Els psicòlegs Lynn Hasher, David Goldstein i Thomas Toppino varen donar nom l’any 1977 a l’efecte de veritat il·lusòria. Segons aquest biaix cognitiu, les persones tendeixen a percebre la informació que han sentit repetidament com més vertadera i fiable que aquella que reben per primera vegada. És a dir, la repetició és una eina de persuasió eficaç: fa que un missatge, a força de sentir-lo, guanyi credibilitat. Dit això, no sé si els nostres polítics han estudiat mai l’efecte de veritat il·lusòria, però sí que el dominen a la perfecció, encara que sigui d’una manera intuïtiva.

Explica la filòsofa Marina Garcès que ja no estam en la condició postmoderna, sinó en la condició pòstuma (per favor, llegiu Nova il·lustració radical si encara no ho heu fet). I parla “d’un temps de pròrroga que ens donam quan ja hem concebut i en part acceptat la possibilitat real del nostre propi final”. D’aquesta manera, (mal)vivim demanant-nos quan acabarà tot, perquè s’ha imposat el relat de “la destrucció irreversible de les nostres condicions de vida”.

El Govern ha presentat aquest dijous l'Observatori de l'Habitatge, i basta una ullada a la seva pàgina web per comprovar la participació d'Alquiler Seguro en aquest organisme, on col·labora a través de la fundació que va constituir l'any 2019. El problema que s'amaga rere aquesta col·laboració d'Alquiler Seguro amb la Conselleria d'Habitatge del Govern és que el Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 la va sancionar el desembre del 2025 amb una multa de 3,6 milions d'euros per fer cobraments irregulars als llogaters arran d'una denúncia de la federació de consumidors Facua. El govern espanyol va desestimar el recurs de l'empresa i va ratificar la multa l'abril del 2026. El ministeri que encapçala Pablo Bustinduy va determinar que la companyia havia comès sis infraccions molt greus i una altra de greu.

Manuel Pavón va ser nomenat director general d’Immigració i Desenvolupament el 15 de juliol del 2025, un càrrec amb una paradoxa a sobre, perquè és l’Estat qui decideix sobre fronteres, expulsions, permisos de residència i regularitzacions. L’àmbit d’actuació de Pavón se centra a gestionar què passa després: integració, acollida, serveis i coordinació amb les entitats. Així: què ha fet aquesta Direcció General del Govern durant gairebé un any i tres mesos? Fonts de la Conselleria de Presidència, de qui depèn Pavón, en redueixen el temps d’acció: durant el segon semestre del 2025 no es poden detallar iniciatives concretes perquè Pavón hi va entrar el juliol i va començar a reunir-se amb entitats del tercer sector, consolats i fundacions. És a dir, els primers mesos al càrrec es podrien considerar de presa de contacte. Les mateixes fonts recorden que l’estiu passat hi va haver “l’onada més gran de pasteres fins aleshores”. Però la gestió de les fronteres i de les arribades irregulars no és competència d’aquesta Direcció General.

La saturació turística és un dels temes estrella de la legislatura i més quan hauran passat quatre anys sense que s’hagin aplicat mesures estructurals per pal·liar-ne els efectes. “La transformació del model econòmic de les Balears és el primer repte que té davant aquesta comunitat autònoma”. Aquestes paraules formen part del discurs que la presidenta del Govern, Marga Prohens, va fer en el Debat de Política General de l’1 d’octubre del 2024. Encara sort que era el primer repte fa dos anys, perquè si arriba a ser el tercer o el quart els residents potser ja ens hauríem d’haver exiliat a l’Espanya buidada per poder respirar. “Tenint clar que som una terra hospitalària on els turistes són benvinguts, tots coincidim que ja no podem continuar creixent en volum, i que és inajornable la transformació del nostre model”. Em sap greu, però aquí hem de contradir Prohens: el temps ha demostrat que la transformació del model és del tot ajornable. Dos anys després i a punt d’acabar la legislatura, els fets recorden aquella cançó de Julio Iglesias que deia “la vida sigue igual”.

Si ets capaç de caminar pel carrer amb el cap alt, veuràs una escena distòpica, que no hauries imaginat fa unes dècades. Persones i més persones que es desplacen mirant el mòbil, que han desenvolupat l’habilitat d’esquivar obstacles sense veure’ls, incapaces de contemplar el món que les envolta, llevat que el món estigui ficat en la petita pantalla que subjecten amb la mà.

