<![CDATA[Ara Balears - Opinió]]> 10 <![CDATA[No ets tu, és el sistema]]> bon dia, turista. T’escric aquestes línies perquè entenguis una mica millor la situació. Perquè el més segur és que, mentre cercaves on podries anar de vacances aquest estiu, ningú no t’ha explicat que formam part d’un sistema pervers, que som un engranatge d’una maquinària destinada a fer-te treballar onze mesos a l’any perquè després retornis aquests doblers i compris tota mena de productes, inclosos els territoris que estan ben lluny de ca teva.

]]> <![CDATA[Només Palma]]> poques coses em molesten més, com a palmesà, que sentir dir Palma de Mallorca. O, encara pitjor, que quan tu dius Palma et demanin: “De Mallorca?”. I no et queda més remei que respondre que sí. No fos cas que ho confonguin amb Palma del Río, la Palma del Condado, La Palma o Las Palmas. Les Canàries són la nostra creu quan surts a la Península i t’obliguen a posar els ulls en blanc.

]]> <![CDATA[Saturació: és l’hora de la responsabilitat]]>

Es fa difícil no parlar del tema de l’estiu. Per molt que les porrades i la manca de coneixement dels responsables de la Policia Nacional ens hagin entretingut uns dies, aquí el que ha quedat clar és que hi ha un descontentament enorme entre la ciutadania per la saturació que patim.

]]> <![CDATA[Què volen dir les Ítaques]]>

“Conta’m, Musa, les accions d’aquell home astut, que va anar errant durant molt de temps, després d’haver destruït la sagrada ciutadella de Troia”. El Cant I de l’Odissea comença així. Conta’m, Musa, un conte, el relat d’un viatge, un retorn? Una penitència? Per ventura, una vida sencera? Miquel Morey defensa que més important que els fets és com ens els contam, com ens construïm (o ens construeixen) el relat d’allò que ens passa.

]]> <![CDATA[L'eclipsi: gestionar-lo com una emergència per evitar-la]]> El 12 d'agost, milers de persones miraran al cel per observar l'eclipsi total de Sol. I el nostre objectiu és precisament aquest: que tots els ulls quedin posats al cel. Quan tot va bé, la feina dels serveis de seguretat i d'emergència gairebé no es veu. Perquè la nostra feina és justament anticipar-nos a les coses que ningú vol que passin.

]]> <![CDATA[L'Encruia]]> <![CDATA[Criminalitzar per desactivar]]>

Què passa quan una protesta està tan justificada i és tan àmplia, transversal i pacífica que no es pot desacreditar pels seus propis actes? Potser passa això que veim amb les actuacions policials contra el moviment que clama a Mallorca contra la massificació turística i pel dret a l’habitatge.

]]> <![CDATA[“Un nou atac, ja no tant velat, a l’educació pública i de qualitat”]]> La sanitat i l’educació públiques són els eixos vertebradors d’una societat democràtica i avançada; sense ells, l’organisme social col·lapsa en la desigualtat i el privilegi. Tothom entén que la sanitat pública garanteix el dret a la vida i a la salut de tota la ciutadania, independentment del seu origen o del seu compte bancari. Ningú no acceptaria que, mentre els hospitals públics pateixen llistes d’espera o manca de personal, el Govern utilitzàs els imposts de tots per pagar indemnitzacions per acomiadament dels metges de les clíniques privades o per finançar l’ampliació del seu patrimoni immobiliari. El que semblaria un escàndol en l’àmbit sanitari és exactament el que proposa l’esborrany del nou decret de concerts educatius del Govern de les Illes Balears.

]]> <![CDATA[Un contracte, 4.000 autors]]> Ni a l’hostaleria, ni a l’ensenyament, ni a l’administració: no sé si hi ha gaires àmbits professionals en què les persones que es dediquen a un ofici tenguin tan limitades les possibilitats de negociació com els nostres escriptors i traductors. La Directiva (UE) 2019/790, sobre drets d’autor al mercat únic digital, ja reconeix al seu preàmbul la situació de vulnerabilitat en què ens trobam a l’hora de millorar les nostres condicions, un aspecte que la Comissió Europea convida a resoldre a cada país i que a Espanya, ara per ara, tot just sembla una utopia.

]]> <![CDATA[Viva Roca]]> Quan t’endinses en una necròpoli talaiòtica, a Menorca, sents que estàs entrant a casa d’altri, penetrant un món que no és el teu i, alhora, que traspasses finalment unes barreres autoimposades per l’anhel d’una presumpta protecció: la frontera entre allò que és viu i allò que no. La pedra, tanmateix, es forma, es performa i es transforma: batega amb uns moviments gairebé imperceptibles que poca cosa tenen a veure amb la paràlisi i el silenci de la mort. La pedra sona i el so de la geologia –com el de les estrelles– perdura enllà dels límits humans…

]]> <![CDATA[Triomfadors]]> Aquests dies de celebració patriòtica en honor dels futbolistes d’Espanya que han guanyat el mundial, veiem com no hi ha forma de nacionalisme que no es faci a la contra de bona part de les ‘nacions’ implicades. Espanya pot guanyar a l’Argentina o a qui sigui, però el que hauria de ser el símbol d’una superioritat esportiva d’un grup humà sobre un altre es converteix en l’emblema del supremacisme d’un grup o d’una idea de la nació espanyola per damunt dels altres pobles d’Espanya. 

]]> <![CDATA[No han desactivat un moviment, l'han fet més fort]]>

Hi ha una imatge que resumeix millor que cap altra el que va passar diumenge: una manifestació multitudinària i profundament cívica que acaba amb persones ferides per una actuació policial violenta. La pregunta és inevitable: qui tenia interès que el relat deixàs de ser la massificació turística i passàs a ser l'ordre públic? 

