Quan pensam en verbs, gairebé sempre ens venen al cap aquells que descriuen accions, com ara ‘cantar’, ‘ballar’ i ‘córrer’; processos, com ‘créixer’ i ‘enamorar-se’, o estats, com ‘conèixer’ o ‘saber’. Tanmateix, n’hi ha d’altres que no porten cap significat implícit, com ara el verb ‘ser’. Posem per cas que som amb amics i decidim jugar al clàssic joc de gestos. Quan en el nostre paperet llegim un verb similar als del primer grup, tots feim un alè: són verbs fàcilment imitables perquè se’n pot extreure un sentit. Ara bé, què passa quan la paraula que ens toca és el verb‘ser’? Com podem representar verbs que no expressen cap acció?