<![CDATA[Ara Balears - Enric Culat]]> 10 <![CDATA[La bioeconomia, alternativa de diversificació per a les Balears?]]> ENCARA QUE NO ho sembli, hi ha vida més enllà del sector del turisme i de les noves tecnologies vinculades al turisme. El sector de la biotecnologia i la biomedicina, tot i no ser gaire nombrós, té en canvi un pes específic cada cop més important a les Illes Balears i actualment ja representa més de la meitat de la despesa privada d’R+D en aquesta Comunitat. Les farmacèutiques Lipopharma i Sanifit -les úniques empreses de les nostres illes que fins ara han aconseguit posar algun fàrmac en fases clíniques- han tancat rondes de finançament, els darrers anys, i han fet que la inversió en R+D a l’Arxipèlag augmenti de manera espectacular, percentualment, només gràcies a les seves operacions.

]]> <![CDATA[L’ona neta de plàstics que ha arribat a les Balears]]> Segons els càlculs de l’associació Cleanwave, a les Balears cada dia consumim 1,5 milions de botelles de plàstic. Això sense comptar els aliments envasats en plàstic, les bosses, els coberts, tassons, plats i, en general, els productes que provoquen una acumulació de residus de plàstic d’un sol ús. Si tenim en compte que l’Arxipèlag rep més de 13 milions de visitants a l’any, ens podem fer una idea de la incalculable quantitat de residus de plàstic que generam, entre tots, i que amenaça els recursos naturals i la mar. Però els plàstics que suren a la mar només són la punta de l’iceberg; sota l’aigua hi ha altes concentracions de microplàstics, indetectables a simple vista, però en quantitats molt més grans de les que caldria esperar. Aquest gegantí problema de contaminació planteja més incògnites: quina és la veritable magnitud del dany que causen aquestes micropartícules en la vida marina i en els éssers humans?

]]> <![CDATA[Estratègies de finançament per a emprenedors]]> Hi ha una ‘fórmula secreta’ per tal que les start-ups obtinguin finançament? Com ho ha de fer un emprenedor per convèncer un inversor? Quina és la ‘clau de l’èxit’ davant una ronda d’inversió? Com aconseguir diners per incrementar el valor d’una empresa? Quins avantatges, possibilitats i inconvenients presenta el capital risc a mitjan i llarg termini? Dins el cicle de xerrades Tramuntana TechTalks, que es desenvolupa al Parc Bit, aquesta setmana ha estat el torn d’Helena Torras, actualment CEO de B-wom, start-up que va cofundar amb l’objectiu de donar ‘poder’ a la dona a través de la salut i que ja ha ‘impactat’ positivament més de 200.000 dones. Torras dedicà la seva conferència a analitzar tot el que envolta el finançament de les start-ups, un tema que coneix tant com inversora (amb algunes de les inversions més rendibles del sector) com en el paper d’emprenedora, ja que ha aconseguit 1,5 milions d’euros per a B-wom, l’start-up que va fundar i que dirigeix actualment.

]]> <![CDATA[Comerç electrònic, el pa nostre de cada dia]]> Tot i que avui dia es pot trobar gairebé qualsevol cosa a internet, no sempre els internautes es deixen convèncer fàcilment a l’hora d’adquirir determinats productes. Comprar pa, un croissant, una ensaïmada o un gelat a través d’un ordinador o un aparell portàtil en principi podria semblar agosarat, sobretot sense poder veure directament la pinta que tenen aquests productes, ni per suposat olorar-los. A la Fundació Amadip Esment, però, ja fa temps que varen decidir oferir una sèrie d’aliments mitjançant la seva web, per donar així més opcions als clients, estalviar-los temps i cues i tractar de millorar, encara més, tant el servei com la qualitat d’aquests productes, que sempre són de proximitat, fets artesanalment mitjançant receptes casolanes i amb matèries primeres d’àmbit local.

]]> <![CDATA[Operadors del CECOIB, els ‘virtuosos’ del sistema elèctric balear]]> Després que a partir de les 5 del matí comencin a sonar els despertadors, la primera cosa que feim tots és obrir els llums. Anam al bany, a la cuina, i feim servir tot tipus d’aparells elèctrics. Arribam a la feina, a l’oficina, engegam els ordinadors, obrim botigues, si és el cas preparam la maquinaria necessària i, per suposat, a l’estiu posam en marxa l’aire condicionat. El consum d’energia elèctrica va augmentant així progressivament al llarg del matí fins a arribar a unes ‘puntes’ de màxima potencia d’entre 1.100 i 1.200 Mwh en el conjunt de les Illes Balears. Aquestes puntes s’han produït cada dia al voltant de les 13.30 hores, entre el 15 de juliol i el 15 d’agost, que és el període de màxim consum energètic de tot l’any. A l’horabaixa la despesa energètica retrocedeix un poc, però a les 21.30 torna a registrar-se una altre punta amb valors de consum molt semblants als de les 13.30 hores. Ara, a principi de setembre, aquest consum ha començat a davallar lleugerament, en part perquè les nits ja són un poc més llargues i també perquè el nombre de turistes comença a decaure.

