És innegable que la universitat va experimentar, al llarg del segle XX, un canvi radical que va consistir a engrandir el ventall de possibilitats d’accés dels estudiants als estudis superiors. Aquesta és, probablement, la dada més significativa de la nostra història recent. El que era un reducte reservat a les elits es va convertir en un espai al qual podien accedir i on es podien desenvolupar plenament ciutadans provinents de diverses realitats socials. És el que anomenem ascensor social, que ha estat possible gràcies a la inversió pública i la consolidació de l’estat del benestar i ha permès que ser universitari deixés de ser un privilegi i es convertís en un dret.