<![CDATA[Ara Balears - Sebastià Salas]]> 10 <![CDATA[Connectar, cohesionar i unir]]> El passat diumenge es va dur a terme l’acte de presentació de Joves per les Illes al Teatre multifuncional de Lloseta. Just abans s’havia celebrat el congrés fundacional, en què el menorquí Ivan Mir va sortir escollit primer secretari general de l’associació juvenil. Durant l'acte es va parlar i molt de la necessitat d’escoltar els joves i de donar-los protagonisme. Se’n parla molt, de les virtuts dels joves i poc de l’escassa representativitat que aquests tenen en els òrgans de decisió o de consulta tant públics com privats. Però, a part de joventut, hi ha un altre tema que va ser recurrent en els diferents discursos i col·loquis que es van fer. Aquest va ser la cohesió entre illes.

]]> <![CDATA[Fanatisme]]> I vaig obrir el diari i vaig començar a veure article rere article parlant del judici del procés, com si d’una crònica es tractàs. Que si la tàctica del 'fairy', que si l’acusació tal, que si Millo diu o que si l’altre respon i, aleshores, vaig pensar en la quantitat de gent que segueix, viu i s’alimenta d’aquest procés judicial. I serà un judici històric i anormal, tant per la raresa dels fets enjudiciats com per la anomalía dels subjectes que hi intervenen, ja siguin exconsellers, expresidents, ministres, etc. Que sí, que històric i anormal, però un procés judicial amb els seus formalismes i el seu mode processal, al cap i a la fi.

]]> <![CDATA[Tan profitós com poc popular]]> Aquest passat divendres es va celebrar la final de la VI lliga de debat de la Universitat de les Illes Balears al Parlament. Enguany, els temes escollits foren la gestació subrogada i la seva legalització en català i la renda bàsica universal en castellà. Dels discursos protocol·laris del rector, del President del Parlament i de la vicerectora en destacaria el següent: la importància de fomentar la participació dels estudiants i dels joves en lligues de debat.

]]> <![CDATA[No quedin a casa]]> I Pedro Sánchez va anunciar la convocatòria electoral per al 28 d’abril, després d’haver fracassat en la negociació pressupostària. Nou mesos després de la primera moció de censura que sortia endavant a Espanya des de la transició. 9 mesos governant amb els pressuposts de Rajoy i sense una majoria clara, que sembla que duim camí de repetir. A Balears, l’escenari ens trastoca i molt. Quan tots estàvem enfocats en les eleccions municipals i autonòmiques de maig (també europees i insulars), ara ens toca assistir a una cita prèvia que marcarà i de manera important la influència de les Illes a Madrid però també la consolidació dels “blocs”.

]]> <![CDATA[I aleshores, ens lamentarem]]>

Posar en qüestió les formes d’organització d’un sistema polític juntament amb el rebuig als partits tradicionals i la crítica al sistema des de l’arrel constitueixen alguns dels elements bàsics de l'anti-política. Aquestes característiques revesteixen caràcter atemporal, és a dir, es repeteixen constantment quan es dona una certa conjuntura socioeconòmica. Avui dia, la política, entesa com a sinònim d’acord, pacte i negociació sembla haver desaparegut del mapa actual. Aquesta ha estat substituïda pel fanatisme, la crispació i la divisió.

]]> <![CDATA[Tres-cents seixanta graus]]> Ahir es publicava l’exemplar 356 de la col·lecció dels Quaderns Gadeso coordinats per la Fundació Gadeso d’Antoni Tarabini, sociòleg de referència a les Illes Balears. Aquests quaderns són un recull demoscòpic de la realitat socioeconòmica de les Illes Balears que tracten diferents temàtiques com els comportaments polítics, l’educació, el debat públic i ciutadà, així com diversos índexs que es van seguint de forma periòdica. De tot el treball fet durant més de dues dècades per la Fundació Gadeso cal destacar la gran varietat de temes tractats i, sobretot, la constància d’una feina que ens reflecteix com és la societat. A les Balears m’atreviria a dir que és l’única mostra demoscòpica que es publica de forma periòdica.