]]> <![CDATA[Una app per reciclar més i millor]]>

Reciclaya és una aplicació que està en marxa des d’aquesta setmana i que de moment permet el reciclatge de 15.000 productes distribuïts entre tots els centres comercials de Carrefour a l’Estat.

]]> <![CDATA[Trampes de feromones biodegradables per a insectes]]>

Una trampa biodegradable de baix impacte visual, sense insecticides, dissenyada específicament per al mostreig i captura d’arnes i altres insectes -fins a 140 espècies diferents- mitjançant feromones femenines i que serveixen per al control de plagues en terrenys forestals, agrícoles, vitivinícoles, hortícoles i fructícoles. Els avantatges són diversos: no els cal manteniment; són biodegradables i compostables; tenen baix impacte visual; presenten un disseny aerodinàmic i permeten la seva producció mitjançant tecnologia d’impressió 3D.

]]> <![CDATA['Fingerprinting', 'cookies' i consentiment exprés]]> El Parc Bit acollirà el dia 27 una conferència de l’expert en noves tecnologies Jorge Morell respecte del nou Reglament General de Protecció de Dades.

]]> <![CDATA[La ciència aterra de l’espai al Consell de Ministres]]> Pedro Duque, el flamant nou ministre de Ciència, Innovació i Universitats, genera gairebé el mateix consens i desperta la mateixa il·lusió entre els centres de recerca balears que en aquella visita que va realitzar el 15 de gener del 1999, quan va ser aclamat per les institucions de les Illes i per milers d’escolars a la sala Magna del Poble Espanyol, que volien conèixer les gestes de l’astronauta amb la nau Discovery. Sens dubte aquella va ser la seva visita més multitudinària a Mallorca, però no l’única. L’ara ministre no era difícil de convèncer quan es tractava de visitar la nostra illa, ja fos per impartir una conferència el 1999 i retornar la bandera de les Balears que l’havia acompanyat a l’espai; per prendre possessió de l’asteroide que porta el seu nom i que fou descobert per l’Observatori Astronòmic de Mallorca (OAM) el 2005, o per donar suport a la candidatura de la serra de Tramuntana per a la declaració de Patrimoni Mundial reconeguda per l’UNESCO, en la categoria de Paisatge Cultural, el 2011.

]]> <![CDATA[Realitat virtual des de l’habitació del futur]]> Mitjançant tecnologies de realitat virtual es pot simular l’habitació d’un hotel o d’un edifici que encara no s’ha construït per tal que tothom -constructors, empresaris hotelers i futurs clients de l’establiment- es pugui fer una idea, tan exacta com sigui possible, de com serà i on s’ubicaran tots els elements de la cambra, des del mobiliari i els sensors de control de la climatització i de la llum fins als sistemes d’obertura de persianes, finestres i portes. Gràcies a aquesta tecnologia també és possible saber el percentatge de llum natural que rep l’hotel en qualsevol època de l’any o si des dels balcons i finestres hi ha vistes a la mar, a la muntanya o al jardí del voltant de l’hotel. Tot, com si fóssim “físicament” dins l’habitació, però en el món virtual, amb les ulleres posades, els auriculars i uns sensors que detecten els moviments del cap i de les mans, i que serveixen per mostrar-nos el producte tal com quedarà el dia que finalment sigui construït.

]]> <![CDATA[Els estornells no necessiten classes de ball]]> Ordenar la cuina després d’un bon àpat, organitzar i classificar els papers de l’escriptori o els llibres d’una estanteria, seguir correctament les passes d’un professor de ball, posar com toca els maons en un edifici, un damunt de l’altre... Els humans sabem molt bé l’esforç que representa col·locar les coses en perfecte ordre. A la natura, però, hi ha múltiples casos en què l’ordre i la sincronització emergeixen de manera espontània, sense quasi esforç i sense el treball extra de cap líder. És el cas, per exemple, de les bandades d’estornells i els seus harmoniosos moviments, prodigiosament sincronitzats.

