La memòria justificativa del DORA III, el Document de Regulació Aeroportuària que marca les inversions, la capacitat i les tarifes dels aeroports d'Aena entre el 2027 i el 2031, recull que les Illes Balears varen demanar més inversions per poder ampliar la capacitat dels aeroports. El Govern balear ho ha negat taxativament, ha insistit que aquest punt "és fals" i ha assegurat que només va sol·licitar "millores de seguretat i modernitzacions". Així, ha compartit una carta enviada per l'executiu al Comitè de Coordinació Aeroportuària de les Illes en què especificava que les millores que demanava eren "no lligades a un increment de passatgers".

Una universitat privada de Costa Rica en funcionament des del 2025, Mundae Universidad, ha promocionat la seva llicenciatura en Infermeria utilitzant el logotip del Govern balear com a entitat col·laboradora. En el seu dossier oficial de captació d'alumnes hi apareixia fins aquest dimecres, mentre que a la pàgina web es va retirar a petició de l'IB-Salut, que assegura que no en sabia res. Mundae ha negat aquesta informació i ha assegurat que actualment no utilitza cap dels logotips esmentats en cap document ni apartat de la seva web, tot i que en el dossier consultat ahir per l'ARA Balears sí que hi apareixia. La universitat admet, que en el passat va incloure per error el logotip de l’IB-Salut arran d’una col·laboració puntual amb l’Àrea de Salut de Menorca. També diu que la relació actual amb el CGE "és cordial".

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha descartat aquest dimarts la possibilitat de limitar la compra de segones residències si afecta els ciutadans balears. Aquest posicionament suposa de facto tancar la porta a una de les principals mesures que ha proposat la Comissió Europea per afrontar la crisi d'habitatge.

El diputat per Formentera del Parlament, Llorenç Córdoba, ha exigit aquest dimarts en el ple la dimissió del conseller de la Mar, Juan Manuel Lafuente, per la seva gestió de la direcció general de Costes. El parlamentari ha donat suport al PP en gairebé totes les qüestions excepte la derogació de la llei de memòria aquesta legislatura, però amb els canvis de criteri en la concessió de gandules a Formentera ha marcat una línia vermella. Després que es destituís la directora general per establir un requisit que anava en la línia dels criteris tècnics, Córdoba s'ha demanat "qui ha fixat realment" els criteris que finalment s'han aplicat als expedients de Costes durant aquesta legislatura: "Els tècnics i funcionaris o els responsables polítics?".

El Govern "avaluarà" la proposta de llei d'habitatge assequible que aquesta setmana ha fet la Comissió Europea. El vicepresident primer, Antoni Costa, ha assegurat que es plantejarà fins i tot limitar de compra de segones residències si Brussel·les ho avala. Ho ha dit després que la Unió Europea (UE) hagi apostat per impulsar aquesta limitació en zones afectades per la crisi de l'habitatge. El vicepresident s'ha referit també a la possibilitat de prohibir la comprar d'habitatges a no residents, encara que la iniciativa Comissió no entra en aquesta qüestió. "Estam disposats a analitzar-la si s'obre la porta", ha explicat.

La desclassificació de documents relacionats amb la crisi de Ceuta feta pel Ministeri de l'Interior no conté cap informe que alerti d'un "risc alt" d'arribades de migrants a les Illes Balears. Tot i això, el PP ha registrat un escrit a la Cambra baixa exigint més dades, i el director general d'immigració, Manuel Pavón, ha acusat els membres del govern espanyol de "desclassificar el que els interessa".

La desclassificació de documents oficials que el Ministeri de l'Interior va fer aquest dimecres no satisfà el Govern de Marga Prohens, que aquest dijous ha tornar a acusar el govern espanyol d'"ocultar" informació. "Desclassifiquen el que els interessa", ha dit el director general d'immigració, Manuel Pavón, en declaracions als mitjans de comunicació.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha mostrat una "profunda preocupació" després que el cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, asseguràs en el Congrés dels Diputats que tenia un informe que alertava d'un risc alt d'arribades de migrants irregulars a la Península i les Illes Balears. En una compareixença urgent, Prohens ha acusat el socialista d'haver amagat aquesta informació quan es varen reunir "durant una hora" al Consolat el passat 29 de juliol. "Per què se'ns està ocultant aquesta informació?", s'ha demanat. També ha exigit al govern espanyol que digui quines mesures ha pres per frenar aquest risc d'arribades. "Volem pensar que el govern d'Espanya no ha deixat aquest informe damunt una taula o dins un calaix", ha continuat: "Estam xerrant de la seguretat de la nostra comunitat autònoma".

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha reclamat explicacions a Pedro Sánchez per haver dit, durant la seva compareixença al Congrés dels Diputats, que va rebre informes de la Policia Nacional sobre un risc d'arribades de migrants sobre la Península i les Illes Balears.

