<![CDATA[Ara Balears - Joan Miralles]]> 10 <![CDATA[Sumem per l'OCB]]> L'Obra Cultural Balear compleix enguany 60 anys de vida. Una efemèride que ens permetrà retre homenatge a totes les persones que dedicaren temps, esforç i il·lusió a la tasca de preservar el patrimoni identitari de les Illes Balears de l'activitat del qual la llengua catalana i la cultura pròpia del país han estat i són els eixos centrals.

]]> <![CDATA[Torna el Correllengua]]> La Nit de la Cultura que anualment organitza l’Obra Cultural Balear és una data assenyalada per tot aquell qui estima un dels tres pilars de l’entitat: llengua, cultura i país.  No només perquè en ella s'hi reconeix la tasca de persones i entitats compromeses, sinó perquè serveix per fer un balanç de com han anat les coses i avançar les línies estratègiques de l’entitat en el futur immediat. Enguany no ha estat una excepció i, després d'anys marcats i tancats a casa per la pandèmia, el president de l'entitat, Josep de Luis, anuncià el retorn del Correllengua. Una molt bona notícia que no passà desapercebuda per a un públic entregat a qui per fi se li donava un missatge esperançador. 

]]> <![CDATA[Vox i l’ecosexualitat]]> Pocs dies abans de començar el pont i poques setmanes abans de les festes de Nadal, qui té ganes de fer res? Siguem honestos: fa una peresada moure un dit, i més amb aquest temps plujós i melancòlic. Sonen les campanes de noves restriccions, es cancel·len sopars de Nadal i trobades amb amics... No és estrany que n’hi hagi que es replantegin la seva existència. Que els ho demanin, si no, als diputats de Vox del nostre parlament que, pobrets ells, van tan cop-piu que ni tan sols han esmenat els doblers destinats a política lingüística. Per primera vegada, un grup parlamentari no proposa cap canvi als pressupostos, fet que ens fa plantejar si potser és perquè els sembla bé tot el que fa el Govern.   

]]> <![CDATA[El dimoni sempre pixa al mateix redol]]> Disposar d’una eina per mitigar els impactes negatius del turisme a les Illes Balears ha estat un autèntic via crucis. Dues dècades d’estira-i-arronses entre el Govern i el sector hoteler que semblava, ara sí, que havien acabat amb la consolidació d’un impost destinat a promoure el turisme sostenible. I potser aquí hi ha un primer error de base perquè la interpretació del que s’entén per turisme sostenible difereix molt segons qui en fa bandera i no diguem ja quan parlam d’estratègies per mitigar una de les externalitats del turisme: l’estacionalitat. Com a conseqüència, qui té bo roda i qui no, redola. 

]]> <![CDATA[Debats darrere els rosaris d’encarabassats]]> Tots Sants ha passat sense que resolguem el gran dubte que, any rere any, es plantegen les famílies amb fills. Sucumbim a la globalització i deixam que els nostres fills participin de la festa de Halloween? Miram de fer jutipiris culturals i transformam l’efemèride en una neofesta amb tints pagans que sigui atractiva per als més joves? O directament reivindicam la tradició i ens deixam de disfresses, carabasses i altres modernitats?   

]]> <![CDATA[Bons i dolents; turistes immigrants i residents]]> A Palma, el debat sobre el model de ciutat, la gentrificació i la convivència veïnal continua generant discussions enceses. En els moments de màxima tensió, parlar sobre turisme o immigració implica gairebé sempre acusacions de xenofòbia o turismofòbia a tothom qui posa un emperò a l’arribada de turistes o emigrants. Els residents 'autòctons' opinen sobre uns i altres alienant-se, com si es tractàs d’equips de futbol, entre els qui prefereixen conviure amb els primers o amb els segons. I així, mentre a uns se’ls acusa de ser els responsables de la gentrificació de les barriades, als altres se'ls acusa de la seva degradació. I a ambdós costats de la descohesió social, la pèrdua d’identitat mallorquina, la brutor i els renous.

]]> <![CDATA[La història no escrita de la marea verda]]> Ja han passat vuit anys des que els carrers de Palma es tenyiren de verd amb la manifestació més gran de la nostra història en defensa de l'educació pública i de qualitat. Commemorant l’efemèride, s’han succeït les notícies i entrevistes que recorden amb certa nostàlgia aquell dia en què la societat digué prou. No és per a menys, el conflicte educatiu i la marea verda precipitaren la defenestració de José Ramón Bauzá, que, pocs anys abans, havia aconseguit els millors resultats del PP de la seva història. Realment ,però, que hi ha de cert i de mite en aquells anys frenètics en què l’educació fou la protagonista indiscutible dels mitjans?

