El Govern ha aprovat aquest divendres una modificació del Pla eEpecial del Parc Balear d'Innovació Tecnològica, el Parc Bit de Palma, per construir-hi 200 habitatges. Es tractarà de pisos de lloguer temporal perquè investigadors i treballadors del complex hi puguin viure.

Cada vegada que acaba un contracte de lloguer i s'ha de renovar, els llogaters s'enfronten a una possible pujada del preu. A les Illes Balears, pel context d'increment constant de la demanda, aquesta pujada pot ser significativa. Després de la caiguda del reial decret llei que establia una pròrroga automàtica dels contractes que acaben el 2026 i 2027, fins a 40.000 llogaters de les Illes (segons dades del Ministeri de Drets Socials i Consum) es poden veure de nou abocats a aquesta situació. Amb tot, el Govern balear no prendrà cap mesura alternativa per compensar aquests residents.

El vicepresident primer i conseller d'Economia i Hisenda, Antoni Costa, ha carregat contra la líder del PSIB i actual presidenta al Congrés, Francina Armengol. El darrer informe de l'UCO de la Guàrdia Civil, que investiga possibles irregularitats en el marc del cas mascaretes, estableix que Armengol va parlar amb un dels principals investigats, Koldo García, sobre la compra de material sanitari que ara està sota la lupa judicial. Amb tot, la llavors presidenta del Govern aviat va delegar la gestió del contracte al director de gestió del Servei de Salut de les Illes Balears, Manuel Palomino. Costa ha insinuat que Armengol no va dir la veritat quan va negar haver tingut constància d'aquest contracte, com també quan va dir que no recordava haver-ne parlat amb García. A més, l'ha acusat d'obrir les portes del Consolat als infractors: "Va deixar entrar fins a la cuina la trama corrupta".

El vicepresident primer i conseller d'Economia i Hisenda, Antoni Costa, ha enviat una carta al recentment nomenat ministre d'Hisenda, Arcadi España, en què sol·licita una reunió per abordar les qüestions principals que afecten les Illes i, en concret, per renegociar el Règim Especial de les Balears (REB).

El Govern encara no té clar quin serà l'impacte de la pujada de preus a conseqüència de la guerra a l'Iran per l'economia de les Illes. Amb tot, el vicepresident primer i conseller d'Economia, Antoni Costa, ha advertit que suposa una "gran pedra en el camí" després d'un 2025 en què les xifres indicaven un creixement econòmic. El canvi abrupte del context internacional ha sembrat d'incertesa els pronòstics de l'Executiu, que ha aprovat un primer paquet de mesures per fer-ne front als primers efectes: l'increment de preus de la benzina, el transport, la construcció i la pujada de l'euríbor. "Incertesa i volatilitat són les dues paraules que defineixen la situació actual", ha dit Costa, que ha admès que encara no té la resposta a la pregunta més important: com afectarà aquesta situació al sector turístic?

La presidenta Marga Prohens ha multiplicat la despesa en viatges institucionals en relació al darrer mandat de Francina Armengol. Així es desprèn de la resposta que el Govern va remetre a diverses preguntes parlamentàries del PSIB. Segons aquestes dades, la cap de l'Executiu ha fet 25 viatges aquesta legislatura, dels quals 14 han estat fora de les Illes, amb una despesa acumulada de 151.841,55 euros. Mentre que en la legislatura anterior (marcada per la pandèmia i les restriccions de mobilitat que va comportar), Armengol va fer 33 viatges, 12 a fora de les Illes, que varen costar 98.173,95 euros. Segons les dades que el PSIB va fer públiques en el darrer ple del Parlament, la principal diferència entre les dues presidentes és que Prohens viatja amb un sèquit molt més nombrós.

El Govern ha aprovat aquest divendres el decret llei per destinar 160,75 milions d'euros a pal·liar els efectes econòmics que la guerra a l'Iran té per a les Balears. Una mesura que complementa les que ja ha aprovat el govern espanyol i que representaran 70 milions d'euros més per a les Illes. De les deduccions fiscals per als hipotecats fins a les subvencions als sectors afectats, el vicepresident primer i conseller d'Economia, Antoni Costa, ha explicat en què es destinaran aquests recursos.

