El llegat artístic de l’antiga Obra Social i Cultural de Sa Nostra és ara en més mans que mai. Moltes de les creacions fetes per artistes de les Illes entre finals del segle XX i principis del segle XXI van quedar emmagatzemades després que la caixa d’estalvis de les Balears posàs fi als seus 130 anys d’història. I ara, transcorreguts 14 anys des del tancament de les oficines de Sa Nostra, una part dels fons, traspassats amb la posterior fusió entre CaixaBank i Bankia, es rifen en subhastes benèfiques.

Els 41 amarraments de l’històric port de Sanitja, al nord del Mercadal, es podran tornar a emprar a partir d’aquest estiu. Així ho ha anunciat aquest dijous el conseller de la Mar i del Cicle de l’Aigua, Juan Manuel Lafuente, en acabar la reunió de coordinació convocada amb Costes, els amarristes, l’Ajuntament i el Consell de Menorca per tal de trobar-hi una solució.

Superada la tradicional dependència d’El Caserío que va marcar la partida del sector fins a principis de segle, el camp de Menorca sobreviu als embats de la política internacional, a la inquietud que suposen els encariments provocats per la guerra de l’Iran i la retallada en un 22% de les ajudes europees de la PAC. La substitució de la titularitat de les terres en mans d’inversors forans, com és el cas de l’empresari Víctor Madera, ha evitat l’abandonament prematur de desenes de finques i ha accentuat l’aposta del sector per altres tipus d’explotació del camp que li han donat una nova empenta.

Fa 313 anys del Tractat d’Utrecht, un acord internacional que l’Assemblea Sobiranista de Mallorca encara retreu a la Gran Bretanya i que considera “un problema colonial no resolt” amb conseqüències negatives encara avui per a la “nació catalana”, incloses les Balears. Així ho han reivindicat aquest dissabte davant el Consolat del Regne Unit a les Illes Balears en una concentració.

L’històric port de Sanitja, que acollia l’antiga ciutat romana de Sanisera, al nord del Mercadal, es troba a les portes de la temporada sense barques. Cap ni una de la quarantena que encara hi havia fins aquest hivern. Costes les ha desallotjades per no haver pogut regularitzar l’associació d’usuaris i la situació legal dels cinc pantalans que s'empraven en aquest paratge protegit, la qual ja havia motivat l’obertura de diversos expedients sancionadors per part de l’administració estatal.

La baixada de l’IVA del 21 al 10% del llum i del combustible anunciada fa una setmana pel president Pedro Sánchez per compensar amb 5.000 milions d’euros els efectes de la guerra a 20 milions de llars i tres milions d’empreses a Espanya no ha acontentat gran part dels agents econòmics de les Illes. A part de l’incert efecte que la tensió internacional tindrà aquesta temporada sobre l’activitat turística, el conflicte bèl·lic a l’Orient Mitjà ha copejat durament el transport de mercaderies, la construcció, el camp, els autònoms i altres sectors estratègics de les Balears.

L’institut Maria Àngels Cardona de Ciutadella limitarà l’ús dels ordinadors el curs que ve i farà feina per reforçar l’aprenentatge amb paper. El claustre de professors del centre menorquí va aprovar el nou Model d’ús dels suports d’aprenentatge, que retarda la utilització dels ordinadors portàtils fins a tercer d’ESO i converteix el suport en paper en l’eina de referència per organitzar i estructurar les matèries de classe.

És el tercer batle de Ciutadella en aquest mandat i la cinquena dona que ocupa el despatx de l’alcaldia des de l’inici de la democràcia. Deixebla de l’avui diputada Joana Gomila (Més per Menorca), amb la qual va entrar a l’Ajuntament el 2019, Maria Jesús Bagur (1979) assumeix el repte d’enllestir els canvis que transformaran la ciutat al llarg de la pròxima dècada.

Aquest estiu tampoc s’aplicaran mesures concretes per posar fre a la saturació i limitar l’arribada de turistes i cotxes a Menorca en plena temporada. Tant el renovat Pla Territorial Insular (PTI) com el nou sostre turístic, fixat en l’estudi de càrrega preliminar amb 107.917 places, encara no s’han duit a aprovació. I això que l’afluència de visitants no deixa d’augmentar, durant l’estiu però també fora de la temporada. El 2025 va ser, de fet, el primer any en què la xifra de residents empadronats a l’illa no va baixar mai dels 100.000 habitants, ni tan sols el mes de desembre.

Víctor Madera Núñez (Oviedo, 1961) és, des de fa uns anys, en boca de tothom. El president de la Quirón s’ha convertit en el gran magnat de la sanitat privada a Espanya, que tant s’afavoreix de planejaments urbanístics per construir un hospital privat a Madrid com treu de la runa castells, palauets o finques de mig Estat. De la seva Astúries natal fins a les Illes, on ja són desenes les propietats que ha comprat al llarg de la darrera dècada.