]]> <![CDATA[Aire fresc per anar junts]]> Diuen, els experts en comunicació, que en política és millor que malparlin de tu que no passar inadvertit. Els darrers mesos, la imatge que ha projectat El Pi no ha estat precisament bona, però s’ha de reconèixer que feia temps que no aconseguia acaparar l'atenció dels mitjans i els votants de les Illes. El procés fins al congrés ha estat com entrar en una UCI on no queda cap altra opció que aplicar el desfibril·lador per resetejar-ho tot. S'obren a partir d’avui moltes incògnites però també esperances per a un partit que fins fa quatre dies no pocs donaven per amortitzat.

]]> <![CDATA[Els altres turistes]]> Generalment dividim els turistes entre els que s’allotgen a establiments turístics tradicionals (hotels, agroturismes, turismes d’interior...) i els que van a habitatges turístics. Segons les dades de l’INE del juliol passat, aquests representen un 70,1% i un 13,9% dels turistes que ens visiten, però qui són els ‘altres turistes’ que falten per arribar al 100%? 

]]> <![CDATA[Banderes nostrades]]> Les banderes són representacions icòniques d’un sentiment, desig, posicionament polític i, com no, símbol d’identitat individual o col·lectiva. N’hi ha de tota mida i casta i la seva composició i presència al carrer ens ajuden a entendre l’evolució identitària d’una societat. A ca nostra, és evident que s’ha arribat a un punt en què treure una senyera amb castell o sense s’ha convertit en un tabú. On són les banderes nostrades?

]]> <![CDATA[L’espai electoral d'El Pi]]> La data del proper congrés d'El Pi ja està fixada. A final de setembre sortirem de dubtes i en breu sabrem si Tolo Gil o algú altre és el nou cappare d'El Pi. Caixa o faixa. Esperem que es resolgui per la continuïtat i creixement del partit. Per als més escèptics, el congrés suposa la victòria d’un corrent sobre l’altre; per als optimistes, l’oportunitat per superar definitivament la crisi iniciada fa dos anys amb la dimissió de Jaume Font. Intrigues internes a banda, hi ha un espai i, per tant, un futur per a El Pi?

]]> <![CDATA[El Pi més enllà dels tòpics]]> La dimissió de mitja executiva d'El Pi ha situat de nou la formació balearista al centre del debat polític. Una llàstima que això només passi quan van mal dades o just abans d’uns comicis electorals quan les enquestes no donen un clar vencedor a dretes o esquerres. En certa manera, és normal perquè ara com ara El Pi és un partit a l’oposició i d’àmbit estrictament illenc. Ara bé, no és excusa perquè les anàlisis que es fan del partit i, sobretot, l’espai polític que representa caiguin gairebé sempre en el simplisme.

]]> <![CDATA[Manquen arbres i sobra autobombo]]>

Passejar per Palma a l’estiu pot ser una delícia o un infern segons l’hora en què sortim a pasturar i, sobretot, la temperatura o la humitat del dia. Poca cosa podem fer per alterar el clima si no és per empitjorar el canvi climàtic. Acceptem-ho: la campana de vidre climatitzada que cobreixi Ciutat i ens mantingui a 21° haurà d’esperar. Per sort, hi ha iniciatives més viables i ecològiques que ens permeten reduir l’impacte de la xafogor en els nostres cossos fins a 10° per poder alenar sense que els pulmons prenguin. Basta que els carrers amb arbres deixin de ser l’excepció, una mesura senzilla i de cost ambiental 0.

]]> <![CDATA[Torpede al turisme]]> La gracieta de reactivar el turisme de gatera, en el que semblava la recta final de la pandèmia, ens sortirà cara, per moltes rialles que ens facin els enginyosos memes que aquesta setmana han inundat la xarxa. A la llarga, el viatget d’estudis en qüestió, compost per concert, botellada i, finalment, hotel a compte dels contribuents, ens costarà més que les indemnitzacions d’haver-ho prohibit. S’han disparat contagis i hem passat, en temps rècord, de ser la comunitat amb la incidència més baixa de covid a ser susceptibles d’entrar en breu en el semàfor taronja dels mercats emissors. Tot plegat, un autèntic torpede a la línia de flotació del turisme, que semblava fins fa poques setmanes que per fi tendria una temporada mitjanament decent.  

