10 L’espectre de la massificació turística ha tornat a les Balears després del miratge, el terrible miratge, que va suposar la temporada turística de l’any passat. I davant d’això, i les moltes veus que demanen que s’hi faci alguna cosa, què hi fa el govern? Sembla que no res, exclusivament centrat a lloar l’èxit de la temporada turística en termes de llocs de treball recuperats, obviant qualsevol altra consideració i reflexió. El conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball sembla exclusivament dedicat a la darrera de les seves àrees de gestió, obviant completament la primera. 

]]> Un espectre recorre les Balears: l’economia circular. Tot és economia circular, avui dia. És la nova paraula-idea-concepte de moda. Tot i que a hores d'ara tots sabem de què es tracta, una breu explicació per a un possible despistat dels tres principis bàsics de l’economia circular: dissenyar els productes per evitar-ne els residus i la contaminació, ús continuat dels productes i els materials (reciclatge) i regeneració del ecosistemes naturals mitjançant l'ús de materials i energia renovable. En altres paraules, passar d’un sistema lineal de produir-consumir-llençar a un de circular en què els productes es fabriquen durables, estan en contínua reparació, es reutilitzen i, finalment, es reciclen.

]]> Amb aquest mateix títol vam celebrar aquest passat dimecres un webinar a la Facultat d’Economia i Empresa de la UIB. La situació econòmica a les Balears és terrible per l’especial impacte que la pandèmia ha tingut en el sector turístic; per això la conveniència de parlar-ne una vegada més a la facultat. “Del turisme i altres coses” ve del paper central que aquest sector té, i molt previsiblement continuarà tenint, en l’economia de les Illes (si no hi ha una inesperada cronificació de la pandèmia). A continuació exposaré les principals idees que vaig treure del webinar (així com alguns dels dubtes i preguntes que va generar); és el meu resum, no el dels ponents, ja que, de fet, en alguns aspectes va haver-hi debat i un cert desacord.

]]> Com passava abans amb la ‘canción del verano’, la polèmica al voltant del descompte del 75% en els vols dels residents illencs és recurrent, apareix i se’n va, però sabem que tornarà. Així ha passat un altre pic fa poques setmanes arran d’una intervenció del ministre de Foment al Congrés, intervenció en la qual semblava qüestionar el descompte, si més no alguns dels seus efectes. Poc després sembla que se’n va desdir, del que havia dit, tot i que tampoc això no va quedar del tot clar; vaja, qui sap. En qualsevol cas, hi ha moltes coses a criticar al ministre (a aquest i als anteriors) en relació amb el descompte, però crec que se li han criticat coses que no tocava, mentre que d’altres que sí que tocava s’han deixat de banda. Vegem-ho.

]]> Ja està aprovat incrementar al 75% el descompte en el preu que han de pagar els residents de les Balears pels seus viatges a la Península. Ja he explicat anteriorment la meva opinió sobre la mesura: és una política mal dissenyada, que generarà un increment en els preus abans del descompte, amb la qual cosa bona part dels 400 milions d’euros anuals que destina el govern espanyol als descomptes per a viatges (per a les Balears i Canàries) aniran a parar, de fet, a la butxaca de les empreses (aerolínies i navilieres), no dels ciutadans. Més enllà de la mesura en si, però, el que m’interessa aquí és el debat públic que s’ha generat. A banda d’alguna veu aïllada, i de les associacions de consumidors que han expressat temors precisament sobre l’impacte en els preus, el debat ha estat pobre, per dir-ho suaument. Permeteu-me repassar breument els que crec que n’han estat els aspectes més destacats.

]]> Les carreteres de Mallorca cada cop estan més plenes de cotxes de lloguer i de residents, estiu i hivern, a Palma i foravila. Davant d’aquesta realitat sembla que hi hagi dues opcions, almenys en el debat públic i mediàtic aquestes darreres setmanes. Una consisteix a ampliar les carreteres (convertint-les en autopistes, fent el tercer cinturó) per tal d’encabir-hi aquest creixent nombre de cotxes. L’altra opció, la dels que aposten pel transport públic, sembla ser el tren; no només millorar i electrificar les línies de ferrocarrils existents a les Illes, cosa que té tot el sentit, sinó també instal·lar-ne de noves que arribin a més poblacions que les actuals.

]]> Si vaig llegir correctament l’article publicat en aquestes mateixes pàgines pel meu col·lega a la UIB Ivan Murray, El capitalisme contra la natura, hi hauria un contradicció intrínseca entre el sistema capitalista i el respecte i la preservació del nostre entorn natural i medi ambient. Així doncs, el respecte a la natura requeriria abandonar el capitalisme com a sistema que organitza l’activitat econòmica; en altres paraules, ser ecologista implicaria forçosament ser anticapitalista. És realment així? El capitalisme és intrínsecament contrari a la natura?

