El GOB, Terraferida i la Plataforma Menys Turisme Més Vida han convocat una protesta el 5 de juliol sota el lema 'es Trenc NO es toca' (la trobada serà a les 10 hores a l'aparcament del Club Nàutic de la Ràpita). Els participants formaran una cadena humana al Trenc en defensa dels espais protegits de l'illa, afectats per les disposicions que el PP ha incorporat a la Llei òmnibus. Les tres entitats han tornat a alertar que aquesta norma reduirà la protecció dels espais naturals del litoral de les Balears, especialment a zones com el Trenc, a més de flexibilitzar els usos de la costa.

"Avui vull parlar-vos de l'orgull. I no d'aquell orgull que reivindiquen els col·lectius LGTBI plus i més plus per poder viure en llibertat sense que a ningú li importi la seva vida sexual". Aquest és un dels fragments de la columna que Antoni Martorell va publicar el 20 de juny, quan la seva empresa AgenciaCom ja havia presentat una oferta a l'Ajuntament de Palma per organitzar la festa de l'Orgull LGTBIQ+.

M’agrada imaginar que passen coses dolentes a la gent, amb la tranquil·litat que em dona saber que els meus desitjos no influiran en la realitat i que tampoc són gens dramàtics.

Entre embossos, saturació, manca d’habitatge, llistes d’espera a la sanitat i a l’espera d’un nou rècord de turistes, el Parlament va acomiadar dimarts el curs polític amb una brega entre els diputats sobre les vacances. Els problemes dels ciutadans no fugiran i esperaran el setembre, després de tres mesos sense activitat parlamentària, cosa que no vol dir que no hi hagi algun despistat que faci feina durant aquest temps. Fins i tot el vicepresident de Vox del Consell de Mallorca, Pedro Bestard, podrà gaudir d’un estiu tranquil després del punt final que el PP i Vox han posat al seu cas. Per si algú no ho recorda, Bestard va fer servir tres vehicles públics de manera exclusiva, tant per a les coses públiques com per a les privades, mentre que el seu departament (Medi Ambient) té una vintena de cotxes inutilitzats i els funcionaris en pateixen la manca.

El Consell de Mallorca no aprecia "cap rellevància destacable" en l'ús particular dels cotxes de la institució insular per part del vicepresident de Vox, Pedro Bestard. Per arribar a aquesta conclusió, s'ha hagut d'esperar setmanes, fins que els dos informes que va encarregar el president Llorenç Galmés s'han enllestit. El primer l'ha fet la Secretaria Tècnica del departament de Medi Ambient i constata que Bestard encara manté tres cotxes per al seu ús exclusiu, que va mentir sobre la seva retolació i que n'ha fet un ús injustificat i que no té a veure amb el seu càrrec, a més de quedar-se'ls en detriment de les necessitats dels funcionaris de la seva àrea. El segon informe ha estat a càrrec de la Secretaria General i la Intervenció del Consell, i és precisament aquest el que assenyala que no es pot deduir que l'ús dels cotxes sigui indegut. Aquest document es limita a recomanar que es faci una instrucció que reguli l'ús dels vehicles del Consell.

Bestard té tres cotxes per al seu ús exclusiu, mentre que el seu departament en té 19 d'inutilitzats i pateix les conseqüències d'una flota envellida i que necessita una renovació urgent. Aquesta és una de les conclusions que consten a l'informe que ha fet la Secretaria Tècnica de Medi Ambient de la institució insular, que deixa en evidència l'ús inapropiat que Bestard ha fet dels cotxes, al qual ha tingut accés l'ARA Balears. Un Dacia Sandero (adquirit a finals del 2023), un Ford Ranger (2024) i un Subaru Crosstrek (2026) són els tres cotxes que s'ha arrogat el vicepresident del Consell de Mallorca, malgrat que pot fer servir un cotxe oficial per als seus desplaçaments. De fet, el document assenyala que, en el cas del Dacia, només Bestard en té les claus i que en una ocasió les va perdre (aquest incident va implicar una despesa de 430 euros).

“Volem que Espanya continuï sent Espanya, que els nostres carrers siguin d’Espanya. La nostra societat s’aixeca sobre els pilars de la cultura grecoromana i la tradició cristiana”. La responsable d’aquestes paraules és la portaveu de Vox, Manuela Cañadas. Una política d’extrema dreta condreta que ataca el lobby feminista, nega la violència de gènere –si l’individu de gènere masculí és espanyol–, i que es preocupa pels drets de les dones quan es tracta de la presència del burca i el nicab pels carrers de les Balears, que és nul·la. Vox va presentar una proposició de llei per prohibir aquestes peces de roba i va tenir el suport del PP, que va remarcar que fa anys que defensa la prohibició dels vels integrals, perquè ningú no en posi en dubte la coherència i pensi que els populars practiquen per l’oportunisme polític.

285.000 persones que viuen a Palma –dos de cada tres, si s'agafen els 430.000 habitants del 2023 com a referència– no tenen accés a zones verdes de més d'una hectàrea, segons consta a l'informe Com garantir el dret a la natura?, que compara les zones verdes de les ciutats segons la renda de la població i que ha fet públic aquest dimecres Amics de la Terra. La renda determina l'alimentació, l'educació, l'habitatge, les oportunitats i també una cosa en aparença tan senzilla com viure a prop d'un parc. L'anàlisi que fa l'entitat és basa en la recomanació de l'Organització Mundial de la Salut, la regla 3-30-300: poder veure 3 arbres des de la finestra, un 30% de cobertura vegetal en el barri i un parc d'almenys una hectàrea a no més de 300 metres.

