Baltasar Picornell Lladó, més conegut com a Balti Picornell, va ser el segon president del Parlament de les Balears de la novena legislatura, després que Xelo Huertas hagués d'abandonar aquest càrrec després d'haver-hi protagonitzat un cafarnaüm de molta consideració. Tant Huertas com Picornell van ser presidents del Parlament per Podem, que en aquella legislatura (la primera amb Francina Armengol com a presidenta del Govern de les Balears) era soci de govern juntament amb el PSOE i MÉS. Podem va trobar adequat designar per a aquest càrrec persones que, segons ells, representessin el poble, en oposició als perfils més habituals de ‘la casta’ política (eren els temps que des de Podem parlaven molt sobre i contra ‘la casta’). Picornell era idoni: quan va arribar al càrrec, el febrer del 2017, encara no tenia quaranta anys, feia feina com a fuster metàl·lic i duia els cabells llargs fins per damunt l'esquena. Des del PP i els seus mitjans afins va ser rebut amb menyspreu i condescendència: el van caricaturitzar fins al cansament i li van dedicar tota casta d'epítets, amb aquell vigorós enginy insultador que sol exhibir la dreta. 

La recent cantada popular de ‘La Balanguera’, convocada per l’Obra Cultural Balear, va comptar amb la participació de Marga Prohens i d’altres càrrecs del PP. La voluntat pareixia ser, per part de l’organització, la de fer un acte simbòlic transversal políticament i desproveït de connotacions ideològiques. Es va aconseguir i el resultat va ser un gran èxit de participació. 

A les Illes hem aconseguit una nova proesa administrativa, un nou truc de màgia: per poder ampliar una reserva marina hem assumit reduir la protecció de totes. I ho explic. Ens situam als Freus, entre Eivissa i Formentera, la primera reserva marina declarada a les Balears, el maig del 1999. L'any passat, el Govern, després de presentar el seu ambiciós Pla de conservació marina, va anunciar l’ampliació de l'àrea protegida. I, per a sorpresa de ningú, els pescadors recreatius es van alçar en armes amb les seves ja conegudes tàctiques per pressionar els polítics: referències a la tradició, a “les reserves són vedats per als professionals” i allò que sona tan sicilià d'amenaçar de retirar els vots al PP. Per cert, la tradició com a al·legat per frenar la protecció mediambiental mereixeria un article sencer, però serà un altre dia.

Fa uns dies el president de la patronal de promotors immobiliaris de les Balears recomanava als joves començar a estalviar 300 euros mensuals per poder accedir, d’aquí a cinc anys, als milers d’habitatges de preu limitat que es preveu construir a Palma. La notícia, a primera vista, sembla fins i tot esperançadora. Finalment podria començar a obrir-se una sortida residencial per a part de la població resident. I probablement és cert que moltes d’aquestes promocions seran necessàries. També és cert que sense fórmules com l’habitatge de preu limitat una part important dels residents ja no podria aspirar avui a accedir a un habitatge dins el mercat actual. Però darrere aquesta promesa hi ha una pregunta que costa ignorar: què passarà durant aquests cinc anys? I, sobretot: qui construirà aquests habitatges?