Mata de Jonc, una escola promoguda per unes famílies i mestres idealistes i valentes, va ser la primera a fer tot l’ensenyament en català a les Illes Balears. Es començà a congriar els mesos d’abril i maig del 1976, ara fa 50 anys. Va néixer amb voluntat d’esdevenir una escola nova, que trencava amb el model tradicional, amb un ensenyament actiu, arrelat al medi i, sobretot, en català. Va prendre el nom de la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328) d’un paràgraf que exemplifica com la unió fa la força: “Si tota la mata de joncs lligats ab una corda ben forts e tota la volets arrancar ensems, dic-vos que deu hòmens, per bé que tiren, no l’arrancaran, ne encara com gaire més s’hi prenguessen. E si en llevats la corda, de jonc en jonc la trencarà tota un fadrí de uit anys, que sol un jonc no hi romandrà”.

Impulsada per Celestí Alomar, conseller de Turisme del primer Pacte de Progrés (1999-2003), s’aprovà el dia 10 d’abril del 2001, fa vint-i-cinc anys, un impost sobre estades turístiques, conegut tot d’una com a ‘l’ecotaxa’. Gravava, aproximadament un euro per nit, l’estada dels turistes. Amb la recaptació es volien corregir algunes externalitats negatives del turisme de masses a les Balears. No va entrar en vigor fins al maig del 2002 a causa d’un recurs al Tribunal Constitucional, posat pel govern d’Aznar. Quan el Partit Popular va guanyar les següents eleccions, l’any 2003, va derogar l’impost, atès que el considerava un fre per a la competitivitat turística. Qui va defensar la supressió de l’impost va dir que no podia qualificar-se ni d’ecològic, ni de mediambiental, i que ni tan sols era una taxa, argumentava: “No era més que un símbol d’una política de missatges negatius al que suposava el turisme”. I va relacionar l’aplicació de l’ecotaxa amb el descens en l’arribada de turistes i amb els problemes que havia viscut el sector hoteler. El Govern de Jaume Matas la va voler substituir per unes anomenades targes verdes o fundacions ‘sostenibles’ que tan sols recaptaren misèria.

Llegesc que el partit d'extrema dreta Vox diu que condicionarà el seu suport a l'aprovació de les 88 esmenes a la llei de projectes estratègics –una vertadera sacsejada a l'ordenament vigent que modificarà quasi trenta lleis– a un canvi en la toponímia de les Illes Balears: “Que es torni a la toponímia bilingüe, Palma-Palma de Mallorca, Maó-Mahón i altres com Santanyí-Santañí”. El Govern ja li ha respost que no està d'acord amb això, ja que contravé la Llei de normalització lingüística.