Les eleccions estatals del 29 de novembre han alterat el calendari tradicional de la política, però hi ha costums que resisteixen. El final de la tardor és època de gavardina, aire fresc, sostre de despesa i pressupostos. I en aquestes es troba el Govern, amb els comptes per al 2027. Ara bé, l'ambient no és d'il·lusió, si hem de fer servir una d'aquelles paraules que tant agrada dir als polítics. No en conec cap que no hagi estat molt il·lusionat en algun moment de la seva trajectòria política. La il·lusió és la benzina dels somnis legislatius i executius. El que es percep aquests dies és emprenyament. El Govern del PP no està gaire content. El motiu? Ni els socis de Vox ni l'esquerra estan engrescats a tirar endavant uns pressupostos que, com cada any, són històrics, de rècord, amb focs artificials. Menys impostos, més despesa, una festa per a la gent d'aquí que els altres partits no saben apreciar.

Si alguna cosa ha posat Ara Més-Front Ampli en el primer acte de campanya a les Balears ha estat un concepte clàssic de l'esquerra: la classe treballadora. La clau per a les eleccions del 29 de novembre serà si la classe treballadora de les Balears i de l'Estat vota a favor o en contra dels seus interessos. Així ho ha manifestat la cap de llista, Ada Colau, que ha enumerat les mesures per les quals treballarà l'esquerra més enllà del PSOE la propera legislatura: prohibir la compra especulativa de l'habitatge, expropiar els fons voltor, assolir la justícia fiscal (que pagui qui més té) i aconseguir que la gent treballadora visqui amb dignitat i no per enriquir encara més els que ja acumulen bona part del poder econòmic del país. Unes 500 persones s'han citat aquest diumenge a la plaça de Sant Jeroni de Palma, on s'ha conjurat el poder popular enfront de les enquestes, amb els resultats electorals del Brasil i els Estats Units ben presents.

La Llei de canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears estableix que el Govern ha d’elaborar un Pla de transició energètica i canvi climàtic per planificar polítiques, objectius i mesures. L’Executiu del Pacte en va fer un esborrany l’abril del 2023, fora de termini (segons la norma, s’havia d’aprovar abans de maig del 2021) i un mes abans de les eleccions. Aquell document aportava una xifra que va quedar dins un calaix: per assolir els objectius de la transició energètica, les Balears havien de reduir el nombre de visitants a 13,5 milions de persones a l’any. Aquesta limitació del nombre de turistes es va proposar amb 16,5 milions de visitants a l’any, lluny dels 20 milions amb els quals podria acabar el 2026.

Malgrat la bona sintonia del PP i Vox per a les eleccions generals del 29 de novembre, amb llista conjunta al Senat inclosa, la cosa canvia pel que fa als pressupostos. Els populars es mostren indignats pel comportament i les condicions de l'extrema dreta i aquesta conducta comença a semblar una estratègia l'objectiu de la qual no està clar. Aquesta dimecres ha estat la portaveu adjunta del PP en el Parlament, Marga Duran, que ha carregat contra Vox pels comptes de l'any que ve.

Vox encara la recta final de la legislatura amb els seus màxims càrrecs a les Balears sota la lupa de la justícia. D'una banda, el president del Parlament, Gabriel Le Senne (també és president de Vox a les Illes), serà jutjat per un presumpte delicte d'odi el 25, 26, 27 i 28 d'octubre del 2027. De l'altra, la Fiscalia de les Illes Balears s'ha querellat contra el vicepresident segon del Consell de Mallorca, Pedro Bestard, pel presumpte ús irregular dels cotxes del departament de Medi Ambient de la institució insular. En tots dos casos, el partit d'extrema dreta ha fet pinya i defensa que tant Le Senne com Bestard continuïn en els seus càrrecs fins que hi hagi una sentència judicial.

“Després del debat de la setmana passada [el de política general], hi ha algú que encara dubti de la determinació de la nostra presidenta [Marga Prohens] per continuar avançant cap al canvi? El balanç d’aquests tres anys i mig ho deixa ben clar: les Illes Balears tenen un Govern sòlid, amb un rumb definit i a l’altura del que esperen els ciutadans. Un Govern que, a diferència de l’esquerra, planifica, dialoga i cerca consensos. Un Govern que [...] no governa a cop d’improvisació, sinó amb planificació i rigor. [...] Tenim una presidenta amb il·lusió i determinació per continuar governant des de la centralitat, la moderació i el sentit comú”. L’autora d’aquesta lloa apassionada és la diputada del PP Margalida Pocoví, trobadora habitual de les fites de l’Executiu. “A partir d’aquí, les nostres propostes de resolució”, va continuar Pocoví. La diputada va deixar clar l’ordre de la seva intervenció: primer, l’exaltació de la cap de files i després, les propostes del partit.

Vivim envoltats de violències d’intensitat diversa i les hem normalitzades. Per això em resulta sorprenent que hi hagi tanta gent escandalitzada pel que fan els joves als carrers. Aquests actes vandàlics han estat generats per la nostra societat, són els nostres fruits, però no els volem recollir i feim com si tot això no tingués res a veure amb nosaltres.

Hores de violència i tensió sense cap sentit. Aquest és el resum del que ha passat aquest divendres a Palma, quan grups d'ultradretans han acudit al lloc on el grup autoidentificat com a Blocus Mallorca havia convocat una protesta inspirada en el moviment estudiantil de França. També hi han aparegut joves del grup ultra Núcleo Nacional, en aquest cas a la 'caça' de menors migrants a qui agredir. De fet, després de pegar-ne a un, la Policia Nacional els ha identificat, segons ha informat l'agència EFE. Policies antiavalots han frenat un enfrontament entre els activistes contra l'especulació immobiliària acampats a la plaça d'Espanya de Palma i grups de feixistes que han intentat sense èxit provocar un enfrontament. El dispositiu de seguretat desplegat per la Policia Nacional s'ha saldat amb nou menors arrestats, 40 actes per infraccions administratives i 200 persones identificades, la majoria molt joves.

