El 1980, a la presentació de Mandràgola’, una de les obres més destacades de Josep Maria Llompart, l’autor va declarar que, per primera vegada, amb aquell llibre, havia decidit ser poeta, només poeta, i que tot el que havia escrit anteriorment havia estat un acte de servei al país. Ara, finalment, escrivia el que ell volia escriure, no el que les circumstàncies o els lectors esperaven que escrivís. Havia sobrepassat ja els cinquanta anys i, sens dubte, reflectia el que sentia en aquell moment, abocat a una lírica molt radical que ja no abandonaria mai, però la seva confessió, revisada ara que podem contemplar tota la seva trajectòria, només en part responia a la realitat.