25 de juny, a les 18 h, a la plaça de París de Palma. És la data escollida per fer la primera concentració de la legislatura en defensa de l'escola pública i en contra del seu progressiu desmantellament. "Volem una escola pública de qualitat i propera als barris". És la intenció de les famílies i els membres de la comunitat educativa que han creat la plataforma 'La pública no es toca' per defensar l'educació de qualitat. "Les decisions que està prenent la Conselleria d’Educació generen una gran preocupació, perquè a la zona del CEIP de Pràctiques, al barri de l’Escorxador i el de La Femu, s’hi estan construint més de 200 habitatges nous i ja hi ha una clara falta de places escolars públiques, per la qual cosa era molt necessària l’ampliació de l’oferta amb les tres línies del nou CEIP Tramuntana", exposen.

L’experiència de compartir pis experimenta un procés d’individualització, amb companys que són quasi desconeguts. Els joves que conviuen al mateix habitatge moltes vegades no fan amistat, no interactuen entre ells i tendeixen a aïllar-se a la seva habitació. La imatge del pis compartit on tots sopen plegats i fan festes cada setmana està desapareixent fins a convertir l’habitatge en una mena d’espai impersonal on, lluny de conviure, els residents procuren no coincidir gaire i les habitacions passen a ser menjador i sala d’estar. 

Palma augmentarà la seva xarxa d’itineraris ciclistes en 59 quilòmetres, fins a arribar als 167 km totals. Així ho recull el nou Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) i el diagnòstic tècnic encarregat per l’Ajuntament, amb l’objectiu de millorar la continuïtat, la seguretat i la qualitat de la infraestructura ciclista existent, i d’adaptar-la als criteris de disseny establerts pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA). El nou model aposta per una xarxa més homogènia i segregada, integrada majoritàriament a la calçada i no a la vorera, com encara passa en una part important del recorregut actual.

Una mare, representant de les famílies de les escoletes 0-3 anys externalitzades de Palma, ha reclamat emocionada i entre llàgrimes una solució digna per a les educadores, que estan en vaga des de fa un mes.

L’associació Pa i Mel treballa des de 1996 a sa Pobla amb l’objectiu de combatre l’exclusió social i fomentar la convivència entre veïns en un context de creixent diversitat cultural. L’entitat s’ha convertit en un referent en l’acollida i el suport a col·lectius en situació de vulnerabilitat, especialment les famílies migrants.

L’Ajuntament de Palma ha presentat aquest dimarts el pla global d’actuació per a la Platja de Palma, una iniciativa que pretén abordar de manera integral la transformació d’aquesta zona turística emblemàtica. Segons el batle, Jaime Martínez, es tracta d’un projecte “real, viu i transversal”, que s’aplicarà per fases i que disposarà d'una inversió estimada d’entre 250 i 300 milions d’euros en deu anys.

Juanjo circula pel carrer de Manacor de Palma en un patinet elèctric. No du posada l’armilla reflectant ni el casc homologat que la nova Ordenança Cívica de Cort exigeix per fer ús d'aquest transport: “Moltes vegades no me'n record d’agafar-los de casa i, com que vaig a la feina, no vull tornar enrere per si faig tard”. Juanjo no sabia que la normativa de Palma ha canviat, però no li preocupen les multes, perquè sempre passa per davant Cort i "mai no diuen res”. En canvi, Asier travessa el carrer amb l’armilla però sense el casc. Tampoc no coneixia les noves obligacions que ha imposat Cort, però assegura que no té assegurança ni pensa tenir-la perquè “el patinet és temporal i la despesa seria inútil”. Ade passeja per la plaça d'Espanya amb totes les proteccions, però tampoc no té assegurança: “Quan veig la policia, baix del patinet, perquè si no hi som damunt, no poden dir-me res”, explica la jove. 

La propietat i la promotora de l’edifici situat al número 27 del carrer del 31 de Desembre, a Palma, han presentat una proposta per enderrocar la construcció actual —atribuïda a l’arquitecte Gaspar Bennàssar— i aixecar-hi un nou edifici que reprodueixi “fidelment la façana original del projecte de l’arquitecte”, afegint-hi a més quatre plantes. Actualment, l’edifici té tres altures, de manera que la proposta suposaria elevar-ne l’alçada fins a set plantes.

Durant les darreres dècades, Palma ha anat canviant el seu paisatge fins a fer gairebé irreconeixibles alguns espais que abans eren zones sense urbanitzar. Ara, però, és possible fer un viatge enrere i veure com ha evolucionat la ciutat des dels anys cinquanta fins avui gràcies a un visor ortofotogràfic interactiu impulsat per l’Ajuntament i l'Institut Municipal d'Innovació (IMI).

El servei de policia de barri es va concebre per reforçar la seguretat i la convivència a les barriades de Palma, però les entitats veïnals denuncien que la seva aplicació és desigual, que no disposa de prou recursos i que, en molts casos, és ineficaç. La poca continuïtat dels agents a algunes zones, la manca de policies per cobrir tots els horaris que necessiten els barris i la priorització d’altres zones, com ara la Platja de Palma –segons diuen fonts de la Federació d’Associacions de Veïns–, han fet que molts veïns posin en dubte la utilitat d’aquesta figura.

Les cambreres de pis a les Illes, conegudes popularment com a Kellys, sovint es troben en una dinàmica laboral que les obliga a multiplicar jornades per garantir la seva subsistència econòmica. Tot i treballar en un sector turístic que genera milions d’euros anuals, moltes d’aquestes dones es veuen forçades a complementar el seu sou fent net cases particulars o habitatges de lloguer vacacional.

