Un 70% de les 101 persones que viuen a l'antiga presó de Palma no tenen accés als serveis socials ni a una alternativa d'habitatge, segons es dedueix de les declaracions que ha fet aquest dilluns el batle Jaime Martínez. Malgrat que Martínez ha assegurat que l'accés als serveis socials depèn de "la voluntarietat" dels residents, també ha assenyalat que "hi ha persones que no poden accedir als recursos socials perquè hi ha una normativa" i que "les persones en situació irregular no hi poden accedir". El mateix Martínez ha estat qui ha remarcat que "un 70%" dels residents de l'antiga presó "està en situació administrativa irregular".

El vicepresident segon del Consell de Mallorca, Pedro Bestard, va comparèixer aquest dijous per aclarir l’ús que ha fet de dos cotxes de la institució insular. Però la compareixença va servir sobretot per confirmar una cosa: que Vox considera una explicació suficient dir que Bestard fa molta feina i que es desplaça a molts llocs de Mallorca. Voler saber què feien dos vehicles públics —sense el rètol que els identifica com a tals— aparcats davant ca seva no és més que una estratègia de l’esquerra per desgastar el govern del PP i l’extrema dreta, segons va defensar el portaveu de Vox al Consell, Antoni Gili. Negar que s'hagi fet un ús personal d’un Subaru i d’un Dacia que haurien de servir per a tasques institucionals ja és, aparentment, donar explicacions.

El vicepresident segon del Consell de Mallorca, Pedro Bestard, ha comparegut aquest dijous davant la Comissió de Transparència del Consell de Mallorca per donar explicacions de l'ús que ha fet de dos vehicles de la institució insular. Però, més enllà de negar una utilització personal, Bestard no ha aportat cap informació concreta. Ha explicat, això sí, que el seu departament està dispers per l'illa i que això l'obliga a desplaçar-s'hi. "Si vaig de Manacor a Alcúdia i m'he d'aturar a dinar a Ses Torres, m'hi aturaré. O a Es Cruce", ha dit en un moment de la seva intervenció, durant la qual no ha aclarit si va donar ordres de deixar els vehicles sense retolar, ni els trajectes, ni els quilòmetres que ha fet, ni per què també s'han vist dos cotxes del Consell passant la nit davant ca seva. En aquesta ocasió, Bestard ha arribat al Consell en cotxe oficial amb xofer i ha exigit que, una vegada surtin els informes que ha encarregat el president Llorenç Galmés, els partits de l'esquerra li demanin disculpes. "Vull que em demanin disculpes públicament", ha etzibat a la portaveu del PSOE, Catalina Cladera.

El batle de Palma, Jaime Martínez, considera que viure en un edifici sense les condicions mínimes com l'antiga presó és per "una decisió personal" i no per una situació de vulnerabilitat. Així ha respost en una entrevista del programa Hoy por Hoy de Radio Mallorca (Cadena Ser), quan la conductora del programa ha assenyalat que les persones que hi resideixen tenen perfils vulnerables. "Una decisió personal no té a veure amb una extrema vulnerabilitat", ha assegurat, visiblement molest amb les preguntes de la periodista. "La vulnerabilitat està taxada i nosaltres funcionam com totes les administracions, les persones, la societat", ha afegit.

"Faig una crida a la responsabilitat dels propietaris davant la renovació dels lloguers. Sé que la majoria no són bancs ni fons voltor. Són persones normals conscients d'això". Aquesta ha estat la resposta de la presidenta del Govern, Marga Prohens, quan el portaveu de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, li ha reclamat mesures davant la finalització de milers de contractes de lloguer i la previsible pujada de preus. Una vegada que la pròrroga que va decretar l'executiu espanyol no ha tirat endavant, és previsible que l'emergència de l'habitatge s'agreugi per la pujada de preus associada a les renovacions dels lloguers. "Això no basta. Per això hem preparat una deducció per als propietaris que congelin el lloguer i ja està registrada com a esmena [a la llei de projectes estratègics que el Parlament tramita a hores d'ara]", ha afegit. En definitiva, una crida a la responsabilitat i una esmena són les iniciatives que la presidenta ha posat damunt la taula per evitar que els preus del lloguer siguin encara més inassumibles a les Balears.