]]> <![CDATA[A l’equador de la legislatura]]> Ja fa dos anys de les darreres eleccions i mai, amb una vida tan monòtona i avorrida, ens havien passat tantes coses. A excepció dels pentinats de Iago Negueruela i Puigdemont, poques coses resten immutables des que s’inicià la pandèmia. La manca de mannà ha deixat dins un calaix els debats sobre si volem o no volem turistes. La deriva del procés ha convertit en autonomistes els qui eren independentistes i en defensors de la via unilateral els qui trobaven que “ara no toca”. Ciutadans, el partit del Sorpasso al PP és al llindar de l’extinció i Podemos ha entrat de ple en el sistema.

]]> <![CDATA[Aïllar l’extrema dreta]]> La irrupció de Vox en l’escenari polític és una font inesgotable de debats passionals. Qui més qui manco lamenta la seva existència, però mentre uns lamentam que s’hagin reobert debats ja superats, uns altres s’alegraren que a la fi la dreta es fragmenti perdent opcions per a governar. Amb Ciutadans fora del taulell de joc la cosa es complica o simplifica, tot depèn de com es miri. En qualsevol dels casos, segur que més d’un s’ho repensa i desitjaria que segons que o qui no hagués sortit de l’armari polític.

]]> <![CDATA[Una oportunitat per a El Pi]]> El 2010, servidor i un grapat de ciutadans preocupats per la deriva dels partits d'àmbit balear, creàrem la plataforma “Per una veu pròpia”. Teníem un únic objectiu: posar vaselina entre les diferents formacions polítiques nacionalistes i regionalistes existents aleshores per evitar la catàstrofe que ens ensumàvem. Bàsicament, prioritzar els interessos del país als personals o de partit evitant així una fragmentació que posava al límit la pròpia capacitat de supervivència.

]]> <![CDATA[Identitat líquida (i II)]]> Centrant-nos en Mallorca, fins no fa gaire, i encara ara, hi havia un cert consens entre els habitants de Mallorca. Mallorquí era bàsicament qui parlava mallorquí. I dic mallorquí i no català perquè als catalans se’ls ha anomenat tradicionalment catalans com a manera de fer palès que, tot i parlar la mateixa llengua, hi havia una diferència entre ambdues comunitats. Fora de l’àmbit catalanoparlant hi havia els castellanoparlants “els forasters” i els turistes anomenats sarcàsticament “guiris”. Amb l’arribada d’immigrants s’hi sumaren dues categories que si bé no es pot dir que fossin noves aviat serviren per diferenciar el seu estatus socioeconòmic: els estrangers (els rics) i els immigrants (els pobres). Aquesta era la realitat del carrer, però què en deien de tot plegat els nostres polítics i ideòlegs nacionalistes?

]]> <![CDATA[Turisme, mallorquinisme i normalització lingüística]]> La setmana passada se celebrà a Sàsser el seminari Viatgers, turisme i comunicació. Trobada entre llengües i identitats. Una continuació de l’edició de l’any passat en què filòlegs, historiadors, sociòlegs... analitzaren quin és l’impacte lingüístic del turisme en les llengües minoritàries. La majoria de les ponències anaven encaminades a presentar iniciatives que s’estan duent a terme per posar en valor llengües que es troben al llindar de l’extinció. Encara que no estam per tirar coets, la presentació del nostre cas fou una mica singular. No debades, la nostra, més que una llengua minoritària és una llengua minoritzada amb unes característiques úniques a Europa.

]]> <![CDATA[Identitat líquida (I)]]> Els ciutadans de les Illes Balears vivim amb consternació i perplexitat la nostra identitat polièdrica. És cert que el sentiment de pertinença és molt particular, però això nostre és digne d’estudi. Si demanam a tot aquell qui viu a cadascuna d'aquestes Illes d'on se sent o com es definiria identitàriament ens trobarem infinitat de respostes. Tantes que si Zygmunt Bauman hagués passat com George Sand un hivern a Mallorca no hauria dubtat a usar-nos de conillet d'índies per a explicar arreu del món el seu concepte de modernitat líquida. Perquè si d'una cosa podem estar orgullosos com a comunitat és que som un laboratori idoni per a gairebé tot.

]]>