<![CDATA[Ara Balears - Nel Martí]]> 10 <![CDATA[Fonaments per a una educació equitativa]]> En l’àmbit educatiu es dona una situació difícilment acceptable en altres camps, com ara la medicina: l’aplicació generalitzada de propostes pedagògiques que no sempre han passat per processos rigorosos de validació empírica. A diferència de la pràctica mèdica, on qualsevol intervenció ha de ser contrastada experimentalment abans d’aplicar-se, en educació s’han difós teories i metodologies –tant en l’àmbit divulgatiu com acadèmic– sense una base empírica sòlida ni una comprovació suficient en contextos reals.

]]> <![CDATA[La laïcitat, fonament de l’escola democràtica]]> La laïcitat és el principi que garanteix la independència de la política i de l’educació respecte de les confessions religioses, amb la finalitat de preservar la llibertat de consciència, la pluralitat i els valors compartits propis d’una societat democràtica, com ara els drets humans. La llibertat de consciència és incompatible amb qualsevol forma d’imposició dogmàtica; per aquest motiu, la laïcitat esdevé una condició necessària per evitar visions úniques i excloents de la realitat.

]]> <![CDATA[Ser funcionari és suficient per ser docent?]]>

En poc més de mig segle, la societat ha experimentat transformacions profundes que han alterat de manera radical els principals agents de socialització. La família, el carrer, el món del treball o els mitjans de comunicació ja no exerceixen el mateix paper que fa dècades. Aquest canvi no pot ser llegit des de la nostàlgia d’un passat idealitzat, sovint impregnat d’una moral conservadora i fins i tot autoritària, com ha estat també el nostre cas. Molts dels canvis socials del darrer segle, tant a Europa com a l’estat espanyol i a les Illes Balears, han estat clarament alliberadors i humanitzadors.

]]> <![CDATA[Electroxoc contra la identitat LGTBIQ+]]> Així ho explica l’eivissenc Antoni Roig en la seva novel·la Todos los parques no son un paraíso, que acabà d’escriure l’any 1975, poc abans de la mort de Franco. Es tracta de la teràpia aversiva a la qual es va sotmetre voluntàriament a Barcelona, el setembre de 1974. Com ha confessat ell mateix passats quasi cinquanta anys, “aquesta teràpia coincideix amb el punt més negre d'aquella baixada als inferns que vaig haver de recórrer”. Però també sap que, com deia Bertolt Brecht, “les revolucions es produeixen als carrerons sense sortida”. I, sense cap dubte, Todos los parques no son un paraíso, novel·la finalista del premi Planeta en la qual relata les seves vivències homosexuals, va ser la seva particular revolució.

]]> <![CDATA['Gai']]> Som lesbiana, o trans, o bi(sexual) o no bi(nària)... i som gai. Com? Sí, gai. Efectivament, 'gai', en el seu sentit més original, és un terme identificador de les persones no heteronormatives (o dissidents respecte de la norma) lligat a la lluita per l’alliberament sexual. De fet, el ressorgiment del pensament queer ha tingut molt a veure amb la necessitat de recuperar l’essència gai que va sorgir els anys 60. La lluita LGTBIQ+ d’avui és, o hauria de ser, a més d’una lluita pels drets i les llibertats, una lluita d’alliberament; per alliberar-se de la rígida norma que naturalitza i encadena sexe, identitat, orientació i gènere.

]]> <![CDATA[El 'show' d’Instagram]]> Instagram ja disposa de més de 1.000 milions d’usuaris al món, més de la meitat dels quals publiquen diàriament una instantània. No és estrany, per açò, que la xarxa social de fotografies hagi esdevingut una eina de publicitat i estratègia comercial de primer ordre. També ho és de comunicació i denúncia. Però no és d’açò que m’interessa reflexionar ara, tot i que també hi està relacionat. L’element que vull destacar és un altre. A través d’Instagram es creen realitats paral·leles i fictícies de vides ideals i de felicitat que no es corresponen amb la realitat, no sempre plena de glamur i càmeres, i que generen una falsa il·lusió de vides plenes de glòries.

