El director general d'Agricultura, Fernando Fernández, ha dimitit del càrrec per motius personals i serà rellevat per Georgina Brunet. Així ho ha informat el vicepresident primer i portaveu del Govern, Antoni Costa, en roda de premsa aquest divendres.

El vicepresident primer i portaveu del Govern, Antoni Costa, ha negat aquest divendres al Consell de Govern que la Llei òmnibus hagi desregulat el Parc Natural del Trenc, com han denunciat MÉS per Mallorca i el GOB. La modificació legislativa permetrà modificar mitjançant un decret llei qualsevol de les normes que regeixen el funcionament de l'espai natural. "Diuen mentides", ha denunciat Costa, insistint que s'ha adaptat el funcionament del Parc al de la resta de territoris protegits.

El Parc Balear d'Innovació Tecnològica (Parc Bit) es va crear l'any 1997 i es va obrir el 2002 amb l'objectiu de diversificar l'economia. L'objectiu del complex era convertir-se en un espai referent del coneixement, la innovació i la tecnologia. Amb tot, aquesta pretensió ha quedat a mig gas: el 2023 hi havia 3.000 treballadors i 200 empreses, però el Govern vol "revitalitzar-lo" perquè aquesta xifra creixi fins als 30.000. Aquest dimecres l'Executiu ha signat un conveni per invertir 20 milions d'euros per construir-hi 120 habitatges que puguin atreure empreses, i projecta també la creació d'una facultat d'Enginyeria en aquest espai, tal com va avançar l'ARA Balears.

El Govern aprovarà aquest mes l'ordre d'elaboració dels pressupostos de 2027 amb l'objectiu de dur el sostre de despesa al Parlament el pròxim mes d'octubre. Així ho ha anunciat el vicepresident primer i conseller d'Economia, Antoni Costa, que també ha llançat un advertiment a Vox. Encara que l'Executiu vol cercar el suport de la formació de Manuela Cañadas als comptes, en aquesta ocasió no està disposat a fer cessions que no tinguin res a veure estrictament amb els números.

El Govern aprovarà la llei agrària i la de costes i litoral amb el suport de Vox o sense. El vicepresident primer, Antoni Costa, ha defensat que les dues iniciatives legislatives estan "molt acordades i negociades amb Vox", i ha deixat en mans dels grups parlamentaris l'aprovació definitiva al Parlament.

El Govern ha ampliat el programa de Lloguer Segur després del fracàs de la iniciativa: només 82 habitatges s'hi han adherit després d'un any i mig, quan s'esperava que fossin almenys 2.000. El conseller d'Habitatge, José Luis Mateo, ha explicat que es permetrà que els multipropietaris, els habitatges pendents de reforma i els pisos procedents del lloguer turístic també es puguin acollir al programa, a més dels immobles afectats per ocupacions il·legals o un procés de desnonament per impagament. En aquests supòsits, s'eximirà del requisit general que els habitatges hagin estat buits durant almenys sis mesos.

El Govern ha aprovat aquest divendres mobilitzar 15,3 milions d'euros per a un paquet social que complementa el decret llei anticrisi. L'Executiu ha dividit l'escut social en dos decrets llei: el primer, que contenia les mesures econòmiques dirigides als sectors més afectats per la guerra a l'Orient Mitjà, es va aprovar a final de març amb el suport del PSIB i el vot en contra de Vox. Els partits encara no s'han pronunciat sobre si donaran suport a aquesta nova mesura. Amb tot, en aquesta ocasió el PP ha tingut en compte l'exigència de la prioritat nacional establerta per Vox en el paquet d'ajudes aprovat al Consell de Mallorca, i també exigirà un mínim d'anys de residència a qui vulgui accedir a ajudes directes.