El PP espera que el decret anticrisi del Govern s'aprovi amb "unanimitat" o, si no, amb un consens "el més ampli possible". Però, per ara, cap partit ha garantit el seu suport a la mesura que la presidenta Marga Prohens va presentar divendres passat. Es tracta d'una sèrie d'ajudes econòmiques per fer front a l'increment de preus provocat per la guerra a l'Iran. Amb tot, tant Vox com MÉS per Mallorca han criticat que l'Executiu ni tan sols els hagin mostrat el text. "No en tenim ni un esborrany", ha dit la portaveu de l'extrema dreta, Manuela Cañadas. Per la seva banda, el PSIB s'ha limitat a dir que espera a veure si el decret també inclou mesures socials.

El vicepresident primer i portaveu del Govern, Antoni Costa, ha reaccionat aquest divendres a la resolució de l'executiu espanyol, que ha ordenat la retirada del monòlit de la Feixina. En contra del criteri de l'Estat, Costa ha defensat que "no hi ha cap exaltació de la dictadura a la Feixina" i ha advocat pel seu manteniment, encara que la darrera paraula la té l'Ajuntament de Palma.

El Govern aprovarà abans de Setmana Santa un decret llei amb rebaixes fiscals i ajudes directes als sectors afectats per la pujada de preus derivada de la guerra a l'Iran, entre les quals hi ha deduccions per a les hipoteques variables. Les mesures complementaran l'escut social anunciat pel govern espanyol divendres passat, que preveuen rebaixes de l'IVA als combustibles i una pròrroga als contractes de lloguer. L'Executiu les vol dur endavant amb el vistiplau de tots els partits i, per això, el vicepresident primer i conseller d'Economia i Hisenda, Antoni Costa, els ha convocat aquest dimecres.

El Govern diu no als plans de Vox per castellanitzar els topònims de les Illes. El vicepresident primer, Antoni Costa, ha tancat la porta aquest divendres al fet que el grup parlamentari popular accepti l'esmena en aquesta direcció que l'extrema dreta ha introduït a la llei de projectes estratègics. "Vox està en el seu dret de presentar les esmenes que estimi convenients, altra cosa és que tinguin el suport del PP", ha assegurat el portaveu de l'Executiu. Segons ha argumentat, el PP rebutjarà la proposta perquè "incompleix la Llei de normalització lingüística": "És així de senzill, és una línia vermella".

El Govern prepara un "ampli" conjunt de mesures davant els efectes negatius de la guerra a l'Orient Mitjà en l'economia de les Illes. Però no les aplicarà fins que la Unió Europea (UE) i el govern espanyol no hagin posat en marxa les seves. Així ho ha explicat el vicepresident primer i conseller d'Economia i Hisenda, Antoni Costa, en declaracions recollides per EFE després de reunir-se amb empresaris i representants sindicals per analitzar l'impacte econòmic del conflicte a l'Iran.

La vicepresidenta segona i consellera de Presidència, Antònia Estarellas, ha assegurat aquest divendres que no hi haurà cap reestructuració del departament a conseqüència de la derogació de la llei de memòria democràtica. "El Govern té una ruta ben traçada en polítiques de memòria, amb una inversió, i així es continuarà", ha assegurat. Ha remarcat que el servei de memòria mantindrà el personal actual i que continuarà fent accions com les pedres commemoratives de la memòria i la posada en marxa d'espais memorialistes. "N'encarregarem 100 més que ens han sol·licitat els ajuntaments", ha dit. El que decaigui per l'eliminació per la llei, ha dit, es continuarà fent en base a la Llei estatal de memòria, que continua en vigor.

