Inquietud a Ucraïna després que els Estats Units hagin anunciat que interrompen alguns enviaments d'armes previstos. El govern de Volodímir Zelenski tem que aquesta decisió esperoni Vladímir Putin a intensificar els atacs contra Kíiv. "Qualsevol retard en el suport a les capacitats defensives d'Ucraïna només animaria l'agressor a continuar la guerra i el terror, en lloc de buscar la pau", ha advertit el ministeri d'Exteriors ucraïnès. La Casa Blanca justifica aquest moviment per la preocupació que els arsenals militars nord-americans estiguin caient a nivells massa baixos.

Quan el 23 de juny de 2023 Ievgueni Prigojin es va rebel·lar i va posar rumb a Moscou al capdavant dels mercenaris del Grup Wagner, Vladímir Putin ja havia fet tard per evitar-ho. De fet, va ser l’intent del Kremlin d’aplacar preventivament aquella amenaça i fer-los passar per l’adreçador el que va precipitar el desafiament més gran a l’autoritat del president rus en 25 anys de mandat. Després que la insurrecció fracassés i que, dos mesos més tard, Prigojin morís molt convenientment en un accident d’avió, Putin va culminar el procés iniciat setmanes abans expulsant Wagner de Rússia i Ucraïna, i convidant els paramilitars a posar-se a les ordres de l’exèrcit rus. 

El ministre d’Exteriors iranià, Abbas Araghchi, se n’ha anat de Moscou aparentment amb les mans buides. El seu aliat, Vladímir Putin, no té cap intenció d’implicar-se militarment en el conflicte al Pròxim Orient, malgrat que, segons Reuters, l’aiatol·là Ali Khamenei arrufi el nas amb la seva equidistància. Després de reunir-se aquest dilluns al Kremlin, cap de les dues parts ha donat pistes d’un possible suport rus a Teheran. 

Vladímir Putin tem fer un pas en fals en el conflicte al Pròxim Orient. La guerra entre Israel i l’Iran ofereix oportunitats a Rússia, però sobretot presenta riscos i posa en evidència la delicada situació geopolítica del Kremlin. Moscou intenta fer equilibris diplomàtics entre Teheran, Tel-Aviv i Washington, i no vol ni pensar en una remota, però no impossible, caiguda del règim dels aiatol·làs, el seu gran aliat a la regió.

“Els van portar a un lloc desconegut, els van prendre els telèfons, totes les pertinences, incloent-hi crucifixos, cadenes i targetes, i els van assignar guàrdies. Mai van arribar a les seves unitats. Dos dies després, els enviaven altre cop al front”. És el relat d’una familiar d’un presoner de guerra rus alliberat en l’intercanvi del 19 de març, en què cada bàndol va entregar 175 combatents, i que els últims dies està circulant en vídeo per canals de Telegram russos.

El full de ruta per posar fi a la guerra que els emissaris de Vladímir Putin van lliurar a la delegació ucraïnesa en l’última reunió d’Istanbul és inassumible per a Volodímir Zelenski. Les condicions que planteja van més enllà de les causes que el president rus va al·legar per llançar la invasió a gran escala el 2022 i es tradueixen en encara més territoris per a Rússia que el Donbàs i Crimea, encara menys garanties de seguretat per a Ucraïna i que Zelenski deixi via lliure a un president de la corda del Kremlin.

“Avui és el pitjor dia des del 22 de juny del 1941”, escrivia diumenge un veterà rus de la guerra d’Ucraïna amb més de 100.000 seguidors a Telegram. L’operació Teranyina, l’atac ucraïnès inèdit contra aeròdroms russos, amenaça amb deixar un trauma que alguns s’atreveixen a comparar amb el dia que els nazis van envair per sorpresa la Unió Soviètica. Molt més que els aparells destruïts, l’empremta moral de veure’t agredit 5.000 quilòmetres endins dels teus confins, amb un mètode tan audaç com difícil de prevenir, pot obligar les autoritats russes a repensar moltes mesures de seguretat.

Encallats en l'alto el foc i només capaços d'arribar a acords sobre qüestions humanitàries. La segona ronda de converses entre Rússia i Ucraïna no ha acabat amb gaire més progressos que la primera, el 16 de maig. Els emissaris de Vladímir Putin a Istanbul han tornat a dilatar la discussió sobre una treva incondicional i han ignorat la petició d'una reunió entre el president rus i Volodímir Zelenski. Això sí, les dues parts han pactat un nou intercanvi de presoners, que inclogui tots els reclusos ferits, greument malalts i tots els joves de 18 a 25 anys captius.

Escalada militar a les portes de la segona ronda de converses directes entre Rússia i Ucraïna d'aquest dilluns a Istanbul. El Servei de Seguretat ucraïnès (SBU) assegura haver destruït 41 bombarders russos en quatre bases aèries de la rereguarda. A l'espera que se n'aclareixin els detalls, l'operació pot haver destruït una part significativa de la flota d'avions de guerra amb què l'aviació russa colpeja les ciutats ucraïneses.

Vladímir Putin està convençut que pot guanyar la guerra a Ucraïna i no deixarà de lluitar fins que es vegi amb les millors cartes per asseure’s a negociar la pau. El president rus explota els dubtes de Donald Trump i augmenta els atacs aeris, mentre aplana el terreny per a una nova ofensiva aquest estiu al Donbàs. Mentrestant, la maquinària diplomàtica del Kremlin busca marcar els temps d’unes converses que ha convertit en un monòleg intimidatori.

