10 Per les característiques de la meva professió i els lleugers brots que pateixo de misantropia, gran part del desenvolupament de l'activitat a la qual em dedico es basa en un exercici de solitud i introspecció, així que estic molt acostumat al que són els 'confinaments voluntaris'. No obstant això, durant l'actual context, tan històric i sense precedents, assotat per aquesta pandèmia plena de morts, sumat a militars i policies patrullant pels nostres carrers, diàriament, i polítics incompetents (això últim no és cap novetat), el concepte de distopia és el que millor s'adapta a la realitat que he viscut des de la meva experiència. A més, al pis en el qual visc, he tingut la mala sort de topar-me amb un veí que es dedica a fer sessions de karaoke, matí i vespre, versionant cançons de David Bisbal en la primera gala d'Operación Triunfo. I quan aquest veí no està entretingut amb el seu karaoke, es dedica a fer classes d'aeròbic, cridant contínuament als seus alumnes, a través d'internet. Així que els pensaments homicides, durant aquestes setmanes, han estat múltiples, variats i, sobretot, creatius.

]]>