]]> <![CDATA[La professió d’educar]]> Educar és una responsabilitat de tothom, i les polítiques públiques –totes, no només les educatives– s’han de dissenyar i gestionar, perquè siguin eficients i transformadores, des de la dimensió transversal de l’educació. Aquesta manera de pensar i actuar, localment i globalment, impulsada per la Unesco a final del segle passat, s’ha constatat com una de les peces bàsiques de les polítiques d’èxit. Tot i açò, encara avui moltes institucions continuen gestionant la seva parcel·la –i no governant un projecte– sense tenir en compte l’impacte sociocultural que generen, que després hauran de resoldre amb noves accions a través d’un bucle inacabable, ineficient i insostenible de pseudopolítiques.

]]> <![CDATA[Ràtios a l’escola de la nova normalitat]]> La distància entre el relat del que ha de ser l’escola del segle XXI –la nova escola– i la realitat de les polítiques educatives que s’apliquen i que ho podrien fer possible; la distància –deia- entre el desig educatiu i la voluntat política és cada dia més gran. I les decisions de governs –poc convençuts del poder de l’educació– per afrontar la nova crisi cap a la nova normalitat encara empitjoren la situació.

]]> <![CDATA[La nova escola (i l’Escola Nova)]]> La crisi del covid-19 és també una crisi de l’escola? I la resposta sincera i necessària crec que ha de ser que sí. Sospitós seria que en una crisi, tant si és conjuntural com si és estructural, l’escola restàs al marge. En canvi, si l’escola és una part viva de la societat, quan aquesta sofreix un trasbals que la sacseja i la qüestiona, necessàriament la institució escolar n’ha d’estar afectada. I afectada no vol dir perjudicada, o relegada, o retallada. L’afectació de la crisi a l’escola ho ha de ser en el sentit més etimològic del terme 'krisi' –per cert, d’origen mèdic– de temps difícil, convuls, incert, que requereix crítica –açò és reflexió– i nous criteris –açò és transformació. Així, idò: crisi, crítica i criteris.

]]> <![CDATA[Banys sense gènere ni barreres]]> L’organització de l’espai no és ni innocent ni neutra, sinó l’expressió d’una determinada manera de veure el món. I açò, tant arquitectes com educadors ho tenim clar. Aquesta lògica educadora i transformadora és la que precisament fonamenta projectes com les ciutats educadores o les ciutats dels infants, amb els quals molts municipis ja s’han compromès. Caldria, emperò, que aquesta lògica també entrés a les escoles i als instituts. La millora metodològica i didàctica als centres docents requereix del plantejament d'una nova arquitectura que trenqui amb la rigidesa dels espais i s'obri a la polivalència que els nous mètodes educatius necessiten. “Una arquitectura educativa versàtil i polivalent per construir entorns d'aprenentatge que contribueixin a la millora del sistema educatiu”, aquesta és la finalitat amb la qual el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i la Fundació Bofill s’han conjurat per a repensar, conjuntament amb l’Administració, com transformar les escoles i instituts. Inicien aquesta tasca sota el lema de les jornades 'Nous espais, nous aprenentatges'.

]]> <![CDATA[(Con)vençuts o derrotats?]]> Volíem ser un país normal –democràticament normal–, amb les eines bàsiques per proveir la gent –que és el país– de benestar i d’oportunitats, i fer-ho des dels valors de l’equitat i la llibertat. I per açò calia una cosa, autogovern. També li deien llavors autonomia, però avui l’autonomia ja és una altra cosa. L’autonomia d’abans era sinònim de democràcia, d’autogovern, de sobirania, d’autodeterminació; també de reconeixement del fet nacional i del fet pluriinsular. L’autonomia d’avui, en canvi, és el cafè de la descentralització de l’Estat unitari i uniformitzador. L’autonomia descentralitza l’Estat; l’autogovern, en canvi, democratitza la sobirania, valgui la redundància. Parlam de les Illes, és clar. De Menorca, i de Mallorca, i de Formentera, i d’Eivissa. I parlam també, és clar, d’aquesta estranya transició política del règim franquista al règim del 78.