]]> <![CDATA[Innovació i enginy al servei de la nàutica]]> Dues plataformes online de lloguer d’embarcacions, un projecte de digitalització, un altre que relaciona el sector agroalimentari aplicat a la nàutica, a més de diverses start-ups amb una sòlida base d’R+D+I, són alguns dels projectes relacionats amb el sector nàutic que s’han presentat aquesta setmana en el II Boat Show Investment Forum, duit a terme en el marc del 35è Palma International Boat Show 2018, organitzat conjuntament per l’Institut d’Innovació Empresarial de les Illes Balears (IDI) i Keiretsu Forum, una de les majors xarxes d’inversors privats del món. La sessió es va realitzar a la sala d’actes de Ports de les Balears i va anar dirigida principalment a inversors i emprenedors del sector, amb l’objectiu de donar visibilitat als projectes empresarials i dinamitzar les inversions en l’àmbit de la nàutica.

]]> <![CDATA[Sóller ‘aixeca’ barreres per acostar la ciència a la resta de Mallorca]]> És un fet que la gratuïtat del túnel de Sóller, que fa quatre mesos que va obrir les seves barreres, està provocant un considerable increment del trànsit rodat a la carretera que duu fins a aquesta localitat, amb els inconvenients que això comporta. El rescat del túnel pot tenir, no obstant això, una derivada fins ara insospitada: la popularització de diversos elements patrimonials, culturals i científics de Sóller, especialment entre la població mallorquina no resident a la vall. El Museu Balear de Ciències Naturals (MBCN) podria ser un d’aquests elements per “redescobrir”, per què no? Sobretot ara que aquesta institució fa 25 anys de vida. Un bon moment, doncs, per superar també les seves pròpies barreres d’aïllament. En aquest sentit, la Primera Jornada d’Entomologia Balear, celebrada recentment a la seu del MBCN amb gran èxit d’assistència -molts dels participants eren estudiants de la UIB- podria significar el principi d’un canvi de tendència per acostar aquest museu a la ciutat de Palma i a la resta de Mallorca, com a mínim molt més que fins ara. I això que el campus de la UIB i el Museu de Sóller són només a deu minuts en cotxe, i, des del passat gener, sense barreres al túnel.

]]> <![CDATA[Enginyeria ‘smart’ al servei dels hotels]]> EL PROCESSAMENT AUTOMÀTIC i intel·ligent de dades massives o Big Data està canviant la manera d’afrontar la gestió per part de les empreses, també dels hotelers, que ara poden fer moltes tasques del seu dia a dia només traient profit de la captura de dades generades, el seu emmagatzematge i posterior anàlisi. L’elaboració d’estadístiques i models predictius, que es poden consultar en línia en dispositius mòbils, serveixen per a la configuració de patrons i presa de les decisions més apropiades, segons les circumstàncies.

]]> <![CDATA[Un bosc marí encantat de posidònia]]> El procés de creixement de la Posidonia oceanica és extremadament lent; els seus rizomes o tiges subterrànies creixen només al voltant d’un centímetre a l’any. Això vol dir que el restabliment dels possibles impactes requereix molt de temps i que la millor mesura possible de conservació és evitar-ne el dany. És possible, però, la recolonització d’aquesta planta endèmica de la mar Mediterrània? A pesar que les praderies de posidònia tenen una capacitat de recuperació molt limitada, els científics creuen que sí que és possible, sempre que es compleixin dues condicions primordials: que anteriorment hi hagi hagut posidònia en el mateix lloc a restaurar i quan l’entorn de terbolesa s’hagi recuperat. Fins ara, els pocs resultats de plantació de posidònia dels quals disposa la comunitat científica internacional són a molt curt termini. Tot i així, les Balears s’han decidit a posar en marxa un ambiciós projecte d’R+D+I, pioner a tot el món, amb l’objectiu que la colonització de les praderies de posidònia sigui un fet.

]]> <![CDATA[Emprenbit, una acceleradora d’idees per a projectes innovadors]]> EL PROGRAMA D’ACCELERACIÓ d’idees Emprenbit del Parc Bit ja escalfa motors. Properament se’n posarà en marxa una nova edició, amb l’objectiu d’oferir un servei d’assessorament i acompanyament a persones que vulguin desenvolupar la seva idea de negoci mitjançant un programa que inclou aprenentatge i treball pràctic orientat a la validació de nous models de negoci basats en tecnologia.

