<![CDATA[Ara Balears - Gabriel Mayol]]> 10 <![CDATA[Per què s’anomena el Pla si no ho és?]]>

El concepte del Pla de Mallorca, com tota idea abstracta, ha tingut un significat diferent al llarg del temps. Les fites que delimiten aquestes contrades no han estat fixes. S’han mogut cap a totes bandes. El Pla s’ha expandit i s’ha contret. La fotografia que veim ara només ens mostra un moment determinat i, per res, vol dir que hagi estat sempre així o que sigui així en el futur.

]]> <![CDATA[Per una Diada útil]]> Les diades nacionals (o regionals o locals) apareixen al segle XIX com un element més del procés nacionalitzador dels estats dins el context de la ideologia romàntica que exaltava un passat gloriós. Al segle XXI, però, aquestes celebracions s’han de saber adaptar a societats obertes, diverses i que cerquen elements de cohesió i personalització davant amenaces reals com són la segregació o la globalització uniformitzadora. És a dir, les diades han de ser útils per entendre el passat, reflexionar sobre el present i conjurar-se per forjar un futur compartit.

]]> <![CDATA[Un museu per explicar Mallorca]]> Governar no és fàcil. En canvi, tuitar ho és més. Governar no ha estat mai fàcil per a aquells que accepten entrar al sistema per canviar-lo per dedins. A la dificultat d’aconseguir realment una gestió que transformi s’afegeix el risc d’embolicar-se en el dia a dia i de perdre la perspectiva. La mateixa dinàmica de l’administració, els debats espuris de l’opinió publicada i la voluntat d’apagar qualsevol incendi mediàtic i social que aparegui són els principals esculls que poden fer desviar-se dels eixos polítics marcats des del començament.

]]> <![CDATA[Les eleccions vistes des de la perifèria]]> Aquesta setmana ho sentia a un company: “El sistema cruix”. És una de les maneres més encertades de definir la situació actual de l’estat espanyol que he sentit darrerament. Com una casa vella, el règim del 78 aguanta, no ha passat per ull, conserva bé tots els aiguavessos però de tant en tant cruix davant les forces i les tensions a les quals es veu sotmès.

]]> <![CDATA[Orfes]]> La mort de la filòloga Aina Moll ha arribat poques setmanes després de la fi de l’any dedicat a l’escriptor Josep Maria Llompart. Dues personalitats amb trajectòries reconegudes per bona part del poble de Mallorca, fins al punt que en ambdós casos varen ser considerats referents de país. Moll i Llompart formen part de la categoria de donasses i homenots amb una veu pròpia, independent i que era escoltada en les hores més greus de la nostra història recent.

]]> <![CDATA[La paradoxa del centredreta illenc]]> Els mateixos dies que les enquestes pronostiquen un gir a la dreta dels votants mallorquins, el centredreta illenc viu un dels moments més complexos i canviants dels darreres temps. Les eleccions del maig comencen a entreveure's com un tot o res per al principal partit polític d'aquesta terra, el Partit Popular. S'hi juguen molt. Caixa o faixa.

]]> <![CDATA[Les gloses i l'hebreu]]> Ara fa just un any, una trentena de mallorquins, la majoria mestres o professors, es reuniren en un bar d’Eivissa per celebrar la revetla de Sant Antoni lluny de casa. A mesura que la nit es tancava, començaren les primeres gloses, la majoria improvisades, que s’allargaren fins a la matinada. Si aquest mateix sopar s’hagués celebrat vint anys enrere, segurament hauria estat al revés i la majoria de les gloses haurien estat de repertori d’algun cançoner publicat.

]]> <![CDATA[Més enllà d’una Diada oficial]]> Una pregunta sobrevolava la Diada de Mallorca de 2018: serà la darrera? És a dir, la declaració del 31 de desembre com a Diada de Mallorca per part del Consell Insular només haurà durat dos anys?

]]> <![CDATA[No us votarem al maig]]> Se sent als cafès i se sent a Facebook, “no us votarem al maig”. Se sent els dinars i a Twitter, “no us votarem al maig”. Fins i tot hi ha qui diu haver-ho sentit al palau del Consell i en alguna redacció de diari, “no us votarem al maig”. L'expressió és clara. Alguns veus, no sabem si majoritàries però sí força cridaneres, reclamen l'abstenció dels votants d'esquerra com a mesura de càstig davant unes polítiques que consideren allunyades del progressisme. Ja no és la campanya del turisme sostenible ni tampoc el lloguer turístic, l'actual 'casus belli' és la carretera de Campos. “No us votarem al maig”.