]]> <![CDATA[Per què les càrregues policials beneficien el Govern de Prohens]]>

Les manifestacions no només es disputen al carrer. També es disputen l'endemà, quan s'imposa un relat mediàtic i polític sobre allò que va passar. I, després de les càrregues policials del 26-J, el relat de la saturació turística s'ha vist arraconat en els mitjans per un altre debat molt més còmode per al Govern de Marga Prohens. És important no descentrar el focus, perquè la presidenta és una de les responsables principals de donar resposta als problemes que el model turístic genera en la vida quotidiana dels ciutadans de les Balears. L'endemà d'una de les protestes més multitudinàries que s'han vist mai a les Illes, Prohens no s'ha vist en la necessitat d'afrontar la situació, ni de donar explicacions sobre la manca de gestió, ni d'enfrontar-se a les seves promeses incomplertes. La presidenta ha parlat de les càrregues, ha exigit explicacions al delegat del govern espanyol, Alfonso Rodríguez, i ha remarcat que respecta el dret de manifestació, com si això no es donàs per suposat.

]]> <![CDATA[Joan Roca, les muntanyes, els hotels... una campana]]> “La tristesa dorm en terra”, aquests dies. Com una cussa cega i vella, exhausta d'anys i de calor, “la tristesa es despenja com el cel per les estrelles”. No coneixia en Joan Roca, jo. Vaja, que no havia parlat mai amb ell, ni era tan sols un saludat per a mi, ni jo per a ell. Tanmateix, va formar part sempre de les nostres vides. Hi ha posat ritme i compàs, amb el seu baix discret i amable, amb aquella rossor seva gairebé escandinava i la trossada vikinga. Sense ell, Antònia Font no haurien estat el que han estat. I sense ell, nosaltres no seríem qui som, tampoc.

]]> <![CDATA[Fer maletes, donar menjar]]> Pel que hem pogut veure les darreres setmanes, els nostres governants (els electes i els que no ho són) tenen por de les mobilitzacions ciutadanes. L'episodi vergonyós de la detenció –amb grillons i calabós i tot– de les activistes de Santa Maria, l'advertiment –l'amenaça?– de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional anunciant que perseguiran els “delictes contra el turisme” (hem d'entendre que es deuen referir a les ofertes turístiques fraudulentes, perquè si no, no sabem de qui deuen parlar), els intents des de les tribunes dòcils al Govern de desqualificar, o directament criminalitzar, la cadena humana del passat dia 5 contra la desprotecció del Parc Natural del Trenc – Salobrar de Campos, la contradicció de la presidenta de la CAEB Carmen Planas aplaudint la detenció de les joves de Santa Maria i demanant “fugir dels extremismes” (l'extremisme és engrillonar i detenir ciutadanes innocents, senyores i senyors)... Tot això no fa més que demostrar el nerviosisme del Govern (balear), de la delegació del govern (d'Espanya), dels cossos i forces de seguretat i de certs empresaris turístics (que manen damunt la resta). Com totes les pors, la d'aquests governants i poders públics és emotiva. Això vol dir que els ofusca i els impedeix fer una anàlisi correcta de la realitat. I també demostra una escassa consistència democràtica per part seva.

]]> <![CDATA[El preu de l’èxit no pot ser sempre més car]]> Durant dècades, bona part dels illencs varen assumir que el turisme era molt més que una activitat econòmica. Era el fonament de la prosperitat, la garantia que les Illes Balears podien oferir oportunitats i un bon nivell de vida. Amb molts de matisos, perquè els beneficis mai no s’han repartit de manera equitativa, la majoria va acceptar que els costos del model es compensaven amb el benestar que generava. Fa temps, però, que aquest equilibri s’ha trencat. Pagam el preu del que s’ha considerat un èxit, però aquest preu no s’ha de pagar eternament, ni pot ser de cada vegada més car.

]]> <![CDATA[L’esquerra interminable]]>

L’esquerra balear deu ser una força política prodigiosa. Fa més de tres anys que és a l’oposició i encara aconsegueix col·lapsar les carreteres, encarir l’habitatge, saturar les platges i omplir l’aeroport. Hi ha governs que amb prou feines deixen llegat. El Pacte, en canvi, sembla haver descobert el secret de la immortalitat política.

]]> <![CDATA[Emmanillar qui defensa la vida]]> Aquest és un article en defensa de la gent pro-vida. De la de veres, no dels fonamentalistes que culpabilitzen les dones de triar el seu propi destí. De les persones i col·lectius que hi posen el cos i la cara per defensar el bé comú: la terra, l’aigua, l’aire que respiram. La defensa d’una vida digna per a tothom, perquè és impossible viure bé si el teu veí o la teva veïna no té on caure morta, o un sostre que la protegeixi, com bé ens recorda Schopenhauer.

]]> <![CDATA[Gràcies, Mobo, per ser tan bons]]>

El festival musical més interessant dels que s’han fet a les Balears des dels temps del genial i caòtic Isladencanta és sense cap dubte la Mobo. Talent, innovació musical, respecte màxim per la producció local i per la qualitat. Lluny d’altres propostes comercials, que basen la seva graella en els artistes que poden arrossegar més gent, encara que, tot plegat, no tingui ni cap ni peus. Res a dir si aquests festivals massius com el Mallorca Live, al qual tots hem anat quan ens ha agradat un artista, existeixen també. Hi han de ser.

]]> <![CDATA[Ni doblers]]> No record qui ho va escriure ni on ho vaig llegir. Devia ser a principi dels anys vuitanta, quan les Balears vivien eufòriques el gran creixement turístic i urbanístic. Però encara avui em ressona la frase amb què aquell articulista crític acabava el seu text: “Serem tan pobres que només tindrem doblers”.

]]>