El triangle que formen al centre de Ciutat els carrers de la Pelleteria, del Sol i de Monti-Sion era el seu món. Encara no s’havien encetat els anys cinquanta: Palma era un lloc molt tranquil, sense circulació de cotxes. Quieta. Entre aquests carrers va néixer i créixer una figura cabdal de la història dels Països Catalans i més enllà: Maria del Mar Bonet i Verdaguer (Palma, 1947), la dama de Mallorca. El seu germà gran, Joan Ramon Bonet (1944), ens ofereix una mirada nova i personalíssima de la cantautora.

El gust per aprendre i la curiositat l’han convertit en “l’artista total” que és avui en dia. Aquesta curiositat es va covar en una casa on la cultura era present tothora, ja fos en les converses, en els deures o en els jocs familiars després de sopar. Dissenyador gràfic, escriptor, músic i apassionat dels animals i la natura, va decidir vendre ca seva de Deià perquè ja no s’hi sentia a gust, aclaparat pel tràfec turístic i la massificació. Ara viu al Pla de Mallorca, en un entorn emboscat de foravila. Parlam de Tomàs Graves (Palma, 1953), i ens hi acosta el músic Ramon Farran.

De nin va patir una forta obsessió pels animals i tothom pensava que acabaria de veterinari; col·leccionava llibres d’animals. Va passar l’adolescència cantant Amy Winehouse i ballant Madonna i Cher. També es va fascinar per Marilyn Monroe: “Era un clixé fet persona. Estava molt obsessionat amb Marilyn: tenia fotografies i pòsters d’ella a l’habitació”. Parla Cristina, que encara riu quan ho explica. És la germana de Jaume Miranda (Palma, 1993), comunicador i creador de contingut a les xarxes socials.

És un home que estima profundament aquesta terra. Té unes “eines meravelloses per ajudar el país”. “Posa els seus coneixements, talent i mitjans al servei de tothom”. A vegades “es desanima pensant en el futur, quan veu que les lluites que hem batallat poden acabar en no res, amb la llengua, la terra, el país. Jo li dic que hem de cuidar el redol”. Qui parla es disculpa: “Em sap greu, no el puc criticar gens ni mica”. És Biel Majoral, mestre de mestres, músic i activista, qui ens acosta el pianista i productor musical i audiovisual Miquel Brunet (Bunyola, 1961).

Com tants altres joves nascuts als vuitanta, va créixer amb sèries com Barrio Sésamo, David el Gnomo, Padre forzoso i La vuelta al mundo en 80 días; i amb les pel·lícules Regreso al futuro, Sonrisas y lágrimas i Mary Poppins, que mirava una vegada i una altra. Una particularitat de ca seva, però, és que tant son pare com sa mare eren uns grans cinèfils (i lectors), així que també es veien habitualment pel·lícules de Chaplin, els germans Marx, Woody Allen, Bergman i clàssics italians i americans. Tot d’estímuls que feren que aquella “nina tímida” passàs part dels seus primers anys encuriosida per les grans preguntes de la humanitat: qui som i d’on venim, com és de gran l’univers, la mort. Marga Melià Rigo (Palma, 1982), “inquieta i curiosa”, encara cerca respostes. Ens en parla la seva amiga de tota la vida Deborah Florit.

Determinació, valentia i fermesa són trets que desprèn la seva presència; la veu i la paraula són la seva carta de presentació al món. Maria Magdalena Amengual Caldés (Pollença, 1985) va créixer entre el Port de Pollença i sa Pobla, envoltada de l’amor dels padrins de banda i banda, que “eren els seus déus”. Durant una època, feia ois a la mel i als xampinyons. Avui és glosadora, una descoberta que “li va canviar la vida”, segons admet també ella mateixa. Ara bé, com a mestra d’educació especial, és ella qui contribueix a canviar la vida de molts d’infants.

Cada matí, mentre es bevia religiosament el seu Cola-Cao diari, mirava el Club Súper 3, del qual era soci. A casa encara en guarden el carnet. Com que té dos germans més grans, fins als set mesos d’embaràs, sa mare pensava que seria una nina –un desig que no es va complir perquè pocs anys després encara va venir un altre nin. Els primers anys no varen ser fàcils: “Fins als dos anys va estar sovint malalt, amb problemes de mocs, pit i orelles. A dos anys el varen haver d’operar dels carnots i tot va començar a anar millor”. Parla Ana Sitges, la mare del polític Ferran Montero, candidat a la batlia de Manacor per MÉS per Manacor.