El Govern planeja la implantació d'una facultat d'Enginyeria de la Universitat de les Illes Balears (UIB) al Parc Balear d'Innovació Tecnològica, el Parc Bit de Palma. És la principal aposta de la Conselleria d'Economia i Hisenda per donar impuls a aquest parc empresarial de l'àmbit tecnològic. Així ho confirmen a l'ARA Balears fonts del departament, que detallen que el projecte serviria per complementar els principals nuclis de recerca que hi ha a les Illes, juntament amb el campus de la UIB i l'Institut d'Investigació Sanitària (IdISBa). Les mateixes fonts assenyalen que la distància entre el campus universitari i el Parc Bit és de pocs minuts en bicicleta i tan sols a 1,5 minuts en metro, per la qual cosa consideren pertinent afavorir el diàleg entre els dos espais. Amb tot, es tracta d'una proposta que veuria la llum amb vista a la propera legislatura.

El Govern ha aprovat aquest divendres una modificació del Pla eEpecial del Parc Balear d'Innovació Tecnològica, el Parc Bit de Palma, per construir-hi 200 habitatges. Es tractarà de pisos de lloguer temporal perquè investigadors i treballadors del complex hi puguin viure.

Cada vegada que acaba un contracte de lloguer i s'ha de renovar, els llogaters s'enfronten a una possible pujada del preu. A les Illes Balears, pel context d'increment constant de la demanda, aquesta pujada pot ser significativa. Després de la caiguda del reial decret llei que establia una pròrroga automàtica dels contractes que acaben el 2026 i 2027, fins a 40.000 llogaters de les Illes (segons dades del Ministeri de Drets Socials i Consum) es poden veure de nou abocats a aquesta situació. Amb tot, el Govern balear no prendrà cap mesura alternativa per compensar aquests residents.

El vicepresident primer i conseller d'Economia i Hisenda, Antoni Costa, ha carregat contra la líder del PSIB i actual presidenta al Congrés, Francina Armengol. El darrer informe de l'UCO de la Guàrdia Civil, que investiga possibles irregularitats en el marc del cas mascaretes, estableix que Armengol va parlar amb un dels principals investigats, Koldo García, sobre la compra de material sanitari que ara està sota la lupa judicial. Amb tot, la llavors presidenta del Govern aviat va delegar la gestió del contracte al director de gestió del Servei de Salut de les Illes Balears, Manuel Palomino. Costa ha insinuat que Armengol no va dir la veritat quan va negar haver tingut constància d'aquest contracte, com també quan va dir que no recordava haver-ne parlat amb García. A més, l'ha acusat d'obrir les portes del Consolat als infractors: "Va deixar entrar fins a la cuina la trama corrupta".

El vicepresident primer i conseller d'Economia i Hisenda, Antoni Costa, ha enviat una carta al recentment nomenat ministre d'Hisenda, Arcadi España, en què sol·licita una reunió per abordar les qüestions principals que afecten les Illes i, en concret, per renegociar el Règim Especial de les Balears (REB).

El Govern encara no té clar quin serà l'impacte de la pujada de preus a conseqüència de la guerra a l'Iran per l'economia de les Illes. Amb tot, el vicepresident primer i conseller d'Economia, Antoni Costa, ha advertit que suposa una "gran pedra en el camí" després d'un 2025 en què les xifres indicaven un creixement econòmic. El canvi abrupte del context internacional ha sembrat d'incertesa els pronòstics de l'Executiu, que ha aprovat un primer paquet de mesures per fer-ne front als primers efectes: l'increment de preus de la benzina, el transport, la construcció i la pujada de l'euríbor. "Incertesa i volatilitat són les dues paraules que defineixen la situació actual", ha dit Costa, que ha admès que encara no té la resposta a la pregunta més important: com afectarà aquesta situació al sector turístic?

