10 D’ençà que es constituí l’actual Govern de les Illes Balears, presidit per Marga Prohens, del Partit Popular, amb el suport de l’extrema dreta, les decisions preses contra la nostra llengua, la catalana, han estat una constant. Els mals presagis en relació amb les amenaces que planaven sobre el català es posaren de manifest el mateix dia que el PP i Vox signaren els acords de governabilitat; un pacte que obligava el PP a anar molt més enfora de les propostes amb què, en matèria lingüística, s’havia presentat a les eleccions. Dels 110 punts programàtics que han de marcar l’acció de govern de la legislatura 2023-2027, 11 fan referència a educació i llengua i 5 són específics d’allò que podríem dir “atac obert a la llengua catalana”; mesures encaminades a arraconar-la d’àmbits tan sensibles com l’educació i la funció pública o dels usos lingüístics institucionals i administratius.

]]> Resulta significatiu que en el discurs d’investidura —33 pàgines de text escrit, 72 minuts d’intervenció oral—, la candidata, avui ja presidenta, Prohens només es referís a la llengua catalana per anunciar l’aprovació de mesures regressives. Malgrat que l’Estatut d’Autonomia i la Llei de normalització lingüística hi obliguen tots els poders públics, cap esment ni un a iniciatives per promocionar-la, més urgents i necessàries que mai en el context d’emergència lingüística en què vivim.

]]> Els ciutadans de les Illes Balears, en el marc del règim jurídic vigent de doble oficialitat lingüística, tenen dret a relacionar-se amb les administracions públiques en qualsevol de les dues llengües oficials. Se’n diu dret d’opció lingüística i se’l considera inherent al caràcter oficial d’una llengua. Dit d’una altra manera, constitueix un dret lingüístic que deriva directament, sense necessitat de major desenvolupament, de la declaració d’oficialitat mateixa: de l’article 3.1 de la Constitució, per al castellà, i del 3.2 en connexió amb l’article 4.1 de l’Estatut en el cas de la llengua catalana.

]]> Al llarg d'aquestes ja gairebé quatre dècades d'oficialitat del català a les Illes Balears, l’Administració de Justícia constitueix fora dubte i amb molta diferència l’àmbit que s'ha mantingut més impermeable al procés de normalització de la llengua pròpia.

]]> El divendres 15 de gener es va difondre el contingut íntegre de la sentència del Tribunal Constitucional (a mitjan desembre se n’havia avançat la part dispositiva) que desestima el recurs d’emparament interposat per un sindicalista gallec contra la sentència que el condemnava per un delicte d’ultratges a Espanya i els seus símbols (art. 543 del Codi penal). Els fets que originaren el procediment penal han estat a bastament divulgats: en el context d’un conflicte laboral del personal de neteja d’unes instal·lacions militars, un portaveu dels treballadors, “durante la solemne ceremonia de izado de la bandera, con interpretación del himno nacional y guardia militar en posición de arma levantada”, va proferir les frases “aquí tedes o silencio da puta bandeira” i “hai que prenderlle llume á puta bandeira”. Aquesta acció li va comportar una condemna del Jutjat Penal núm. 1 de Ferrol, amb la imposició d’una pena de multa, després confirmada per l’Audiència Provincial de la Corunya.

]]> El divendres 15 de gener es va difondre el contingut íntegre de la sentència del Tribunal Constitucional (a mitjan desembre se n’havia avançat la part dispositiva) que desestima el recurs d’emparament interposat per un sindicalista gallec contra la sentència que el condemnava per un delicte d’ultratges a Espanya i els seus símbols (art. 543 del Codi penal). Els fets que originaren el procediment penal han estat a bastament divulgats: en el context d’un conflicte laboral del personal de neteja d’unes instal·lacions militars, un portaveu dels treballadors, “durante la solemne ceremonia de izado de la bandera, con interpretación del himno nacional y guardia militar en posición de arma levantada”, va proferir les frases “aquí tedes o silencio da puta bandeira” i “hai que prenderlle llume á puta bandeira”. Aquesta acció li va comportar una condemna del Jutjat Penal núm. 1 de Ferrol, amb la imposició d’una pena de multa, després confirmada per l’Audiència Provincial de la Corunya.

]]> Ara fa just tres anys, una mare, acompanyada de dos fills petits, era expulsada de mala manera d’un taxi a la plaça d’Espanya de Palma perquè la taxista "no iba a consentir que le hablaran en catalán en su vehículo". Només uns dies abans, el comandant d'un avió de la companyia Vueling que feia el trajecte Barcelona-Maó obligava dues passatgeres a abandonar l’aeronau per un incident amb una auxiliar de vol que els recriminava haver-s'hi adreçat en català.

