<![CDATA[Ara Balears - Pau Torres]]> 10 <![CDATA[La priorització dels residents està de moda]]> Un temps ençà la priorització dels residents està de moda. Fa pocs dies la presidenta del Govern va anunciar una ajuda per la compra del primer habitatge a residents a les Balears per un mínim de cinc anys. Però aquesta no és la primera mesura del Govern en aquest sentit, aquest mateix criteri de 5 anys de residència ja el podem trobar aplicat als Habitatges de Preu Limitat (HPL), Habitatges de Protecció Oficial de l’Ibavi, als avals de la Nova Hipoteca Jove i a l’accés al programa de Lloguer segur. A part de trobar condicions similars en promocions d’ajuntaments arreu de les Illes. 

]]> <![CDATA[De dies i diades]]> El passat 12 de setembre el Consell de Mallorca va celebrar ‘la seva’ diada. Una vegada més, les institucions han canviat la data oficial en la qual ens prescriuen que hem de celebrar la nostra mallorquinitat. Però, més enllà del debat sobre el fonament històric de l’efemèride triada o del seu seguiment per part de la població, en aquest article m’agradaria parlar del gran problema que suposa com a poble no tenir símbols arrelats i de consens. Vull dir, aquest no és ‘només’ un problema d’historiadors, també és un problema polític. Dic “polític” perquè afecta com regulam la nostra societat, i dic “problema” perquè, per una banda, sense símbols no hi ha espai de trobada entre tots els membres d’una comunitat política. No hi ha uns mínims elements afectius que ens mantenguin units. Això fa que qualsevol diferència esdevingui insalvable. I, per altra banda, sense símbols tampoc és possible articular cap moviment que apel·li a aquest poble, ja que aquest es concreta en la voluntat de ser que, al seu torn, es recolza en els diferents elements que els individus consideren que els representen com a col·lectiu. 

]]> <![CDATA[La temptació del boc expiatori]]> Les darreres setmanes hem vist com el Govern de Prohens ha centrat gran part de la seva acció comunicativa a tractar l’augment de l’arribada de migrants via pastera i el repartiment de menors tutelats. És cert que les dades mostren un repunt que fa fàcil pensar que s’hagin saturat les infraestructures per a la seva acollida. Així i tot, el fenomen és prou complex per instar els nostres governants a tenir una mirada àmplia, oferint mesures efectives per adreçar aquesta problemàtica alhora que evitar tensar excessivament la convivència.

]]> <![CDATA[Tocar fons del tot]]> Si un s’acosta a la premsa d’aquest país, en especial a la principal capçalera, veurà com a les darreres setmanes s’han intensificat un tipus determinat de notícies: les que anuncien que la d’enguany serà una mala temporada turística. Diria que és subtil, però no ho és gens. Consisteix en un degoteig constant de ‘males’ notícies que, en conjunt, provoquen la sensació de trobar-nos en perill real de perdre la nostra principal font d’ingressos i empobrir-nos encara més. El tema és recurrent, però no deixa de sorprendre com la por de perdre el (poc? No gaire?) que tenim, impugna qualsevol intent de tenir una conversa seriosa sobre el pes que volem que tengui el turisme, quin turisme volem, etc. En definitiva, el de sempre.

]]> <![CDATA[El capital polític d’Armengol]]>

Dos anys després de les eleccions al Parlament de les Illes Balears, el principal partit de l’oposició no fa la sensació d’haver conformat un projecte amb opcions de tornar a governar el 2027. Les enquestes i estimacions de vot que van sortint dibuixen un PSIB que encara no ha estat capaç de refer-se del daltabaix que van suposar les anteriors eleccions ni d’estar fent una oposició eficaç i desgastant. De fet, el principal maldecap del Govern de Prohens ha estat la seva relació amb Vox, no una estratègia clara de rendició de comptes feta pel partit socialista.

]]> <![CDATA[La demografia entra en escena]]> Des del GOB fins a El Pi. Des de fa no gaire ha anat prenent pes dins la minúscula discussió pública de les nostres illes la qüestió del creixement demogràfic. És cert que, abans, i de tant en tant, apareixien articles que mostraven dades impactants respecte d’aquesta qüestió. Les més típiques: que la meitat dels residents de les Balears no han nascut aquí, o que des de 1983 la població ha augmentat en més d’un 80%, entre d’altres. Tot això no passava de ser considerat anecdòtic i, en tot cas, no entrava dins l’àmbit de la política. Ara sembla que això està canviant. De mica en mica més persones amb altaveu mediàtic es mostren preocupades pel que aquest creixement demogràfic suposa, cadascú des de la seva perspectiva ideològica.