És la primera vegada que un independent encapçala una llista des que es va fundar MÉS per Mallorca. David Pujol (Palma, 1980) liderarà la candidatura de MÉS per Palma a les eleccions municipals del 2027, amb Xisca Mir com a número dos. Diu que són temps convulsos i que precisament per això fa aquesta passa, a la recerca d'un front ample d'esquerres. Ara bé, també és conscient que va a contrarellotge i que l'onada de l'extrema dreta és difícil d'aturar.

Mallorca està una passa més a prop de poder limitar l’entrada de vehicles a l’illa, després que el ple del Consell aprovàs divendres la llei de regulació de l’afluència de vehicles. La norma ha de passar pel Parlament per entrar en vigor i no es podrà posar en marxa aquest estiu. La qüestió aquí és si el president de la institució insular, Llorenç Galmés, tindrà la llei a punt per a la temporada que ve, perquè la legislatura podria acabar sense que el popular compleixi un dels seus compromisos més importants. Sigui com sigui, Mallorca continua embossada, com reconeix el Consell a l’exposició de motius de la llei, on assenyala que “el nombre de turistes que rep Mallorca cada any no ha deixat de créixer” i que l’illa “pateix una pressió notable i creixent sobre les seves estructures viàries”.

El Consell de Mallorca ha aprovat aquest divendres en un ple extraordinari la llei per limitar els vehicles a l'illa, que després d'aquesta passa s'enviarà al Parlament. Curiosament, el ple ha estat a punt de cancel·lar-se perquè el president de la institució insular, Llorenç Galmés, ha arribat gairebé mitja hora tard. El motiu? Havia d'arribar a Palma des de Manacor i ha trobat embossos a causa de "tres accidents", com ell mateix ha explicat.

Es pot enumerar en l'ordre que es vulgui, però la qüestió és que l'habitatge, la saturació i la mobilitat són els grans problemes estructurals que la ciutadania de les Balears arrossega des del començament de la legislatura passada, la del Pacte. Han passat governs, titulars, anuncis i rodes de premsa, però les dificultats han demostrat la seva capacitat de resistència i les polítiques públiques no han estat capaces ni tan sols de minvar-les.

Jaime Palomera (Barcelona, 1983) forma part de l’Institut d’Investigació Urbana de Barcelona (IDRA) i és un dels fundadors del Sindicat de Llogateres. Fa un any que va publicar el llibre El segrest de l’habitatge (Editorial Pòrtic), que intenta explicar com s’amplia la bretxa entre els propietaris rics, que de cada vegada ho són més, i els inquilins, de cada vegada més pobres.

La decisió del PP de permetre que les empreses i els fons d'inversió puguin comprar habitatge a preu taxat és el darrer exemple del canvi de model en la política d'habitatge a les Illes que ha impulsat el Govern de Marga Prohens, amb referents polítics com la comunitat de Madrid d'Isabel Díaz Ayuso. Els populars han apostat per augmentar l'oferta i la iniciativa privada per damunt de l'habitatge protegit, una estratègia que han criticat l'esquerra i experts consultats per l'ARA Balears.

L'Ajuntament de Palma ha advocat per executar el desallotjament forçós de l'antiga presó, on actualment viuen unes 80 persones, malgrat que el Bisbat de Mallorca ha demanat fer-ho de manera escalonada, segons ha informat Europa Press. La portaveu de Cort, Mercedes Celeste, ha fet referència a la petició del bisbe Sebastià Taltavull després de la reunió de la Junta de govern. Taltavull defensa que l'acollida dels residents s'ha de fer de manera "personalitzada" i en petits grups per oferir una atenció específica. "No podem rebre massivament 100 persones perquè no sabríem on posar-les", ha assenyalat el bisbe, que ha reiterat la disposició per col·laborar en l'atenció als afectats. Malgrat la petició, Cort ha aprovat l'execució forçosa del desallotjament "mitjançant la compulsió directa sobre les persones". És a dir, hi ha llum verda per treure els residents amb l'ús de la violència física.

La vicepresidenta del Govern, Antònia Maria Estarellas, ha fet referència aquest dilluns a l'augment del 0,9% en l'arribada de turistes a les Balears fins a l'abril i ha recordat que l'Executiu "no parla de disminució, sinó de contenció" i que el seu model "no està en les xifres", sinó en com volen que hi hagi increment turístic. "El model del Govern no està en les xifres, està en com volem que vingui aquest increment turístic, en allargar els mesos i en desconcentrar en uns mesos molt determinats l'afluència massiva", ha comentat.

La pocatraça humana no té límits i l’Ajuntament de Palma n’és un bon exemple. Basta escoltar un ple per confirmar que al govern municipal no li agraden gaire els col·lectius que són als marges del que considera una societat decent. Cort no ha mostrat gaire estima pels immigrants, els xabolistes, els caravanistes ni pels artistes de carrer –en aquest punt convé fer un incís: si no és molt, molt, molt car, per a l’Ajuntament no és art.

El Pla de conservació marina del Govern, que havia de situar les Balears com a "referent internacional en protecció del medi marí", segons va assenyalar l'Executiu, no va ser altra cosa que "una declaració d'intencions", segons admet el director general de Pesca, Antoni M. Grau. El pla ja va néixer sense dotació pressupostària i no s'ha fet públic, malgrat les peticions de partits com el PSIB, que l'ha reclamat en reiterades ocasions sense que la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, amb Joan Simonet al capdavant, hagi facilitat l'accés al document. El Govern, entitats conservacionistes i representants del sector pesquer varen signar el pla el 16 de febrer i no se n'ha sabut gaire cosa més des que la presidenta Marga Prohens el va presentar.