10 La història de Joan Ferrà Ferrà i Cristòfol Barceló no és gaire diferent de la de moltes de les persones assassinades impunement per pinxos i esbirros a sou del bàndol feixista amb posterioritat al cop d'estat que va posar fi a la II República el 1936. S'estima que els cossos de més d'un centenar de milers de persones continuen desapareguts en fosses comunes de cementeris i cunetes de llarg a llarg d'aquest país.

]]> La reculada de Vox respecte de la seva doctrinal visita programada per a aquest divendres 24 de gener a l’IES Can Peu Blanc de sa Pobla (el primer d’una llarga llista amb més de 50 centres) només pot ser rebuda com una bona notícia i una victòria parcial, que ens fa alhora recordar com d’important és mobilitzar-se i plantar cara quan el feixisme vol obrir-se pas i posar les seves urpes damunt l’escola pública. No ho han fet perquè no volen fer les seves ‘visites’ si no ho fan en horari lectiu i com una secció d’assalt.

]]> La Cimera del Clima més llarga de la història va finalitzar fa deu dies amb un acord de mínims per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i amb un fracàs del pla que tenia com a objectiu crear un mercat comú de carboni. Les negociacions van ser dinamitades pels gegants de l’economia capitalista mundial, la qual cosa va desembocar en un document final molt poc ambiciós que pretén servir per complir l'Acord de París i comprometre a evitar que la temperatura mitjana del planeta pugi aquest segle per sobre d'1,5 graus.

]]> En el succeït des que el Diario de Mallorca ha publicat en portada dimecres i dijous la informació relativa als sobresous de 22.000 euros anuals de sis dels set alts càrrecs de Podem a Balears, gairebé pot dir-se que les justificacions de l'actual vicepresident del Govern i del secretari d'Organització podemita han estat pitjors que el fet de les quantioses dietes, ja de per si molt qüestionables. Les sorprenents i insensibles explicacions d’Yllanes i López embullant encara més l'assumpte són més esfereïdores quan es comparen amb imatges molt dures de dimecres mateix: les del jove amb discapacitat Óscar Kacper resistint-se entre llàgrimes al desnonament del seu domicili de Palma al costat de la seva mare i les de la detenció del portaveu de la plataforma Stop Desnonaments Mallorca, Juan Segura, per intentar evitar aquest desnonament. Tot l'anterior succeïa –vius a la ironia– en el Dia internacional dels drets humans. Tot el primer, protagonitzat pel partit que venia a combatre els vicis de la casta, repartir la riquesa de manera justa i, en definitiva, a canviar-ho tot.

]]> La situació de l’escola pública a les Illes Balears dista molt de gaudir de bona salut: índex de fracàs escolar per damunt de la mitjana estatal, elevades xifres d’abandonament escolar primerenc, ràtios elevades en Educació Primària, falta d’escoletes per a l’etapa 0-3 anys, manca d’infraestructures adequades i presència per damunt de la mitjana estatal de barracons, pressupost insuficient a la partida d’educació… problemes, tots ells, que haurien de vertebrar i destacar de qualsevol avantprojecte de llei d’educació a la nostra comunitat.

]]> Juan Hernández era d'aquestes persones que no fallava a una mobilització fins que, aquest passat dimecres, el seu cor digne va dir “basta”. La seva famosa furgoneta va fer molts de quilòmetres traslladant materials en infinitat de manifestacions o convocant-les amb la megafonia, al costat de Domingo Morales, micròfon en mà. Sempre que podia, Juan era aquí; en les mobilitzacions veïnals, contra la guerra, en les vagues generals, en defensa dels drets del poble palestí, per les pensions, pel medi ambient i la nostra terra… No en fallava una. Vam fer junts una bona part del recorregut de la Manifestació pel Clima, fa poc. Parlava molt, de manera animada i –com de costum– allunyant-se del tema inicial. Caminava a poc a poc, amb la incertesa de qui no sap quants quilòmetres més aguantarien ja les seves cames. Era cristià de base. I era, sobretot, un home bo.

]]> Després del resultat electoral de diumenge passat que va fer sortir com a vencedor moral de la nit la ultradreta amb els seus 52 escons, l'anunci llampec fa dos dies del preacord de govern progressista de coalició entre Unides Podem i el PSOE ha causat alleujament a molta gent del poble d'esquerres temorosa d’unes noves eleccions i més ultradreta. Dos comentaris ràpids sobre la convocatòria electoral: primer, Pedro Sánchez va cometre un error antològic que només ha servit per a fer veure la seva inconsistència política i la seva crisi de credibilitat en arribar en menys de 48 hores a un acord que podria haver-se aconseguit al juny en moltes millors condicions per a ell mateix i el seu partit. Segon, la convocatòria ha servit per a afeblir el PSOE i UP (les forces progressistes perden escons), per a catapultar Vox i per a sepultar (almenys temporalment) Ciutadans, el partit amb el qual a una bona part de l'executiva del PSOE li hauria agradat pactar. ‘Congratulations’, Pedro.