]]> És injusta una ecotaxa, bé sia als passatgers d’avions o als clients d’allotjaments turístics, pel major impacte que tindria en les persones de rendes baixes més que no pas en les de rendes altes? És injust que, conseqüència de l’ecotaxa, els primers puguin viatjar en avió o fer turisme encara menys que aquests darrers? Doncs no; la justícia o no de les conseqüències d’una ecotaxa depèn de per què unes persones tenen rendes altes mentre d’altres en tenen de baixes. Però això no té res a veure amb l’ecotaxa i, si de cas, és un altre problema que requereix una altra solució. L’ecotaxa als passatgers aeris, per exemple, pretén resoldre el problema de l’excés de contaminació d’un excessiu nombre de desplaçaments en avió. Una distribució de la renda injusta requereix altres mesures, per exemple, impostos redistributius (IRPF, successions, etc.). M’explico amb més detall.

]]> Sovint, a la premsa, en les notícies econòmiques (turístiques), Menorca queda malparada quan la comparen amb Eivissa (i també Mallorca): menys creixement econòmic, del PIB, de nombre de turistes, d’ocupació, i fins i tot, del PIB per càpita. Això, és clar, semblaria reivindicar el model eivissenc enfront del menorquí. És així realment? Una anàlisi pausada i rigorosa de les dades econòmiques (i d’altres) permet sostenir aquesta conclusió? I, qualsevol que sigui la resposta a la pregunta, a què es deu el diferent model econòmic i turístic que Menorca i Eivissa semblen tenir?

]]> Les carreteres de Mallorca cada cop estan més plenes de cotxes de lloguer i de residents, estiu i hivern, a Palma i foravila. Davant d’aquesta realitat sembla que hi hagi dues opcions, almenys en el debat públic i mediàtic aquestes darreres setmanes. Una consisteix a ampliar les carreteres (convertint-les en autopistes, fent el tercer cinturó) per tal d’encabir-hi aquest creixent nombre de cotxes. L’altra opció, la dels que aposten pel transport públic, sembla ser el tren; no només millorar i electrificar les línies de ferrocarrils existents a les Illes, cosa que té tot el sentit, sinó també instal·lar-ne de noves que arribin a més poblacions que les actuals.

]]> Ja està aprovat incrementar al 75% el descompte en el preu que han de pagar els residents de les Balears pels seus viatges a la Península. Ja he explicat anteriorment la meva opinió sobre la mesura: és una política mal dissenyada, que generarà un increment en els preus abans del descompte, amb la qual cosa bona part dels 400 milions d’euros anuals que destina el govern espanyol als descomptes per a viatges (per a les Balears i Canàries) aniran a parar, de fet, a la butxaca de les empreses (aerolínies i navilieres), no dels ciutadans. Més enllà de la mesura en si, però, el que m’interessa aquí és el debat públic que s’ha generat. A banda d’alguna veu aïllada, i de les associacions de consumidors que han expressat temors precisament sobre l’impacte en els preus, el debat ha estat pobre, per dir-ho suaument. Permeteu-me repassar breument els que crec que n’han estat els aspectes més destacats.

]]> Si vaig llegir correctament l’article publicat en aquestes mateixes pàgines pel meu col·lega a la UIB Ivan Murray, ‘El capitalisme contra la natura’, hi hauria un contradicció intrínseca entre el sistema capitalista i el respecte i la preservació del nostre entorn natural i medi ambient. Així doncs, el respecte a la natura requeriria abandonar el capitalisme com a sistema que organitza l’activitat econòmica; en altres paraules, ser ecologista implicaria forçosament ser anticapitalista. És realment així? El capitalisme és intrínsecament contrari a la natura?

]]> Recentment, FUNCAS, 'think tank' de les antigues caixes d’estalvi dedicat a l’anàlisi econòmica i social, ha pronosticat que les Illes Balears s’aproparan a la plena ocupació a finals del 2020. Tot i que FUNCAS no fa més que allargar en el temps l’actual i important creixement econòmic de les Illes (en turisme, PIB i ocupació), val la pena ser escèptic respecte d’aquest pronòstic. Aquest escepticisme està basat en el que és i ha estat el model turístic de les Balears les darreres dècades, explicat de forma clara i entenedora per en Miquel Puig en aquest mateix diari i en el seu llibre 'Un bon país no és un país low cost'.

]]> S’enfonsa el sector industrial a les Illes. Amb aquest títol, un article en aquest mateix diari ressenyava el tancament de tot un seguit d’empreses (o plantes) industrials a les Illes, algunes recentment i altres fa més temps: Bimbo, Coca-Cola, Pep Lemon, George’s. Fa uns quants anys ja varen tancar la part de fàbrica, si més no, Teka-Casa Buades, Kraft-El Caserío, Camper, etc. Més enllà d’aquests i d’altres casos, les dades agregades efectivament confirmen la pèrdua continuada de pes industrial a les Balears, tant en termes absoluts com en relació amb el conjunt espanyol (i europeu). Només una dada, a tall d’exemple: mentre la indústria manufacturera suposava el 5,6% del PIB l’any 2000, el 2016 era només del 3,4% (dades INE). A què és degut el continuat tancament d’empreses (o fàbriques) del sector industrial a les Balears? És un declivi imparable? Hi ha un problema de fons, o és una conjuntura?

]]>