És molt possible que per les meves venes corri un bon raig de sang hebrea, o que l'ascendència del meu llinatge patern sigui jueva, o totes dues coses alhora. Abans de la seva mort, el meu besavi va deixar encarregat per a ell i els seus descendents que a la làpida de granit del panteó familiar, en comptes de la clàssica creu llatina –símbol del cristianisme–, es gravés un símbol que anomenava "el Risco de Salomón". Així pot veure's encara avui, mig ocult per la molsa, al poblet de Caroi, a les terres altes de Cotobade, a les muntanyes orientals de la província de Pontevedra. Imagino que en un temps en què ser jueu o hebreu no tenia gaire bona fama, l'expressió Risco de Salomón (en gallec, un dels significats de risco és relleu) era la manera de dissimular l'origen d'aquell símbol que era gairebé idèntic a l'estrella de David. Ell hi està enterrat a sota. El seu primer fill home el va anomenar Isaac, nom bíblic i jueu per excel·lència. Fins i tot el fenotip transmès a part de la família és molt proper al de les tribus d'Israel. Morè, cara allargada i ossuda, nas prominent... El meu avi Isaac li va transmetre al meu pare, ell a mi, i jo al meu fill Mario.