]]> Si bé es podria trobar una certa similitud entre el fet de faltar a la veritat en un interrogatori policial o en ocasió d'unes diligències d’investigació del Ministeri Fiscal i fer-ho en una declaració testifical prestada davant d'un tribunal, només en aquest darrer cas ens trobam davant d'un delicte de fals testimoniatge, perquè així ho determina l'art. 458 Cp en parlar de 'causa judicial'. Tampoc no podem castigar per un delicte d'abusos sexuals a qui manté relacions sexuals consentides amb un jove que acaba de fer els setze anys, perquè l'art. 183.1 circumscriu el seu l'àmbit d'aplicació al cas de menors d'aquesta edat. Castigar qui declara a comissaria o qui manté relacions consentides amb una persona de més de setze anys, quan es tracta de conductes no incriminades d'acord amb la legislació vigent, en virtut de la semblança que puguin tenir amb altres conductes que sí ho estan, suposaria una vulneració de la prohibició d'analogia en contra del reu.

]]> Si hem de fer cas del parer aclaparadorament majoritari, la inviolabilitat del rei proclamada a l’art. 56.3 de la Constitució (“[l]a persona del rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat”) és absoluta i no admet excepcions de cap casta. Això és, opera tant quan el rei comet fets delictius en l’exercici de les seves funcions (cas en el qual es produeix una transferència de responsabilitat cap al ministre que els referenda) com en qualsevol altre supòsit, atès que tal límit a la jurisdicció penal es vincularia a la persona i no exclusivament a les tasques de naturalesa constitucional que li són atribuïdes. De manera que, donada per bona aquesta interpretació, si el rei assassinàs, violàs o robàs, posem per cas, restaria impune per tots aquests actes i no se’n derivaria cap conseqüència jurídica.

]]> L'ordenament constitucional de qualsevol estat de dret conté previsions legals que, per oferir una resposta adequada a determinades situacions d'emergència, permeten l'activació de mecanismes excepcionals que poden implicar temporalment una preterició parcial de la legalitat ordinària. L'habilitació d'aquests instruments, seleccionats en funció de la naturalesa i la magnitud de la crisi en qüestió, pot comportar, quan les circumstàncies ho requereixen, la restricció (i fins i tot suspensió) de drets fonamentals i llibertats públiques. No cal dir que aquesta alteració del règim normal de llibertats en benefici de l'eficàcia de la gestió de la situació límit ha de sotmetre's a criteris d'estricta necessitat i proporcionalitat. Dit d'una altra manera, el conjunt de mesures extraordinàries disposades per a fer-hi front –que redunden en un increment de la ingerència estatal– ha de possibilitar la superació de l'escenari crític i el retorn a la normalitat amb la menor erosió possible dels drets dels ciutadans.

]]> Fa uns dies el nou govern de Pedro Sánchez va verbalitzar, per boca de la ministra d'Hisenda i portaveu, María Jesús Montero, el propòsit d'escometre una reforma del Codi Penal que, entre altres matèries (amb tota seguretat, els delictes contra la llibertat sexual o contra el medi ambient), podria comportar una revisió del delicte de sedició i, en particular, del seu desproporcionat marc penològic. Poc després ho confirmava la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, tot indicant que “Europa ens ha enviat missatges que allà [scil. en el Codi Penal] s'hi ha de canviar alguna cosa”. Es tracta d'una proposta no inclosa en els acords de govern ('Coalición Progresista: Un nuevo acuerdo para España') del PSOE i la Coalició Confederal que encapçala Unidas Podemos, però que sí recollia el programa amb què es va presentar a les eleccions una de les forces que l'integren, En Comú Podem, que en demanava expressament la derogació. Si la iniciativa legislativa es vehicula a través d'una proposició de llei dels grups parlamentaris (i no d'un projecte de llei governamental), de manera que s'estalvia l'evacuació dels informes preceptius, entre d'altres, del Consell General del Poder Judicial, i es tramita per via d'urgència, podria estar en vigor abans de l'estiu.

]]> Lars Koch, comandant de la Força Aèria alemanya, és jutjat per l'assassinat de cent seixanta-quatre persones que viatjaven a bord d'un avió de Lufthansa. L'aparell havia estat segrestat per un terrorista islamista que pretenia estavellar-lo contra l'Allianz Arena de Munic durant el partit de futbol que enfrontava els combinats nacionals d'Alemanya i Anglaterra. Per evitar una massacre (s'hi apleguen setanta mil espectadors) i desobeint ordres explícites de no disparar, el militar va decidir abatre l'aeronau segrestada amb un míssil aire-aire llançat des del seu caça de combat amb el resultat de mort de tot el passatge.

]]> A l'espera de la resolució dels incidents de nul·litat interposats per les defenses i dels anunciats recursos davant del Tribunal Constitucional i ulterior davant del Tribunal Europeu de Drets Humans, la sentència del Tribunal Suprem núm. 459/2019, de 14 d’octubre, sobre el Procés (vegeu ‘Una sentència molt qüestionable’, ARA Balears 18-10-2019), que condemna nou dirigents polítics i socials de l’independentisme català a duríssimes penes de presó, s’ha començat a executar. Quin és l'escenari que s'obre a partir d'ara i amb quins instruments es compta que permetrien evitar, escurçar o simplement suavitzar el compliment d'aquestes condemnes?