“La guerra ha retornat la funció històrica de la beguda a Rússia com a cura universal per a l'estrès, la por i el dolor pels morts. L'alcoholisme rus tradicional ha tornat”, escriu el periodista Serguei Xelin. El 2024 els russos van ingerir la quantitat més gran d’alcohol d’alta graduació dels últims vuit anys. Putin havia aconseguit reduir dràsticament el consum d’aquestes begudes i entre el 2010 i el 2021 la xifra de nous pacients diagnosticats per aquesta addicció s’havia reduït a la meitat. Però el 2022 la tendència es va trencar i les estadístiques van tornar a pujar. El ministeri de Sanitat ho atribueix a “l’estrès per la pandèmia”, però els psiquiatres hi sumen un factor més important, la guerra.

Continua l’intercanvi de presoners més gran entre Rússia i Ucraïna des que va començar la guerra. Cada país s’ha compromès a entregar mil reclusos com a part dels acords a què Moscou i Kíiv van arribar divendres passat a les converses directes d’Istanbul, les primeres en tres anys. Aquest dissabte, el segon dels tres dies en què es completarà el tracte, s'han alliberat 307 militars per bàndol, que se sumen als 270 i als 120 civils que cada país ja va deixar en llibertat ahir divendres.

Durant les converses entre Rússia i Ucraïna a Istanbul, divendres passat, el cap de la delegació del Kremlin va desafiar els representants de Kíiv: “Estem preparats per lluitar un any, dos, tres… els que calguin. Quant de temps esteu disposats a lluitar vosaltres?” L’exèrcit de Vladímir Putin cada vegada sacrifica més homes al front per obtenir guanys territorials més escassos i el president rus espera mantenir el ritme de nous voluntaris per acabar derrotant Ucraïna en una guerra de desgast.

Segons el periodista Mikhaïl Zigar, Vladímir Putin va saber que existia Volodímir Zelenski el maig del 2014. L’aleshores còmic va protagonitzar un gag a la televisió ucraïnesa en què imitava l’exgimnasta Alina Kabàieva, de qui es rumorejava des de feia temps que era amant del president rus. Abans no s’havia atrevit ningú a fer broma sobre aquell tema i després Zelenski no tornaria a posar els peus a Rússia.

Les expectatives eren mínimes i els resultats han estat nuls. Les primeres converses entre Rússia i Ucraïna en tres anys estaven condemnades al fracàs des del moment en què els enviats de Vladímir Putin han exigit que l’exèrcit ucraïnès es retirés de les parts de les regions que Moscou es va annexionar a la Constitució, però que estan sota domini de Kíiv. Aquesta ha estat la condició que la delegació russa ha posat per acceptar l’alto el foc que demanava Volodímir Zelenski.

Rússia i Ucraïna finalment no es van reunir aquest dijous a Istanbul, després d’un dia en què les converses van penjar d’un fil. S'espera que es reuneixin divendres, ja que totes dues delegacions continuen a Turquia. Després que Vladímir Putin es negués a reunir-se en persona amb Volodímir Zelenski, el president ucraïnès ha confirmat, dijous a la tarda, que enviaria una delegació a negociar amb Moscou, tot i que ha criticat els representants "de baix nivell" que ha enviat el Kremlin. Ell no hi participarà, però la comitiva l’encapçalarà el ministre de Defensa, Rustem Umérov.

Mig món estava pendent de Vladímir Putin i el president rus ha esperat fins a última hora per confirmar el que tothom intuïa: que aquest dijous no serà a Istanbul per reunir-se amb Volodímir Zelenski, tal com el president ucraïnès li havia proposat. Putin no considera Zelenski un interlocutor vàlid i va proposar unes negociacions directes amb Kíiv només per satisfer Donald Trump, però el líder ucraïnès el va deixar en fora de joc doblant l’aposta.

La proposta de Volodímir Zelenski de reunir-se cara a cara amb Vladímir Putin aquest dijous a Istanbul ha agafat a contrapeu el president rus. El Kremlin no ha volgut respondre a la invitació del líder ucraïnès, que diumenge a la nit havia contrarestat l’oferta del seu homòleg de mantenir converses directes entre Ucraïna i Rússia a Turquia apujant l’aposta i demanant-li que “no busqués excuses” per no asseure’s amb ell.

Nova jugada de Vladímir Putin per guanyar temps i fer l’orni davant la pressió occidental perquè accepti una treva de 30 dies. El president rus fa una contraproposta a Ucraïna que consisteix en mantenir converses directes dijous vinent a Istanbul, on ja es va celebrar l’últim intent de mediació entre tots dos bàndols el 29 de març del 2022. Per això ha parlat per telèfon amb el president turc, Recep Tayyip Erdogan, que li ha respost que Turquia està preparada per acollir la trobada.

Un dia per al poble, però sense el poble. Vladímir Putin ha celebrat el 80è aniversari de la victòria soviètica a la Segona Guerra Mundial escudat entre 27 líders mundials a la plaça Roja de Moscou, però amb els carrers buits de gent. La desfilada militar del Dia de la Victòria li ha servit per mostrar al món que no està sol i que té la força per continuar amb la guerra a Ucraïna, tot i que, per aconseguir-ho, hagi hagut de blindar el centre de la ciutat i deixar mig país sense internet per l’amenaça dels drons.