El Parlament reclamarà al govern espanyol que valori declarar les muntanyes submarines del Canal de Mallorca com a Parc Nacional Marí gràcies a l'aprovació d'una Proposició No de Llei (PNL) del PSIB a la Comissió d'Economia de la Cambra. Tots els partits llevat de Vox han votat a favor d'aquesta iniciativa per protegir les muntanyes submarines que hi ha entre Mallorca i les Pitiüses, "un dels espais marins més singulars i valuosos de la Mediterrània occidental", segons explica el text de la PNL. Es tracta d'una estructura de 275 quilòmetres de longitud, cims que arriben als 94 metres de profunditat i hàbitats que s'estenen fins a més d'1,2 quilòmetres. Les Olives, Ausiàs March i Émile Baudot són les muntanyes que formen part d'aquests espais, que acullen fons de rodòlits (algues marines amb forma de pedra), coralls, esponges i gorgònies de profunditat.

Malgrat que la diversificació és una utopia quan es parla del model econòmic de Mallorca, la promoció turística sí que l'ha fet efectiva. Més enllà del sol i platja, les institucions illenques parlen de turisme cultural, turisme esportiu, turisme gastronòmic, turisme urbà... Ara és el torn de l'oleoturisme, un concepte que el Consell de Mallorca vol explotar mitjançant la participació en el projecte Oleoturisme Espanya. La institució insular ha anunciat avui que el ple ha aprovat l'adhesió a l'Associació Espanyola de Municipis de l'Olivera, l'entitat impulsora d'Oleoturisme Espanya. Formar part d'aquesta entitat "permet al Consell avançar en el procés perquè Mallorca es converteixi en una destinació oleoturística i pugui formar part d'aquesta xarxa d'àmbit estatal", ha manifestat la institució insular mitjançant una nota de premsa.

Dos euros més en temporada alta. Aquesta va ser la proposta que el Govern va posar sobre la taula el març del 2025 per apujar l'ecotaxa. Un any i mig després, l'Executiu no preveu aquesta opció, segons ha manifestat aquest dilluns el conseller de Turisme, Jaume Bauzà, després de la reunió de la Comissió d'Impuls del Turisme Sostenible. "Els nostres esforços van dirigits a millorar la gestió de l'Impost de Turisme Sostenible [ITS]. És més necessari gestionar-lo que apujar-lo", ha dit Bauzà, a més de remarcar que el Govern està centrat a mobilitzar i executar els recursos que genera la taxa.

Un dels principals talents que serveixen per triomfar en la política és el do de l’oportunitat. Es pot estudiar, tenir un coneixement ampli de la societat, anar carregat de bones intencions, voler canviar el món... Res com estar en el lloc adient en el moment que toca. I el Partit Popular sap que en el moment actual el lloc és Ceuta. Alguns hi van, com bona part del govern espanyol, el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, i el líder de Vox, Santiago Abascal. Altres han rebut el president de la ciutat autònoma, com Marga Prohens i Felip VI. Però la majoria es conforma amb una mena de presència espiritual i manifesta la seva solidaritat amb els ciutadans de Ceuta, com si això servís per arreglar un conflicte profund, amb arestes múltiples i complicat, que la classe política espanyola s’ha dedicat a simplificar i reduir a l’absurd.

Milers de persones s'han concentrat aquest dimecres a la plaça de Cort de Palma en un acte convocat pel batle de Palma, Jaime Martínez, en solidaritat amb Ceuta. L'acte, que ha tingut lloc a la plaça de Cort coincidint amb el Dia de Ceuta, s'ha convertit en un clam contra el govern espanyol amb "Pedro Sánchez, fill de puta" (en castellà) i "Pedro Sánchez, dimissió" com a leitmotivs. Entre els assistents s'han sentit crits i insults constants contra el cap de l'executiu espanyol, mentre nombrosos participants exhibien banderes espanyoles, algunes franquistes. La concentració ha començat a les 20 hores i ha estat convocada en el marc de les mobilitzacions de suport a Ceuta fetes arreu de l'Estat. Segons les xifres de la Policia Local, hi han participat 19.000 persones, mentre que la Policia Nacional assenyala que han estat 8.000.

