10 Hi ha una notable evolució entre aquell Joan Mesquida que, el febrer del 2000, quan el primer Pacte de Progrés just acabava d’aterrar al Govern, va acompanyar l’expresident Antich fins a l’Havana per inaugurar la Casa Balear a Cuba i el que aquest diumenge veurem en la presentació d’España Ciudadana. El llavors conseller d’Hisenda i Pressupostos va tornar entusiasmat d’Amèrica, i no va ser l´únic; Castro els va dedicar un monòleg de més de sis hores. Tots repetien la mateixa anècdota: “Ens va demanar quants dòlars valia un pollastre a Mallorca i vàrem haver de fer comptes”. Aquell històric militant socialista, un dels principals impulsors de l’ecotaxa, arranca avui la campanya electoral de Ciutadans a Palma amb un cartell de luxe: el president de Ciutadans, Albert Rivera, i l’exprimer ministre francès Manuel Valls, que es perfila com a candidat a Barcelona. Ell en serà el màxim protagonista. Ciutadans deu esborrar parts del passat que no li interessen. Es focalitzarà en l’època que va ser director general del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil. Ciutadans ja ha lloat la seva tasca al capdavant dels cossos i forces de seguretat, que “va ser reconeguda amb la Gran Creu de l’Orde del Mèrit Civil, la Medalla de Plata de la Policia Nacional i la Creu de Plata de la Guàrdia Civil”. Veurem si el presenten per candidat a batle de Palma. Si és així, els socialistes patiran. Hila no està al mateix nivell de Mesquida. El PSOE ha rescatat Aina Calvo, l’acaben de nomenar directora de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional pel Desenvolupament. L’exbatlessa de Palma potser és una interessant opció a recuperar per enfrontar-se a Mesquida.

]]> El pecat original de Pablo Casado és força visible. Però no passa res, l’Església catòlica sempre ha mantingut que amb el baptisme, tots els pecats són perdonats, el pecat original i tots els pecats personals. El seu pecat es diu màster, i segur que Casado està batiat. Sí el 21 de juliol, Cospedal li dona suport per desbancar Santamaría en la segona ronda de les primàries i s’imposa, no passarà res: solament serà el president d’un partit corrupte pràcticament des dels inicis, i que quedi clar que no ho dic jo, ho diu una sentència judicial. Si al final Casado s’erigeix com el nou president del PP quedarà en mans de la justícia decidir si va fer trampa quan va inflar el seu currículum o si, simplement, és un crac. Però si va fer trampa i així ho confirma el jutge tampoc no li preocuparà massa, no al PP. Primer perquè els seus afiliats ja en són conscients d’aquesta situació, tot i així, un 34,4% li ha donat el seu suport. Segon, perquè a Itàlia, el país que ens té emmirallats des de fa anys, el seu primer ministre Giuseppe Conte també va inflar el seu currículum. El president d’Itàlia, Sergio Mattarella, tot i ser conscient de la situació, va optar per nomenar-lo. Al seu currículum figura que va assistir a universitats prestigioses dels Estats Units, el Regne Unit i París però algunes d’aquestes institucions han negat que hagi passat per les seves aules. Era un poc més complet que el de Casado, són més exagerats. I ara una recomanació per a Santamaría: si voleu guanyar aquestes primàries, començau a remenar dins els calaixos del partit mateix, segur que algú ha manat enregistrar Casado. Els vídeos de cremes ja sabem que funcionen, millor si són 'low cost'.

]]> Volia parlar dels capricis dels rics. En aquest cas, d’un fet concret: a la finca de Gaballí, a Campanet, han fet una nafra a la terra, insalvable, ja no té cura. Han arrabassat d’arrel oliveres mil·lenàries per sembrar vinya. No sé quantes hectàrees però escarrufa. Vull pensar que tenen autorització. Hi havia altres opcions: fer oli d’autor i posar-hi una etiqueta d’un artista reconegut. També és 'cool', però no. Capricis, no en parlaré. Ho faré del 'JASP’s Poblers', un article que publica la revista 'Sa Plaça' i que parla dels qui un temps anomenaven Joves i Sobradament Preparats, i ho faré perquè sempre he admirat profundament els poblers: estimen la terra i valoren la seva gent. L’Ajuntament de sa Pobla concedirà l’Escut d’Or del poble a Antoni Celià Terrassa, un jove investigador que ha descrit els mecanismes moleculars que fan que les cèl·lules canceroses es converteixin en metàstasi en el càncer de mama. És una gran novetat, molt important a l’hora de combatre la metàstasi. Enhorabona, Toni. A 'Sa Plaça' també entrevisten Laura Gost, que juntament amb Jaume Carrió va guanyar un Goya al millor curtmetratge d’animació per l’homenatge personal que varen retre a Woody Allen a 'Woody&Woody'. La guionista del curtmetratge serà la pregonera de les festes de Santa Margalida a sa Pobla. El poble sap reconèixer la seva gent, també els joves, i això és lloable perquè, malauradament, aquests reconeixements no són una pràctica habitual a Mallorca. Aquí acostumen a enaltir ‘la casta’. Un darrer apunt: la meva admiració a Toni Torrens, ell ha aconseguit que els poblers exportassin la seva estimació cap a la tradició i la cultura pròpies.

