10 Ara mateix, és inqüestionable que la crisi sanitària causada pel diminut SARS-CoV-2 haurà posat de manifest un procés inequívoc i infal·lible de recentralització política a l'estat espanyol. De fet, gran part del que ha fet el govern Sánchez en aquesta crisi ha tengut un rerefons ideològic tan evident com eficient. Sens dubte, insòlit. Ha bastat un petit virus –que algú ha definit com una “mala notícia” embolcallada de proteïnes– per aconseguir l'anhelat somni de bona part de la classe política espanyola. Tant és així, que a dia d'avui ens demanam de què serveix l'autogovern. O dit altrament, de què serveix aquest invent espanyol de les autonomies?

]]> Segurament els britànics estan patint la major crisi política i institucional que es recorda en moltes generacions; per contra, el moviment sobiranista a Escòcia mai no ho havia tengut tan bé com fins ara. Els 20 punts que ha pujat a les enquestes l'Scottish National Party, de Nicola Sturgeon, i el 52% de suport a la independència després de la constitució de l'excèntric nou govern britànic demostren que la crisi desencadenada pel Brexit i l'actual política del partit conservador són una gran oportunitat per a la independència. A més, cal afegir el revulsiu que ha suposat la polèmica suspensió del Parlament imposada per Boris Johnson i el desconcert polític que es viu a Londres. D'altra banda, convé subratllar la recent dimissió de Ruth Davidson, la política que havia aconseguit que el partit conservador fos la segona força política al parlament de Holyrood i, fins ara, la gran esperança per a la campanya unionista a Escòcia en cas d'afrontar un segon referèndum.

]]> Tot just abans de les eleccions britàniques de 2015, fins i tot Timothy Garton Ash, reconegut analista i intel·lectual de la Universitat d'Oxford, defensava el vot útil ('tactical voting') davant les possibles conseqüències electorals: Gran Bretanya podria abandonar la UE, Escòcia independitzar-se del Regne Unit, haver-hi retallades dràstiques, deteriorament de les llibertats civils, etc. La idea era “votar amb el cap i no amb el cor” a fi de “garantir la supervivència del centre, no just el centre liberal de la política britànica, sinó també el centre de la mateixa Gran Bretanya”. Fruit d'aquelles eleccions, Cameron va poder formar govern conservador gràcies a una ajustada majoria absoluta i després, des de llavors ençà... tots sabem què ha passat.

]]> Vivim en un país en què mai no hi ha hagut costum d'interessar-se per la validesa de les polítiques educatives. Tot i que els darrers anys s'ha d'admetre un interès creixent per tot allò que s'emmarca en l'avaluació del sistema educatiu, els esforços més aviat s'orienten als 'resultats' dels centres educatius i al concepte que ara tant agrada plantejar del 'retiment de comptes'. No obstant això, seguim sense avaluar l'efectivitat de les iniciatives polítiques en matèria d'educació.

]]> D'ençà de l'inici del procés sobiranista a Catalunya i durant tots aquests mesos d'enrenou, inquietud i repressió, si una cosa ha destacat clarament per sobre de la retòrica oficial del Govern espanyol i la cridòria mediàtica ha estat el silenci de sectors considerats fins aleshores progressistes. Òbviament, a hores d'ara, ja no cal ni demanar-se què se n'ha fet del discurs polític de la considerada esquerra tradicional, però sí que ha decebut l'espiral de silenci, de mudesa, que s'ha produït en molts àmbits progressistes espanyols.

]]>