Les famílies i els alumnes del CEIP de Pràctiques han duit a terme una cassolada al pati del centre per denunciar la decisió de la Conselleria d’Educació d’ampliar l’escola i reformar l’antic Felip Bauçà per dedicar-lo a l’alumnat de 0 a 6 anys, fet que suposa la divisió del centre actual i la progressiva ampliació a tres línies en un termini de dos o tres cursos. Aquesta decisió ha generat el rebuig de la comunitat educativa, que s’ha reunit dues vegades amb la Conselleria, l'11 d’abril i el dimarts passat.

Els veïns del Coll d'en Rabassa denuncien la manca de manteniment del Carnatge, declarat Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI), i la degradació del mobiliari de protecció d’aquesta zona. "Molts pilons que delimitaven l'àrea han caigut o s’han podrit, i no queda clar per on es pot passar i per on no. La gent no coneix les normatives i no és conscient del valor ecològic del lloc", explica Joan Fortesa, el president de l’Associació de Veïnats del Coll d’en Rabassa, qui considera que aquesta deixadesa respon a un problema estructural. "Si el Carnatge estigués en una altra banda que no fos Mallorca, el cuidarien com si fos plata. Però aquí l’Ajuntament no té per principi cuidar ni les platges ni els jardins, llevat d’algunes zones del centre. És un problema educatiu de l’administració", diu.

L'Ajuntament de Palma ha iniciat els tràmits per integrar les funcions de l'Oficina Antidesnonaments en l'Oficina Integral d'Habitatge i Antiocupació que, a partir de l'1 de juliol, prestarà tots els serveis. Així ho ha anunciat la portaveu del Consistori i regidora d’Hisenda, Funció Pública i Govern, Mercedes Celeste, que ha destacat que “hi ha més problemes en matèria d'habitatge que no són desnonaments" i que "potser hi va haver un moment en què varen augmentar, però ara hi ha també altres preocupacions".

L'Ajuntament de Palma presenta a la comissió del Centre Històric la segona fase del projecte de millora del parc de la Mar. Aquesta segona fase, que abasta la rehabilitació de 23.500 metres quadrats, tindrà un cost de 9.437.347 euros, finançat majoritàriament amb fons de l'Impost de Turisme Sostenible (ITS) corresponents a la convocatòria del 2024. D'aquest total, 6 milions van a càrrec de l'ITS i la resta, 3,4 milions, provenen de fons propis de l’Ajuntament. Les obres es duran a terme dins d'aquesta legislatura i solucionaran problemes de filtracions de l'aparcament públic, construït en els anys 70, a més d'introduir millores estètiques, d'accessibilitat i de manteniment de la vegetació.

MÉS ha llançat una nova proposta per posar límits a l’arribada massiva de creueristes a Palma. La formació ecosobiranista ha presentat aquest dilluns una proposta que reclama establir un màxim de dos creuers i 6.000 passatgers diaris, tant al Congrés dels Diputats com al ple de Cort.

L'Obra Cultural Balear (OCB) i Joves de Mallorca per la Llengua animen la població a sortir al carrer aquest dissabte per la Diada per la Llengua "no només per salvar el català i la cultura, sinó per salvar el país". La plaça Nova, a Santa Maria, serà l’escenari de la jornada de reivindicació en defensa de la llengua catalana. Sota el lema ‘Sí a la llengua - per Mallorca!’ davant un "context polític hostil", les entitats fan una crida massiva a la ciutadania per denunciar diverses problemàtiques que “amenacen el futur del català a les Balears”, ha explicat el president de l'OCB, Antoni Llabrés. 

Malgrat el discurs de contenció i de posar límits que el PP fa servir aquesta legislatura a les institucions, a cap d'elles no ha aturat de cercar noves vies per fer promoció turística. En el cas de l'Ajuntament de Palma, la gastronomia es presenta com una alternativa per atreure turistes. El Consistori ha signat un conveni amb l’Acadèmia Iberoamericana de Gastronomia per promoure la candidatura de Ciutat com a Capital Gastronòmica de la Mediterrània 2025. El projecte vol donar visibilitat internacional a la cuina local i reforçar el posicionament turístic de Palma en l’àmbit gastronòmic.

Cort dona el vistiplau a l'inici del procediment d'obertura de vials al sector de Llevant i hi inclou un aparcament soterrani a la zona de l’edifici de Gesa. Aquesta actuació disposa d'un pressupost de 151.900 euros i forma part d'un projecte més ampli de reordenació de la façana marítima. L'objectiu de Cort és crear “nous espais lliures que integrin de manera eficient els equipaments públics existents per millorar així la qualitat de vida i l'experiència dels usuaris”, segons ha expressat el regidor de Medi Natural de Palma, Llorenç Bauzá.

L'Ajuntament de Palma ha anunciat que ha iniciat els contactes amb els representants legals dels propietaris dels locals de les galeries de la plaça Major per posar en marxa el procés d'expropiació. No obstant això, alguns propietaris asseguren que fa setmanes que no reben cap comunicació per part del Consistori. El regidor d'Urbanisme, Oscar Fidalgo, ha remarcat que l’expropiació és el mecanisme "més ràpid i menys traumàtic per a tots" en relació amb aquests immobles i la reforma d'aquest indret del centre de Palma. Però Fidalgo també ha reconegut que els propietaris han presentat propostes alternatives a l'expropiació.