La Llei òmnibus no només amenaça el Trenc. A Menorca, on la mobilització ciutadana en defensa dels espais protegits començà els anys 70, també hi ha un paratge natural que es podria veure alterat per la casuística política imperant al Consolat de Mar, l’antiga urbanització –avortada a temps– de Shangri-La, al Parc Natural de l’Albufera del Grau.

Mai les reserves d’aigua havien estat tan baixes a Menorca, només al 34% de la capacitat, i la situació de prealerta comença a alarmar tothom. L’Administració ha arribat tard per actuar i no ha escoltat a temps especialistes com l’enginyer José Antonio Fayas, qui feia temps que advertia que en la darrera dècada no s’ha fet pràcticament res per deixar de sobreexplotar els aqüífers, posar un límit a les piscines, encarir el cost de l’aigua i reaprofitar l’aigua regenerada que surt de les depuradores.

Les reserves d’aigua han tocat fons com mai a Menorca. L’illa ha acabat el mes de juny amb les reserves hídriques només al 34% de la seva capacitat, la mateixa situació que ja tenia a l'agost de l’any passat. En els registres de la Conselleria de la Mar no es recorda un nivell tan baix almenys en els darrers 10 anys.

El Consell de Menorca ha sorprès tothom en confiar el programa Un Estiu per Créixer per als pròxims dos anys a una empresa tecnològica catalana i ha descartat Sa Xaranga, l’empresa menorquina d’oci educatiu que se n’havia fet càrrec quasi des de la seva creació. El factor econòmic ha resultat clau, ja que Emotional Technologies 22, com es diu l’adjudicatària, ha pogut rebaixar considerablement el pressupost de sortida, 230.443 euros, i endur-se el contracte. La valoració tècnica prèvia havia estat favorable, per mig punt, a Sa Xaranga, mentre que el tribunal havia descartat la tercera licitant, Escola de Turisme de Balears SL.

L’alumne balear que ha tret millor nota a les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) d’enguany ha obtingut un 10 en tots els exàmens, tret del de castellà. Teresa Comellas Camps, ciutadellenca de 18 anys, venia d’acabar el curs amb Matrícula d’Honor i una mitjana al Batxillerat de 9,85. Així que veure-la al capdavant de tots els preuniversitaris de les Illes no ha estat cap sorpresa per al seu entorn. Tampoc per al seu tutor a l’institut Josep Maria Quadrado, el professor de Filosofia Antoni Vinent, ni per a sa mare, administrativa de la ITV, ni per a son pare, comptable. “Estan molt contents i li donen més importància que jo. Tanmateix, la vida continua”, diu Teresa que, amb un 9,878 i una nota d’accés de 13,878, no tindrà problemes per accedir al doble grau en Física i Matemàtiques de la Universitat de Cantàbria, el seu objectiu. “Però fins dia 13 de juliol, quan se’n dona a conèixer la nota de tall, no ho sabré del cert”, afirma.

Avui fa un any que la plaça del Born de Ciutadella és per a vianants. Un espai públic emblemàtic pràcticament buit de cotxes i recuperat per a la ciutadania, però que encara es posa en dubte als tribunals de justícia. La demanda formulada per un grup de 22 empresaris i particulars agrupats com a Ciutadella Viva i, sobretot, la inesperada sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJIB) que accepta parcialment les mesures cautelars que reclamaven i ordena a l’Ajuntament la “restitució” de la plaça a l’estat en què estava fa un any, amb cotxes, manté tot el municipi a l'expectativa.

El centre d’art Hauser & Wirth, estrenat fa cinc anys a Menorca amb una exposició de Mark Bradford, obre ara la sisena temporada a l’illa del Rei del port de Maó. Ho fa de bracet de Rashid Johnson, un artista multidisciplinar nascut a Chicago que aterra a Menorca amb Directionless, una gran mostra col·lectiva que ha volgut compartir amb Charles Gaines, Firelei Báez i Cristina Iglesias perquè duguin l’obra d’artistes externs a la galeria. Fins a 28 creadors de deu països diferents hi estan representats. Tots junts donen forma a la major exposició que fins ara s’ha muntat en aquest emblemàtic indret, ja que ocupa tant les galeries com l’espai exterior de l’illot.

El president de Quesería Menorquina, Paco Tutzó Bennásar (Maó, 1940), és el testimoni viu i impulsor del llegat deixat pel fundador, Pedro Montañés, a l’antiga planta formatgera d’El Caserío a Menorca. Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma i un dels pares de l’Estatut, a la fi pot respirar tranquil. Després de dues dècades d’iniciatives i aliances empresarials, ha aconseguit garantir el futur, a mitjà i llarg termini, de la històrica fàbrica de quallada i formatge fus de Maó. L’expresident del Consell de Menorca, que salvà l’empresa després de la partida de Kraft i sobrevisqué al pas de la Rumasa de Ruiz Mateos per l’illa, ha trobat en els nous inversors balears que han reflotat la fàbrica la garantia necessària per donar continuïtat a la producció iniciada fa quasi un segle. Un èxit mereixedor del premi a la Iniciativa Econòmica concedit per l’ARA Balears. “És una distinció que agraesc molt –diu. L’ARA Balears ha demostrat ser sensible a l’esforç de les persones que lluiten perquè el teixit productiu d’un territori, en aquest cas una illa, no desaparegui”.