El Partit Popular estudia una esmena de Vox a la llei d'acceleració de projectes estratègics per agilitar els projectes de grans superfícies comercials, segons ha informat aquest dilluns Europa Press. El portaveu del PP, Sebastià Sagreras, ha comentat que el seu partit veu amb bons ulls la part d'agilitació administrativa que implica la iniciativa, però revisarà que no vagi en contra del Pla Director Sectorial d'Equipaments Comercials de Mallorca (Pecma).

El Consell de Mallorca farà dos informes per esbrinar si el vicepresident de la institució insular, Pedro Bestard, ha fet un mal ús dels cotxes oficials de la institució i les ha utilitzat per a actes de partit i assumptes particulars. Segons ha pogut saber l'ARA Balears, un l'elaborarà el secretari general del Consell i de l'altre s'encarregarà la Secretaria Tècnica del Departament de Medi Ambient. Però hi haurà un tercer informe: el que el president del Consell, Llorenç Galmés, li ha sol·licitat aquest dilluns a Bestard, després de reunir-se amb ell per reclamar-li explicacions. Galmés també li ha exigit que retoli immediatament els vehicles amb el logo del Consell de Mallorca i que cada dia tornin a General Riera, on han de passar les nits.

Regularització, migració, la gent d’aquí, efecte crida, padró, residència, drets, col·lapse, traves, boicot... Aquestes paraules –i algunes més– monopolitzen el debat polític des de fa setmanes, en un bucle que ja no dissimula cap on gira i que ens arrossega cap a zones ideològiques cada vegada més fosques. Mentrestant, es va consolidant una idea tan simple com incòmoda: el color de la pell, el lloc de naixement i la religió que es practiqui determinen els drets d’una persona a les Illes Balears. Quina n’és l’excusa? Que per ser un ciutadà de ple dret cal acumular anys de residència.

Si agafam certa distància respecte de les activitats que feim habitualment, algú arribarà a la conclusió que n’hi ha de ben rares. A mi em passa sovint. De cop, crec que em trob en una situació del tot surrealista i em sent estranya, perquè no em trob còmoda si tot no té un sentit. De fet, ser racional fins a la irracionalitat podria ser la primera cosa normal que en realitat és rara.

Entre 2.000 i 3.000 habitatges: aquesta va ser la xifra de cases que havia d'aportar només en una primera fase el programa Lloguer Segur a les Balears, segons va anunciar el conseller d'Habitatge, Territori i Mobilitat, José Luis Mateo. Els resultats en acabar l'abril de 2026 constaten el fracàs d'aquesta mesura: el programa té 76 habitatges a les Illes, una xifra que, de mitjana, suposa 1,13 habitatges per municipi, 1.924 pisos menys que el mínim de 2.000 que Mateo va assegurar que es tindrien.

El racisme i el criteri de prioritat nacional de Vox han jugat una mala passada en el Consell de Mallorca, que ha aprovat el segon paquet de mesures socials per pal·liar els efectes de la guerra de l'Iran. El requisit d'haver d'acreditar cinc anys de residència continuada a Mallorca exigit per l'extrema dreta ha generat una paradoxa: si ets menorquí, eivissenc o formenterer i fa menys de cinc anys que vius a Mallorca, no tens dret a rebre cap ajuda de la institució insular per molt que et trobis en situació vulnerable; en canvi, si ets un immigrant que has superat els cinc anys de residència, sí que les pots rebre. En resum: el criteri imposat per Vox exclourà persones que l'extrema dreta considera 'nacionals' i ajudarà d'altres contra les quals Vox carrega cada dia a les institucions de les Illes. La pregunta en aquest punt és: havia calculat Vox l'impacte d'aquesta exigència?

