10 Sens dubte, la pandèmia del covid-19 ha estat i serà, bonismes al marge, un sotrac molt fort per a la vida de la nostra ciutadania. Això és una realitat. Però, sigui com sigui, ja fa estona que s’acosten tempestes. Un capitalisme neoliberal cada cop més desbocat, un patriarcat ferit per la nova onada feminista però terriblement agressiu i un autoritarisme neofeixista que pren formes contemporànies però igualment inquietants se’ns planten davant. Travessant-ho tot, en el cas de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, el fet de no gaudir de sobirania plena, de no tenir el dret de decidir sobre tots els nostres assumptes, ens condemna a una situació com a mínim complicada.

]]> La comparació amb les Illes Canàries és una constant en la política de les Illes Balears que segurament ha augmentat a causa de la rellevància que han tengut els diputats de Nova Canàries i Coalició Canària en aquestes darreres legislatures d’inestabilitat parlamentària al Congrés espanyol. Aquesta situació particular ha permès aconseguir avanços com l’augment del descompte de resident al 75%, un triomf que va ser concedit de rebot a les Illes Balears per evitar un greuge comparatiu massa evident.

]]> Cada dia quan són les 20 h sortim a les balconades, als espais que ens queden de contacte amb la comunitat enmig d’aquest confinament per la crisi sanitària provocada pel covid-19, i aplaudim. Aplaudim perquè avui hi ha molts d’herois anònims, sense capa, però no per això menys herois. Són els sanitaris, els professionals del sector de la neteja, els que fan possible que els supermercats continuïn operatius... en definitiva, tots aquells sectors de primera necessitat que no han aturat, tot al contrari.

]]> Tot just hem encetat un nou any en què els projectes planificats els primers mesos de la legislatura es faran realitat. Des del primer minut ens posàrem a fer feina, donant continuïtat a algunes iniciatives i, sobretot, definint les noves accions que han de fer complir els principals objectius de la legislatura pel que fa a les nostres responsabilitats en la promoció de la cultura i les arts: millorar les programacions i fer- les arribar als barris i pobles de Palma.

]]> ...quan més estimi una persona la terra que trepitja, més estimarà la Terra...

]]> Ha mort n'Aina Moll. Una dona capdavantera per a la seva època, en el seus vessants d'editora, lingüista o activista compromesa amb la llengua i la societat illenques. Sempre a contracorrent, Aina Moll ha estat un referent per a moltes dones, a qui va obrir el camí de l'Acadèmia en plena dictadura franquista.

]]> Divendres passat a Palma es va presentar 'Un país anomenat nosaltres. 61 opinions per fer camí', d’Antoni Trobat. És una compilació d’alguns dels escrits d’opinió de l’autor que ha publicat a l’ARA Balears els darrers dos anys. Hi esmenta, fugint dels dogmes i sempre de forma constructiva, les principals qüestions que afecten la Mallorca del segle XXI. La identitat, la memòria històrica, la cultura, les lluites populars i la construcció d’allò comú són qüestions que, amb voluntat de generar debat, l’autor deixa de forma valenta i optimista damunt la taula en cadascuna de les tres parts del llibre.

]]> Palma ha de ser una ciutat lliure, igualitària i sense violència masclista, la qual és una de les principals xacres que tenim al nostre territori. 48 dones foren assassinades arreu de l’estat espanyol el 2017, i les Illes Balears són la comunitat autònoma amb més denúncies per aquest tipus de violència: 26,3 dones per cada 100.000.

]]>