El 1956 el Grup Osborne, empresa dedicada als vins i a les begudes espirituoses, va col·locar una tanca publicitària en forma de bou a la carretera Madrid-Burgos. Aquella silueta, de catorze metres d’alçada, havia estat dissenyada per publicitar el brandi Veterano. Dos anys més tard, el bou va expandir-se per les diferents carreteres de l’Estat. La popularitat d’aquest animal fou tan gran que, avui en dia, encara és un símbol nacional. Fa tres generacions que dins el marc mental dels espanyols es va instal·lar la idea que el bou és l’animal que millor representa Espanya. Tant ha transcendit aquest animal a la cultura i simbologia espanyola que, fins i tot, l’any 2017 el Tribunal Suprem va haver d’aclarir que el toro no és un símbol oficial de l’Estat. Així i tot, molt sovint encara veim adhesius bovins als cotxes. En aquest article veurem que aquest animal és molt més que una marca de brandi o una icona espanyolista. El bou és un animal ben viu a la nostra llengua, toponímia i llenguatge popular. Tant és així que podríem dir que el bou també té una arrel catalana.

Segons l’Alcover-Moll (DCVB), l’expressió “ets més beneit que una espardenya” vol dir “esser curt d’enteniment”. Tots sabem que una espardenya és un tipus de “calçat de sola de cànem trenat i empenya feta amb vetes o roba gruixuda generalment amb dues vetes que es lliguen al turmell” (Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, DIEC). Però per què s’atribueix la beneitura a les espardenyes? Aquest fet no ens hauria d’estranyar si tenim en compte que la curtor, beneitura o ximpleria moltes vegades estan associats a peces de roba: ser “més ruc que una sabata (o sabatot)” o ser “més curt que una màniga de guardapits”.