Mallorca s’ha convertit en una referència turística mundial. Les platges que atresora el seu litoral atreuen milions de turistes a la recerca d’una desconnexió refrescada per les ones mediterrànies. Ara bé, la costa mallorquina no només és ideal per capbussar-s’hi després d’haver-se torrat damunt l’arena. L’illa s’ha convertit en el paradís de l’escalada més lliure i refrescant, el psicobloc. El litoral mallorquí reuneix les condicions necessàries per practicar aquesta disciplina d’escalada lliure, per a la qual només es requereixen -a banda dels coneixements mínims d’escalada- uns peus de moix i saber nedar.

No és gaire habitual que les feines en excavacions prehistòriques donin un resultat que permeti donar llum a un dels períodes més foscos de l’ésser humà sobre la Terra, una llum que doni pistes sobre com vivien aquells humans i com es van arribar a desenvolupar per esdevenir el que som avui dia. En determinades ocasions, però, la feina obté el seu fruit, com ha succeït en la XXII Campanya d’excavacions als closos de Can Gaià, a Portocolom (Felanitx). L’equip arqueològic, format per una quinzena de persones entre el grup professional d’arqueologia, voluntaris i estudiants de la UIB, la Universitat de Barcelona i la Universitat de Castella-la Manxa, ha pogut constatar per primera vegada la coexistència cronològica de poblacions talaiòtiques amb les que habitaven els Closos de Can Gaià. Les noves troballes obren la porta a prometedores línies de recerca per poder estudiar un moment de convivència entre comunitats pertanyents a dues cultures diferents i per millorar la comprensió de l’inici de la cultura talaiòtica.

On és el centre de Mallorca? Segurament, si la pregunta es dirigeix a una sineuera, la resposta serà òbvia. En canvi, si la qüestió es dirigeix a una lloritana, a una costitxera o a una santjoanera, amb tota probabilitat la resposta serà diferent. Serà Lloret. Serà Costitx. I serà Sant Joan. Davant aquesta disparitat d’opinions, totes elles fonamentades amb arguments vàlids -ja siguin basats en la tradició, ja siguin basats en estudis científics-, els geògrafs Antoni Ginard i Joan Bauzà, i l’historiador Andreu Ramis han tractat de donar llum a una qüestió més que controvertida amb la publicació del llibre El centre de Mallorca. Percepció del territori i identitat local, el qual presenten avui vespre a Lloret de Vistalegre.

La recuperació de la dignitat democràtica a Ciutat és una passa més a prop. La Comissió de Patrimoni del Consell de Mallorca va superar un obstacle en el camí que vol desembocar en l’esbucament del monument feixista de la Feixina per part de l’Ajuntament de Palma: va decidir no declarar-lo Bé Catalogat. El camí per arribar a la demolició de l’escultura en honor als “Héroes del Crucero Baleares” s’ha escurçat però encara és llarg.

La ignorància i el desconeixement són dos dels ingredients que permeten al racisme aparèixer i fer-se fort en societats diverses culturalment com la nostra. La dicotomia entre els de fora (ells, els dolents) i els d’aquí (nosaltres, els bons) es construeix a partir de tòpics edificats des de la desinformació, mentides que es converteixen en veritats a força de repetir-se, que s’aferren al subconscient i sobre les quals creix l’odi cap a qui és diferent. Sense saber-ne res, definim la perillositat d’una persona pel color de pell; afirmam que no respecta els drets de les dones perquè parla un idioma que ens sona desconegut o, simplement, canviam la llengua perquè pensam que algú que vesteix robes exòtiques no sabrà parlar en català.

El control de les plagues és imprescindible per a qualsevol ciutat que vulgui mantenir certs nivells de salubritat per als seus ciutadans. Quan es parla de plagues es tendeix a fer una associació automàtica amb aquells animals més fastigosos, ja siguin cuques o rates, i sovint s’oblida que l’excés de població de qualsevol animal, com ara els moixos, pot comportar un problema de salut pública. En aquest sentit, un dels factors que facilita el creixement exponencial de la població de moixos de carrer és l’alimentació que reben per part dels veïns amants dels animals.

És temps de veure caure fulles. Els arbres queden pelats i una estora marró cobreix el terra de les zones boscoses. Durant la tardor, la posidònia també efectua el procés. La planta perd la fulla i es prepara per afrontar l’hivern. Les platges són el destí d’aquestes fulles caigudes de color marró, on s’acumulen i formen una capa de matèria orgànica que cobreix l’arena.

És la tercera generació de la família que es dedica a l’ofici de moliner. Miquel Ramis Bordoy (Palma, 1974) és un dels pocs artesans que a Mallorca encara es dediquen a la restauració de molins. Té el seu taller a l’epicentre del Pla de Sant Jordi, el que en temps passats es va conèixer com el rebost de Palma. Va aconseguir superar el temps de crisi amb dificultats i ara veu amb un poc d’optimisme el futur més proper. De totes maneres, no és la primera vegada que ha sentit a parlar de posar en valor i recuperar els molins. Uns molins que formen part impresincible del paisatge del qual vivim a les Illes.