]]> “Afortunadament vivim en un estat de dret, i qualsevol actuació censurable haurà de ser jutjada i sancionada d’acord amb la llei. La Justícia és igual per a tots”. Ha! Era una frase del discurs de Joan Carles I el Nadal de 2011. Se’n recorden? La va pronunciar en un moment crític per a la Corona: som tots iguals. I un me negre; si ho fóssim haurien citat a declarar el rei emèrit, però no. I el fiscal no hauria defensat la innocència de la infanta fins al punt que el jutge Castro la titllàs d’“inusual”. Si fóssim tots iguals els presos polítics catalans haurien pogut escollir la presó, però no. Urdangarin sí que l’ha escollida. Una presó de mel i sucre. Si fóssim tots iguals no haurien concedit a Cristina de Borbó un horari diferent per trobar-se amb el seu marit, i com diu 'El País' es va fer perquè la parella ho volia així. Exclusiva a un diari que ha passat a ser una capçalera de referència per a la caverna mediàtica. I per què han escollit 'El País'? Perquè la notícia fos més convincent? A l’article s’explica que “viu en el mòdul d’homes de la presó de Brieva que compta amb cinc cel·les. Ell n’ocupa una on les dimensions són molt reduïdes. Té dret a veure la televisió en una sala d’estar i disposa d’un pati tan petit que en dues passes el recorre. També pot fer esport en un gimnàs equipat amb el més elemental”. No em fa pena. El rotatiu explica com es va idear l’estratègia: hores abans de visitar el seu marit, Cristina s’havia deixat veure pels carrers de Ginebra amb els seus fills, la mare d’Urdangarin, amb la infanta Elena i altres familiars i després tots es van reunir en un luxós hotel. I qui paga tot això? Sort que hi ha una caixa de solidaritat per als presos i exiliats polítics i un poble solidari.

]]> Va passar la porta de casa seva, un Cap d’Any. Tornava de festa. Era de matinada, feia fosca. Al seu poble no van massa enfora, fins a la plaça. El carrer estava desert. No sap d’on va sortir. Encara ara no ho entén. Quan va ficar la clau al pany, algú li va agafar la mà, la va girar i la va empènyer dins l’entrada. Estava desconcertada, havia begut i l’efecte de l’alcohol no s’havia esvaït del tot. Des del primer moment va ser conscient del que li podia succeir. El tenia darrere, li subjectava els braços. No li va veure la cara, només la calba i unes celles negres, poblades. Tot anava molt de pressa. Se l’havia de llevar de sobre com fos. “Pensa, pensa”, es repetia. “No som prou forta. Pensa, pensa”. I pensava en els pares, que dormien a dalt i no volia que els passàs res. I va recordar: la porta és oberta, es tanca de manera automàtica. “L’he de fer retrocedir, empènyer-lo i tancar-la”. I s’intentava deslligar. Li va fer un tall al nas, creu que amb el rellotge. “Fes-lo retrocedir”, es repetia. Li va estripar el jersei i li va rapinyar l’anca. “Fes-lo retrocedir i tanca la porta”. “Qui hi ha dalt?”, li va demanar. “El meu marit. Si no m’amolla, cridaré”. Potser ja cridava. Va ser un segon. La va amollar durant un segon. El va empènyer tan fort com va poder i va tancar la porta. Era un intent de violació, no d’assetjament sexual. La Manada va violar una noia de 19 anys i és al carrer. La llei ho permet. La llei també permet que el gendre del rei emèrit sigui el primer a entrar en una presó de dones. I permet que Catalunya tingui homes i dones, que no han violat ni robat, empresonats o a l’exili. I condemna un jove que venia fruita i fa raps. I algú s’atreveix a dir que això és justícia? És injustícia i prou.