]]> El Govern de coalició entre PSIB, Unides Podem i MÉS fa darrerament polítiques que no semblen pròpies d’un govern que s’autoanomena “d’esquerres” algunes vegades i “progressista” d’altres: utilització desvirtuada dels 105 milions d’euros de l’Impost de Turisme Sostenible per cobrir forats de les retallades pressupostàries i fer la nova línia de metro, pal·liar la fallida de Thomas Cook o construir centres d’esports nàutics (els grups ecologistes parlen de “frau”); urbanisme a la carta amb l’ampliació de 214 places turístiques de l’acadèmia de Nadal; restauració de la pedrera d’Establiments, amb un important impacte mediambiental i per als veïnats. Per no citar una vegada més l’autopista a Campos del Consell, engegada per un govern “progressista” que diu estimar Mallorca i no voler destruir-la…

]]> Ja s'ha fet pública la sentència de l'anomenat “judici del Procés”. El Tribunal Suprem ha condemnat els acusats i acusades a cent anys de presó, un escarment jurídic de dimensions inabastables i de tràgiques conseqüències per a l'exercici de les llibertats individuals i col·lectives de tots nosaltres. No és el propòsit de qui això escriu analitzar amb lupa jurídica 500 pàgines de sentència, sinó insistir en les seves conseqüències més immediates: a més d'agreujar la repressió contra el poble català i ruixar amb gasolina el foc d'un conflicte que s'aviva dia a dia (com era previsible i l'Estat sabia perfectament que succeiria), la sentencia del Procés suposa una clara retallada del dret de manifestació i del dret a la llibertat d'expressió per a practicar la desobediència civil, com Rosa Parks o Martin Luther King, que pot afectar qualsevol persona que estigui llegint aquestes línies ara. És a dir, aquesta sentència del “a por ellos” –que també era la vergonyosa clau de Wi-Fi de la sala del TS on van ser jutjats els polítics independentistes catalans– és un avís sever per a navegants, és un “per tots i totes” en les claus de Wi-Fi de qui s'atreveixi a alçar alguna vegada la veu als carrers i organitzi una protesta que els desafiï.

]]> Fa unes setmanes va ser el sisè aniversari de la macromanifestació en contra del TIL de Bauzá que va omplir els carrers de les principals ciutats de les Illes d’una reivindicació per una escola autònoma respecte de les vel·leïtats partidistes. El caràcter assembleari d’aquell moviment (encapçalat per Crida i l’Assemblea de Docents) va desbordar àmpliament els sindicats majoritaris. Es notava i molt que l’esperit del 15-M continuava viu i sens dubte va influir en aquell èxit aclaparador. Aquesta marea verda autoorganitzada i digna va ser fonamental per a escombrar la dreta en les eleccions de 2015. Va ser el “TIL per la culata” del PP.

]]> Com era previsible, la Diada del passat 11S no ha estat com les que s'havien celebrat des de l'any 2012. Amb 600.000 manifestants, ha estat la menys concorreguda de totes, amb diferència. Només el 2016, amb 900.000 assistents, no es va aconseguir superar el milió de persones. En aquest sentit, ha estat molt divertit llegir algun dels titulars de la premsa ultraconservadora, devota de la rància i casposa monarquia i de raquítica concepció democràtica. ‘L'independentisme perd el carrer’ va ser un d'ells. Si la dreta, convocant tot Espanya, només va aconseguir reunir a Colón 45.000 persones, segons la Policia Nacional (els convocants, potser en estat esperitós-cannàbic, van parlar de 200.000), llavors podria dir-se que aquesta dreta ha perdut el carrer, el número, el nord i fins i tot la cartera i els dònuts.

]]> En un recent article publicat en aquest mateix diari, Margalida Ramis, portaveu del GOB, reflexionava sobre l’anomalia que suposa que actualment els moviments socials es vegin obligats a la tasca de vigilància dels interessos públics, davant la deixadesa d’aquestes funcions de supervisió del bé comú per part de les institucions. Em feien pensar, aquestes declaracions, en les paraules també recents d’Óscar Camps respecte del paper de l’'Open Arms' en la crisi humanitària que està convertint la nostra mar Mediterrània en una immensa fossa comuna davant la passivitat, per no dir la connivència, de les institucions i governs de tot color a Europa. Els moviments socials cobreixen sovint, llavors, el forat que deixen les administracions i els governs. Per això és tan important tant la seva existència com la seva independència.

]]> El dilema per a la formació del nou govern planteja bifurcacions que haurien de ser abordades amb la ment posada en els possibles danys col·laterals. Des d’Unidas Podemos, la negociació ha tingut com a prioritat l’entrada en el govern del PSOE, fins i tot al preu de deixar-se pel camí esquinçalls del seu programa. Evidentment és legítim voler governar, però fer-ho no hauria de suposar, en cap cas, sacrificar parts essencials del teu corpus polític.

]]> "Con dinero y sin dinero

]]> La victòria de la dreta en les eleccions gregues del diumenge de la setmana passada ha deixat un riu d'articles amb anàlisis sobre allò succeït al país hel·lè des de l'arribada de Syriza al poder i especialment sobre els últims quatre anys, després del referèndum sobre l'aplicació del Tercer Memoràndum de la Troica. En breu, aquest referèndum es va segellar el 2015 amb una rotunda victòria de l'OXI per més de 20 punts, un “no” que era un “sí” del poble grec al llavors primer ministre, Alexis Tsipras, perquè busqués sortides al “laberint del minotaure” de l'aplicació d'un programa de retallades econòmiques salvatges dictat pel trident de la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional.

]]>