera jornada de declaracions d’un judici històric entre Elon Musk i Sam Altman, d’OpenAI, s’han presentat dues versions notablement diferents sobre com OpenAI va passar de ser un laboratori d’intel·ligència artificial sense ànim de lucre a convertir-se en una de les empreses tecnològiques més influents del món.

Cellnex va reduir les pèrdues un 24,4% al primer trimestre, respecte als tres primers mesos de l'any passat, fins als 37 milions d'euros. L'empresa de telecomunicacions va qualificar l'inici del 2026 de "sòlid", després d'elevar els ingressos en un 2,1% i situar-los en 984 milions.

La UGT ha exigit una rectificació al director general d’Indústria de la Generalitat, Xavier Roca, que ha afirmat que als joves els falta “cultura de l’esforç” i ha afegit que se’ls tracta amb “cotonets” des de ben petits.

Els trens de mercaderies tornen a circular pel túnel de Rubí des d'aquest dimecres i després de completar una primera fase de reforç de l'estructura, segons ha informat el ministeri de Transports.

La cooperativa de supermercats Consum va guanyar 122 milions d'euros el 2025 –un 12,3% més que el 2024—, després de facturar 5.163,6 milions, un 9,7% més. Va obrir 59 botigues i va crear 1.162 llocs de treball, que van ampliar la plantilla fins als 23.031 empleats, el 93,8% dels quals són socis.

La Comissió Europea ha anunciat aquest dimecres que permetrà als estats membres subvencionar el 70% del sobrecost energètic que han d'afrontar sectors com la pagesia, la pesca o els transportistes per culpa de l'encariment dels combustibles fòssils provocat per la guerra a l'Iran.

Hi ha llocs on no hi ha espai per al silenci. On el dia i la nit s'entrellacen sense gairebé descans per a les orelles dels veïns. Al Paral·lel, el rum-rum dels cotxes i el xivarri dels que de nit fan cua a les voreres se succeeixen sense pausa, ocupant tots els racons de l'espectre sonor.

En un extrem de l’avinguda hi ha el Col·legi d’Educació Infantil i Primària Vall de la Casella. En l’altre, un petit parc amb gronxadors. Entremig s’alcen unes quantes cases unifamiliars noves, que es combinen amb un gran descampat ple de ferralla, un aparcament a l’aire lliure i un camp acabat de segar. És una zona d’Alzira, a la Ribera Alta, a mig fer: l’ús residencial hi conviu amb vestigis del passat agrícola i industrial. De fet, molt a prop hi havia hagut la fàbrica de Grefusa, una de les empreses històriques de les pipes, els fruits secs i els snacks a Espanya. No és casual, doncs, que des del gener del 2013 aquesta nova avinguda porti el nom de José Gregori Furió, que va fundar la companyia el 1929.

El prestigi de Suècia com a motor de la indústria verda a Europa va patir un cop molt dur amb la fallida de Northvolt l’any 2025. El fabricant de bateries elèctriques no va poder estar a l’altura de les expectatives i es va convertir en el fracàs industrial més gran de la història moderna del país nòrdic. Un any després, una altra empresa emblemàtica de la revolució industrial verda impulsada des del nord de Suècia ha evitat caure en un destí similar.

El 16 de desembre del 1877 va produir-se un fet excepcional que va situar Catalunya a la primera línia mundial de la tecnologia. Aquell dia, a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona es van fer les primeres proves de telefonia de tot l’Estat i unes de les primeres de tot el món.

El món industrial avisa d'un gran desajust entre l'oferta formativa i la demanda laboral del sector. Un estudi elaborat per KPMG, juntament amb Amec (la patronal estatal d'empreses exportadores), el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, la fundació FemCAT i la Fundació per la Indústria, assenyala que el 58% de les places requerides pel sector no es poden cobrir: si bé anualment s'obren 26.000 places a les empreses industrials, a l'any només es formen per al sector 11.000 persones.

Nova ofensiva de la Comissió Europea contra el grup Meta. Brussel·les ha anunciat aquest dimecres que té indicis que les xarxes socials Instagram i Facebook "fallen" a l'hora de garantir que els menors de tretze anys no puguin accedir-hi. Així, l'executiu comunitari considera que la tecnològica estatunidenca pot estar vulnerant la llei de serveis digitals de la Unió Europea.

Nova ofensiva de la Comissió Europea contra el grup Meta. Brussel·les ha anunciat aquest dimecres que té indicis que les xarxes socials Instagram i Facebook "fallen" a l'hora de garantir que els menors de tretze anys no hi puguin accedir. Així, l'executiu comunitari considera que la tecnològica estatunidenca pot estar vulnerant la Llei de Serveis Digitals de la Unió Europea.

