Menorca limitarà l’entrada de cotxes a partir de l’1 de juny del 2027. Aquest és l’objectiu comú del PP i el PSOE, que han pactat a contrarellotge un acord per modificar la Llei de reserva de la biosfera i així fer-ho possible. Per diferents motius, Més per Menorca i la consellera trànsfuga de Vox hi han votat en contra.

L’encaparrutament del conseller gonella Joan Pons Torres per declarar el menorquí i l’article salat Bé d’Interés Cultural Immaterial de Menorca (BICIM), i protegir-lo així de 'l’amenaça' del català estàndard, està a punt d’esclatar-li a les mans. Els subterfugis legals que ha cercat per tal d’imposar la seva iniciativa en contra del criteri lingüístic i acadèmic oficial d’entitats i institucions se li han girat en contra.

La moratòria que és vigent des del 2022 ha fet perdre en aquests quatre anys més de 2.800 places turístiques a Menorca, que ofereix en aquesta temporada 81.261 llits als visitants, per davall de la barrera dels 84.000 que havia superat tot just en sortir de la pandèmia.

Menorca consumeix un 35% més d’aigua de la que preveu el Pla hidrològic de les Balears. És, amb diferència, l’illa que presenta un desequilibri més gran entre la realitat actual i el cabal màxim d’abastiment per a usos urbans i residencials que, en teoria, havia de suportar. L’informe de l’Aliança per l’Aigua que compara les extraccions amb les quotes establertes pel Pla hidrològic ho deixa ben clar. La situació s’ha descontrolat, molt més que a Mallorca (que només supera el previst un 8,5%) i Eivissa (15,4%).

La Llei de reserva de la biosfera, que havia de compensar Menorca per la de capitalitat que tenen reconeguda Mallorca i Eivissa, tornarà a ser modificada sense que pràcticament hagi estat aplicada en els tres primers anys de vigència. Rebaixada per la Llei de mesures urgents del 2024 —primer— i per la llei de litoral que s’anuncia per a aquesta tardor —després— ara serà també el mateix Consell de Menorca que la modifiqui.

La segona setmana d’agost Menorca ha donat la benvinguda a un nou festival de música de gran format, l’Ukalari Live. Els gestors del teatre del mateix nom a Ciutadella, Alberto Gómez i Miriam Torres, s’atreveixen a programar 10 dies de concerts, des de David Bustamante fins a The Tyets i l’homenatge This is Michael, en un recinte habilitat al camp de futbol de l’Sporting Maonès on caben 4.000 persones. Aquests dies donen feina a una trentena de persones i provoquen la creació indirecta –calculen– de 300 llocs de treball més. Un salt important, però diuen que controlat, respecte del que estan acostumats a l’antic teatre de Calós, ara Ukalari, on en dos anys han aconseguit omplir regularment les seves 575 localitats i han atret prop de 25.000 espectadors.

Joan Pons Torres, el conseller gonella de Cultura, Educació, Joventut i Esport al Consell de Menorca del PP que fora de la política promovia les modalitats insulars del català contra l’estàndar, ara impulsa des del Consell de Menorca que el menorquí i l’article salat siguin declarats Bé d’Interès Cultural Immaterial de Menorca (BICIM). Assegura que “els joves ja estan massa influenciats pel català central”, que “diuen jo 'soc' i no, jo 'som'” i que s’ha de fer cas a l’estatut, que defensa la necessitat de "fomentar les nostres varietats lingüístiques". "El menorquí ens uneix i identifica i no el podem perdre", afegeix.

Uns 400 privilegiats han pogut veure l’eclipsi des de dalt del Toro, el cim de Menorca, on els assistents han respost amb aplaudiments l’espectacular moment en què el dia s’ha enfosquit de cop, quan la Lluna ha tapat el Sol, que ja començava a morir.

La sobtada mort d’un cavall al bell mig de la plaça al jaleo de Fornells ha reobert el debat sobre el patiment dels animals a les festes de Menorca. L’infart mortal patit per l’equí anomenat Emperador, de 22 anys, les denúncies constants dels col·lectius animalistes i la temperatura alta que es registra durant l’estiu per les successives onades de calor han posat en relleu la necessitat de prendre mesures afegides a les que ja són vigents per l’entrada en vigor de la Llei de benestar animal.

Menorca serà el primer lloc on es podrà veure l’eclipsi total de Sol del 12 d’agost, tot just a partir de les 20.30 hores. Si no hi ha res de nou, durant 66 segons, la Lluna taparà el Sol i el cel s’enfosquirà. Cap de nosaltres mai no ho ha vist.

La Llei òmnibus no només amenaça el Trenc. A Menorca, on la mobilització ciutadana en defensa dels espais protegits començà els anys 70, també hi ha un paratge natural que es podria veure alterat per la casuística política imperant al Consolat de Mar, l’antiga urbanització –avortada a temps– de Shangri-La, al Parc Natural de l’Albufera del Grau.

