Les reserves d’aigua a Menorca han arribat el mes d’agost al nivell més baix mai registrat, el 33%, i aqüífers com el de la Roca es troben encara pitjor, tan sols al 24% de la capacitat. Les restriccions imposades pels ajuntaments encara són vigents en sis dels vuit municipis de l’illa i, tot i que pobles com es Mercadal han reduït el consum un 23% als grans consumidors, les solucions, segona dessaladora inclosa, tardaran a fer-se efectives.

Menorca va cap a batre enguany el rècord històric en l’arribada de passatgers per via aèria. Fins a l’agost ja en comptabilitza 3.140.000, un 2,5% més que l’any passat, quan va registrar la major afluència fins ara, amb 4.210.152 passatgers. L’aeroport va superar llavors en 800.000 el nombre d’usuaris del 2018, quan Aena va tenir la idea que posaria en marxa a Menorca un projecte pioner, juntament amb Vigo, per controlar el seu trànsit aeri de manera virtual i a distància.

L’avançament de les eleccions agafa la dreta en el seu millor moment a Menorca, on, segons els sondejos, supera ja el 50% d'intenció de vot i el Partit Popular és a una passa de recuperar la majoria absoluta al Consell, la qual va perdre als comicis del 2015.

No construir una nova torre de control té conseqüències greus sobre l’operativitat de l’aeroport de Menorca. Dia 21 de juliol, per exemple, fallà el radar que la fa funcionar i es produïren retards en els vols només imputables a les deficiències de la instal·lació, la més antiga d’Espanya.

Aquest diumenge farà vuit mesos que una roca de gran mida es desprengué del penya-segat de la Cala Sant Esteve (es Castell), esfondrà el xalet que tenia davall i caigué just damunt d’un home de 65 anys mentre dormia. La seva dona, Olga, quedà malferida al seu costat i encara no ha pogut superar el dol. De fet, ni ella ni la seva filla Carme han pogut tornar a la casa. “Tot continua igual: la roca, les escombraries, els desperfectes…però continam pagant com si encara hi visquéssim”, es queixa la filla del matrimoni. Aquest divendres, juntament amb altres 13 veïns i en presència de la seva mare, ha comparegut davant les càmeres i els periodistes per cridar l’atenció dels responsables polítics i demanar que s’accelerin els tràmits i les ajudes perquè tots puguin tornar a casa.

Menorca va camí de batre enguany el rècord d’arribades de visitants. Les darreres dades d’Aena comptabilitzen més de 3,1 milions de passatgers a l’aeroport fins a agost, un 2,5% més que l’any passat, quan es varen assolir xifres històriques. Mentrestant, els habitants de l’illa pateixen l’emergència de l’habitatge i han hagut de canviar els hàbits de consum. Perquè a Menorca ja no es pot viure, ni de bon tros, com abans.

És més fàcil cercar enemics externs per excusar-se que fer autocrítica. I més encara si, des de fora, provoquen canvis que poden afectar el negoci. És la reacció que sempre han tingut a Menorca empresaris i comerciants quan les decisions de l’Administració els han transformat l’espai o les condicions amb les quals han de treballar. El darrer exemple el vivim aquest estiu a Ciutadella, on la resistència d’un grup de 22 empresaris a acceptar la zona per a vianants de la principal plaça de la ciutat, el Born, ha duit el jutjat a haver d’obligar l’Ajuntament a tornar enrere i permetre que l’espai recuperat fa 14 mesos per al gaudi de la ciutadania es torni a omplir de cotxes.

Menorca limitarà l’entrada de cotxes a partir de l’1 de juny del 2027. Aquest és l’objectiu comú del PP i el PSOE, que han pactat a contrarellotge un acord per modificar la Llei de reserva de la biosfera i així fer-ho possible. Per diferents motius, Més per Menorca i la consellera trànsfuga de Vox hi han votat en contra.

L’encaparrutament del conseller gonella Joan Pons Torres per declarar el menorquí i l’article salat Bé d’Interés Cultural Immaterial de Menorca (BICIM), i protegir-lo així de 'l’amenaça' del català estàndard, està a punt d’esclatar-li a les mans. Els subterfugis legals que ha cercat per tal d’imposar la seva iniciativa en contra del criteri lingüístic i acadèmic oficial d’entitats i institucions se li han girat en contra.

La moratòria que és vigent des del 2022 ha fet perdre en aquests quatre anys més de 2.800 places turístiques a Menorca, que ofereix en aquesta temporada 81.261 llits als visitants, per davall de la barrera dels 84.000 que havia superat tot just en sortir de la pandèmia.

