<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara Balears - Núria Cerdà]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/firmes/nuria-cerda/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara Balears - Núria Cerdà]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.arabalears.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Per què ara deim que ‘realitzam’ coses, si abans les ‘fèiem’?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/ara-deim-realitzam-coses-feiem_1_5653694.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/32acf712-a7aa-4c34-b3da-2a2f1085e459_16-9-aspect-ratio_default_1056312.jpg" /></p><p>Fa un parell de setmanes, l’Ajuntament d’un poble del Raiguer va publicar un comunicat en què s’explicava el tancament d’uns locals del poble a causa d’uns problemes d’estructura a les teulades. Tot i que la situació fos notícia, no era el que sobtava més del comunicat, perquè el que cridava l’atenció era que les mancances s’havien detectat mentre “es ‘realitzava’ una revisió ordinària” –i no mentre es ‘feia’ o es ‘duia a terme’–, arran de la qual, posteriorment, es “començaren a ‘realitzar’ estudis” –perquè no s’‘encarregaren’ o, directament, es ‘començaren’ o s’‘iniciaren’ estudis– mitjançant els quals es va “valorar la necessitat de ‘realitzar’ la reforma completa” –i no pas la necessitat de ‘reformar’ íntegrament les teulades– perquè l’estructura “està ‘realitzada’ amb bigues ceràmiques” –cosa que és el mateix que dir que està ‘feta’, ‘composta’ de, ‘construïda’ amb o que s’‘empraren’ bigues d’aquest tipus en la construcció. Aquests locals estaran tancats “fins que no es ‘realitzi’ la substitució total de la coberta”, és a dir, fins que no s’hagi substituït tota.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Núria Cerdà]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/ara-deim-realitzam-coses-feiem_1_5653694.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 21 Feb 2026 15:51:09 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/32acf712-a7aa-4c34-b3da-2a2f1085e459_16-9-aspect-ratio_default_1056312.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Un mòbil.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/32acf712-a7aa-4c34-b3da-2a2f1085e459_16-9-aspect-ratio_default_1056312.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Parar esment a la precisió lèxica als nostres textos, tant en els orals com en els escrits, ens ajuda a evitar repeticions i l’ús excessiu de mots genèrics. Si afinam el nostre discurs, aconseguirem que sigui més ric i variat. Per això, avui us proposam les alternatives corresponents a alguns dels mots comodí més freqüents en català]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Per què ‘matxa’, ‘pòdcast’ o ‘trap’ s’haurien d’incloure al diccionari?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/matxa-podcast-trap-s-haurien-d-incloure-diccionari_1_5602618.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/46550179-c5df-467a-af14-ba7d3b811c07_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Què tenen en comú els noms ‘matxa’, ‘crisi climàtica’, ‘salut mental’ i ‘vespreig’? I els adjectius ‘queer’ i ‘gazià’? Totes són paraules emprades avui dia en català i, enguany, han estat candidates a ser escollides com a neologisme de l’any 2025, una campanya iniciada el 2014 per l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra. L’objectiu de la convocatòria, a la qual s’han sumat la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), el Termcat i 3Cat-ésAdir, és acostar la llengua als parlants, ja que els permet expressar la seva opinió mitjançant una votació en què s’escull el neologisme que troben que s’hauria d’incorporar al <em>Diccionari de la llengua catalana</em> de l’IEC. La creixent participació d’edició en edició demostra l’interès dels mateixos parlants per la seva llengua i, sobretot, per l’actualització del diccionari. De fet, l’IEC es compromet a considerar la paraula guanyadora com a possible nova entrada del diccionari normatiu.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Núria Cerdà]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/matxa-podcast-trap-s-haurien-d-incloure-diccionari_1_5602618.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 27 Dec 2025 16:17:59 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/46550179-c5df-467a-af14-ba7d3b811c07_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Diccionari]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/46550179-c5df-467a-af14-ba7d3b811c07_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Les llengües s’han d’entendre, a més de com una realitat sociopolítica conformada per un conjunt de varietats, com un ens dinàmic i en constant evolució. Per tant, que el repertori lèxic d’una llengua canviï i apareguin paraules noves adaptades a la realitat dels parlants és, al capdavall, un signe de vitalitat]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