Vueling mou cada any quasi un milió de passatgers entre Menorca i Barcelona, però en retalla les freqüències perquè assegura que no els surten els comptes. Així i tot, la ruta triplica les altres de més trànsit amb l’aeroport de Menorca: Palma i Madrid, que freguen els 390.000 i 380.000 passatgers, respectivament. Les dues rutes es mantenen durant l’hivern gràcies a la subvenció del Ministeri de Transports, que les va declarar com a Obligació de Servei Públic (OSP) per tal de garantir-ne les mínimes freqüències necessàries. Ara la inesperada retallada de la connectivitat amb Barcelona –fins al 36% respecte de l’any passat–, ha tornat a posar el debat sobre la taula. És l’OSP la solució per protegir la connexió aèria més essencial per als menorquins?

De petit, Antoni Escandell volia ser Félix Rodríguez de la Fuente i fer feina amb ell. Un ‘somni’ que el tràgic accident aeri patit el 1980 a Alaska pel divulgador burgalès va frustrar, però que no va ser més que l’estímul que confirmà la vertadera vocació del naturalista i realitzador menorquí. “Els meus pares i concos sempre han contat que a tres anys ja tenia inquietud per la fauna, els ocells i la biodiversitat”, explica Escandell, que a 63 anys encara se sent motivat per impulsar projectes audiovisuals i divulgatius sobre la natura. El darrer, nascut amb el canvi d’any, es diu faunix.tv, una plataforma gratuïta on aboca bona part dels seus coneixements i el material enregistrat durant dècades. Des dels 65 capítols del Balears salvatge d’IB3 als documentals emesos per TV3, el Nàufrags de l’Evolució sobre la sargantana endèmica de l’illa de l’Aire doblement premiat als Estats Units i el Life in cold blood, filmat conjuntament amb Richard Attenborough per a la BBC britànica, entre d’altres.

Set anys i quatre mesos després de la pana elèctrica que deixà Menorca literalment a les fosques i sense electricitat durant 56 hores, Red Eléctrica ha iniciat el procés administratiu per tal d’instal·lar el segon cable submarí amb Mallorca que, a partir del 2030, reforçarà definitivament el seu sistema elèctric, el tornarà autosuficient i permetrà, fins i tot, que pugui aportar energia a les altres illes durant bona part del dia.

Fem-ho en Català ha convençut l’Ajuntament d’Eivissa perquè faci els rètols dels carrers i avingudes de la ciutat estrictament en català i no en format bilingüe, com pretenia inicialment el Consistori. L’anunci publicat a la plataforma de contractació especificava, de fet, que el “subministrament i instal·lació de rètols per assenyalar el nom de les vies” havia de ser en les dues llengües oficials de la Comunitat Autònoma.

Menorca, coneguda com l’illa del vent, no ha tret durant el darrer any gens de profit del seu potencial eòlic. Per primera vegada en un quart de segle, la producció d’aquest tipus d’energia renovable ha estat pràcticament nul·la, mentre creix la implantació de parcs solars sobre el territori.

Més per Menorca ha fet aquest dijous el darrer intent per aturar legalment les obres del viaducte a mig construir davant el jaciment de Rafal Rubí, que el govern del Partit Popular al Consell Insular insisteix a tirar endavant tot i les advertències en contra de la Unesco.

El conseller gonella de Menorca ha aconseguit posar tothom d’acord i en contra del seu nou reglament lingüístic. Només l’entitat que dirigia abans d’entrar en política, Sa Fundació, s’hi ha mostrat a favor. En canvi, el text normatiu que introdueix el castellà i prioritza el menorquí sobre el català a la màxima institució menorquina ha motivat una allau d’al·legacions en la mateixa direcció tant d’entitats com de partits polítics i també de ciutadans, que han respost a la crida pública per implicar-se en la defensa de la unitat de la llengua.

Creix la resistència interna a les noves polítiques de la dreta al Consell de Menorca. Pràcticament des de l’inici del mandat, l’acció de govern del PP ha estat discutida –amb fonaments– pel mateix personal de la institució, fet que ha duit l’equip d’Adolfo Vilafranca a cercar fora el suport necessari que no rep a dins.

Cada menorquí pagarà enguany, de mitjana, 937 euros en taxes i impostos al seu ajuntament. La xifra creix any rere any, empesa per l’increment dels serveis públics i la necessitat de l’administració més propera d’augmentar els ingressos corrents per tal de fer front a les despeses que suposa posar en marxa la maquinària municipal. La més important és la destinada al personal. Fins a 603 euros del que aporta cada contribuent, quasi dos terços del total, es destinaran a pagar el sou al miler llarg de funcionaris i empleats públics que fan feina a l’administració local a Menorca.

Menorca és l’illa balear on més es parla català al carrer i on més famílies el trien com a llengua de primer ensenyament a l’escola, però també és on més amenaçat està ara de part de l'Administració. L’aliança estratègica del PP amb els representants expulsats de Vox i el fitxatge com a conseller de Cultura de l’exdirector de Sa Fundació, l’organització que nega la unitat de la llengua, han provocat una lluita gradual contra el català normatiu. Una decisió que ningú mai no havia qüestionat a Menorca, ni tan sols el Partit Popular.