]]> <![CDATA[Blockchain, de les criptomonedes al núvol d’internet]]> Ja ningú no dubta que internet ens ha canviat la vida. El problema és que, a la xarxa, de la mateixa manera que a la nostra vida offline, continuam tenint el mateix problema: no ens fiam els uns dels altres. Per això necessitam un tercer que verifiqui qui som. La manera més freqüent de fer-ho és el DNI o el certificat digital. I quan del que es tracta és de transferir diners, els intermediaris financers com la banca o Paypal, entre altres, han estat imprescindibles. Però els intermediaris, del tipus que siguin, es queden amb les dades personals, hi comercien, ens cobren una comissió i d’alguna manera acaben restringint la nostra privacitat. Arribats en aquest punt, la pregunta del milió seria: podríem fer alguna cosa perquè no calguessin aquests intermediaris? Enginyers, desenvolupadors, informàtics i consultors ja fa temps que hi cerquen una resposta i proposen una solució que implica que tots tinguem la mateixa informació. Això és bàsicament Blockchain.

]]> <![CDATA[L’IEO envia un SOS per evitar el naufragi burocràtic]]> “L’oceà és de tots i no és de ningú. Pertany als pensaments més agosarats, als esperits científics més aventurers, al treball més dur i al més ben organitzat”. La frase és d’Odón de Buen, el creador de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) l’any 1914. Que en queda, però, avui dia, d’aquest esperit agosarat i aventurer, 104 anys després, en aquest organisme públic de recerca dedicat a l’oceanografia i l’assessorament científic? En queda poca cosa, d’acord amb el manifest que han signat prop de 350 persones (entre personal administratiu, tècnics i investigadors) dels nou centres que configuren l’IEO, inclòs el Centre Oceanogràfic de Balears, que aquesta setmana han denunciat la “dramàtica situació” en la qual es troba aquesta institució centenària a causa de la dificultat d’executar els seus pressupostos, de la burocràcia, del col·lapse administratiu i de la poca agilitat de gestió d’aquest organisme, que administrativament depèn del Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat a través de la Secretaria d’Estat d’Investigació, Desenvolupament i Innovació.

]]> <![CDATA[Ciència per a la Serra, adaptada i en benefici del territori]]>

La ciència pot col·laborar i ajudar a impulsar una sèrie d’activitats ambientalment “amigables” on tothom en surti beneficiat, gaudint dels usos i serveis del territori però sense perjudicar-lo. Els coneixements científics poden ser aplicats en espais concrets amb objectius que van molt més enllà de la simple protecció del patrimoni. Això es tradueix en recerques i avanços que després poden arribar a tenir una rendibilitat social, per exemple gràcies a la implantació de tecnologies per a la conservació d’espècies, microbiologia per detectar patògens o seqüenciació genètica per determinar diferents castes d’una espècie arbòria. Són només tres exemples de les múltiples possibilitats que els científics estan disposats a posar a l’abast dels ciutadans per tal que aquests en puguin fer un ús lúdic, però alhora apropiat i respectuós. En aquest sentit, la serra de Tramuntana pot esdevenir un “laboratori” en la detecció de problemes i posterior aplicació de solucions, amb la recerca més adequada en cada cas.

]]> <![CDATA[Llagosta menorquina, de la recerca científica a la sostenibilitat]]> Menorca sempre ha pogut enorgullir-se de la seva caldereta de llagosta, ja que representa un dels plats més emblemàtics i representatius en aquesta illa. La llagosta és també un recurs de gran importància per a la flota artesanal de Menorca. Però mantenir viu un emblema pot implicar un elevat cost, a més d’una enorme responsabilitat, tenint en compte que els recursos d’aquest crustaci no són, ni de bon tros, il·limitats. Més aviat a l’inrevés. El 50% de les llagostes capturades a aigües de Balears són juvenils, és a dir, inferiors a la talla mínima legal de 90 mil·límetres del seu cap. Actualment, la talla mitjana de les llagostes és 3 mil·límetres més petita que la de fa 25 anys. Podria semblar poc, però aquesta diferència indica un clar retrocés de l’espècie. Ho va explicar ahir la doctora Sandra Mallol, investigadora del Centre Oceanogràfic de les Balears i l’Institut Espanyol d’Oceanografia (COB-IEO), en el transcurs d’una conferència que va pronunciar per presentar les conclusions del projecte MENLAN, en el qual es fa un estudi i anàlisi científica de la pesca de la llagosta vermella a Menorca. La xerrada va tenir lloc al Centre Artístic de Ciutadella, amb l’organització del Consell de Menorca a través de l’Agència Menorca Reserva de Biosfera, i davant d’un auditori divers compost per pescadors, tècnics, representants de l’Administració i públic en general.

]]>