El judici contra el president del Parlament, Gabriel Le Senne (Vox), per delicte d'odi ja té data: serà del 25 al 29 d'octubre del 2027. Així ho ha assenyalat el magistrat Jaime Tàrtalo després de la vista prèvia que s'ha fet aquest dimecres a l'Audiència de Palma, en presència de Le Senne al banc dels acusats.

El darrer debat de política general de la legislatura ha acabat amb la presidenta del Govern, Marga Prohens, destacant la importància de les petites coses, amb un llistat que incloïa la sala familiar Ronald McDonald de Son Espases. Ningú no negarà la importància del tractament per a la pell de papallona, de les cures pal·liatives pediàtriques, del tractament amb l'exoesquelet pediàtric, de l'ambulància dels somnis per complir els darrers desitjos de persones abans de morir ni de la reinserció dels aturats de llarga durada en el mercat laboral. Són molt importants.

MÉS per Mallorca ha basat la seva argumentació en el debat de política general en una premissa bàsica: "La gent pateix a causa del seu fracàs". Tant MÉS per Mallorca cohan posat l'accent en el fet que els problemes més importants de les Balears han empitjorat aquesta legislatura, tant l'emergència de l'habitatge com la saturació turística. Una situació agreujada per l'encariment del cost de la vida, en bona part a causa dels conflictes bèl·lics a l'Iran i Ucraïna i l'augment del preu dels combustibles.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, va començar la legislatura amb dos problemes estructurals greus: l'emergència de l'habitatge i la saturació turística. I l'acaba amb aquests dos fronts damunt la taula: no hi ha cap iniciativa que hagi servit ni tan sols per alentir l'escalada del preu de l'habitatge, i la taca d'oli de la saturació abasta mesos que tradicionalment no havien estat de temporada alta, mentre les Balears continuen suportant una pressió a l'estiu que la mateixa Prohens va assegurar que no era sostenible.

El discurs que la presidenta del Govern, Marga Prohens, ha fet aquest dimarts en el darrer debat de política general de la legislatura ha tingut un dels moments àlgids quan Prohens ha anunciat que destinaria fons de l'Impost de Turisme Sostenible (ITS) a fer habitatge públic, una mesura que ella mateixa va derogar al principi de la legislatura. Aquest ha estat un dels punts que ha criticat l'esquerra, la qual ha ovacionat i incomodat Prohens en el moment que ho ha anunciat des del faristol de la sala de plens.

Mentre les institucions repeteixen el mantra de la contenció turística, la maquinària de la promoció i la recerca de nous mercats per captar més turistes no aturen. En el cas del Consell de Mallorca, el conseller de Turisme, Guillem Ginard, i el director insular de Demanda i Hospitalitat, Tomeu Ferragut, es reuniran amb responsables de Turespeña a Itàlia, els Estats Units, el Japó i els Emirats Àrabs Units, països que la institució insular considera "mercats d'interès estratègic" per a l'illa. Les trobades es faran durant la convenció de Turespaña, del 20 al 22 d'octubre, a Saragossa.

La sessió de control al Govern del ple del Parlament va deixar de ser de control fa molt de temps, no ve d’aquesta legislatura. Ara és un ring de boxa, un camp de batalla, on guanya qui pega el cop de puny dialèctic més fort, per després mostrar a les xarxes com són d’enginyosos aquests polítics. Les normes són laxes: s’hi admeten acudits dolents, bromes ofensives, comentaris absurds i repeticions ad infinitum. En vista de l’estat de les coses, és un bon moment per fer un reconeixement a aquells ciutadans que escolten els plens del Parlament –presencialment o per YouTube– amb l’esperança de trobar una mostra de política constructiva.

El grup ultracatòlic Advocats Cristians ha aplaudit aquest dijous que l'Audiència Provincial de les Balears hagi reobert el cas pel de Sant Sebastià Q+ que l'artista Lluïsa Febrer va crear per promocionar una festa organitzada per Unides Podem a principis del 2025. Aquesta organització ultra recorda que es va querellar contra Podem, la coordinadora del partit a les Balears, Lucía Muñoz, i Febrer per un possible delicte d'escarni, ja que el cartell "representava el sant en escenes sexuals demoníaques". "És una victòria molt important davant els qui pretenen emprar la llibertat d'expressió com a excusa per humiliar els cristians", ha manifestat la presidenta d'Advocats Cristians, Polonia Castellanos.

El vicepresident primer i conseller d'Economia, Hisenda i Innovació del Govern, Antoni Costa, ha admès aquest dimecres "alguns retards" en les ajudes als sectors econòmics per fer front a la crisi derivada de la guerra de l'Iran. Costa s'ha reunit amb agents econòmics i socials afectats per la pujada de preus provocada per la guerra per analitzar la situació i plantejar mesures de contenció dels costos energètics, ha informat l'agència EFE. Precisament aquest dimecres s'ha sabut que l'Índex de Preus de Consum (IPC) va pujar fins al 5,1% a les Balears el setembre, en comparació amb el mateix mes de l'any passat. Es tracta de set dècimes més que a l'agost, amb els preus encadenant cinc mesos consecutius d'increments a les Illes. El transport ha encapçalat l'increment, amb un 7,7% més que el setembre del 2025. Els restaurants i els serveis d'allotjament presenten un encariment del 6,8%. Costa ha qualificat de "preocupant" la pujada dels preus a les Balears.