10 En el debat per a la validació del polèmic decret llei 8/2020, que es va dur a terme el passat dimarts al Parlament, l’argument principal del Govern era el de “l’altura de mires”. Els portaveus del PSOE i Podem, així com la mateixa presidenta i el vicepresident del Govern, varen insistir en la mateixa idea: deixem de mirar-nos el llombrígol, la “ciutadania no ens perdonarà que no siguem capaços de posar-nos d’acord”.

]]> És evident que l’origen de la crisi que estam vivint no és econòmic. Però també tots tenim clar que les conseqüències econòmiques seran profundes i probablement molt més dilatades en el temps que la crisi estrictament sanitària.

]]> La declaració de l’estat d’alarma suposa l’adopció de mesures excepcionals per part del govern de l’Estat. Fins i tot, l’executiu pot restringir llibertats constitucionals, com ara la lliure circulació, o pot exercir competències que la Constitució i els estatuts atribueixen a les comunitats autònomes, com la direcció de les policies autonòmiques. Lògicament, en un estat democràtic i de dret, aquestes restriccions són temporals i, si s’allarguen en el temps, estan subjectes al control polític del poder legislatiu. És a dir, són mesures excepcionals i temporals, només justificables per una situació d’emergència. Per cert, la llei que regula els estats d’alarma, excepció i setge, promulgada l’any 1981, preveu explícitament les epidèmies com a causa de la declaració de l’estat d’alarma.

]]> Tots els partits que donen suport a l'actual Govern de les Illes Balears duien en el seu programa, amb uns matisos o uns altres, la creació d'un impost turístic. Les primeres setmanes de legislatura han estat de tempteig entre el Govern i els diversos agents del sector turístic. Finalment, el sector hoteler balear (que agrupa la FEHM mallorquina, l'ASHOME menorquina i la FEHIF d'Eivissa i Formentera) va fixar la seva posició en un comunicat de premsa el passat 14 d'agost.

]]> En l’article d’ahir 'Montesquieu ressuscitat' explicava que hi ha dues novetats a la política balear que retornen al poder legislatiu el paper que constitucionalment i estatutàriament li pertoca, independent del poder executiu. Les dues novetats són a) l’elecció de molts diputats per mecanismes de primàries, fet que els fa molt més lliures dels aparells dels partits i b) la fragmentació de l’arc parlamentari, que obre la possibilitat de majories alternatives en funció de cada decisió que s’adopti.

]]> És obvi que estem en una època de grans canvis, molt especialment en l’àmbit de la política. Els canvis creen noves situacions i noves relacions de poder, que a la vegada imposen noves formes de governar. No està clar que tots els actors polítics hagin assumit la magnitud del canvi i les seves diverses manifestacions, de manera que corren el perill de continuar actuant com sempre però, en canvi, no assolir els resultats de sempre.

]]>