]]> “Casualment, a la foto no hi sortien ni guàrdia, ni gossos, ni torres de vigilància, tot i que estic segur que n’hi havia, sinó només una dona solitària amb el nadó a coll i dos nens més que se li aferraven a les faldilles. Estoica, ferma, caminava al costat dels seus fills petits, ajudant-los com podia, com sempre fa una mare... mentre els acompanya a la cambra de gas. Quasi se sentia el silenci, s’ensumava el terror”, ('Sóc en Pilgrim', de l’editorial Salamandra, del periodista Terry Hayes). El cor se’m va estrènyer. Em varen caure les llàgrimes. Struthof-Natzweiler va ser l’únic camp de concentració establert pels nazis a territori francès i el primer dels camps de la mort descoberts a Europa després de la seva presa pels aliats el 23 de novembre del 1944. El procés contra els ‘doctors’ en els judicis de Nuremberg va demostrar que allà s’hi realitzaven experiments considerats crims contra la humanitat. No puc arribar a entendre com les persones poden ser tan despietades. Fa uns dies vaig sentir els plors i les paraules de desesperació d’infants separats a la frontera amb Mèxic. “Pare, pare...”. Almenys 2.342 nins immigrants han estat separats dels seus pares entre el 5 de maig i el 9 de juny, segons dades oficials. Les separacions de famílies són conseqüència de la política de tolerància zero que va posar en marxa a l’abril el govern nord-americà. A Trump l’han titllat de nazi. Dijous el president va rectificar. La seva imatge compta; els infants, no. I què em deis de la visita oficial de Felip VI a Trump? Varen emmudir davant les preguntes no desitjades. Ambdós mandataris són conscients que als seus països s’hi estan esquarterant els drets fonamentals.

]]> Desolador. Trist. Un home jove, per a mi és jove, tenia uns 45 anys, es va llançar al buit des d’un desè pis a Cornellà de Llobregat en el moment en el qual havia de ser desnonat. L’habitatge era propietat del Banc Popular, que havia presentat una demanda el novembre del 2017 per impagament de set mensualitats del lloguer. Els serveis socials municipals havien redactat un informe urgent que acreditava la seva situació de vulnerabilitat i varen aconseguir ajornar el desallotjament fixat per al 23 de març. Els serveis socials varen redactar fins a tres informes; el darrer, el dia abans de la fatídica tragèdia. Em referesc a aquest cas concret perquè és el més recent i perquè s’acaba de fer públic que ara, que hi ha canvi de govern a Espanya, l’Eurocambra s’ha adonat que el Banc d’Espanya és massa flexible a l’hora d’imposar multes a les entitats bancàries. Ho sabem tots. Luis de Guindos, us recordau del ministre? Idò es va atrevir a dir: “Són els clients els que han de demostrar davant el jutge que no varen ser informats, a diferència del que demana de la directiva”. Es refereix als mateixos clients que varen perdre els estalvis de tota una vida per les clàusules sòl, el ‘frau massiu’ que es va cometre a Espanya. Durant aquests anys de govern Rajoy, amb prou feines s’han imposat sancions, només una multa de 150.000 euros a una cooperativa de crèdit, segons un dels informes que, gràcies als Verds, ha hagut d’elaborar l’Eurocambra. Fan parts i quarts. A Rajoy no l’han desnonat, s’ha retirat. Tindrà un sou vitalici de 80.000 euros, cotxe privat i escorta i podrà fer feina a l’empresa privada; aquí és on entren les portes giratòries. No hi ha buit que valgui.

]]> Màxim Huerta fitxa de consultor a Gas Natural però només per un capvespre ('El Mundo Today'). Felipe González ha durat més, a Gas Natural. L’experiència és un grau. “El Breu”, així l’han batiat, jo crec que erròniament perquè Luis I d’Espanya, de qui pren el nom, va regnar durant set mesos i va ser la mort per verola la que el va decantar del tron, no els problemes amb Hisenda. Idò El Breu ha tancat el compte de Twitter perquè no vol escoltar la “jauría”. I em sorprèn l’argumentació de la seva dimissió. Sona a excusa. “Jauría”, diu, i hi hauria d’estar acostumat. Va fer feina gairebé deu anys al programa d’Ana Rosa Quintana. AR estava contenta quan el van nomenar: “Es pot ser intel·lectual i fer informació del cor”. No ho sé jo. A Màxim, el va presentar com “un home jove, independent i intel·ligent”. Degué canviar d’opinió quan, per excusar-se, l’home jove, independent que no independentista, i intel·ligent va engegar al ventilador i va començar a airejar la merda. Els problemes amb Hisenda venen d’aquella època en la qual “tothom” feia el mateix. Alguns programes han volgut deixar clar que no s’inclouen dins aquest “tothom”. No aniré a cercar si és vera o no, ni si Màxim es referia als col·legues d’aquella època o no. No m’interessa. Simplement crec que va ser un discurs de comiat mediocre, jo no li donaria el premi Planeta 2018 com ho fa 'El Jueves'. L’exministre es va oblidar que també ho era d’Esports. Però si ho penses bé, què havia de dir? Rubiales acabava de liquidar Lopetegui perquè havia fitxat pel Madrid. No li agrada l’esport. Sempre he considerat un error ajuntar en un ministeri Cultura i Esports com si fossin dues maries.

