10 Aquesta proposta és una hipòtesi de treball i se n’il·lustra la viabilitat des d’uns paràmetres mesurables, fiables i contrastats amb la realitat.

]]> Pensar en una forta caiguda del pes del turisme en el PIB balear infereix la necessitat imperiosa de trobar alternatives plausibles. Aquest és el gran debat, tot i que la vinculació amb els límits físics de l’expansió turística, amb les seves externalitats, és ben present. Diversificar, com? En quins sectors? Amb quins protagonistes? I els costos? Decréixer –com està succeint ara– per fer créixer què? Passar de les declaracions, duríssimes en un cas, més conformistes en un altre, a un escenari en què cal aportar fulls de ruta adients i plausibles constitueix un exercici crucial i un desafiament per als científics socials, les administracions públiques i els agents econòmics i socials, si volem passar de la fase declarativa a la executiva i resolutiva.

]]> Adam Tooze ha publicat un interessant article, arran de la sentència del TC alemany, en contra de la política de compra de deute públic per part del BCE per poder fer front a la crisi del covid-19. El seu títol és La mort del mite dels bancs centrals, i es pot consultar aquí. Algunes de les idees del professor Tooze ens serveixen per fer les consideracions que segueixen. D’entrada, la política de 'barra lliure' i baixos tipus d’interès per part del BCE, iniciada per 'el que calgui' de Draghi el 2012, ha estat interpretada per una àmplia capa de la societat alemanya com una agressió als seus estalvis que són plomats, via BCE, pels 'mans foradades' del sud. En aquest context, no és aliè que Alternativa per Alemanya neixi el 2013 i que Bernd Lucke, un dels seus fundadors, hagi estat un dels demandants que han signat la denúncia al TC alemany contra el BCE, demanda que ha estat resolta per part del TC alemany a començament d’aquest mes de maig.

]]> L’experiència de la recuperació de la crisi del 2008 no ajuda a pensar ara en una recuperació en 'V', com massa sovint es diu. De fet, no hi ha mai sortides en 'V' quan es produeix una gran crisi d’aquesta magnitud. Per exemple, a les famílies dels Estats Units els ha costat deu anys recuperar els nivells d’ingressos que tenien abans de la Gran Recessió. Tot just la breu crisi del 1987 –que fou un sotrac de les Borses– va dibuixar una corba de recuperació diguem-ne abrupta i explosiva. No és el cas de la crisi de la Gran Reclusió, la del coronavirus. Les diferències existents amb la Gran Recessió se centren en un binomi clar: ens trobem, ara, en una recessió motivada per una crisi sanitària que ha derivat en una crisi econòmica. El seu origen simètric i la seva causa central és el que fa que ens trobem en un escenari insòlit. D’aquí venen les enormes dificultats per afrontar-lo i el graus abismals d’incertesa.

]]>