Menorca consumeix un 35% més d’aigua de la que preveu el Pla hidrològic de les Balears. És, amb diferència, l’illa que presenta un desequilibri més gran entre la realitat actual i el cabal màxim d’abastiment per a usos urbans i residencials que, en teoria, havia de suportar. L’informe de l’Aliança per l’Aigua que compara les extraccions amb les quotes establertes pel Pla hidrològic ho deixa ben clar. La situació s’ha descontrolat, molt més que a Mallorca (que només supera el previst un 8,5%) i Eivissa (15,4%).

La Llei de reserva de la biosfera, que havia de compensar Menorca per la de capitalitat que tenen reconeguda Mallorca i Eivissa, tornarà a ser modificada sense que pràcticament hagi estat aplicada en els tres primers anys de vigència. Rebaixada per la Llei de mesures urgents del 2024 —primer— i per la llei de litoral que s’anuncia per a aquesta tardor —després— ara serà també el mateix Consell de Menorca que la modifiqui.

La segona setmana d’agost Menorca ha donat la benvinguda a un nou festival de música de gran format, l’Ukalari Live. Els gestors del teatre del mateix nom a Ciutadella, Alberto Gómez i Miriam Torres, s’atreveixen a programar 10 dies de concerts, des de David Bustamante fins a The Tyets i l’homenatge This is Michael, en un recinte habilitat al camp de futbol de l’Sporting Maonès on caben 4.000 persones. Aquests dies donen feina a una trentena de persones i provoquen la creació indirecta –calculen– de 300 llocs de treball més. Un salt important, però diuen que controlat, respecte del que estan acostumats a l’antic teatre de Calós, ara Ukalari, on en dos anys han aconseguit omplir regularment les seves 575 localitats i han atret prop de 25.000 espectadors.

Joan Pons Torres, el conseller gonella de Cultura, Educació, Joventut i Esport al Consell de Menorca del PP que fora de la política promovia les modalitats insulars del català contra l’estàndar, ara impulsa des del Consell de Menorca que el menorquí i l’article salat siguin declarats Bé d’Interès Cultural Immaterial de Menorca (BICIM). Assegura que “els joves ja estan massa influenciats pel català central”, que “diuen jo 'soc' i no, jo 'som'” i que s’ha de fer cas a l’estatut, que defensa la necessitat de "fomentar les nostres varietats lingüístiques". "El menorquí ens uneix i identifica i no el podem perdre", afegeix.

Uns 400 privilegiats han pogut veure l’eclipsi des de dalt del Toro, el cim de Menorca, on els assistents han respost amb aplaudiments l’espectacular moment en què el dia s’ha enfosquit de cop, quan la Lluna ha tapat el Sol, que ja començava a morir.

La sobtada mort d’un cavall al bell mig de la plaça al jaleo de Fornells ha reobert el debat sobre el patiment dels animals a les festes de Menorca. L’infart mortal patit per l’equí anomenat Emperador, de 22 anys, les denúncies constants dels col·lectius animalistes i la temperatura alta que es registra durant l’estiu per les successives onades de calor han posat en relleu la necessitat de prendre mesures afegides a les que ja són vigents per l’entrada en vigor de la Llei de benestar animal.

Menorca serà el primer lloc on es podrà veure l’eclipsi total de Sol del 12 d’agost, tot just a partir de les 20.30 hores. Si no hi ha res de nou, durant 66 segons, la Lluna taparà el Sol i el cel s’enfosquirà. Cap de nosaltres mai no ho ha vist.

La Llei òmnibus no només amenaça el Trenc. A Menorca, on la mobilització ciutadana en defensa dels espais protegits començà els anys 70, també hi ha un paratge natural que es podria veure alterat per la casuística política imperant al Consolat de Mar, l’antiga urbanització –avortada a temps– de Shangri-La, al Parc Natural de l’Albufera del Grau.

Mai les reserves d’aigua havien estat tan baixes a Menorca, només al 34% de la capacitat, i la situació de prealerta comença a alarmar tothom. L’Administració ha arribat tard per actuar i no ha escoltat a temps especialistes com l’enginyer José Antonio Fayas, qui feia temps que advertia que en la darrera dècada no s’ha fet pràcticament res per deixar de sobreexplotar els aqüífers, posar un límit a les piscines, encarir el cost de l’aigua i reaprofitar l’aigua regenerada que surt de les depuradores.