Les mesures fiscals per rebaixar el cost de l'electricitat i els carburants aprovades fa un mes pel govern espanyol han tingut un efecte positiu sobre els preus de béns i serveis que consumeixen les famílies, la qual cosa ha permès moderar la inflació que s'havia disparat al març com a conseqüència de la crisi energètica derivada de la guerra a l'Iran.

L'Agència Catalana del Consum (ACC) posarà la lupa al sector de les ungles i l'estètica. Aquest any impulsarà una campanya d'inspeccions davant "l'allau" d'establiments que hi ha en molts municipis catalans, en paraules del director de l'organisme governamental, Isidor Garcia. La proliferació de comerços del ram ha portat l'Agència a suposar que "a part de la retolació i d'altres circumstàncies, pot haver-hi altres problemes".

El govern espanyol es va veure obligat a dividir en dues parts les ajudes per la guerra a l'Orient Mitjà. La primera, amb rebaixes fiscals als combustibles, entre altres aspectes, ja va ser convalidada pel Congrés. Però l'oposició de Junts ha fet descarrilar el segon decret, el de l'habitatge, que entre altres mesures proposava allargar dos anys els contractes de lloguer que arribaven al seu termini i un topall del 2% en les pujades de la renda.

En plenes negociacions amb Estée Lauder de cara a una possible integració, Puig Brands, la multinacional catalana de moda i bellesa, ha comunicat els resultats del primer trimestre d'aquest any, amb unes vendes de 1.215 milions d'euros, un increment del 0,8%. L'alça és del 4,7% a perímetre i tipus de canvi constants. La companyia insisteix en el fet que "no s'ha pres cap mena de decisió definitiva" amb la firma estatunidenca, les converses amb la qual es van confirmar el 23 de març. I afegeix que "mentre no hi hagi un acord no es pot garantir que hi pugui haver una operació ni els seus termes".

Hi ha molta diferència entre un assalariat i un autònom. Especialment a la declaració de la renda. La campanya de la declaració va començar el passat 8 d'abril i l'Associació Professional de Tècnics Tributaris de Catalunya i Balears (APTTCB) ha advertit que un assalariat amb uns ingressos anuals de 10.000 euros no paga pràcticament IRPF gràcies a les reduccions per rendiments del treball. En canvi, un autònom amb el mateix nivell d’ingressos no pot aplicar aquestes reduccions i "acaba tributant per una part significativa de la seva base", i pot acabar pagant 500 euros, avisen.

Més pressió per mantenir descentralitzats els fons europeus, com els de Cohesió de la Unió Europea. L'Eurocambra ha votat en contra de la proposta de Brussel·les dels pròxims pressupostos plurianuals (2028-2034) europeus, en la qual planteja que aquesta partida –actualment gestionada per les administracions regionals i municipals– passi a estar controlats per als governs estatals. D'aquesta manera, en el cas de Catalunya deixarien d'estar en mans de la Generalitat i penjarien de Madrid, que tindria l'última paraula a l'hora de distribuir arreu de l'Estat el finançament que arriba de Brussel·les.

Els Emirats Àrabs Units han anunciat que abandonaran tant l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) com l'aliança OPEP+ (que inclou altres membres exportadors de petroli, com Rússia) per les "pertorbacions al golf Pèrsic i l'estret d'Ormuz", segons ha anunciat l'agència de notícies oficial del país. La decisió es farà efectiva a partir de l'1 de maig i permetrà al país augmentar la seva producció de cru. Dins de l'OPEP, la producció de cada país membre està limitada pels acords que es prenen dins del càrtel quan es reuneixen els ministres d'energia i petroli dels estats membres. Recentment, el tancament de l'estret d'Ormuz ha alterat els volums d'exportació d'aquests països. Els Emirats Àrabs també han estat víctimes d'atacs a les seves infraestructures energètiques.

El 2026 ha començat marcat per la incertesa, sobretot geopolítica per la guerra a l’Orient Mitjà, i ja es nota en el crèdit que donen els bancs, però també en la demanda per part de famílies i empreses. Durant el primer trimestre de l’any (gener, febrer i març), les entitats financeres a l'Estat van endurir els criteris de concessió dels préstecs en tots els segments (hipoteques, consum i empreses), però sobretot en els préstecs a companyies, tal com es desprèn d’una nova Enquesta de Préstecs Bancaris publicada aquest dimarts pel Banc d’Espanya (BdE).

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, seran a la reunió anual del Cercle d'Economia que se celebrarà de l'1 al 3 de juny a Barcelona, la primera trobada amb Teresa Garcia-Milà com a presidenta de la institució. Aquest any el tema central serà l'autonomia estratègica d'Europa en el context de guerra a l'Orient Mitjà, que se suma a la invasió russa d'Ucraïna, i les difícils relacions del Vell Continent amb l'administració de Donald Trump als Estats Units.