A Ciutadella, enguany no hi ha hagut polèmica sobre Sant Joan. Ni tan sols la defensa pública de la regidora de Festes, Esther Mascaró, a favor de la participació femenina en la colcada ha aixecat polseguera. El debat obert per la inesperada sentència judicial que obliga l’Ajuntament a tornar enrere l'adequació per a vianants de la plaça del Born ho ha tapat tot.

A punt de començar l’estiu, Menorca torna a tocar a la porta de la mobilització contra la saturació turística. La plataforma Via Menorca, que empenyen el GOB i un grup entusiasta de joves, és la impulsora de la primera de les grans manifestacions i protestes –la de dissabte 13 de juny– que s’anuncien arreu de les Illes per reclamar mesures efectives i immediates en defensa de l’habitatge i dels recursos naturals. El primer clam ciutadà ha estat a Menorca, on, diu el coordinador de política territorial del GOB, Miquel Camps, “encara som a temps d’evitar convertir-nos en una nova Eivissa”.

El coordinador territorial del GOB, Miquel Camps Taltavull (Maó, 1963), escalfa motors per posar en marxa a partir d’aquest dissabte, 13 de juny (19.30 hores), el nou estiu de mobilitzacions que anuncia Via Menorca. Un exèrcit de formigues “fartes de la massificació” ja caminen cap a la plaça de la Biosfera de Maó per manifestar-se en defensa del dret a l’habitatge i en contra de qui “ens xucla l’aigua fins a deixar els aqüífers secs” i de qui “ens condemna a fer feines precàries per malviure del turisme”.

No hi ha prou aigua per a tothom. Més encara a Maó, on l’Ajuntament ha decidit avançar les restriccions habituals d’aquests darrers estius. Ja es prohibeix a la ciutat que empreses i establiments facin net cotxes al carrer i que els particulars puguin netejar les barques i regar els jardins. Els creuers tampoc poden ja recarregar aigua al port. Tot i així, bona part de l’aigua que se serveix a la població continua sense ser potable i es mescla amb la provinent d’altres pous, fins i tot de fora del municipi, per poder garantir-ne almenys la quantitat, que no la qualitat, que es necessita.

La nova Llei de Ports, que preveu allargar fins als 75 anys la gestió privada d’algunes marines i ports esportius a les Balears, ha coincidit amb l’abrupte final de la concessió dels 270 amarraments del Lago Resort de Cala en Bosc a Ciutadella, l’única que es mantenia vigent des de fa 30 anys sense cap contraprestació econòmica de l’empresa cap a l’Administració.

Estocada judicial a Ciutadella. La Sala Contenciosa-Administrativa del Tribunal Superior de Justícia ha deixat sense efecte la decisió política de buidar de cotxes la plaça del Born que l’Ajuntament dugué a terme l’1 de juliol passat, tot just després de consumar-se la moció de censura que retornà el govern a l’esquerra. En una contundent sentència, el tribunal presidit pel magistrat Fernando Socias contravé la resolució de primera instància i ordena a l’Ajuntament que restitueixi la plaça a l'estat anterior.

El mercat residencial a Menorca està cada vegada més enfora de l’abast de qui hi viu tot l’any. Però, per primer cop, es posen propostes i mesures sobre la taula que no consisteixen només a cedir terrenys a l’Ibavi perquè promogui habitatge social. El Consell insular impulsa la compra d’edificis privats que estiguin desocupats, i els experts i l’empresariat plantegen que es reservi sòl per a residents i així separar aquesta oferta de la que ara domina el mercat, orientada a atreure l’atenció de les grans fortunes.

El rastre deixat pels continuats temporals d’hivern no s’ha esborrat a Menorca. L’empremta encara és present, mesos després, a diversos indrets del litoral menorquí i, el que és més greu, amb la temporada iniciada.

Després d’onze anys de regidor i set de batle de Maó, Héctor Pons Riudavets (Maó, 1990) fa balanç del mandat més difícil que ha patit fins ara a l’Ajuntament. En minoria i amb el suport condicionat dels seus antics socis d’Ara Maó, l’únic batle socialista de Menorca afronta l’any que resta de legislatura amb la urgència de solucionar els problemes que arrossega el subministrament d’aigua i l’objectiu decidit de fer passes per facilitar l’accés a l’habitatge a les famílies en un context de tanta dificultat. Però en aquests mesos també es cou el futur del port.

Fins fa uns anys, era molt comú que famílies menorquines agafassin l’avió o el vaixell per anar a Palma o Barcelona a comprar roba. Les grans cadenes i franquícies encara no havien aterrat a l’illa i resultava més econòmic viatjar a comprar roba a la Península o a l’illa veïna que adquirir-la directament als petits comerços de Menorca.

El llegat artístic de l’antiga Obra Social i Cultural de Sa Nostra és ara en més mans que mai. Moltes de les creacions fetes per artistes de les Illes entre finals del segle XX i principis del segle XXI van quedar emmagatzemades després que la caixa d’estalvis de les Balears posàs fi als seus 130 anys d’història. I ara, transcorreguts 14 anys des del tancament de les oficines de Sa Nostra, una part dels fons, traspassats amb la posterior fusió entre CaixaBank i Bankia, es rifen en subhastes benèfiques.

Els 41 amarraments de l’històric port de Sanitja, al nord del Mercadal, es podran tornar a emprar a partir d’aquest estiu. Així ho ha anunciat aquest dijous el conseller de la Mar i del Cicle de l’Aigua, Juan Manuel Lafuente, en acabar la reunió de coordinació convocada amb Costes, els amarristes, l’Ajuntament i el Consell de Menorca per tal de trobar-hi una solució.