40 anys després de l’aprovació de la Llei de Normalització Lingüística (LNL), podem afirmar que la llengua catalana a les Illes Balears no pateix per manca de lleis, sinó per manca de voluntat política. Aquesta és la idea central que emergeix quan analitzam el recorregut d’una eina que, en el seu moment, va ser imprescindible. Aquella norma va establir el marc legal necessari per fer efectiva l’oficialitat del català i va permetre avenços innegables en àmbits com l’administració, l’educació i els mitjans de comunicació. Però, sobretot, va néixer d’un consens polític unànime que avui, quatre dècades després, sembla gairebé un miracle. Un consens polític que va anar acompanyat d’un moviment cívic, encapçalat per l’OCB i que reclamava un marc legal de regulació i protecció per a la llengua catalana del qual ja disposaven altres territoris i altres llengües de l’estat espanyol. 

Hi ha textos que no envelleixen perquè, en realitat, mai no han deixat de parlar-nos i travessen el temps perquè assenyalen allò que les societats s’estimen més no mirar. Un enemic del poble, de Henrik Ibsen, n’és un exemple contundent. La versió lliure que n’ha fet José Martret, estrenada al Teatre Principal de Palma, no només actualitza l'obra, sinó que la projecta amb una força inquietant sobre el present i en confirma la vigència amb una contundència que ens interpel·la directament.

Cada vegada que l'extrema dreta parla de llengua, convé traduir el seu discurs. Quan diu flexibilitat, vol dir eliminació; quan parla d'eficàcia del servei públic, vol dir que els ciutadans ja no podran exercir els seus drets lingüístics; i quan qualifica els certificats de català de titulito excluyente, el que realment els molesta és que la llengua pròpia d'aquest país continuï tenint presència a la vida pública.

Pensar Mallorca, un projecte per a les Illes Balears, un projecte per a les Illes Balears que, en forma d’entrevista llarga, es va publicar ara fa exactament 26 anys, fou la plasmació de la biografia política de Pere Sampol i Mas. La idea de biografiar un home encara molt jove, a qui li quedaven molts de reptes per complir en la seva trajectòria, era arriscada, confiar aquesta tasca a una periodista que havia encetat la trentena, també. La iniciativa va ser d’un bon amic i company de partit de Pere Sampol, en Damià Pons; i la decisió de publicar-ne l’entrevista d’un, com sempre, generós i entusiasta Lleonard Muntaner, que aleshores havia iniciat una col·lecció de publicacions titulada 'Mallorquins en diàleg'.