El vicepresident primer i portaveu del Govern, Antoni Costa, ha anunciat aquest divendres que suspèn les negociacions amb els grups parlamentaris per aprovar els pressupostos del 2027, per la qual cosa s'anirà a la pròrroga pressupostària. "No volem que ningú utilitzi aquesta negociació amb fins electoralistes, i per això deixam en suspens qualsevol conversa sobre els pressupostos fins després de les eleccions generals", ha explicat en roda de premsa: "És l'única manera d'afrontar la negociació amb possibilitat d'arribar a un acord".

El vicepresident i portaveu del Govern, Antoni Costa, ha expressat aquest divendres la "condemna rotunda" del Govern a la convocatòria de protestes aquest divendres a Palma "amb la finalitat aparent que hi pugui haver disturbis violents" i "convocades ja apel·lant a la violència". Ho ha dit en referència a la concentració prevista per aquest divendres i aparentment vinculada amb Blocus, el grup que va protagonitzar aldarulls a Barcelona i el País Basc.

El Govern es reunirà a partir de la setmana que ve amb els sectors econòmics de les Illes Balears. Planteja adoptar mesures per fer front a l'escalada de la inflació, especialment per compensar les pujades dels combustibles. La Federació Empresarial Balear de Transports (FEBT) ha alertat aquest divendres que l’increment mitjà del 8% aplicat aquest octubre per les principals navilieres al recàrrec per combustible encarirà els productes que arriben a les Balears.

Catalunya és el gran antiexemple sobre gestió de l'habitatge per al Govern de Marga Prohens. En el ple d'aquest dimarts, la presidenta va tornar a carregar contra la Generalitat, perquè considera que la limitació dels preus de lloguer que aplica no funciona i, a més, restringeix l'oferta disponible al mercat. "Tenen dos amos: Pedro Sánchez, Catalunya i el seu complex d'inferioritat", va etzibar al menorquinista Josep Castells quan li va reclamar que apliqui la declaració de zones tensionades a les Illes. A més, va destacar que aquest territori és la comunitat on es produeixen més desnonaments de l'Estat, fet que va atribuir a la gestió del socialista Salvador Illa. Però quan s'observen les xifres oficials disponibles, aquestes correlacions no són tan clares. Les Illes, on no s'aplica la limitació dels preus, són les segona comunitat amb més desnonaments d'acord amb el nombre d'habitants. I encara que el 2025 es varen signar menys contractes de lloguer que el 2023 a Catalunya, a les Balears, on no hi ha cap restricció en els preus, també han disminuït. On sí que hi ha una diferència és en els preus dels arrendaments: mentre a Catalunya s'han contingut, a les Illes s'han disparat.

El vicepresident primer del Govern, Antoni Costa, ha valorat aquest divendres la possibilitat d'un avançament electoral a Madrid si decauen els reials decrets d'habitatge al Congrés. "Esper i desig que Pedro Sánchez convoqui, no perquè ho demanem avui, sinó que ja fa molt de temps que s'haurien d'haver convocat", ha assegurat en roda de premsa posterior al Consell de Govern. Ara bé, ha rebutjat que això impliqui un avançament electoral a les Illes Balears.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha carregat contra els dos reials decrets llei d'habitatge que aquest divendres es debatran al Congrés. En una compareixença a Eivissa, ha assegurat que "el lloguer d'avui a les Illes és més car que la setmana passada" com a exemple dels "efectes perniciosos immediats" que provoquen, encara que el preu del lloguer a les Illes s'ha incrementat cada mes des del 2022, segons les dades del portal Idealista.

Primera reacció de la presidenta Marga Prohens als reials decrets llei que el govern espanyol va aprovar aquest dimarts per fer front a la crisi d'habitatge. La popular ha rebutjat de ple les iniciatives, que cerquen protegir els llogaters i evitar l'especulació amb l'habitatge, argumentant que "carreguen" la crisi de l'habitatge "damunt les esquenes dels petits propietaris".

El Govern rectifica i finalment mantindrà el topall de sis places turístiques a les finques agràries. Aquest era un dels punts més polèmics de l'avantprojecte de llei agrària, que l'Executiu ha aprovat aquest divendres i començarà la tramitació al Parlament. Encara que en un primer moment el conseller d'Agricultura, Joan Simonet, va apostar per elevar el topall a deu places, finalment ha tornat a la xifra prevista en l'anterior llei davant la gran disparitat d'opinions sobre la qüestió en els sector. "Uns demanaven pujar i els altres davallar", ha explicat en roda de premsa.

La memòria justificativa del DORA III, el Document de Regulació Aeroportuària que marca les inversions, la capacitat i les tarifes dels aeroports d'Aena entre el 2027 i el 2031, recull que les Illes Balears varen demanar més inversions per poder ampliar la capacitat dels aeroports. El Govern balear ho ha negat taxativament, ha insistit que aquest punt "és fals" i ha assegurat que només va sol·licitar "millores de seguretat i modernitzacions". Així, ha compartit una carta enviada per l'executiu al Comitè de Coordinació Aeroportuària de les Illes en què especificava que les millores que demanava eren "no lligades a un increment de passatgers".

