10 L’any 2015, la Marea Verda va fer caure el Govern de Bauzá i va fer confiances en un nou govern, el Pacte de Progrés. Per tot això, era obvi pensar que l’executiu d’Armengol havia de tenir clara la defensa de l’educació i de la llengua. En aquella època, però, Joan Melià ja ens va advertir que no havíem d’estotjar les camisetes verdes, una qüestió sobre la qual insistia novament cinc anys després, el 2020. I, en efecte, fa uns dies el Moviment per l’escola en català les ha tornat a fer lluir en contra del projecte de llei d’educació de les Illes Balears (LEIB), que no aborda els problemes reals del món educatiu i que no adopta mesures adequades a la realitat actual. I tot això amb la complicitat estranya de Més per Mallorca i, pitjor encara, Més per Menorca i El Pi.

]]> Fa unes setmanes Francina Armengol va anunciar una renovació del Govern, que ha donat lloc a la substitució d’alguns consellers i, alhora, ha atorgat més competències a d’altres. Un clar exemple d’això darrer és que el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, sigui el nou portaveu del Govern. I, com sempre que hi ha canvis en l’equip de govern, els partits de l’oposició i, en general, la població han mostrat els seus dubtes i preocupacions, especialment en una època en què la incertesa sanitària i econòmica ens preocupa a tots.

]]> La cultura constitueix un conjunt de valors i béns, materials i immaterials, que una societat construeix al llarg del temps, de manera que esdevé el sediment de la tradició i els costums. Si recorrem al significat etimològic, podríem dir que la cultura és tot allò que un grup social determinat conrea any rere any. Actualment, sobretot durant aquests mesos d’aïllament social, s’ha posat de manifest que és un valor no només social, sinó també personal. Així doncs, la cultura, en sentit ampli, no és un mer passatemps, sinó que és una necessitat per al benestar de les persones. D’altra banda, la cultura, en tant que és un fet social, també té un fort component polític, car és un afer públic que fa referència a una comunitat determinada. No és estrany, doncs, que qualsevol procés de colonització vagi acompanyat, ineluctablement, de l’aculturació de la societat sotmesa.

]]> Na Laia, quan visita els padrins que viuen a Porreres, s’estranya perquè “hablan un idioma extraño”. N’Esperança i en Jaume han ensenyat als fills que amb la resta de gent es parla en castellà, “per educació”, per això és la llengua que usen amb els amics. N’Andreu, que és molt compromès amb la llengua, no la fa servir a Internet perquè diu que “així arriba a més gent”, tot i que no té ni una cinquantena de seguidors a Twitter. Na Margalida, també ferma defensora del català, troba normal que no l’atenguin en aquesta llengua “perquè no són d’aquí”. I així, a poc a poc, la nostra llengua va morint.

]]> En qüestió d’unes setmanes han aparegut diferents notícies relacionades amb l’escola que han generat polèmica. No són notícia, emperò, perquè la societat tengui gaire interès per l’educació —com demostra la manca de respecte que hi ha cap als docents, per exemple—, sinó perquè apareix el tema de sempre: la llengua, usada com a arma política. Així, el que més preocupa alguns sectors de la societat és que la llei Celaá hagi eliminat el caràcter vehicular del castellà i que l’avantprojecte de la llei balear d’educació garanteixi que la meitat de les classes sigui en català.

]]> Fa uns dies es va publicar l’Enquesta sobre els Usos Lingüístics de la UIB, que va posar de manifest el que tothom ja sabia i, alhora, el que molts pocs s’atrevien a denunciar. Efectivament, les dades demostren que la major part de la comunitat universitària pateix una forta castellanització. De fet, l’únic àmbit en què la llengua catalana és majoritària és entre el personal d’administració i serveis, en què, tot i així, hi ha gairebé un 2% de funcionaris que assegura no fer servir mai la llengua catalana, malgrat totes les lleis que, suposadament, blinden l’ús de la llengua pròpia de les Balears per part de l’Administració pública.

]]> Fa unes setmanes vaig visitar Fornalutx, un poble de poc més de sis-cents habitants, i em va sobtar que tota la informació que l’ajuntament proporciona mitjançant la retolació no permanent era exclusivament en castellà. En són exemples els rètols que prohibeixen o restringeixen l’ús d’espais a causa del coronavirus, la informació de carrers tallats per obres i molts altres tipus d’informació diversa. Això em va fer pensar en una notícia que va aparèixer no fa gaires setmanes que també es feia ressò de la crítica que feien alguns veïns de Santa Maria del Camí perquè tota la retolació no permanent del centre de salut era tan sols en castellà. Hom podria pensar que és un fet esporàdic, però, malauradament, es tracta d’un fet habitual a Mallorca i a la resta de l’Arxipèlag.

]]> La Llei d’ordenació de l’activitat comercial, aprovada el 28 de juny de 2001, incloïa inicialment la defensa dels drets lingüístics del consumidor, com recollia l’article vuit. D’aquesta manera, la llei garantia el dret dels usuaris de ser atesos en qualsevol de les dues llengües oficials de les Illes Balears, és a dir, el català, que és la llengua pròpia, i el castellà. D’altra banda, també aclaria que cap usuari no podia ser discriminat, en cap cas, per raó de llengua i obligava els establiments al detall a garantir l’atenció tant en català com en castellà, sempre que tenguessin una plantilla de quatre o més treballadors.

]]>