La jugada és prou coneguda, però també efectiva: presentar una llei que es copia a un altre partit per posar-lo davant el mirall a l'hora de votar. Això és el que ha fet el PSIB aquest dimarts en el Parlament amb la proposició de llei per regular l'afluència de vehicles a Mallorca. Un text que, segons la diputada socialista Amanda Fernández, és en un 95% el mateix que el PP va elaborar en el Consell de Mallorca. Els populars no han defraudat i han votat en contra de la seva iniciativa, que no es tramitarà. No es tracta simplement de burocràcia, sinó que aquesta decisió implica que Mallorca acabarà la legislatura sense cap mesura per millorar la mobilitat i minvar la saturació. Tot això, malgrat que es tractava de la proposta estrella del president de la institució insular, Llorenç Galmés, obligat per la seva dependència de Vox a contradir la seva paraula.

Tica Font (Vall d’Uixó, 1956) és la presidenta i investigadora del Centre Delàs d’Estudis per la Pau. Llicenciada en Física per la Universitat de València, ha estat directora de l’Institut Català Internacional per la Pau i presidenta de la Federació Catalana d’ONG per la Pau. És experta en economia de defensa, comerç d’armes, pressupostos de defensa i indústria militar. Font és una de les veus expertes de les II Jornades per la Pau que ha organitzat la plataforma Mallorca per la Pau i deixa clar que les guerres són un pretext per fer negoci.

Si es pot atribuir una fita a l'extrema dreta aquesta legislatura és la de fixar el marc ideològic en què es mou el debat sobre la immigració, amb la regularització extraordinària del govern espanyol a la palestra les darreres setmanes. L'efecte crida, el col·lapse dels serveis públics, la criminalització i la instrumentalització dels drets de les dones com a excusa per exhibir comportaments racistes no són patrimoni exclusiu de Vox, amb un PP preocupat per captar tot el vot 'descentrat' i a la dreta que pugui les pròximes eleccions. "No basta, ara en volem molt més: més majories, més estabilitat, menys traves, menys travetes", així ho va resumir dijous la presidenta del Govern, Marga Prohens, durant la presentació de la seva candidatura per tornar a encapçalar el PP balear. La líder popular va enarborar la bandera de la llibertat, un altre mantra habitual quan es tracta d'exaltar els valors del partit.

L’auge de l’extrema dreta és un fenomen transversal que afecta col·lectius de diferents àmbits de les societats. El moviment transfeminista n’és un, i les activistes argentines Ornella Infante (exdirectora de l’Institut Nacional contra la Discriminació, la Xenofòbia i el Racisme de l’Argentina) i Belén Correa (investigadora de l’Arxiu de la Memòria Trans de l’Argentina) ho saben bé. Totes dues adverteixen que els drets guanyats les darreres dècades estan en perill i insisteixen que cap conquesta social s’ha fet sense lluita ni es manté sense defensar-la. Infante i Correa varen participar divendres a Palma en una trobada sobre memòria i drets.

El Govern i els consells insulars han reclamat aquest dijous a la ministra d'Infància i Joventut, Sira Rego, que activi la contingència migratòria preventiva per frenar el repartiment de menors migrants i que s'acceleri la repatriació dels menors que arriben a les Balears i que mantenen contacte permanent amb les seves famílies, segons ha informat Europa Press. Així ho ha explicat la presidenta del Govern, Marga Prohens, després de reunir-se en el Consolat de Mar amb la ministra, la consellera de Famílies, Benestar Social i Atenció a la Dependència, Sandra Fernández, i els presidents dels consells insulars. Prohens ha valorat el to i la receptivitat de la ministra i ha remarcat que se'n va "amb una foto més exacta de la realitat de les Balears".

La plataforma Mallorca per la Pau ha organitzat la segona edició de les Jornades per la Pau, que es duran a terme els dies 24 i 25 d'abril, amb "un programa obert a la ciutadania i centrat en la cultura de la pau, el diàleg i la reflexió col·lectiva", ha informat l'entitat mitjançant un comunicat. "En un context geopolític marcat per la guerra, la militarització i l'escalada de conflictes internacionals –amb figures com Donald Trump i Benjamin Netanyahu com a exemples d'un escenari global cada vegada més polaritzat, marcat per la normalització del conflicte com a eina política–, aquestes jornades volen refermar la necessitat d'apostar de manera clara per la pau, el desarmament i la defensa de la vida", afegeix la nota.