La companyia Ebro EV Motors, propietària de la marca Ebro, va perdre 16,33 milions d'euros l'any passat –el primer exercici sencer fabricant cotxes a la Zona Franca–, un 31,5 % menys que el 2024, però va disparar els seus ingressos fins als 357 milions (+920 %), impulsada per les vendes dels seus models, segons ha informat aquest dimarts la companyia, que cotitza al BME Growth (la borsa espanyola de pimes). Els ingressos es van multiplicar per deu respecte al 2024 i els associats al negoci d'automoció van suposar 335 milions d'euros.

El govern espanyol considera diferents escenaris pel que fa a l'impacte de la guerra a l'Orient Mitjà sobre el creixement de l'economia espanyola. De fet, fruit del conflicte, l'executiu central descarta presentar de forma imminent un quadre macroeconòmic que serveixi com a base per a uns pressupostos generals de l'Estat (PGE) per a aquest 2026, cosa que complica el compromís de Pedro Sánchez de presentar uns comptes aquest exercici. De moment, continuen prorrogats els PGE del 2023. El motiu és la forta incertesa derivada de la guerra i la dificultat per elaborar unes previsions sòlides, segons ha explicat el vicepresident primer i ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, en roda de premsa aquest dimarts, després del consell de ministres. Per ara, el govern espanyol manté que l'economia espanyola creixerà un 2,2% el 2026, però ja preveu una revisió a la baixa d'entre una i vuit dècimes del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica), tal com ha detallat Cuerpo.

Els primers trimestres tradicionalment no són bons per a l'ocupació, perquè venen molt marcats pel final de la campanya de Nadal. Aquest any Catalunya va sumar entre gener i març 84.400 aturats en termes absoluts, un 24% més que el trimestre anterior, el pitjor augment intertrimestral des del 2009. És la segona comunitat autònoma amb un increment més alt, només per darrere de les Illes Balears, on el nombre d'aturats es va disparar en un 76,55%.

L'estat de salut de les infraestructures a l'estat espanyol requereix una intervenció d'urgència. Seopan, la patronal que representa les grans constructores i concessionàries, ha xifrat en 127.341 milions d'euros la inversió necessària per a la conservació i el manteniment de la xarxa viària, ferroviària i hídrica durant la pròxima dècada. Aquesta xifra és només la punta de l'iceberg: si hi afegim els nous projectes i l'adaptació climàtica, les necessitats totals s'eleven fins als 407.341 milions d'euros.

Nissan ha comunicat aquest dilluns als sindicats que té plans per presentar un expedient de regulació d'ocupació (ERO) en tres centres de Barcelona, en els quals treballen un total de 569 persones, segons han indicat a Efe fonts sindicals. Els possibles afectats són els empleats del centre tècnic de la Zona Franca de Barcelona, on treballen 383 persones, el centre de recanvis del Prat de Llobregat (Baix Llobregat), amb 122 empleats, i el centre d'àrees flexibles, també al Prat, amb 64 treballadors.

Dues mesures habitacionals pengen d'un fil: la pròrroga extraordinària dels contractes de lloguer que finalitzen entre el 22 de març del 2026 i el 31 de desembre del 2027 i la limitació de l'actualització anual dels contractes al 2% per esquivar la pujada de la inflació per la guerra a l'Orient Mitjà. Totes dues propostes es recullen en el decret del govern espanyol per afrontar, precisament, el xoc econòmic de la guerra sobre l'habitatge, en particular sobre els lloguers, que aquest dimarts vota el Congrés. Res fa pensar, però, que prosperarà.

Durant el 2025, 125 persones van perdre la vida al seu lloc de treball a Catalunya, segons les dades recollides per la UGT de Catalunya. La dada suposa un increment del 15,74% respecte a l'any anterior, quan es van registrar 108 accidents laborals mortals al país. Per aquest motiu, el sindicat ha exigit que s'endureixin les sancions pels accidents de treball i ha assegurat que s'haurien d'"equiparar" a les que ja s'apliquen quan es vulnera la llei de protecció de dades: "No pot sortir més car perdre un llapis de memòria que la vida d'un treballador", ha assegurat la secretària nacional de la UGT de Catalunya, Reyes Solaz. Així, ha assenyalat que "no és normal" que les empreses es gastin "molts diners" en programaris de seguretat mentre "escatimen" en estris de prevenció.

La marca automobilística catalana Ebro ha anunciat aquest dilluns que des de finals d'aquest any preveu començar a produir a la planta de la Zona Franca de Barcelona –l'antiga Nissan– el seu primer vehicle 100% elèctric urbà que vol comercialitzar a partir de l'hivern vinent. El vehicle, que encara és un prototip, es donarà a conèixer pròximament, però la companyia ha detallat que tindrà 4,2 metres de llarg i 400 quilòmetres d'autonomia.