Per un dia, vuit places i espais públics de Palma foren alliberats de cotxes per ser recuperats per als ciutadans. Les places deixaren de ser aparcaments i recuperaren la seva funció original: la de punt de trobada i intercanvi dels veïnats. Va ser una manera més de reflexionar i conscienciar la ciutadania sobre el model de mobilitat i, en conseqüència, de ciutat, que implica la utilització del cotxe com a mitjà de transport habitual.

Amb la temporada fent les darreres fuetades i amb un Mallorca sense res més a defensar que l'orgull i la dignitat (com més aviat acabi el curs, millor serà per tothom), diumenge Son Moix viurà una jornada emotiva. L'estadi acomiadarà un dels futbolistes que durant les darreres temporades ha representat l'escut del Mallorca: Pep Lluís Martí.

Informació i pedagogia per lluitar contra el turisme de gatera. Aquesta és la recepta que han decidit adoptar, de moment, l’Ajuntament de Calvià i una part dels empresaris turístics del municipi per explicar als turistes la nova ordenança que, entre d’altres coses, prohibeix beure al carrer durant la nit, estrangula el pubcrawling i dóna eines a la policia per lluitar contra els comportaments incívics. Així ho va anunciar el responsable de comerç de l’ajuntament calvianer, Joan Feliu, el qual va acompanyar els representants de l’Associació de Sales de Festes i discoteques de Balears, la Federació Balear de Comerç i Serveis Turístics i l’Associació de Comerciants i Empreses de Serveis Turístics de Mallorca, els quals varen presentar la seva campanya informativa per explicar les noves normes que, a partir de dia 9 de juny, entraran en vigor a Punta Balena.

Diumenge, el líder de la Lliga Adelante, el Betis, visita Son Moix. En aquell món hipotètic al qual tant ens agrada recórrer, el partit hauria de ser decisiu: l'enfrontament entre dos dels grans de la categoria que s'haurien de jugar una de les posicions d'ascens directe.

Com s’ho faran els partits per generar ocupació si accedeixen al Govern de les Illes? Aquesta és una de les principals preocupacions dels ciutadans de cara a les properes eleccions del 24 de maig, després de quatre anys en què l’atur ha colpejat amb força els ciutadans i les famílies, sobretot els més joves i els majors de 45 anys. Les xifres indiquen una certa recuperació econòmica que ha permès maquillar els registres de persones desocupades, tot i que a les Illes la taxa d’atur encara es mantengui en un 22,2%, segons les dades de l’EPA del primer trimestre de 2015.

D'ençà que Miquel Soler seu a la banqueta del Mallorca, l'equip només ha estat capaç de mantenir la porteria a zero en dues ocasions: en el primer duel que els vermells disputaren amb el català dirigint-los, contra el Recreativo de Huelva, que va acabar amb empat a zero, i el darrer que el Mallorca ha disputat, contra l'Alcorcón, que també finalitzà amb el mateix marcador que figurava en el principi del partit.

Fa setmanes estava convençut que la normalitat s'instal·laria al Mallorca una vegada Utz Claassen s'havia convertit en l'únic propietari. Ja no hi hauria més situacions surrealistes i l'equip, sense el llast del renou ambiental, podria deslliurar-se de les ancores i salpar direcció el playoff. Els esdeveniments que s'han succeït aquesta setmana a la ciutat esportiva de Son Bibiloni, però, m'han començat a fer dubtar d'aquesta suposada normalitat.

El Mallorca entra en les deu darreres jornades de Lliga sense opcions de classificar-se per disputar la promoció d'ascens a la Primera Divisió. Sense l'objectiu principal a l'abast, l'equip vermell s'haurà de conformar a donar alegries a la seva afició, tractar d'acomiadar el curs tan bé com pugui i començar a planificar la propera temporada.

“IB3 ja va fer un esforç. IB3 en HD necessita uns mínims, de 10 megabytes, i ja els va reduir a 6 perquè hi cabés TV3. La possibilitat de posar-hi dos canals més implica que el nostre canal reduís la qualitat fins que no fos HD. Era tècnicament inviable, impossible. També hi havia la possibilitat dels múltiplexs insulars. Mallorca i Eivissa hi havien renunciat i recuperar les llicències és impossible”. Aquestes són les paraules amb les quals el director general d’Innovació i Desenvolupament Tecnològic, Antonio Mateos, va justificar, el divendres 27 de març, la desaparació de les emissions dels canals 3/24 i Súper 3/33 en la sortida de la darrera reunió del Fòrum pel Dividend Digital de la TDT a les Illes.

No va estar bé. Miquel Soler va intentar apaivagar un conat d'incendi ruixant el foc amb benzina. Joao i Xisco havien expressat públicament el desacord amb el sistema de rotacions que l'entrenador ha instaurat d'ençà que va substituir Valeri Karpin, i el Nanu va actuar d'una manera incendiària.

Ja s'ha complert aquell període de temps de cortesia que es dóna als mandataris abans de començar a avaluar la seva tasca al capdavant d'una institució per tal que la seva feina es pugui començar a veure. Utz Claassen ha complert aquesta setmana 100 dies al capdavant del Reial Mallorca i si hagués de resumir aquest període en una paraula, la que escolliria seria: calma.