Madita Wuiz ha tornat a començar a 43 anys gràcies als tatuatges. Mai no s’hauria imaginat que la seva vida es capgiraria per una malaltia ni tampoc que acabaria “trobant bellesa” en tot el que li ha passat. Fa quatre anys varen diagnosticar al seu fill Lleó distròfia muscular de Duchenne. Només tenia deu mesos i, de llavors ençà, la família recorre un camí amb un objectiu: que Lleó pugui ser feliç. Madita, el seu marit, Antonio, i els seus altres dos fills, Álvaro, de 21 anys, i Nerea, de 14, saben que la millor manera d’aconseguir-ho és que ells també siguin feliços, malgrat els entrebancs i els moments dolorosos.

El tren turístic continua a tota màquina a les Balears, malgrat les protestes ciutadanes i les promeses i els laments polítics. No hi ha any que les Illes no polvoritzin rècords des que va acabar la pandèmia i les dades fan veure que enguany no serà una excepció. Aquest dimarts l'Ibestat ha fet públiques les dades de turistes fins al juliol: 11.189.324 persones, un 1,77% que el mateix període de temps de l'any passat (de gener a juliol del 2025 hi va haver 10.995.000 turistes aproximadament).

"Zero contacte", així resumeix un integrant de Menys Turisme, Més Vida les interaccions amb el delegat del govern espanyol, Alfonso Rodríguez, després de les càrregues policials del 26-J, dia de la manifestació antisaturació més important de les Balears. Rodríguez no ha contactat amb els organitzadors ni amb els ferits, malgrat que l'endemà de la protesta va convocar una roda de premsa per criticar l'actuació "desmesurada" de la Policia Nacional i anunciar que havia encarregat informes urgents per "determinar-ne responsabilitats". "Les imatges que hem vist ens generen preocupació. He demanat explicacions al cap superior de la Policia Nacional [José Antonio Puebla]. Es varen produir actuacions violentes per part d'alguns membres del dispositiu policial contra persones que no suposaven cap amenaça. Lament el que ha passat i trasllat la meva consternació", va dir el 27 de juliol.

Les Balears s’acosten al final d’uns mesos estivals que, gràcies al canvi climàtic, són més una penitència tèrmica que un període de plaer ociós. Curiosament, el darrer estiu de la legislatura ha servit perquè el PP tanqui el cercle: Marga Prohens va començar el mandat amb protestes multitudinàries contra la saturació, i l’acaba de la mateixa manera. Ara bé, hi ha una diferència, perquè l’estiu del 2023 la policia no va agredir els manifestants. La societat illenca continua a l’espera de l’informe que va encarregar el delegat del govern espanyol, Alfonso Rodríguez, qui va assegurar que havia donat instruccions de mantenir la calma. Millor no pensar què hauria passat si no les hagués donat.

Les institucions de les Balears han assumit l'impacte de la saturació turística en la ciutadania. Ara bé, les receptes per pal·liar-ne els efectes són diverses, mentre que les Illes van pel camí d'arribar als 20 milions de visitants aquest 2026. En el cas de l'Ajuntament de Palma, la Fundació Turisme Palma 365 aposta per "millorar la percepció" que els residents de Ciutat tenen de l'activitat turística, amb una estratègia l'objectiu de la qual és treballar "l'orgull de pertinença" dels palmesans a la seva ciutat, en paraules del gerent de l'entitat, Pedro Homar.

Malgrat que Palma ha presenciat aquest estiu la protesta antisaturació més important de les Balears, Cort està decidit a captar més turistes dels Estats Units i pensa dur a terme dues grans accions de promoció al país nord-americà. La Fundació Turisme Palma 365 ha adjudicat un contracte per valor de 217.800 euros (amb IVA) a l'empresa Corporacion Comunicacion Iberoamericana Barcelo y Asoc. S.L. per dur a terme la "planificació, organització, producció i execució d'un programa de promoció turística adreçat a agents de viatges especialitzats en turisme d'alt valor del mercat nord-americà", segons consta a la memòria justificativa de la licitació que hi ha a la plataforma de contractació del Sector Públic.

Aquest estiu que no acaba mai ha estat una època de laments i lletanies. Estam més saturats que mai i hem protestat més que mai. Però les concentracions, les manifestacions, els sopars a la fresca i les reivindicacions només han servit per constatar l’abisme que hi ha entre el carrer i els despatxos dels qui decideixen sobre les nostres vides, una bretxa que es va començar a obrir legislatures enrere i que ara ha assolit unes dimensions grandioses. Aquesta no és terra de polítics valents i els que comanden de veritat no se solen presentar a les eleccions.