Mai les reserves d’aigua havien estat tan baixes a Menorca, només al 34% de la capacitat, i la situació de prealerta comença a alarmar tothom. L’Administració ha arribat tard per actuar i no ha escoltat a temps especialistes com l’enginyer José Antonio Fayas, qui feia temps que advertia que en la darrera dècada no s’ha fet pràcticament res per deixar de sobreexplotar els aqüífers, posar un límit a les piscines, encarir el cost de l’aigua i reaprofitar l’aigua regenerada que surt de les depuradores.

Les reserves d’aigua han tocat fons com mai a Menorca. L’illa ha acabat el mes de juny amb les reserves hídriques només al 34% de la seva capacitat, la mateixa situació que ja tenia a l'agost de l’any passat. En els registres de la Conselleria de la Mar no es recorda un nivell tan baix almenys en els darrers 10 anys.

El Consell de Menorca ha sorprès tothom en confiar el programa Un Estiu per Créixer per als pròxims dos anys a una empresa tecnològica catalana i ha descartat Sa Xaranga, l’empresa menorquina d’oci educatiu que se n’havia fet càrrec quasi des de la seva creació. El factor econòmic ha resultat clau, ja que Emotional Technologies 22, com es diu l’adjudicatària, ha pogut rebaixar considerablement el pressupost de sortida, 230.443 euros, i endur-se el contracte. La valoració tècnica prèvia havia estat favorable, per mig punt, a Sa Xaranga, mentre que el tribunal havia descartat la tercera licitant, Escola de Turisme de Balears SL.

L’alumne balear que ha tret millor nota a les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) d’enguany ha obtingut un 10 en tots els exàmens, tret del de castellà. Teresa Comellas Camps, ciutadellenca de 18 anys, venia d’acabar el curs amb Matrícula d’Honor i una mitjana al Batxillerat de 9,85. Així que veure-la al capdavant de tots els preuniversitaris de les Illes no ha estat cap sorpresa per al seu entorn. Tampoc per al seu tutor a l’institut Josep Maria Quadrado, el professor de Filosofia Antoni Vinent, ni per a sa mare, administrativa de la ITV, ni per a son pare, comptable. “Estan molt contents i li donen més importància que jo. Tanmateix, la vida continua”, diu Teresa que, amb un 9,878 i una nota d’accés de 13,878, no tindrà problemes per accedir al doble grau en Física i Matemàtiques de la Universitat de Cantàbria, el seu objectiu. “Però fins dia 13 de juliol, quan se’n dona a conèixer la nota de tall, no ho sabré del cert”, afirma.

Avui fa un any que la plaça del Born de Ciutadella és per a vianants. Un espai públic emblemàtic pràcticament buit de cotxes i recuperat per a la ciutadania, però que encara es posa en dubte als tribunals de justícia. La demanda formulada per un grup de 22 empresaris i particulars agrupats com a Ciutadella Viva i, sobretot, la inesperada sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJIB) que accepta parcialment les mesures cautelars que reclamaven i ordena a l’Ajuntament la “restitució” de la plaça a l’estat en què estava fa un any, amb cotxes, manté tot el municipi a l'expectativa.

El centre d’art Hauser & Wirth, estrenat fa cinc anys a Menorca amb una exposició de Mark Bradford, obre ara la sisena temporada a l’illa del Rei del port de Maó. Ho fa de bracet de Rashid Johnson, un artista multidisciplinar nascut a Chicago que aterra a Menorca amb Directionless, una gran mostra col·lectiva que ha volgut compartir amb Charles Gaines, Firelei Báez i Cristina Iglesias perquè duguin l’obra d’artistes externs a la galeria. Fins a 28 creadors de deu països diferents hi estan representats. Tots junts donen forma a la major exposició que fins ara s’ha muntat en aquest emblemàtic indret, ja que ocupa tant les galeries com l’espai exterior de l’illot.

El president de Quesería Menorquina, Paco Tutzó Bennásar (Maó, 1940), és el testimoni viu i impulsor del llegat deixat pel fundador, Pedro Montañés, a l’antiga planta formatgera d’El Caserío a Menorca. Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma i un dels pares de l’Estatut, a la fi pot respirar tranquil. Després de dues dècades d’iniciatives i aliances empresarials, ha aconseguit garantir el futur, a mitjà i llarg termini, de la històrica fàbrica de quallada i formatge fus de Maó. L’expresident del Consell de Menorca, que salvà l’empresa després de la partida de Kraft i sobrevisqué al pas de la Rumasa de Ruiz Mateos per l’illa, ha trobat en els nous inversors balears que han reflotat la fàbrica la garantia necessària per donar continuïtat a la producció iniciada fa quasi un segle. Un èxit mereixedor del premi a la Iniciativa Econòmica concedit per l’ARA Balears. “És una distinció que agraesc molt –diu. L’ARA Balears ha demostrat ser sensible a l’esforç de les persones que lluiten perquè el teixit productiu d’un territori, en aquest cas una illa, no desaparegui”.

A Ciutadella, enguany no hi ha hagut polèmica sobre Sant Joan. Ni tan sols la defensa pública de la regidora de Festes, Esther Mascaró, a favor de la participació femenina en la colcada ha aixecat polseguera. El debat obert per la inesperada sentència judicial que obliga l’Ajuntament a tornar enrere l'adequació per a vianants de la plaça del Born ho ha tapat tot.