En Pere Sampol va ser un d’aquells joves mallorquins que a començament dels setanta va creure que havia d’aportar els seus esforços a construir un nou país. Despuntava, perquè demostrava maduresa i profunditat d’anàlisi, virtuts a les quals afegia la creativitat i la capacitat crítica, però sobretot el desinterès personal i el compromís amb el seu poble. En ell s’hi destriava una antiga avior de mallorquinitat indestructible i de consciència col·lectiva. A finals dels setanta ja havia expressat la seva vàlua en el PSI i en el PSM, després d’un pas inicial pel PSAN.