]]> <![CDATA[Per unes illes més autosuficients]]> Dilluns passat vàrem tenir una bona mostra del que suposa una bona gestió de contexts insulars com el nostre. Mentre quasi tota la Península Ibèrica estava immersa en la foscor d’una apagada sobtada del sistema elèctric, a les Balears continuava la normalitat. Estant, paradoxalment, més ben informats que els peninsulars del que estava passant.

]]> <![CDATA[Un Vox que ningú entengui]]> Malauradament, ja no ens sorprèn que Vox faci sevir la seva posició mediàtica al Parlament per enaltir el franquisme. El passat primer d’abril, Sergio Rodríguez, diputat del partit, felicitava pel “Dia de la victòria” mentre feia ús de la paraula al faristol de la Cambra. Fent-ho, rememorava com el mateix dia, però el 1939, s’anunciava per ràdio nacional espanyola la derrota de l’exèrcit roig. I ho va fer amb el somriure a la cara i el to de polissó a la veu de qui sap que diu unes paraules que van a la línia de flotació moral dels seus adversaris.

]]> <![CDATA[Concretar la indignació sobre la saturació turística]]> Més enllà de les darreres declaracions de no sé quin responsable polític o de les darreres dades sobre la quantitat de turistes que hem rebut o que rebrem, l’interessant per a qui ens estudiï d’aquí a uns segles serà com el turisme era el leitmotiv de la nostra conversa pública. A la gent gran del meu entorn, quan els ho deman i fan memòria, recorden que això ha estat sempre així. La queixa sobre els efectes adversos del turisme ens acompanya des de fa generacions. Hi estam tan acostumats, que quan en parlam ho feim amb la impotència de qui parla del temps. Per això va ser fascinant que l’any passat es mobilitzessin tantes persones per diverses accions i manifestacions en contra de la saturació turística.

]]> <![CDATA[Començar l’any i que tot continuï igual]]> Estar en un govern en minoria és extremadament incòmode, especialment quan no tens socis parlamentaris estables i el seu suport depèn de negociacions de darrer moment. Aquesta inestabilitat constant afecta no només la capacitat de governar, sinó també la imatge del govern de cara a l’opinió pública, que percep una administració erràtica i poc resolutiva. El pacte de govern entre el PP i Vox a les Balears havia de ser, com tots els pactes de governabilitat, una garantia d’estabilitat suficient per poder aplicar l’agenda política convinguda. Però la realitat de vegades acaba sent molt diferent del que es planeja inicialment. I molts dels punts conflictius pels quals es va passar de puntetes durant la negociació de la investidura han acabat tornant, fent que aquell pacte, més que una font d’estabilitat, avui sigui una font de retrets i desacords continus.

]]> <![CDATA[El federalisme d’Antich i el d’Armengol]]> La mort de l’expresident Francesc Antich i les reaccions que ha provocat aquest fet han palesat el bon record que es tendrà del seu llegat en la política del nostre país. Les anàlisis més habituals han estat que va ser un home de caràcter tranquil i pactista, però també tenaç respecte a les pròpies idees. El dol pel seu traspàs ha abraçat amb sincera afectació tot l’espectre polític, la qual cosa permet intuir que amb els anys pot esdevenir, encara més, un símbol dels primers anys de l’autonomia balear.

]]> <![CDATA[I si Vox ja ha passat a l’oposició?]]> El Govern de Prohens es troba en un dels moments més complicats del que duim de legislatura. I no només és que no hagi estat capaç d’aprovar uns nous pressuposts per al 2025. El realment complicat per a la supervivència de l’Executiu és que cada vegada és més evident que el PP es troba aïllat entre uns partits d’esquerres que fan d’oposició i un espai Vox que potser ja també.

]]> <![CDATA[Assumir per sempre els postulats de l’extrema dreta]]> Segurament és massa prest per treure conclusions del que ha significat la primera experiència d’un PP presidint el Govern balear amb el suport parlamentari de Vox. Però una de les que es comença a apuntar és que el PP és capaç d’assumir part de les demandes del partit d’extrema dreta per tal d’aprovar les coses més importants per a un govern: la investidura i els pressuposts. El context intern de Vox no ho feia gens fàcil per als populars: crisis internes, transfuguisme i episodis de molta pressió per part d’Abascal per rompre els pactes d’investidura autonòmics. Tot i això, el grup parlamentari de Vox continua sent l’indiscutible soci del govern al Parlament i l’aprovació dels pressuposts de l’any 2025 referma aquest fet.

]]>