Va ser una criatura mala de surar, perquè no li agradava gens ni mica menjar. Només volia córrer pels camps, explorar la naturalesa i, això sí, alimentar animalons. “De petit ja sabia que un conill, una cabra i un porc han de menjar diferent, i renyava qui fos que els donàs menjar sense tenir això en compte”. Ell, però, era de boca petita. Qui hauria dit, vint i busques anys més tard, que tindria una botiga d’aliments fets per ell mateix. Parlam de Nicolau Pons (Pollença, 1994), fundador de Sa Cabreta, una finca ecològica i formatgeria artesanal situada a la serra de Tramuntana, a Pollença. Ens parla d’ell una de les seves tietes, Cati Pons –sa mare són quatre germanes i dos germans!

A Santa Margalida hi ha un carrer que es diu Sa Placeta perquè són tres caps de cantons i fa una mica de plaça. Als anys vuitanta, entre les cases d’aquell redol hi vivien bastants d’al·lots, devers desset o devuit. No eren de la mateixa edat, però només hi havia una franja de cinc anys de diferència entre ells. El temps passà, cadascú feu la seva vida, però cada estiu tallen el carrer i fan un sopar per retrobar-se. Entre parelles i fills, s’ajunten unes 60 persones. Un dels convidats és el glosador Mateu Matas Ordinas Xurí (Santa Margalida, 1982). Ens ho conta el germà gran, Joan, que li treu cinc anys.

Un dia, a l’escola, va cantar-li les quaranta a una monja que havia pegat a la seva germana petita. Era, i encara ho és, “molt protectora, contestatària i justiciera”. Va ser una nina “que es feia notar”, segons conta la protegida, la petita, Catalina. Parlam de Maria Antònia Oliver, presidenta de l’entitat Memòria de Mallorca, que és la segona de tres germans. El germà gran és Francisco.

Després de més de dos mesos i més d’una dotzena de concerts, el festival La Lluna en Vers de la Fundació Mallorca Literària posa punt final aquest divendres amb un espectacle teatral que invoca un dels grans noms de la poesia catalana: Jacint Verdaguer. El dramaturg i director de teatre Ferran Dordal Lalueza i l’actor Albert Prat han cocreat aquesta peça pràcticament “per accident”, diuen; es podrà veure divendres, 4 de setembre, a les 21 h, al Jardí de la Casa Llorenç Villalonga de Binissalem.  

Entre els seus referents hi havia elSubcomandante Marcos i Malcolm X, un dels seus ídols de jove. Va jugar a bàsquet, però també practica des de fa anys esports menys convencionals, com la boxa. És fan d’Ismael Serrano. Va estudiar Filologia Catalana a la UIB i, després, Antropologia a la UB. Quan els Estats Units varen envair l’Iraq, l’any 2003, els estudiants de l’edifici Ramon Llull de la UIB varen omplir les parets de pintades contra la guerra. Prop de les escales principals encara se’n pot veure una. La va fer David Pujol, ara professor de català i candidat de MÉS per Palma a la batlia de Ciutat. “Com les altres, la varen voler tapar, però encara es pot distingir”. Ho conta Antoni Trobat, amic de David des dels anys d’universitat.

Karmento és el nom artístic de Carmen Toledo Sánchez, una cantautora de neofolklore originària de Bogarra, un poble de la part d’Albacete de Sierra de Segura. Començà a fer música quan ja tenia més de trenta anys, de manera “amateur”, com explica ella. D’això ja fa més d’una dècada: l’any 2015 va treure el disc Mudanzas; el 2020, Este devenir, considerat com un dels millors àlbums de Música d’Arrel d’aquell any. El 2024 publica l’àlbum La Serrana, que guanya el premi de l’Acadèmia de la Música a Millor Àlbum Folklòric. És un disc, La Serrana, que neix de la recerca i, posteriorment, un diàleg amb el lloc de pertinença, la memòria i les relacions amb la comunitat. El folklore manxec de Karmento sonarà a Montuïri aquest dissabte, 29 d’agost, en el marc del festival La Lluna en Vers de la Fundació Mallorca Literària. 

A Sant Lluís (Menorca) residia Mrs. Van Oppen, filla d’un militar britànic destacat a l’Índia quan encara estava sota el control directe de la Corona britànica. Feia classes particulars d’anglès que, més enllà dels fonaments gramaticals i fonètics, “estaven assortides de paisatges, experiències i estils de vida” que sobrepassaven en molt l’experiència diària i els cànons de la cultura occidental que coneixien fins llavors dos infants menorquins nascuts a finals dels 60. “Animava a explorar el desconegut, obrir-se a noves fronteres, acceptar la diversitat. Aquesta experiència, sens dubte, alimentaria el nostre interès per obrir-nos a nous horitzons. Alicia sol comentar que aquestes sessions d’anglès varen ser el germen de la seva posterior vocació científica”. Alicia és Alicia Sintes (1969), catedràtica i doctora en Física per la UIB; i ens en parla el seu germà, Tomàs Sintes (1966), també catedràtic i doctor en Física per la UIB.