]]> <![CDATA[Consultes populars, ara més que mai]]> El passat 14 de gener el BOE publicava l’acord de la Comissió Bilateral Estat - Comunitat Autònoma de les Illes Balears en relació amb la Llei de consultes populars i processos participatius de les Illes Balears. Aquest procés es va obrir arran d’un advertiment d’inconstitucionalitat o conflicte de competències per part de l’Estat contra la llei aprovada pel Parlament de les Illes Balears el març del 2019. El resultat inclòs en l’acord implicarà modificar alguns aspectes de la llei, però tanmateix, i a pesar d’algunes veus maximalistes, es manté l’objectiu inicial i principal d’aquesta llei. Anem a pams.

]]> <![CDATA[Marca l’hora i educaràs (docentment)]]> El curs escolar ja ha començat. Enguany –curs 2019-2020– s’ha incorporat un nou sistema de registre de jornada de treball per als docents dels centres escolars no universitaris, basat en el marcatge digital d’entrades i sortides. A partir d’ara, el primer que fan els professors abans de donar el bon dia és marcar, a través de l’ordinador o de l’app del telèfon mòbil personal, una ‘entrada’. Ara sí, bon dia!

]]> <![CDATA[Què vol aquesta gent de Vox?]]> El partit d’extrema dreta Vox ha sol·licitat, per via parlamentària, poder visitar una cinquantena de centres escolars de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera per comprovar –diuen ells– “què passa amb la imposició del català” i “l’adoctrinament a través de la immersió lingüística”. L’objectiu –justifica el seu líder, Jorge Campos– és impedir la politització a les aules. Però què vol realment aquesta gent?

]]> <![CDATA[La policia autonòmica, en el cartipàs del Govern?]]> El Govern de les Illes Balears ha assumit –o almenys així s’ha explicitat en el BOIB– que una de les seves funcions durant aquesta legislatura serà la definició i creació de la policia autonòmica. Així s’ha d’entendre quan el Decret 12/2019, de 2 de juliol, de la presidenta de les Illes Balears, en el qual s’estableixen les conselleries i les seves competències, recull entre les funcions de la Direcció General d’Emergències i Interior, adscrita a la Conselleria d’Administracions i Modernització, “emergències i protecció civil; meteorologia; activitats classificades; espectacles; seguretat i policia autonòmica; coordinació de policies locals”. Efectivament, coordinació de les policies locals i policia autonòmica.

]]> <![CDATA[Sobre la temptació LGTBI de viure dignament i orgullosament]]> Massa vegades el poder ha tingut la temptació de creure’s legitimat per intervenir en l’àmbit personal i, concretament, en l’àmbit afectivosexual i marcar, i fins i tot perseguir i condemnar, les identitats de gènere i les orientacions sexuals que es desvien de la norma –i del dogma– de l’heteropatriarcat, en què l’home mascle i heterosexual ha esdevingut un gènere i un a orientació sexual preeminent. I més ha costat encara que els estats s’impliquin en les polítiques d’integració i normalització de la vida de les persones LGTBI.

]]> <![CDATA[Les consultes populars i el fil de la democràcia]]> Era necessària una llei de consultes a les Illes Balears? La meva resposta convençuda és què sí. Però la llei de consultes que aprovarà dimarts que ve el Parlament és la llei que necessiten i es mereixen les Illes Balears? La meva opinió sincera és que no. Per què no? Idò perquè pens que qualsevol societat amb fortes aspiracions democràtiques es mereix molt més que la llei que va –poder– aprovar el Parlament de les Illes Balears.

]]> <![CDATA[Les ILP a les Illes Balears, una eina de participació política]]> Article 15. Drets de participació

]]>