]]> Cap canvi rellevant, n’hi ha prou de pegar una ullada a la caverna mediàtica, per exemple a 'El País', per estar-ne segurs. Meritxell Batet ha estat la primera a estrenar-se aquest dissabte a Barcelona i ho ha fet llançant el missatge esperat: ha assegurat que la reforma de la Constitució és una tasca “urgent, viable i desitjable”. Ha parlat de “recuperar la paraula” amb Catalunya, i, fins i tot, ha dit que fan comptes estudiar les 45 reivindicacions que temps enrere el president Carles Puigdemont va plantejar a l’ex Mariano Rajoy. Res d’autogovern. Escenificaran voluntat de diàleg, ja ho han començat a fer i no amb encert; la portaveu va ficar la pota fins a l’engonal. Però d’aquí no es mouran. El dia de la presa de possessió, Borrell ho va deixar ben clar quan digué que el problema més greu al qual s’enfronta Espanya és la seva “integritat territorial”. Em posa els pèls de punta. Què vol dir? Vol justificar la repressió per combatre el principal conflicte que té Espanya, que es diu autodeterminació o integritat territorial? No el jutjaré, deixarem passar els cent dies de rigor. Només diré que n’hi ha prou de repassar el llistat dels ministres –homes i dones, perquè en català s’escriu igual– per veure que Sánchez ha fet un govern per acontentar no sé si el PP i Ciutadans o els votants d’aquests dos partits. La cosa segura és que no ha pensat en Podemos, menys en els nacionalistes i zero en els independentistes, i ells li han donat el govern. El PSOE només té 84 diputats. Un consell, president, canviau el fiscal general de l’Estat i retirau les querelles dels presos i exiliats polítics o fitxau J. A. Bayona: 'Jurassic World: El regne caigut' convenç. Ho diu la crítica.

]]> Jo no em sent espanyola per moltes raons però també per aquesta: com es pot consentir que en un país com Espanya es pagui als jugadors de la selecció espanyola de futbol 884.000 euros per cap si guanyen el Mundial de Rússia? En total són 23 integrants del planter orquestrat per Julen Lopetegui els qui s’emportaran aquesta gratificació extra si tornen a aixecar el trofeu de campions del món. És vergonyós i insultant. A Espanya gairebé el 15% de les llars en què hi ha almenys un dels membres treballant viuen sota el llindar de la pobresa, segons l’OCDE, partint de dades del 2015 i publicades el maig d’enguany. Aquest és el percentatge més alt dels països industrialitzats, només en queda fora Turquia. Molt per sota d’aquesta xifra hi ha Irlanda o Alemanya, amb menys del 5%. Espanya hi ha gairebé cinc milions de persones que viuen entre la precarietat, la pobresa laboral i la desocupació. Haurien d’estar empegueïts de dir que si Espanya aixeca la Copa del Món els seleccionats s’embutxacaran la prima més elevada en la història de la Roja, més que la del Mundial del Brasil del 2014. que es va fixar en 720.000 euros. i més que la del 2010 a Sud-àfrica, any en què els de Del Bosque varen vèncer. Sí, aquest any varen guanyar 600.000 euros de prima. Idò aquests 23 jugadors tenen sous multimilionaris i a Espanya, a aquesta Espanya única i indivisible, hi ha gent que passa fam, hi ha gent que està malalta i no es pot pagar el medicament, ni tan sols si tenen recepta, hi ha gent que deixa els nins a escola perquè els donen el dinar de franc conscients de la situació. La darrera vegada Iberdrola va donar un rellotge a cada jugador. Però la llum no baixa, eh!

