Com és ben sabut, els infants solen fer als adults preguntes que són difícils de respondre. Una que m’han fet més d’una vegada és: qui va ser la primera persona que va parlar? O una variant de la mateixa: com varen començar a parlar les persones? És una pregunta que ha intrigat la humanitat des de fa mil·lennis.

“Quines sortides té estudiar Lingüística?”. Aquesta és la pregunta més comuna que ens fan els pares, germans i amics, quan declaram, amb l’alegria d’haver superat la Selectivitat i la llum als ulls de la joventut, que volem fer aquests estudis. Això també val per a qualsevulla de les filologies. Sempre se sol pensar en la docència (és la sortida majoritària, no ens enganem), però trobarem filòlegs i lingüistes a llibreries, a editorials, a biblioteques, a serveis de correcció lingüística de moltes entitats públiques i privades, sense oblidar la ràdio o la televisió. Molta gent sol pensar: “És clar, és una persona de lletres”.

Segur que, en qualque moment de la vostra vida, us han dit que el català i el castellà són llengües romàniques, que són de la mateixa família. Què vol dir, però, que formin part de la mateixa família lingüística? Des de l’època en què érem a l’institut que sentim a parlar de les famílies lingüístiques. Tradicionalment ens conten que pertanyem a la família romànica, perquè el català prové del llatí, com tantes altres llengües.

Charles Darwin, al seu llibre La descendència de l’home i sobre la selecció en relació amb el sexe (1871), afirmà que “la formació de diferents llengües i d’espècies diferents, com també les proves que ambdues s’han desenvolupat mitjançant un procés gradual, són curiosament les mateixes”. Al segle XIX es comparava una llengua a un organisme viu: neix, creix i mor. I també, com certs organismes, es pot multiplicar i es pot expandir. Això pot passar de manera més o manco ràpida, o de manera més lenta.

Els infants humans aprenen a parlar sense instrucció de cap mena. Els pares (encara sort) no fan classes de vocals ni de consonants als infants. En néixer, els nostres infants segueixen el seu procés de desenvolupament i, de manera pràcticament instintiva, comencen a produir els primers sons, les primeres síl·labes, fins que un dia ja diuen paraules com les que fan servir els adults.