Una universitat privada de Costa Rica en funcionament des del 2025, Mundae Universidad, ha promocionat la seva llicenciatura en Infermeria utilitzant el logotip del Govern balear com a entitat col·laboradora. En el seu dossier oficial de captació d'alumnes hi apareixia fins aquest dimecres, mentre que a la pàgina web es va retirar a petició de l'IB-Salut, que assegura que no en sabia res. Mundae ha negat aquesta informació i ha assegurat que actualment no utilitza cap dels logotips esmentats en cap document ni apartat de la seva web, tot i que en el dossier consultat ahir per l'ARA Balears sí que hi apareixia. La universitat admet, que en el passat va incloure per error el logotip de l’IB-Salut arran d’una col·laboració puntual amb l’Àrea de Salut de Menorca. També diu que la relació actual amb el CGE "és cordial".

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha descartat aquest dimarts la possibilitat de limitar la compra de segones residències si afecta els ciutadans balears. Aquest posicionament suposa de facto tancar la porta a una de les principals mesures que ha proposat la Comissió Europea per afrontar la crisi d'habitatge.

El diputat per Formentera del Parlament, Llorenç Córdoba, ha exigit aquest dimarts en el ple la dimissió del conseller de la Mar, Juan Manuel Lafuente, per la seva gestió de la direcció general de Costes. El parlamentari ha donat suport al PP en gairebé totes les qüestions excepte la derogació de la llei de memòria aquesta legislatura, però amb els canvis de criteri en la concessió de gandules a Formentera ha marcat una línia vermella. Després que es destituís la directora general per establir un requisit que anava en la línia dels criteris tècnics, Córdoba s'ha demanat "qui ha fixat realment" els criteris que finalment s'han aplicat als expedients de Costes durant aquesta legislatura: "Els tècnics i funcionaris o els responsables polítics?".

El Govern "avaluarà" la proposta de llei d'habitatge assequible que aquesta setmana ha fet la Comissió Europea. El vicepresident primer, Antoni Costa, ha assegurat que es plantejarà fins i tot limitar de compra de segones residències si Brussel·les ho avala. Ho ha dit després que la Unió Europea (UE) hagi apostat per impulsar aquesta limitació en zones afectades per la crisi de l'habitatge. El vicepresident s'ha referit també a la possibilitat de prohibir la comprar d'habitatges a no residents, encara que la iniciativa Comissió no entra en aquesta qüestió. "Estam disposats a analitzar-la si s'obre la porta", ha explicat.

La desclassificació de documents relacionats amb la crisi de Ceuta feta pel Ministeri de l'Interior no conté cap informe que alerti d'un "risc alt" d'arribades de migrants a les Illes Balears. Tot i això, el PP ha registrat un escrit a la Cambra baixa exigint més dades, i el director general d'immigració, Manuel Pavón, ha acusat els membres del govern espanyol de "desclassificar el que els interessa".

La desclassificació de documents oficials que el Ministeri de l'Interior va fer aquest dimecres no satisfà el Govern de Marga Prohens, que aquest dijous ha tornar a acusar el govern espanyol d'"ocultar" informació. "Desclassifiquen el que els interessa", ha dit el director general d'immigració, Manuel Pavón, en declaracions als mitjans de comunicació.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha mostrat una "profunda preocupació" després que el cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, asseguràs en el Congrés dels Diputats que tenia un informe que alertava d'un risc alt d'arribades de migrants irregulars a la Península i les Illes Balears. En una compareixença urgent, Prohens ha acusat el socialista d'haver amagat aquesta informació quan es varen reunir "durant una hora" al Consolat el passat 29 de juliol. "Per què se'ns està ocultant aquesta informació?", s'ha demanat. També ha exigit al govern espanyol que digui quines mesures ha pres per frenar aquest risc d'arribades. "Volem pensar que el govern d'Espanya no ha deixat aquest informe damunt una taula o dins un calaix", ha continuat: "Estam xerrant de la seguretat de la nostra comunitat autònoma".

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha reclamat explicacions a Pedro Sánchez per haver dit, durant la seva compareixença al Congrés dels Diputats, que va rebre informes de la Policia Nacional sobre un risc d'arribades de migrants sobre la Península i les Illes Balears.

El PP i Vox han bloquejat la compareixença del conseller de la Mar, Juan Manuel Lafuente, per donar explicacions per la destitució de la directora general de Costes i Litoral, Maria Joaquina Ferrer. Els dos partits han avançat que s'oposaran a la petició de l'oposició perquè el conseller hagi de donar comptes al Parlament per aquesta sortida, que 21 funcionaris varen qüestionar en una carta oberta.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, se suma a la guerra estatal del PP contra Pedro Sánchez. En una atenció als mitjans ha animat la ciutadania de les Illes a participar en la concentració convocada aquest dimecres en suport a Ceuta, i ha acusat el govern d'Espanya "d'amagar informació" sobre l'entrada massiva de migrants a la ciutat autònoma.

El Govern ha tornat a recórrer el repartiment de menors migrants provinents de les Illes Canàries impulsat per l'executiu espanyol. És una nova impugnació que presenta l'Executiu en el marc de la seva oposició a aquest procés. El març del 2025 va recórrer davant el Tribunal Constitucional la reforma de la Llei d'estrangeria que permet la distribució obligatòria. El mateix estiu va dur al Suprem el reial decret que regula el protocol de repartiment (i va ser admès a tràmit), i al setembre va impugnar el reial decret que fixava 406 places com a capacitat ordinària de les Balears. També ha intentat aturar almenys tres trasllats concrets de menors a les Illes davant el Tribunal d'Instància de Las Palmas. Ara, l'Executiu ha acudit al Suprem contra el reial decret que eleva la capacitat de les Illes fins a les 434 places.