]]> I ara què toca: el be de Menorca? Ja sabem que l’home del be pateix, però, i el be? Porta una bona estufada. Potser enguany es queden sense l’anyell de raça menorquina, símbol de l’'Agnus Dei', i que escolliran per anunciar d’aquí a no res les festes de Sant Joan pels carrers de Ciutadella. Esperem que no sigui així, que la llei de toros a la balear no arribi a l’illa germana. Per desgràcia, a Pollença ja l’hem patida. Primer ens la vàrem empassar pel Pi, el dia de Sant Antoni. Varen substituir el gall viu per un de fusta. No va passar res, però la festa es va allargar molt: el Pi era massa llarg, va quedar entravessat, el carro va bolcar, després no el podien entrar a la plaça Vella i vinga... Bé, coses que passen. El gall patia dalt de la ramera. Estrès? Aquest diumenge, Sant Joan Pelós ballarà sense anyell, amb el sarró buit. L’any passat, el rector es va capbussar en els arxius parroquials fins a aconseguir la documentació necessària per demostrar que el ball de les Àguiles és una tradició de segles i la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca va aturar aquest despropòsit. Enguany, el rector ha proposat fins i tot que un veterinari acompanyi la processó i que vigili l’animal per si pateix. No n’hi ha prou. Els ha dit que era un “acte litúrgic i no una festa”. No n’hi ha prou. La Conselleria de Vicenç ha desestimat els arguments: es carregaran part del símbol d’una festa centenària perquè els animalistes de Baldea insisteixen que l’anyell de Déu pateix. Us convid a venir a Pollença, escoltau la música i veureu que n’és, de bonica, aquesta dansa. Sincerament, crec que només hi ha una solució viable per posar fi a aquests embolics: ens feim tots vegans i problema resolt.

]]> Fantasma. Hernando pronosticava les deu plagues bíbliques que cauran sobre aquesta Espanya única i indivisible si Sánchez governa amb el suport dels “radicals independentistes” i dels “vells amics d’ETA”. Pedro és president. No ha passat res, per ara. Creuem els dits perquè potser tinguem més sort que els esclaus israelites i els catalans podrem sortir d’Espanya lliurement, cosa que no va succeir a l’antic Egipte. “Retiri la moció si li queda dignitat”, clamava un home dominat per la còlera, barroer fins a l’extrem de recordar a Margarita Robes que es va equivocar en condemnar un home per violació. Excessiu. “No ens humiliaran”, “em sent orgullós, molt orgullós de ser del Partit Popular”. I la bancada es va posar dreta i començà a fer mamballetes i mamballetes. Només va faltar que es posassin a cridar com bojos allò de “Rafael, queremos un hijo tuyo”. Orgullós de què? De ser el portaveu al Congrés d’un partit que funciona com una trama criminal pràcticament des dels seus inicis. Cas Gürtel. Hi ha una sentència judicial. Que s’atreveix a dir que el seu govern és seriós i impecable, patriota. Patriota ja ho sabem, que ho és. Que insisteix a defensar Rajoy perquè és honrat. Honrat o amb els ulls embenats? Un partit que ha contribuït a fracturar un poble com el català, que ha consentit que Catalunya tingui un president a l’exili, Carles Puigdemont. A Espanya ara hi ha presos polítics i polítics a l’exili. Un portaveu que titlla Rivera de deslleial perquè es va negar a controlar TV3. Això es diu censura. La resta, retallada dels drets fonamentals. Si Rajoy tingués dignitat hauria dimitit i no es presentaria com una víctima. No som beneits.

]]> “No em pos nerviós quan cobr”, deia Eugenio quan li demanaven pel seu posat seriós al límit d’allò fúnebre. @EmiOrt3g4 57 piulava “Saben aquell que diu” i afegia l’emoticona de la carretera que es peta de riure. Era part del fil conductor d’un dels tuits de @marianorajoy. No sé quin efecte esperaven però ben segur que no va ser el desitjat. “Espanya continua creixent uns quants anys per damunt del 3%...”, “La presentació d’aquesta moció de censura es justifica amb una falsedat...”, “Aquesta moció de censura no té cap altre objectiu que ser president del govern amb qui sigui i al preu que sigui...”. Ui, les reaccions. Si voleu donau-hi un cop d’ull. Divendres, el compte oficial del president va deixar de piular a les 5.43 h i dissabte eren les 17.07 h i només hi havia dos retuits, no sé ara. M’agradaria saber quants usuaris ha bloquejat Mariano Rajoy aquesta legislatura, sobretot d’ençà de l’1-0. Ara deixa la porta a lloure o vol fer aquesta sensació, potser gràcies a la sentència dictada per la jutgessa del districte a Nova York, que determina que és una violació de la llibertat d’expressió rebre un bloqueig per part de @realDonaldTrump, el compte personal del president a Twitter. 'Thanks', Naomi Reice Buchwald per haver defensat la llibertat d’expressió de la ciutadania nord-americana, perquè defensant aquest dret fonamental al seu país ha creat un precedent que potser es faci extensiu a Espanya. A aquest estat nostre s’hi ha adoptat el mal vici de tallar la llengua de manera sagnant, sense emprar pedaços de compressió. No ens agrada el que dius: presó. Valtonyc és el darrer a exiliar-se per poder viure en llibertat, un drama.