]]> En les setmanes i mesos que vendran hi haurà temps a bastament d’analitzar fil per randa i valorar en els espais adients la sentència del Tribunal Suprem 459/2019, de 14 d’octubre, sobre els fets del Procés, amb raó qualificada com la resolució més transcendent de la jurisdicció penal espanyola dels darrers quaranta anys. Ara i aquí, en una primera aproximació, voldria destacar-ne breument tres dels aspectes que em semblen més rellevants.

]]> En la sessió de dia 25 de setembre de la Comissió d’Assumptes Institucionals i Generals del Parlament de les Illes Balears, el diputat de Vox Sergio Rodríguez Farré va recitar desafiadorament, en la seva intervenció, les darreres estrofes del ‘Cara al sol’. S’hi debatia una proposició no de llei dels grups parlamentaris d’Unidas Podemos, PSOE i MÉS per Mallorca “en contra de les manifestacions feixistes”, presentada, precisament, amb motiu de la reproducció de l’himne falangista en els moments previs a la correguda de bous que es va fer al Coliseu Balear el proppassat dia 9 d’agost. La iniciativa perseguia l’adopció de tres acords, tots finalment aprovats: rebujar els fets, instar el Govern a la seva investigació –i eventual sanció–, i, finalment, reclamar la incorporació –lògicament, en aquest cas, per part del legislador estatal– d’un delicte d’apologia del franquisme en el Codi Penal.

]]> Dimecres passat, quatre mesos després de l’inici del judici oral, una vegada presentades les conclusions finals d’acusacions i defenses i exercit el dret a la darrera paraula per part dels dotze acusats, va quedar vist per a sentència el denominat ‘judici al Procés’ (Causa Especial 20907/2017 del Tribunal Suprem). És un moment propici per a fer-ne breument balanç, a la força provisional, a l’espera d’una resolució que, en els càlculs més optimistes, podria arribar a finals de juliol.

]]> A Alemanya, el nom d'Alexander 'Aschu' Schubart ha quedat associat al torcebraç que el vigorós moviment ecologista va protagonitzar a la primeria de la dècada dels vuitanta amb el govern regional de Hessen. El context, la contestació popular a la construcció d'una nova pista d'aterratge a l'aeroport de Frankfurt am Main, que amenaçava amb destruir una extensa superfície boscosa d'alt valor paisatgístic. En el punt àlgid del conflicte, Schubart, erigit en capdavanter del moviment opositor, va llançar un ultimàtum públic a l'executiu del Land perquè convocàs una consulta vinculant sobre el projecte i, fins a la seva celebració, acordàs una paralització immediata dels treballs de deforestació dels terrenys afectats i el replegament dels efectius policíacs que els custodiaven. Altrament, si en vint-i-quatre hores no es complien les condicions exigides, ocuparien les instal·lacions aeroportuàries, com efectivament va acabar passant. El resultat: nou hores i mitja de bloqueig dels accessos a l'aeròdrom per part de milers d'activistes i enfrontaments violents amb les forces d'ordre públic que pretenien evacuar-los.

]]> Una de les notes definidores de l’Estat de dret rau en la previsibilitat que en caracteritza l’exercici de la potestat sancionadora. Sols amb un coneixement previ de la significació antijurídica del fet i de l’entitat del càstig que se’n deriva, pot decidir lliurement el ciutadà si el comet o s’absté de fer-ho. Expressat de manera més planera: l’administrat ha de poder predir amb una certa precisió quines seran les conseqüències negatives que li poden reportar els seus actes. En això consisteix el principi de legalitat: la predeterminació legal de la conducta prohibida i de la sanció que porta associada resulta indispensable per a la seguretat jurídica.

]]> “Líders democràtics i pacífics catalans, conduïts emmanillats cap a Madrid a un judici/escorxador. La dreta vol sang. El Govern socialista diu que no hi ha més remei. Les dues espanyes: una refreda el cor, l’altra te’l gela” (@tonialorda, Twitter, 3 de novembre de 2018). Analitzem fins a quin punt és consistent el retret que fa el veterà polític (i jurista) inquer Toni Marrai a l’executiu de Pedro Sánchez (en la referència a la dreta, només hi sabria percebre un resignat to descriptiu). Això és, vegem si és cert que el govern socialista no té marge de maniobra jurídica per incidir en la Causa Especial 3/20907/2017 del Tribunal Suprem, i si és veritat o no que en cas d’actuar altrament interferiria indegudament en la separació de poders consubstancial a tot Estat de dret.

]]> 1. "Jur lleialtat a la bandera dels Estats Units d’Amèrica i a la república que representa". Aquestes són les primeres paraules del jurament de lleialtat (‘Pledge of Allegiance’) amb què milions d’estudiants nord-americans comencen la seva jornada escolar. Amb la mà dreta sobre el cor (fins al 1942, amb el braç dret estès i el palmell cap a baix, en inoportuna semblança a la salutació romana) i amb el mateix fervor patriòtic amb què entonen les estrofes de l’himne nacional, consagrat així mateix a l’exalçament de la bandera i no debades conegut com a ‘The Star-spangled Banner’ (‘L'ensenya tatxonada d’estels’): "la bandera dels estels onejarà triomfant sobre la terra dels lliures i la llar dels valents".

]]>