<![CDATA[Ara Balears - Ferran Navinés]]> 10 <![CDATA[Ultradreta i tirania: els perills de votar governs extremistes]]>

Les enquestes diuen que hi ha una proporció creixent de joves que volen votar la ultradreta. Potser s’haurien de preguntar què faria l’extrema dreta si, per exemple, Trump dictés que seria bo que pel bé de l’Imperi no només es retallessin les beques per estudiar, és a dir, apujar la despesa militar fins al 5% del PIB, sinó que també es tornés a fer el servei militar obligatori. També haurien de saber que si això ja no els agradés tant i es volguessin manifestar, llavors l’extrema dreta no els ho deixaria fer pel bé de l’Imperi i del servei d’Espanya al vassallatge de l’Imperi. Qui els defensaria, llavors, de la tirania? Ningú, llevat que ells mateixos es tornessin a organitzar per poder defensar els seus drets i llibertats tan absurdament perduts per aquells que poden gaudir de la democràcia avui i prefereixen votar la tirania per a demà.

]]> <![CDATA[Parlem d’habitatge]]> El Centre de Política de Sòl i Valoracions de la UPC ha publicat l’estudi Cinco tesis acerca de la política de vivienda en España, elaborat pels professors Blanca Arellano-Ramos i Josep Roca-Cladera de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB). Aquestes cinc tesis desmunten l’argumentari del PP-Vox sobre la política neoliberal de l’habitatge que aquests partits defensen. Vegem-ho:

]]> <![CDATA[Els informes econòmics anuals a les Illes Balears: 1969-2024]]> El referent principal sobre els informes econòmics anuals de l’economia espanyola són els del Banc d’Espanya. El que ja no és tan conegut és que cal esperar fins al 1962 per veure publicat el primer Informe anual, trenta-dos anys més tard de la creació el 1930 del seu Servei d’Estudis. En el cas de les Illes Balears, hom no pot obviar la figura de Miquel Alenyà Fuster si vol fer, ni que sigui molt breument, un esbós molt succint dels orígens dels informes econòmics anuals. En les seves memòries Del meu record: 1939-2017’ (Ed. Lleonard Muntaner. Palma, 2017) comenta els inicis de l’Informe econòmic i social: “El mes de febrer del 1969, Carles Blanes Nouvilas, aleshores director general de Sa Nostra des de feia un any, (...) va comanar la realització dels quatre capítols que varen integrar la primera edició de l’informe referit al 1968. L’economista Pere Costa Porto es va encarregar del capítol de comerç i balança comercial, Jaume Galmés Tous va fer el d’agricultura, el menorquí Andreu Casasnovas va realitzar el de turisme i jo vaig fer el d’indústria. L’informe va tenir una extensió de 36 pàgines (...) i es va publicar com a preàmbul de la Memòria anual del 1968 de Sa Nostra” (p. 176-177). Sota la direcció de Miquel Alenyà, els informes econòmics anuals de les Balears varen tenir continuïtat fins a l’any 2000, ja que a partir de l’any 2001 s’inicià per part de Sa Nostra l’Informe del Centre de Recerca Econòmica (CRE), que trenca radicalment amb la trajectòria dels informes anteriors, ja que: “(...) La qualitat dels informes decau gradualment (...) Des del primer moment es prescindeix de tot l’equip anterior, de la seva experiència i dels valors associats a una trajectòria de 33 anys de treball continuat, prestigiat i apreciat per l’opinió pública, pluralista i capaç d’adaptar-se als canvis i de generar millores constants. Es passa d’un model d’autors que signen els capítols de l’informe a un model de signatura i responsabilitat autoral única (...) El 9 de novembre del 2012 es fan les darreres actuacions del CRE i el dilluns dia 19 de novembre del 2012 es fa pública mitjançant una nota de premsa la rescissió per part de Sa Nostra del conveni amb la UIB i el cessament de les activitats del CRE” (p. 178-179).

]]> <![CDATA[Catalunya, Madrid, Illes Balears: quin model escollir?]]> Si hom repara les darreres dades d’Eurostat de la renda per càpita de l’any 2023, la millor dada és per a la CA de Madrid amb 47.000 €, mentre que la de Catalunya és de 39.400 € i Illes Balears es queda en els 38.300 €. Aquesta major renda per càpita de Madrid se sol explicar perquè gaudeix d’una major productivitat del treball. En termes del rànquing autonòmic de la UE-27 de la productivitat del treball Madrid ocupa el lloc 117; les Illes Balears, el 119, i Catalunya, el 120.

]]> <![CDATA[És l’hora d’Europa]]> 1. La confiança en els Estats Units d’Amèrica s’ha trencat.

]]> <![CDATA[La democràcia no ens ve donada, és un combat]]> “La democràcia no ens ve donada, és un combat”. Aquesta frase ha estat publicada a X per Raphaël Gluckmann arran dels resultats electorals als EUA.

]]>