El 2024, vint anys després d’arrencar el projecte musical Mazoni, el capità que hi ha darrere, Jaume Pla (la Bisbal d’Empordà, 1977), va decidir que havia d’aturar. Les alarmes eren clares: “Abans d’alguns concerts, pensava que, si plovia i em pagaven, ja anava bé. Aquest pensament em va fer por. No pot ser que un músic no vulgui sortir a tocar”, conta en una conversa amb l’ARA Balears. Aquesta setmana té dos concerts a les Illes per presentar el disc que publicà el setembre passat, Banderes per daltònics, un retorn als sons més pop de la història del projecte: dijous, 20 d’agost, serà al Jazzbah de Ciutadella; divendres, 21 d’agost, presentarà el disc a Santanyí (al pati del Col·legi Bisbe Verger), en un concert que forma part de la programació del festival d’estiu de la Fundació Mallorca Literària, La Lluna en Vers. Seran concerts amb tota la banda: “Els darrers cops que he vingut a Mallorca ha estat en solitari. Em fa molta il·lusió venir amb tot el grup per fer aquests dos concerts, que siguin enèrgics i trobar aquella sensació que sembla que flotes quan fas música. Crec que és un disc que es gaudeix més en grup”.

“És una persona que t’il·lumina els pensaments. Per a mi, és el meu pare espiritual, fonamental a la meva vida. És un homenot d’aquests que en neix un cada segle. Un home universal que vibra i fa vibrar, i que tota la vida ho ha fet tot amb amor, generositat i tolerància”. Parla el poeta pobler Antoni Gost Curro (1953). Ho diu d’un altre Antoni, conegut, admirat i estimat, difícil de classificar: farmacèutic, activista cultural, agitador social i revolucionari. Parlam d’Antoni Torrens Gost (1937), impulsor de sa Pobla a Gràcia, de la trobada de xeremiers i lutiers, de la Llar de la Memòria, de la colla de dimonis Albopàs… entre tantíssimes altres coses.

Venus i Adonis arriba per primera vegada a Mallorca, els dies 13 i 14 d’agost, onze anys després de l’estrena, amb Jordi Bosch, Emma Vilarasau i el violoncel·lista Lluís Claret, de bracet de la Fundació Mallorca Literària

Fa anys que viu a Andorra, una ubicació habitual entre ciclistes professionals per poder fer concentracions en altura. Igualment, manté els amics de tota la vida, amb els que va començar a pedalar. Des de la colla d’amics asseguren que en les distàncies curtes és pràcticament igual que quan era un infant: “Proper, divertit i molt natural”. Ara bé, sempre ha estat “molt reservat amb la seva intimitat”: “Les entrevistes i les càmeres no li agraden gens i, si pot evitar-les, ho fa”, ens conta Joan Danús, un dels amics d’infància del ciclista professional Enric Mas (Artà, 1995).

La música sempre ha estat present en la seva vida. Té formació clàssica, va cantar en diferents cors quan era petit i també tocà en alguna orquestra. Al llarg dels anys ha passat per diversos grups i abans de Paco Pecado havia arrencat un projecte en anglès “molt menys identitari”, diu, i que pertanyia a una altra etapa artística. Javier Morales (Barcelona, 1993), l’home que hi ha darrere el projecte, considera que Paco Pecado és el seu “primer projecte plenament personal i en solitari”. Així, el març del 2025 va publicar Entre bodegas y ferias, un disc d’onze cançons que presentarà a Mallorca dia 7 d’agost a Consolació, Sant Joan, en el marc del festival La Lluna en Vers de la Fundació Mallorca Literària. Serà un vespre de doble concert, perquè també sonarà Gregotechno, projecte que mescla cant gregorià amb música electrònica contemporània. Una nit titulada Ad peccatum.

La voluntat inicial d'aquest projecte era “fer accessible” un repertori que havia colpit profundament Marc Vilajuana. Fa aproximadament deu anys va descobrir el cant gregorià i va quedar fascinat per aquest univers sonor. “Més enllà del vessant espiritual, és el fonament de la música occidental. És amb el cant gregorià que comença l'escriptura musical a Occident, ja que fins aleshores la música s'havia transmès oralment”, apunta.