Amb la meva triple paternitat estrenada, he intentat aquests dies guaitar per alguna platja de Menorca. Amb limitacions, sense dubte, però l’instint de menorquí m’obliga a posar els peus al mar almenys una vegada per setmana. Així que he complert el deure que jo mateix m’he imposat. Diu l’Observatori Socioambiental de Menorca que aquests dies l’illa està més plena de gent que mai. Les platges més turístiques semblen els passadissos dels grans centres comercials el primer dia de rebaixes, i la carretera es transforma en una processionària de vehicles de lloguer amb turistes despistats consultant GPS que no inclouen obres faraòniques. Menorca viu la punta de la temporada turística, i és aquest el moment que tots ens resignem a viure a una illa que ens resulta estranya i on hi ha més gent de fora que d’aquí.

Una confessió sincera per començar aquestes línies: si a les anteriors eleccions m’atrevia a fer travesses sobre els resultats electorals, aquesta vegada la incertesa és tal que no gosaria participar en cap aposta sobre el veredicte de les urnes d’aquí a una setmana. La composició de les institucions menorquines després del 25 de maig és imprevisible, i les enquestes, lluny d’aclarir el panorama, no fan més que augmentar la incertesa.