]]> <![CDATA[Diades del poble]]> Un poble és un conjunt d’habitants d’un territori, que estan units per vincles socials i polítics i per una identitat cultural comuna forjada històricament. D’aquesta definició de l’Institut d’Estudis Catalans, en podem sintetitzar el concepte de territori determinat, una estructura política (que no té perquè estar recollida com un estat sobirà), una història o conjunt de vivències que han anat conformant la idiosincràsia, les tradicions i la manera de ser dels seus ciutadans i una sèrie de vincles que marquen aquesta identitat.

]]> <![CDATA[La perifèria es mou]]> Diumenge passat, 'El País' publicava una anàlisi exhaustiva de la xarxa ferroviària espanyola i se’n desprenia una crítica implícita a l’obsessió per l’alta velocitat, fent paleses les mancances existents en els trens convencionals. L’article va generar certa polèmica en sectors empresarials del llevant i especialment en els promotors de l’anomenat Corredor Mediterrani davant la nul·la menció a aquest projecte en l’article abans citat.

]]> <![CDATA[El patrimoni dels mallorquins]]> I un altre any que comença després d’haver gaudit un cop més de la Festa de l’Estendard, ara també Diada de Mallorca. L’efemèride que se commemora no és una simple anècdota, ja que suposa el punt de partida del poble que hem anat construint durant aquests segles, l’arribada de la llengua catalana a Mallorca i una cultura que ha anat evolucionant i formant-se amb influències variades per la nostra situació cèntrica en el Mediterrani. I un cop més el dia 30 es va celebrar la tradicional ofrena floral per part de les autoritats i de la societat civil a l’estàtua del Rei en Jaume. I un any més, la festa va quedar marcada pels bàndols. Per una banda, els espanyolistes, molt renouers amb les banderes d’Espanya i de Mallorca. Per una altra, els independentistes que tornaren de la manifestació.

]]> <![CDATA[El 'boomerang' dels gestos]]> “S’ha d’obrir pas a la política”. Amb aquestes paraules, la Vicepresidenta del Govern Espanyol ha descrit avui l’inici d’un camí ple de riscos que hauria de consolidar amb un acord per mirar de trobar una solució al conflicte territorial que existeix a Espanya.

]]> <![CDATA[Una revolució ha arribat]]> I els patinets arribaren. I els polítics, temorosos d’una nova realitat que no podien preveure, començaren a criminalitzar aquest mitjà de transport. Però, clar, què es pensaven? Que aquí es pot fer el que un vol? Que errats que anaven. Aquí, primer se fa cua, se passa per taquilla i després, ja veurem si se tolera.

]]> <![CDATA[L’època de les reformes]]> Les eleccions a Andalusia han estat un punt d’inflexió dins el panorama polític de l’Estat. En primer lloc, han propiciat l’entrada de l’extrema dreta dins un parlament espanyol, fet preocupant que trenca amb l’hermetisme existent a la política espanyola respecte de la representació de l’extremisme. Una política que, tot i estar polaritzada, s’havia mantingut al marge de les tendències europees i internacionals, on fa temps que conviuen amb l’ascens i la consolidació d’aquests populismes patriòtics. Un dels altres fets destacats és el descens de suport electoral dels socialistes en un dels seus feus tradicionals. I aquest no és un fet anecdòtic, sinó més bé un canvi de tendència que cal analitzar.

]]> <![CDATA[Alternança política, símptoma de bon funcionament]]> L’alternança política és el mecanisme que preveu el canvi de govern dins una mateixa estructura política seguint les regles que estableixen les lleis. Aquest element és essencial en qualsevol sistema democràtic, ja que garanteix la continuació de l’Administració i fa que els canvis en la direcció de l’ens, ja sigui un Estat, un país o una regió, no es vegin alterats de forma traumàtica. L’alternança, però, també es pot produir fora de sistemes democràtics. Així, ho hem vist amb el torn pacífic durant l’etapa de la restauració borbònica a finals del segle XIX.

