Fa uns dies el president de la patronal de promotors immobiliaris de les Balears recomanava als joves començar a estalviar 300 euros mensuals per poder accedir, d’aquí a cinc anys, als milers d’habitatges de preu limitat que es preveu construir a Palma. La notícia, a primera vista, sembla fins i tot esperançadora. Finalment podria començar a obrir-se una sortida residencial per a part de la població resident. I probablement és cert que moltes d’aquestes promocions seran necessàries. També és cert que sense fórmules com l’habitatge de preu limitat una part important dels residents ja no podria aspirar avui a accedir a un habitatge dins el mercat actual. Però darrere aquesta promesa hi ha una pregunta que costa ignorar: què passarà durant aquests cinc anys? I, sobretot: qui construirà aquests habitatges?

Milton Friedman sovint apareix en el debat públic com una etiqueta. Per a alguns, és el símbol del neoliberalisme. Per a d’altres, una referència incòmoda. Però aquesta manera de llegir-lo és poc útil. No ens ajuda a entendre els problemes que tenim avui.