Dia 25 d’abril és Sant Marc, una de les festivitats més preuades pels amants de la ingesta de mol·luscs gasteròpodes, coneguts generalment com a caragols. Com diu la dita popular, “qui menja caragols per Sant Marc, gaudeix de bona salut de franc” i és que és costum menjar-ne aquest dia. N’hi ha que diuen que menjar caragols per Sant Marc evita ésser tocat, és a dir, malaltejar d’alguna o altra manera. La meva repadrina se’n menjava un de cru cada any i bé li va anar, fins a 93 anys. En el meu poble no es fan caragolades per Sant Marc, sinó que són típiques de la Creu, dia 3 de maig, un poquet més endavant. Aquest dia és festa grossa al barri de Camarata i tots els selvatgins que hi tenen almanco una cama fan de baixar-hi a menjar caragols amb la família i els amics.

Un dels titulars que sempre es repeteix amb l’entrada al nou any és la dels primers naixements. Els pares afortunats, amb el nin d’uè en braços, solen respondre la mateixa pregunta: què nom? I és que el nom és un element lingüístic, una simple paraula, que pareix que se’ns enganxa a l’ADN. Hi ha gent que considera que els noms poden vincular-se a la personalitat de la persona: “Les Maries són tranquil·les, els Joans són moguts”. Per manca d’evidències, emperò, ens limitarem a parlar dels noms des d’un punt de vista (socio)lingüístic.

Ben segur que heu topat alguna vegada amb un company d’un altre poble que no diu les coses com vosaltres. No és que faci servir paraules estranyes o que pronunciï les coses molt diferents de com ho feis, però té alguna cosa que sona diferent. Una de les possibles causes que el vostre veí parli distint pot ser el tancament condicionat. Aquest fenomen consisteix a pronunciar mots com ‘profit’, ‘conill’, ‘collit’ com ‘prufit’, ‘cunill’ i ‘cullit’. És a dir, a fer que la ‘o’ seguida de ‘i’ sigui dita com una ‘u’. Així, els parlants que ho fan pronuncien ‘mulí’, ‘cusí’, ‘bucí’, ‘prufit’ i, fins i tot, ‘cumunió’, ‘cumú’ i ‘turtuga’, a diferència dels qui ho pronuncien tot amb ‘o’.