]]> <![CDATA[Quatre eixos, un projecte]]> Una de les nostres lluites, com bé ja saben, és construir un projecte per a les Illes Balears i, per a aquest propòsit sempre hem pensat que és necessari fomentar un sentiment d’orgull o identificació amb la comunitat, a l’estil dels canaris. El punt de partida, però, és radicalment oposat al d’ells. Històricament, venim de ser quatre illes que han viscut d’esquenes unes a les altres, excepte a les Pitiüses per un motiu de pràctica proximitat. A Canàries, tot i ser vuit illes, els llaços sempre han estat estrets i, tot i les diferències internes, han estat un sol ens de cara a l’exterior. A Balears, cadascú ha anat per lliure.

]]> <![CDATA[Els gestos dins el debat lingüístic]]> Aquesta setmana ens despertàvem amb propostes i polèmiques lingüístiques. Un partit polític proposarà –o vol proposar– que les llengües cooficials de certes comunitats siguin objecte d’estudi pels estudiants de tot l’Estat. Mentrestant i per seguir amb la dinàmica política, un altre partit indicava que l’euskera no forma part de la cultura “riojana” i, a més, diu que no tenen cap interès d’aprendre’l ni d’apreciar-lo com a valor patrimonial. Mentrestant, un tercer partit titula una de les seves propostes modernes i reformistes “El castellà, llengua de tots els espanyols”. Així que aquí ens trobam amb tot un seguit de propostes/polèmiques lingüístiques com a pa del dia a dia.

]]> <![CDATA[Incendis]]> I la polèmica va tornar. Una setmana més, les televisions i les xarxes socials s’omplien de vídeos, declaracions i titulars. Amb els mateixos protagonistes. Mateixes polèmiques. I un espai diferent. Estèril. Tothom va veure el que va passar a Altsasu, on simpatitzants i militants de Ciutadans i de Vox van organitzar un acte en homenatge a la Guàrdia Civil. I els deia al començament que una setmana més. I com sempre, els mateixos protagonistes: Ciutadans.

]]> <![CDATA[Quaranta-un. Una mirada enrere]]> Aquest dilluns commemoràvem quaranta-un anys de la Diada per l’Autonomia que, sota el lema 'Vull l’Estatut', va aplegar desenes de milers de persones al centre de Palma per reclamar l’arribada de l’autonomia dins un procés democràtic que tanqués l’etapa negra de la dictadura franquista. Després d’aquella manifestació es concedí el règim preautonòmic encapçalat per Jeroni Albertí amb el Consell General Interinsular i, més tard, la posada en marxa de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears amb el primer Estatut de 1983. D’aquell Estatut, que anava per la via lenta, se n'han elaborat quatre modificacions, dues de les quals substancials. Així que, quaranta-un anys més tard, és hora de començar a fer-ne un balanç.

]]> <![CDATA[Matar el pare]]> 'Operación Triunfo' no és un talent show normal i corrent. OT ha marcat diferents generacions des de fa més de 17 anys quan es va iniciar en el camí dins la televisió. La nova fornada d’OT de l’any passat, com tots sabeu, va suposar un èxit absolut entre els més joves ja que combinava el concurs tradicional amb continguts 24 hores i aprofitava molt més l’ús de les noves tecnologies per accedir al contingut.

]]> <![CDATA[Ara és l’hora, Europa]]> Europa és un continent ple d’històries de guerres i sang, de lluites de poder i de revoltes. Però Europa és també el lloc on sorgeixen les idees il·lustrades, on neixen els drets fonamentals i les llibertats públiques i on s’ofereixen avui dia unes prestacions socials úniques i inèdites en la història mundial .

]]> <![CDATA[Europa ha arribat a Espanya]]> Europa, finalment, ha arribat a Espanya. Deien en els anys 50 que Europa acabava als Pirineus. Més enllà, el buit, les dictadures i el món antic. A l’altra banda, l’Europa de les democràcies liberals que s’assentava en el període posterior a les guerres i que encarava el seu camí cap a la unificació, cap a l’acord i cap al canvi. A diferència d’aquestes dictadures feixistes anacròniques i que s’allargaren fins als 70 en el cas d’Espanya i Portugal. A partir de l’any 78 s’inicien a Espanya tota una sèrie de reformes que culminen amb la consolidació de l’Estat social i democràtic. Una democràcia jove. Molt jove. Però homologable a la resta de les democràcies europees.

]]>