]]> Llegesc: “Blindar el president davant la sentència del Gürtel” i pens “Us hauria de caure la cara de vergonya, senyors i senyores del Partit Popular, si no sou capaços de demanar-li la dimissió”. “Jo crec en la paraula de Mariano Rajoy”, ha dit el sotssecretari de Comunicació. Jo no; la sentència qüestiona la “credibilitat” del vostre líder. Casado, millor si callau. Fa dos dies que es va difondre la 'fake master new' i ara ja heu passat a un segon estadi, sou protagonista d’una 'fake career new'. No sé si coneixeu aquesta dita: l’ase va dir al porc orellut. La sentència del cas Gürtel ha posat al descobert que durant anys el PP funcionava com una organització criminal amb un “autèntic i eficaç sistema de corrupció institucional” que manipulava la contractació pública “central, autonòmica i local” a través de militants “influents” del partit. Una vegada repassat el reguitzell de morts que ha deixat aquesta estela de corrupció i de jutges fulminats, un es demana si gràcies a la vostra tasca desinteressada al capdavant de tants governs no hem agafat avantatge a la veïna Itàlia. El primer ministre Giuseppe Conte només hauria falsificat el currículum. Ai, Mariano, Mariano: “No estam davant un tema de credibilitat, que és un tema molt relatiu”; “Tant la moció de censura com avançar les eleccions responen a interessos de partit”. No, clar que no hi estam; estam davant un tema de recuperació de la dignitat per a aquesta Espanya única i indivisible i constitucionalista de la qual tant us vanagloriau i a la qual apel·lau reiteradament per tapar les vostres vergonyes. I també us heu aprofitat del procés català. Heu arribat massa enfora. Ja no s’hi valen excuses.

]]> M’he perdut alguna cosa? A què es deu la mutació genètica de Sánchez? Ibex 35? 'La Internacional' va sonar al 39è Congrés del PSOE o ja no se’n recorden. On són els valors que varen sorgir del context de la Comuna de París el juny de 1871 i que varen portar l’obrer francès Eugène Pottier a compondre la primera versió d’aquest històric himne socialista de lluita per la llibertat del poble oprimit pel gran poder i que ells, els socialistes espanyols, se sentien tan seus. Quants cops he vist els líders socialistes posar-se drets i, amb el puny enlaire, estret amb força, cantar: “(...)No esperis salvacions supremes de Déu, dels reis ni del tirà, obrer és la sang de tes venes que triomfant et salvarà./La força del tirà sotmesa ton puny deixarà quan voldràs; atiem la fornal encesa, el ferro és fill del nostre braç.(...)” Quants cops. 'La Internacional' ha estat l’himne de la Segona, que l’adoptà el 1910, de la Tercera i la Quarta Internacionals, i de la majoria dels partits socialistes i comunistes. També ha estat l’himne de sindicats socialistes, comunistes i anarcosindicalistes. I va ser l’himne nacional de la RSFS de Rússia i, del 1922 fins al 1944, de la Unió Soviètica i de la majoria d’altres estats obrers sorgits després del context de la Revolució Russa fins als anys 20. I si sentim la lletra –potser mai l’havia tinguda tan present com avui a l’hora d’escriure aquesta columna– ens adonam que Pedro Sánchez ha perdut el nord. El sent fent les declaracions de la reforma del Codi Penal i pens: no pot ser. Qui parla? L’extrema dreta espanyola? El vaixell socialista va cap a la deriva, una deriva sense precedents. Ara, si fos jo qui anàs en aquest vaixell saltaria. Però ells es fan els muts.

