<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara Balears - Lluís Barceló Coblijn]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/firmes/lluis-barcelo/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara Balears - Lluís Barceló Coblijn]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.arabalears.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Qui fou el primer parlant?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/fou-parlant_1_5618810.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/631a9d2c-bc0d-4dde-a2d2-915a67add902_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Com és ben sabut, els infants solen fer als adults preguntes que són difícils de respondre. Una que m’han fet més d’una vegada és: qui va ser la primera persona que va parlar? O una variant de la mateixa: com varen començar a parlar les persones? És una pregunta que ha intrigat la humanitat des de fa mil·lennis.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lluís Barceló Coblijn]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/fou-parlant_1_5618810.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 17 Jan 2026 14:52:33 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/631a9d2c-bc0d-4dde-a2d2-915a67add902_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Qui fou el primer parlant?]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/631a9d2c-bc0d-4dde-a2d2-915a67add902_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Com varen començar a parlar les persones és una pregunta que ha intrigat la humanitat des de fa mil·lenis. Entre les versions de la tradició bíblica i els mites de les diferents cultures, cada poble explica a la seva manera l’origen del llenguatge i de la diversitat de llengües. Mentrestant, els lingüistes no deixen d’investigar-ho]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els lingüistes de la salut]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/linguistes-salut_1_5539398.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/ba8f0dbe-8f75-4261-9246-d907f97d21a2_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>“Quines sortides té estudiar Lingüística?”. Aquesta és la pregunta més comuna que ens fan els pares, germans i amics, quan declaram, amb l’alegria d’haver superat la Selectivitat i la llum als ulls de la joventut, que volem fer aquests estudis. Això també val per a qualsevulla de les filologies. Sempre se sol pensar en la docència (és la sortida majoritària, no ens enganem), però trobarem filòlegs i lingüistes a llibreries, a editorials, a biblioteques, a serveis de correcció lingüística de moltes entitats públiques i privades, sense oblidar la ràdio o la televisió. Molta gent sol pensar: “És clar, és una persona de lletres”. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lluís Barceló Coblijn]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/linguistes-salut_1_5539398.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 25 Oct 2025 18:15:18 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/ba8f0dbe-8f75-4261-9246-d907f97d21a2_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Un estudiant a la bilbioteca de la Universitat de les Illes Balears (UIB).]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/ba8f0dbe-8f75-4261-9246-d907f97d21a2_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Fa anys que un grupet de professionals es dedica a estudiar el llenguatge des de la perspectiva clínica. És a dir, què passa quan una patologia afecta la parla d’una persona]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L’ADN de les llengües humanes]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/l-adn-llengues-humanes_1_5495435.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/71e5e527-e96e-4e31-a362-58f15555218a_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Segur que, en qualque moment de la vostra vida, us han dit que el català i el castellà són <a href="https://www.arabalears.cat/etiquetes/llengues-romaniques/" target="_blank">llengües romàniques</a>, que són de la mateixa família. Què vol dir, però, que formin part de la mateixa família lingüística? Des de l’època en què érem a l’institut que sentim a parlar de les famílies lingüístiques. Tradicionalment ens conten que pertanyem a la família romànica, perquè el català prové del llatí, com tantes altres llengües. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lluís Barceló Coblijn]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/l-adn-llengues-humanes_1_5495435.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 14 Sep 2025 16:42:19 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/71e5e527-e96e-4e31-a362-58f15555218a_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Una persona camina davant una botiga de rebaixes.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/71e5e527-e96e-4e31-a362-58f15555218a_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Amb el temps es va anar construint l’arbre genealògic de les llengües d’Europa, una gran família conformada per les que estan emparentades històricament, però que ens connecta de manera directa amb persones de l’Índia i del Pakistan]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La gran odissea marítima de les llengües humanes]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/gran-odissea-maritima-llengues-humanes_1_5454724.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/772ff7fc-1a17-4ab0-a702-d2a07bc93807_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Charles Darwin, al seu llibre<em> La descendència de l’home i sobre la selecció en relació amb el sexe </em>(1871), afirmà que “la formació de diferents llengües i d’espècies diferents, com també les proves que ambdues s’han desenvolupat mitjançant un procés gradual, són curiosament les mateixes”. Al segle XIX es comparava una llengua a un organisme viu: neix, creix i mor. I també, com certs organismes, es pot multiplicar i es pot expandir. Això pot passar de manera més o manco ràpida, o de manera més lenta.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lluís Barceló Coblijn]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/gran-odissea-maritima-llengues-humanes_1_5454724.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 26 Jul 2025 18:37:38 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/772ff7fc-1a17-4ab0-a702-d2a07bc93807_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[La gran odissea marítima de les llengües humanes]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/772ff7fc-1a17-4ab0-a702-d2a07bc93807_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[La seva expansió va de la mà de la de la població, amb la mar com a vertadera autopista en èpoques pretèrites. Gràcies al poblament dels continents del planeta, han arribat a indrets extraordinàriament llunyans]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Charlton Heston (no) va parlar amb simis]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/charlton-heston-no-parlar-simis_1_5338064.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/b611cc50-8067-496a-b498-ee9af995de6c_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Els infants humans aprenen a parlar sense instrucció de cap mena. Els pares (encara sort) no fan classes de vocals ni de consonants als infants. En néixer, els nostres infants segueixen el seu procés de desenvolupament i, de manera pràcticament instintiva, comencen a produir els primers sons, les primeres síl·labes, fins que un dia ja diuen paraules com les que fan servir els adults.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lluís Barceló Coblijn]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/charlton-heston-no-parlar-simis_1_5338064.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 05 Apr 2025 14:47:55 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/b611cc50-8067-496a-b498-ee9af995de6c_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Imatge Sin título]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/b611cc50-8067-496a-b498-ee9af995de6c_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Hi ha aspectes que han hagut d’evolucionar durant milions d’anys per produir els sons de la parla i la capacitat fonètica moderna de l’'Homo sapiens']]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