El vicepresident primer i portaveu del Govern, Antoni Costa, ha desitjat la resolució "com més aviat millor" de la guerra a l'Orient Mitjà, i també que "el règim dels aiatol·làs caigui". "No es podia mirar cap a una altra banda", ha dit sobre l'atac d'Israel i els Estats Units (EUA) a l'Iran, i ha assegurat que "el feminisme és més que el 8-M", a més d'insistir que el règim iranià ataca els drets de les dones. També ha carregat contra el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, pel seu 'No a la guerra'. "Intenta confrontar amb Donald Trump per una qüestió purament electoral", ha lamentat: "Ningú ha demanat a Espanya que vagi a cap guerra".

El Govern va haver de corregir l'informe que va encarregar sobre la conveniència o no de limitar els preus dels lloguers a les Balears. L'estudi, que va costar 15.519,46 euros, contenia 101 errors de càlcul, com va fer públic l'ARA Balears. El conseller d'Habitatge, José Luis Mateo, va assegurar que els mateixos autors havien esmenat les "errates" en els percentatges i va insistir que, en qualsevol cas, no afectaven les conclusions de l'informe, que desaconsella (i dona la raó al Govern) limitar els preus dels lloguers. Però la nova versió del document torna a tenir errades, una de les quals es troba justament a l'apartat de les conclusions.

La presidenta Marga Prohens s'ha afegit al líder estatal del seu partit, Alberto Núñez Feijóo, i ha reclamat el retorn de Joan Carles I a Espanya. En declaracions recollides per Europa Press, ha advertit que seria "un fracàs col·lectiu com a país" que el rei emèrit "acabàs els seus darrers anys a l'exili". Després de la desclassificació dels documents del 23-F, que assenyalen el rei emèrit com a figura clau per frenar el cop d'estat, diverses veus del PP s'han aixecat reconeixent aquest paper. "Si hi ha una figura clau en la Transició, a banda d'Adolfo Suárez, aquesta és sens dubte el rei Joan Carles", ha insistit la cap de l'Executiu.

El conseller d'Habitatge, José Luis Mateo, ha admès aquest divendres que l'informe encarregat pel Govern que conclou que no és recomanable limitar els preus dels lloguers a les Illes Balears contenia nombrosos errors de càlcul. El departament va invertir 15.519,46 euros en aquest estudi, de la Fundació de la Universitat Rovira i Virgili (URV), en què els percentatges estaven mal fets en 13 de les 25 taules aportades. Després que l'ARA Balears ho fes públic, Mateo ha dit que es tractava d'una "errata en la transcripció d'alguns dels valors percentuals que va ser detectada pels mateixos emissors de l'informe" i ja està esmenada. Aquest diari ha comptabilitzat fins a 101 errors de càlcul en el document.

Quatre menors migrants no acompanyats procedents de les Illes Canàries han arribat a les Balears, on seran acollits. Es comença així a donar compliment al repartiment de menors decretat pel govern espanyol davant el desbordament de l'arxipèlag canari. Tot i que el Govern s'oposa al repartiment, els tribunals (dos jutjats de les Canàries) han dictaminat en contra de les peticions de suspensió presentades.

El Govern va rebre el desembre de 2025 els resultats d'un informe de la Fundació de la Universitat Rovira i Virgili (URV) que li donava la raó pel que fa a la limitació dels preus de lloguer que permet la normativa estatal. Segons les conclusions de l'estudi, limitar els preus dels lloguers a les Balears seria contraproduent, perquè agreujaria les dificultats d'accés a l'habitatge. La Conselleria d'Habitatge va invertir 15.519,46 euros en aquest estudi, signat pel catedràtic de Dret Civil i fundador de la Càtedra UNESCO, Sergio Nasarre, i el professor de Metodologia d'Anàlisi de la URV Santiago Ariste. Però l'informe està ple d'errors: més de la meitat de les taules que facilita contenen equivocacions. Els percentatges estan mal fets en 13 de les 25 taules aportades per reforçar la seva tesi, segons els càlculs d'aquest diari, contrastats amb experts.

El Govern ha concedit la Medalla d'Or de les Illes Balears del 2026 al cantautor mallorquí Jaume Anglada. Així ho ha informat el vicepresident primer i conseller d'Economia i Hisenda, Antoni Costa, que ha explicat que l'artista rebrà el guardó en un acte el pròxim 28 de febrer a la Llotja de Palma.