]]> El de Cifuentes va ser una'fake master new'. Tothom deu estar-hi d’acord. El de Casado, també. Aquestes 'fake master news' fan molt mal al Partit Popular de Madrid, instal·lat com està en el núvol de la corrupció. No se’n surten, i mira que ho intenten. Però, ves per on, sempre que tenen enlaire el peu per fer la passa i travessar a l’altre bàndol, Esperanza apareix pel mig. Què hi farem! A voltes té problemes amb la conducció i d’altres amb les persecucions policials i, ara, no saben si també en té de memòria. L’expresidenta de Madrid mai va cridar ningú perquè aprovassin el sotssecretari general de Comunicació del PP; ho diu ella. Facebook, que diuen que és l’hàbitat natural de les 'fake news', s’ha proposat lluitar contra les notícies difamatòries –diguem-ne així, encara que en política, simplement, és demagògia– i ho farà, en part, des de la Torre Glòries a Barcelona. A l’abril, la Comissió Europea va donar dos mesos a Mark Zuckerberg perquè la xarxa presentàs el seu pla per lluitar contra les informacions falses. Colau no és l’única que s’ha mostrat satisfeta. El meu dubte arriba quan sents Arrimadas que diu que el 155 fa curt, que l’han de fer extensiu i arribar a TV3. Ui! La líder de Ciutadans reclama una televisió de tots i diu que TV3 ara mateix no ho és, de tots. I jo em deman: Qui som tots? Ella, Rivera, qui? El més greu és que considera una “vergonya” la televisió pública catalana quant a la seva neutralitat. Per favor! El fet preocupant és saber qui decidirà què són les 'fake news'. La demagògia política és d’allò més tòxica. Hi ha feinada a fer. Aquí ni hi és, ni se l’espera, el ciberatac rus, i menys l’espanyolista, però sí una voràgine demagoga.

]]> Llançar un clam a la llibertat no és delicte! Sempre he pensat que els periodistes, si cal, hem de ser valents i fer una passa endavant i llançar aquest clam a la llibertat. Josep Maria Flores i Cati Morell varen organitzar el sopar groc solidari al Teatre Casal de Vilafranca del Penedès i ho varen fer amb Marxes de Torxes per la Independència. A Josep Maria i a Cati els conec d’ençà que feia feina al diari 'El Punt/Avui' a Barcelona, al mateix edifici de la rambla Badal on el president Carles Puigdemont dirigia el 'Catalonia Today' i la seva companya, la periodista Marcela Topor, n’era redactora. És gràcies a Josep Maria i a Cati que ahir vàrem poder gaudir del primer sopar groc a Mallorca; malauradament, alguns no hi vàrem ser. A ells, com a directora de l’ARA Balears i com a amiga i periodista, els vull agrair que ens hagin donat l’oportunitat de demostrar que el poble mallorquí és solidari amb els nostres germans catalans. També faig extensible aquests agraïments a Josep de Luis, president de l’Obra Cultural Balear; a Margalida Miquel, presidenta de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca, i a Ona Mediterrània, a tota la seva gent; i també al gerent de l’ARA Balears, Antoni Llabrés, que s’hi ha bolcat de ple. El president Puigdemont ha volgut agrair la solidaritat i l’escalf que parteix de l’altra vorera de la mar i per arribar “a tots els racons de les cel·les de les presons on hi ha preses i presos i als qui som a l’exili”. “Moltíssimes gràcies, doncs, per aquesta alenada de solidaritat, d’esperança, de germanor, de fraterniat. Només tenc un desig, i és que aquesta vegada i molt aviat us ho puguem agrair en persona i sobretot en llibertat. Moltes gràcies” (Carles Puigdemont).

]]> “Que mai més no torn”, em deia la padrina Aina quan li demanava que em parlàs d’aquella cruenta guerra. La repressió sí que ha tornat. Tenim presos polítics: Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, a Soto del Real; Jordi Sànchez, expresident de l’Assemblea Nacional Catalana i diputat de JxCat, a Soto del Real; Oriol Junqueras, vicepresident i conseller d’Economia de la Generalitat, a Estremera; Carme Forcadell, expresidenta del Parlament de Catalunya , a Alcalá-Meco; Jordi Turull, conseller de la Presidència i diputat de JxCat, a Estremera; Josep Rull, conseller de Territori i diputat de JxCat, a Estremera; i Dolors Bassa, consellera de Benestar i Família; Meritxell Borràs, consellera de Governació, i Carles Mundó, conseller de Justícia, ara en llibertat. Tenim exiliats polítics: Carles Puigdemont, president de la Generalitat i diputat de JxCat, ara a Berlín; Meritxell Serret, consellera d’Agricultura i diputada d’ERC; Lluís Puig, conseller de Cultura i diputat de JxCat, i Toni Comín, conseller de Salut i diputat d’ERC, tots ells exiliats a Brussel·les; Clara Ponsatí, consellera d’Educació, ara és a Escòcia; Anna Gabriel, exdiputada de la CUP, i Marta Rovira, coordinadora general d’ERC, totes dues són a Ginebra. A partir de l’1-0, el setge de Barcelona s’ha anat ampliant. Piolín no va ser efectiu. Ara, ho proven amb el 155 i amb les retallades de drets fonamentals, que ja travessen fronteres. Al SOPAR GROC volem que Montse Puigdemont, germana del president; Oriol Sànchez, fill de Jordi; Neus Cuixart, la germana de Jordi, i els seus dos nebots, Pol i Àgueda, sentin l’escalfor de Mallorca i la facin arribar als presos i exiliats. Nosaltres també us volem a casa!