]]> <![CDATA[Volem memòries mallorquines]]> La confusió entre 'memòria' i 'història' és un dels errors que posa més nerviosos els historiadors. S’ha acceptat el concepte de 'memòria històrica' perquè representa una causa democràticament lloable i justa. És a dir, el procés de rehabilitació d’unes persones que patiren atrocitats en vida i l’oblit obligat en mort, fins que les seves històries (en minúscula) varen ser recuperades fa poques dècades. Tanmateix, si analitzam en detall el significant (no el significat) podem concloure que es tracta d’un oxímoron.

]]> <![CDATA[A les portes]]> Enmig del flux continu de notícies polítiques des que es reprengué el curs el passat setembre, n’hi ha una que ha passat prou desapercebuda. El motiu potser és perquè fins que no sigui un fet consumat no convé arriscar-se. Tanmateix, si les circumstàncies polítiques no canvien de cop, el sobiranisme d’esquerres de les Illes Balears és a les portes de comptar, per primera vegada, amb un diputat al Congrés espanyol.

]]> <![CDATA[Les urnes són les noves trinxeres]]> La imatge del president dels Estats Units d'Amèrica retirant la paraula de males maneres al corresponsal de la CNN a la Casa Blanca ja no ens afecta. Tampoc no ens immuten els resultats de l'extrema dreta als estats alemanys o en algun país centreeuropeu que fins fa trenta anys era comunista. Hem normalitzat d'una manera preocupant que opcions polítiques que van en contra de les llibertats conquerides al llarg de més de dos-cents anys siguin presents a les cambres i als governs de les democràcies representatives. Uns moviments xenòfobs que són impulsats per la por d'una població occidental de perdre uns privilegis que ha estat incapaç de compartir amb la resta del món. Només ens ha escandalitzat, i just una mica, que un candidat com Jair Bolsonaro presideixi el Brasil. El mateix país en el qual Stefan Zweig i la seva esposa se suïcidaren el febrer de 1942 convençuts que la barbàrie nazi, feixista i militarista acabaria dominant el món. La mundialització ha fet que els fantasmes ja no recorrin només Europa sinó el globus sencer.

]]> <![CDATA[La bona salut dels estudis locals]]> L'autoconeixement és fonamental per fer avançar un país. Sense saber la història, la geografia i la realitat més propera és impossible poder, com a societat, caminar fermament cap a un futur millor. Més encara en un país com el nostre, Mallorca, en què hem estat durant massa anys orfes de coneixement propi a causa d'un relat nacionalitzador únic, imposat des de l'Estat i que menystenia, i en bona part encara menysté, les realitats 'regionals'.

]]> <![CDATA[IB3 i les televisions del carnatge]]> Criticar IB3 ha estat i és un esport nacional. Els motius són diversos: la manipulació política que va patir els primers anys, una programació excessivament centrada en la vessant agropecuària del nostre país o, per dir-ne una altra, uns concursos de sobretaula amb unes preguntes molt allunyades de la realitat illenca.

]]> <![CDATA[Allò que el verd s’endugué]]> Han passat cinc anys des que la marea verda inundà Palma en contra de la política educativa del govern del Partit Popular. Vist amb perspectiva, en un lustre han canviat totalment els eixos al voltant del quals girava l’opinió publicada i l’actualitat política del nostre país.

]]> <![CDATA[Conservadorisme i revolució a la tercera edat]]> Ja és prou conegut el fet que la joventut és, en gran part, un fenomen històric contemporani, sobretot del segle XX. Es tracta d’una etapa entre la infantesa i l’edat adulta que cada vegada s’allarga més. N’hi ha prou de veure alguns quarantins amb monopatins 'long' i gorres de raper anant per Palma.

]]> <![CDATA[Tornar a començar]]> El començament de curs s'acosta. D'aquí a pocs dies els mestres i professors tornaran a les escoles i als instituts per a preparar la rebuda dels alumnes a mitjan setembre. Per als mestres, els professors i els alumnes, el final de l'estiu i el retorn a les aules és l'autèntic canvi d'any. El punt d'inflexió d'un cicle de dotze mesos que acaba resultant més important que el Cap d'Any.

]]> <![CDATA[55 anys]]> Enguany l'Obra Cultural Balear fa cinquanta-cinc anys. Una xifra que no acaba de ser redona del tot però que permet fer-se una idea de la trajectòria de la qual pot presumir aquesta venerable entitat. En un país com el nostre, en què tot costa tant, podem sentir-nos orgullosos d'aquest mig segle i un lustre d'història al servei de la llengua, la cultura i el país.

]]> <![CDATA[Reivindiquem-nos]]> L’oportunitat d’una tribuna pública en temps de Twitter, Facebook i Instagram pot semblar més un regal enverinat que una finestra d’opinió al món. Tot i això, la concessió estiuenca que ha tengut amb mi el diari s’ha d’agrair i aprofitar essent conscients del paper importantíssim que encara juguen els mitjans de comunicació en la nostra societat.

]]>