El PP i Vox han bloquejat la compareixença del conseller de la Mar, Juan Manuel Lafuente, per donar explicacions per la destitució de la directora general de Costes i Litoral, Maria Joaquina Ferrer. Els dos partits han avançat que s'oposaran a la petició de l'oposició perquè el conseller hagi de donar comptes al Parlament per aquesta sortida, que 21 funcionaris varen qüestionar en una carta oberta.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, se suma a la guerra estatal del PP contra Pedro Sánchez. En una atenció als mitjans ha animat la ciutadania de les Illes a participar en la concentració convocada aquest dimecres en suport a Ceuta, i ha acusat el govern d'Espanya "d'amagar informació" sobre l'entrada massiva de migrants a la ciutat autònoma.

El Govern ha tornat a recórrer el repartiment de menors migrants provinents de les Illes Canàries impulsat per l'executiu espanyol. És una nova impugnació que presenta l'Executiu en el marc de la seva oposició a aquest procés. El març del 2025 va recórrer davant el Tribunal Constitucional la reforma de la Llei d'estrangeria que permet la distribució obligatòria. El mateix estiu va dur al Suprem el reial decret que regula el protocol de repartiment (i va ser admès a tràmit), i al setembre va impugnar el reial decret que fixava 406 places com a capacitat ordinària de les Balears. També ha intentat aturar almenys tres trasllats concrets de menors a les Illes davant el Tribunal d'Instància de Las Palmas. Ara, l'Executiu ha acudit al Suprem contra el reial decret que eleva la capacitat de les Illes fins a les 434 places.

La vicepresidenta segona i consellera de Presidència, Antònia Estarellas, ha valorat aquest dilluns la manifestació que dissabte passat va congregar milers de persones a Sóller contra la massificació. En una atenció als mitjans recollida per Europa Press, ha assegurat que comparteix les reivindicacions contra la turistització del municipi i ha expressat "màxim respecte" per la protesta. També ha defensat l'acció del Govern en matèria de contenció.

El Govern ha posat en marxa finalment l'aplicació i la pàgina web per consultar en temps real l'ocupació de les platges de les Illes i preveure'n l'afluència per millorar la saturació del litoral. Encara que la plataforma està en fase de proves i se n'han d'ampliar les funcionalitats els pròxims mesos, ja hi ha 150 platges amb sensors i l'Executiu l'ha posat a disposició dels usuaris. El compromís de la presidenta Marga Prohens era posar-la en marxa aquest estiu. Però, com que no ha arrencat fins a final de juliol, ja no es recolliran les dades de la primera meitat de la temporada.

Un dels darrers anuncis del Govern per frenar la massificació va tenir lloc a la Fira Internacional de Turisme (Fitur) el mes de gener passat. La presidenta Marga Prohens va assegurar que aquest estiu es posaria en marxa una aplicació per monitorar l’ocupació de les platges. L’operació consistia a col·locar sensors en un centenar d’indrets. Som a finals de juliol i aquest projecte encara no ha arrencat. Fonts del Govern expliquen que l’aplicació està en format beta i amb proves internes, i asseguren que estarà a punt abans que acabi la temporada.

A les portes de la manifestació contra la massificació de diumenge vinent, el vicepresident primer i portaveu del Govern, Antoni Costa, ha dit que comprèn el "malestar" de la ciutadania malgrat que ha reivindicat les mesures de "contenció" turística de l'Executiu. "Se'ns pot dir que són insuficients, que en farien més", ha dit: "Però hem pres mesures". Tot i això, Costa ha insistit a rebutjar una fórmula que impliqui decreixement turístic. "Qui aposta pel decreixement ha de dir tota la veritat: tindria conseqüències en matèria d'ocupació, hi hauria gent que ha de fer les maletes", ha exposat.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha criticat aquest dilluns la irrupció de la batlessa de Campos, Francisca Porquer (PP), a la manifestació del Trenc de diumenge. La batlessa es va col·locar al costat de l'escriptor Sebastià Alzamora i la portaveu del GOB, Tonina Siquier, mentre llegien el manifest, i va fer gestos cap a les persones que estaven concentrades. En una atenció als mitjans de comunicació, la presidenta s'ha desmarcat d'aquesta actitud: "El meu estil és el respecte". Demanada sobre si Porquer va voler provocar els manifestants, ha dit: "He estat clara".

El Consell de Govern ha aprovat aquest dijous el projecte de llei d'ordenació, protecció i gestió integral del litoral de les Illes Balears. Així ho han anunciat la presidenta Marga Prohens, i el conseller de la Mar, Juan Manuel Lafuente, en una roda de premsa a Eivissa. Tal com recull Europa Press, la normativa preveu la protecció de les construccions tradicionals en aquestes àrees, la limitació de la velocitat de les embarcacions i l'agilitació de tràmits.

El director general d'Agricultura, Fernando Fernández, ha dimitit del càrrec per motius personals i serà rellevat per Georgina Brunet. Així ho ha informat el vicepresident primer i portaveu del Govern, Antoni Costa, en roda de premsa aquest divendres.

El vicepresident primer i portaveu del Govern, Antoni Costa, ha negat aquest divendres al Consell de Govern que la Llei òmnibus hagi desregulat el Parc Natural del Trenc, com han denunciat MÉS per Mallorca i el GOB. La modificació legislativa permetrà modificar mitjançant un decret llei qualsevol de les normes que regeixen el funcionament de l'espai natural. "Diuen mentides", ha denunciat Costa, insistint que s'ha adaptat el funcionament del Parc al de la resta de territoris protegits.