]]> Tot plegat fa pudor. Han hagut de passar quatre dècades perquè l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques anunciàs l’expulsió de Roman Polanski. Fa 40 anys que el cineasta francopolonès va fugir dels Estats Units per eludir la justícia i no entrar a la presó; està condemnat per la violació d’una menor. I durant aquests anys ha estat notícia per altres denúncies de suposats abusos i l’Acadèmia hi ha anat fent els ulls grossos. El cas de Bill Cosby, de qui també n’ha anunciat l’expulsió, n’és un altre exemple. L’Acadèmia ha hagut de fer un codi de conducta per justificar les expulsions. No n’hi havia prou amb una sentència per violació. Una altra acadèmia, en aquest cas sueca, ha anunciat aquesta mateixa setmana que enguany no hi haurà Nobel de literatura, un fet que no es produïa des del 1949. El motiu rau en la mateixa xacra. El novembre passat, 18 dones varen acusar el dramaturg i fotògraf Jean-Claude Arnault, marit de l’acadèmica Katarina Frostenson, d’assetjament i abusos sexuals. El diari Dagens Nyheter va publicar que l’Acadèmia, que finançava Arnault, havia ignorat una de les víctimes. Ella els va escriure una carta explicant l’actitud intolerable del fotògraf fa 20 anys. No 20 dies, 20 anys. I la varen ignorar. Ha hagut de sortir Hollywood i dir “I will not be silent” perquè el primer món espolsàs la catifa i s’avergonyís i anàs orejant la merda. I ara, quan l’Audiència de Navarra condemna, a penes de 9 anys de presó i cinc anys de llibertat vigilada, la Manada per un delicte d’abús sexual i no de violació, no ha de sobtar ningú que la gent surti al carrer i reclami justícia. La globalització arriba a Espanya; de vegades tard, però hi arriba.

]]> Els assassinats d’ETA no tenen justificació possible. Cap assassinat en té. Dit això, quan sent que el líder de l’esquerra abertzale, Arnaldo Otegi, acusa el govern de Rajoy de “no tenir agenda per la pau”, pens que és cert. Crec que no en tenen perquè no els convé. Com no els convé tenir agenda per la pau a Catalunya. En èpoques d’incertesa política, i dins el Partit Popular en tenen i molta, acostumen a portar a la pràctica la teoria del caos. Paul H. Koch explica l’estratègia del caos com a mitjà per aconseguir el poder i control econòmic de les societats, dels estats. El Partit Popular té el govern, però no té el control, i qui no té el control no té el poder. Ara més que mai trontolla el seu lideratge. Els pressupostos generals de l’Estat no s’han aprovat. Ciutadans engreixa les seves files fagocitant els votants del PP. I perquè s’aprovin els pressupostos, el govern de Rajoy necessita tant Ciutadans com el PNB; i aquests vots no són gratuïts. Per un costat, han d’escenificar que: a ETA, ni aigua; i, per l’altre, han de fer concessions en política penitenciària. Ara juguen la primera partida de pòquer. Han mostrat les primeres cartes. L’objectiu és mantenir vius els instints més bàsics d’uns amplis sectors de la ciutadania i fer visible el seu rebuig a la pau. La Comissió Europea (CE) va celebrar ahir la dissolució d’ETA. “A la Unió Europea no hi ha lloc per al terrorisme i les armes”, va dir el portaveu de la CE, Margaritis Schinas. A Rajoy l’hem sentit dir que no hi haurà concessions a “la seva propaganda”. Però ara juga la partida amb Ciutadans i, després, ho haurà de fer amb el PNB. Què en farà, de l’estratègia del caos? L’aparcarà? Rajoy sap cert que s’hi juga el cap.

]]>