La presidenta Marga Prohens ha multiplicat la despesa en viatges institucionals en relació al darrer mandat de Francina Armengol. Així es desprèn de la resposta que el Govern va remetre a diverses preguntes parlamentàries del PSIB. Segons aquestes dades, la cap de l'Executiu ha fet 25 viatges aquesta legislatura, dels quals 14 han estat fora de les Illes, amb una despesa acumulada de 151.841,55 euros. Mentre que en la legislatura anterior (marcada per la pandèmia i les restriccions de mobilitat que va comportar), Armengol va fer 33 viatges, 12 a fora de les Illes, que varen costar 98.173,95 euros. Segons les dades que el PSIB va fer públiques en el darrer ple del Parlament, la principal diferència entre les dues presidentes és que Prohens viatja amb un sèquit molt més nombrós.

El Govern ha aprovat aquest divendres el decret llei per destinar 160,75 milions d'euros a pal·liar els efectes econòmics que la guerra a l'Iran té per a les Balears. Una mesura que complementa les que ja ha aprovat el govern espanyol i que representaran 70 milions d'euros més per a les Illes. De les deduccions fiscals per als hipotecats fins a les subvencions als sectors afectats, el vicepresident primer i conseller d'Economia, Antoni Costa, ha explicat en què es destinaran aquests recursos.

El PP espera que el decret anticrisi del Govern s'aprovi amb "unanimitat" o, si no, amb un consens "el més ampli possible". Però, per ara, cap partit ha garantit el seu suport a la mesura que la presidenta Marga Prohens va presentar divendres passat. Es tracta d'una sèrie d'ajudes econòmiques per fer front a l'increment de preus provocat per la guerra a l'Iran. Amb tot, tant Vox com MÉS per Mallorca han criticat que l'Executiu ni tan sols els hagin mostrat el text. "No en tenim ni un esborrany", ha dit la portaveu de l'extrema dreta, Manuela Cañadas. Per la seva banda, el PSIB s'ha limitat a dir que espera a veure si el decret també inclou mesures socials.

El vicepresident primer i portaveu del Govern, Antoni Costa, ha reaccionat aquest divendres a la resolució de l'executiu espanyol, que ha ordenat la retirada del monòlit de la Feixina. En contra del criteri de l'Estat, Costa ha defensat que "no hi ha cap exaltació de la dictadura a la Feixina" i ha advocat pel seu manteniment, encara que la darrera paraula la té l'Ajuntament de Palma.

El Govern aprovarà abans de Setmana Santa un decret llei amb rebaixes fiscals i ajudes directes als sectors afectats per la pujada de preus derivada de la guerra a l'Iran, entre les quals hi ha deduccions per a les hipoteques variables. Les mesures complementaran l'escut social anunciat pel govern espanyol divendres passat, que preveuen rebaixes de l'IVA als combustibles i una pròrroga als contractes de lloguer. L'Executiu les vol dur endavant amb el vistiplau de tots els partits i, per això, el vicepresident primer i conseller d'Economia i Hisenda, Antoni Costa, els ha convocat aquest dimecres.

El Govern diu no als plans de Vox per castellanitzar els topònims de les Illes. El vicepresident primer, Antoni Costa, ha tancat la porta aquest divendres al fet que el grup parlamentari popular accepti l'esmena en aquesta direcció que l'extrema dreta ha introduït a la llei de projectes estratègics. "Vox està en el seu dret de presentar les esmenes que estimi convenients, altra cosa és que tinguin el suport del PP", ha assegurat el portaveu de l'Executiu. Segons ha argumentat, el PP rebutjarà la proposta perquè "incompleix la Llei de normalització lingüística": "És així de senzill, és una línia vermella".

El Govern prepara un "ampli" conjunt de mesures davant els efectes negatius de la guerra a l'Orient Mitjà en l'economia de les Illes. Però no les aplicarà fins que la Unió Europea (UE) i el govern espanyol no hagin posat en marxa les seves. Així ho ha explicat el vicepresident primer i conseller d'Economia i Hisenda, Antoni Costa, en declaracions recollides per EFE després de reunir-se amb empresaris i representants sindicals per analitzar l'impacte econòmic del conflicte a l'Iran.